4. McCombs i Evatt (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 05/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica Els temes i els aspectes: explorant una nova dimensió de l’agenda setting Maxwell McCombs & Dixie Evatt → Teoria de l’agenda setting: la manera en que la gent veu el món (la prioritat que donen a certs temes) està influïda directament i mesuradament pels mitjans de difusió.
Les conseqüències d’aquests efectes poden tenir un gran abast, especialment quan per aquestes percepcions es veuen alterats la política pública o els resultats d’una elecció.
 Canvis introduïts a última hora en el discurs a la Unió del president Clinton l’any 1994: se li va indicar que reforcés el seu discurs amb propostes per combatre la criminalitat, ja que les enquestes mostraven que havia augmentat molt, i conseqüentment, la preocupació pública respecte aquest tema, també.
La teoria no es refereix només als temes, sinó que també inclou les imatges i perspectives: té a veure la prominència dels aspectes d’aquests temes.
→ Segona dimensió de l’agenda setting: va més enllà de la influència dels mitjans de difusió sobre els temes i els assumptes que formen part de l’agenda pública, i es fixa en el rol que els mitjans de difusió desenvolupen en l’enquadrament dels temes.
Els mitjans poden influir en quins temes s’influeixen a l’agenda pública, però potser el més important és que poden influir en la manera en que la gent pensa sobre els temes de l’agenda.
Orígens intel·lectuals de la teoria El fonament intel·lectual de l’agenda setting es centra en la obra Public Opinion de Walter Lippmann: manera en que la gent arriba a conèixer el món exterior, com forma les “imatges en la seva ment” sobre el món i la gent que l’habita. Lippmann sostenia que els mitjans de difusió modelen aquests imatges en seleccionar i organitzar símbols d’un món real que és massa ampli i complex per un coneixement directe.
Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica → Rols dels mitjans de difusió: - “Funció indicadora de les noticies” (Robert Park): alertar-nos sobre els esdeveniments i canvis en l’entorn.
- Traduir el llenguatge del discurs públic (Neuman, Just i Crigler): la majoria dels ciutadans funcionen en un món que està fora del enrederit àmbit del discurs polític: és un món personal, amb un conjunt de circumstancies professionals, familiars, econòmiques, de salut i d’aspiracions personals. Però en algun moment del dia, es produeix una intersecció dels dos món (escoltar la radio al cotxe) i, per tal que el llenguatge del discurs polític sigui interpretat significativament en la vida privada, ha de ser traduït.
En aquets dos rols radica la essència de los dos dimensions de l’agenda setting: els mitjans de difusió no només situen i il·luminen certs parts de l’entorn, sinó que també li donen significat. El que subratllen els mitjans (temes o aspectes) pren rellevància pel públic.
 Bernard Cohen (1963): “La premsa és significativament més que un proveïdor d’informació i d’opinió. Potser en moltes ocasions no aconsegueix dir-li a la gent que ha de pensar, però té un èxit sorprenent en dir als lectores sobre què pensar”.
El que sabem sobre l’agenda → Capacitat limitada de l’agenda: mida i cicle d’atenció Ja que només un reduït nombre d’assumptes atreu a un conjunt significatiu de persones en un moment determinat, l’agenda té una capacitat limitada. Però aquesta limitació és potser el condicionament més fort sobre el poder dels mitjans per influir assumptes a l’agenda pública.
Jian-Hua Zhu va utilitzar un model matemàtic per explicar la capacitat limtada de l’agenda, analitzant la opinió pública sobre tres qüestions: dèficit de pressupost federal, guerra del Golf Pèrsic i recessió econòmica. Va descobrir que la capacitat dels temes per mantenir l’atenció pública estava influïda per la prominència dels temes competidors: l’agenda és un joc de suma zero amb temes pujant a l’agenda a expenses d’altres.
Downs, rastrejant com apareixia i desapareixia de l’agenda el tema del medi ambient, va identificar cinc etapes en el “cicle de l’atenció a un assumpte”: Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica 1. Pre-problema 2. Descobriment alarmat 3. Entusiasme eufòric 4. Advertència dels costos del progrés 5. Davallada gradual d’interès 6. Post-problema Eaton va descobrir que la major resposta pública es produeix generalment en el moment immediat de la comunicació, però que el temps necessari per a què els mitjans de comunicació influeixin en la opinió pública, depèn dels temes.
Zucker va descobrir que hi ha menys probabilitats de que alguns temes (com l’atur) siguin influïts per la cobertura dels mitjans de difusió, en comparació amb altres.
Va distingir entre: - Esdeveniments entorpidors (Obstrusive): afecten a un mateix personalment.
- Esdeveniments no entorpidors (unobtrusiee): allunyats de la vida quotidiana de la majoria de la gent.
Quant més experiència personal tenim amb un assumpte, menys probabilitat hi ha de que el nostre interès i preocupació sobre aquest estigui centrat en els missatges dels mitjans de difusió.
→ Necessitat psicològica d’orientació: Com que cada un de nosaltres precisament estar connectats amb el nostre entorn, busquem claus cognitives o “mapes” del món en el que vivim.
Weaver va identificar dos components: prominència i incertesa.
↑ Prominència assumpte + ↑ Incertesa assumpte = ↑ necessitat d’orientació ↑ necessitat d’orientació = ↑ influència dels mitjans de difusió Tot i que els mitjans de difusió tenen col·lectivament una avantatge en proposar idees i avançar temes, hi ha altres factors al marge del control dels mitjans que influeixen en la recepció dels temes: les necessitats individuals i les percepcions sobre la naturalesa del tema.
Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica Desenvolupament metodològic A mesura que els investigadors van dissenyar estudis per comprendre la influencia de l’atenda setting, es van desenvolupar quatre orientacions metodològiques, que es poden categoritzar d’acord amb dos components comuns a tots els estudis: - Mesurament de l’opinió pública: es pot basar en dades acumulades o individuals.
- Mesurament de l’agenda: els temes poden ser estudiats un per un o conjuntament.
→ Tipologia d’Acapulco: - Estudis Tipus I: la investigació contrasta la cobertura informativa d’un conjunt d’assumptes amb les dades acumulades de l’opinió pública.
- Estudis Tipus II: l’ordre dels assumptes de l’agenda informativa es compara amb el conjunt de respostes donades per cada individuo, de manera que cada un ordena els assumptes dins del conjunt dels temes que s’estudien.
- Estudis Tipus III: també es basen en mesures acumulades d’opinió pública, però ho fan en relació a un sol tema. Aquests estudis comparen el sorgiment i la desaparició al llarg del temps de dos variables, la cobertura noticiosa d’un assumpte i el nivell de preocupació que es manifesta.
- Estudis Tipus IV: Comparen les respostes individuals amb els canvis de prominència d’un assumpte concret. Aquest estudi compararia la prominència del tema entre els individus exposats a la comunicació amb la del tema dels qui no ho estan.
Desenvolupament de la teoria 1. Model lineal simple: la transferència de la prominència dels mitjans de difusió a l’audiència. Suposa una audiència passiva.
2. Variables contingents: concepte psicològic de necessitat d’orientació, el rol de la comunicació interpersonal i la influència comparada dels diferents tipus de mitjans de difusió. Suposa una audiència activa, ja que escull els mitjans de difusió d’acord amb les seves necessitats particulars. Aquesta fase va començar a relacionar les idees de l’agenda setting amb els conceptes procedents dels estudis sobre ús i gratificacions.
Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica 3. Marc per a la exploració dels aspectes: l’estudi va ampliar la noció d’agenda pública més enllà dels temes; incloure l’interès polític general i els aspectes específics percebuts dels candidats presencials. Aquest estudi, realitzat a partir de tres panels sobre les imatges i les qualitats dels candidats, va ser el prefaci de la “segona dimensió” de l’agenda setting.
4. Qui estableix l’agenda dels media?: En aquesta fase la idea de l’agenda setting connecta amb els abundants estudis psicològics sobre la noticia. S’hi troben fonts externes de les noticies, com el president dels Estats Units; les principals organitzacions informatives, com la Associated Press i el New York Times; i les convencions i pràctiques del periodisme com a professió, com les tradicions de la narració i l’escàndol.
Proves dels efectes en una segona dimensió En concentrar-se en certs aspectes d’un candidat, minimitzant o ignorant-ne d’altres, els mitjans de difusió juguen un rol important d’agenda setting respecta a la imatge del candidat. És a dir, els mitjans proporcionen una agenda d’aspectes a partir dels quals els votants es formen la imatge dels candidats.
Iyengar i Kinder van realitzar una sèrie d’experiments en que no només van demostrar la capacitat dels mitjans per afectar a la prominència de certs temes en l’agenda pública, sinó també la capacitat de les informacions per alterar els estàndards d’acceptació que els individus utilitzen per avaluar als candidats presencials, el que van denominar efecte de “primacia” (priming).
→ Primacia: Suposa que en valorar-se fenòmens polítics complexos, la gent no té en compte tot el que sap; no pot, tot i que estigui motivada per fer-ho. En lloc d’això, els votants consideren el que els hi arriba a la ment, aquells fragments i elements de la memòria política que són accessibles. A través de la primícia (prestar atenció a certs aspectes de la vida política a expenses d’altres), les noticies de la televisió poden ajudar a establir els termes a partir dels quals es formen els judicis polítics i es realitzen les eleccions polítiques.
Robinson i Sheehan afirmen que els mitjans de difusió no només contribueixen a establir l’agenda i les prioritats del públic, sinó que també són responsables de la disposició i el to emocional. Els missatges que els mitjans difonen (tant en estil com Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica en contingut) tenen conseqüències mesurables sobre les disposicions emocionals i les respostes del públic respecte al procés polític.
L’agenda setting, especialment pel que fa als aspectes, subsumeix altres conceptes com el de conferir status, la creació d’estereotips i la fabricació d’imatges. Les paraules i les imatges que constitueixen les noticies són alguna cosa més que bromes enginyoses o pura decoració: són matèria bruta que assigna aspectes als assumptes i que pot crear estereotips o modelar una imatge, encara que es faci sense mala intenció.
Teoria de l’enquadrament Tankard: “idea central organitzadora del contingut que proporciona un context i suggereix en què consisteix l’assumpte, mitjançant la selecció, l’èmfasi, l’exclusió i l’elaboració”.
Entman: “enquadrar és seleccionar alguns aspectes d’una realitat percebuda i ferlos més prominents en un text que es comunica, de manera que es promogui una definició particular del problema, una interpretació causal, una valoració moral i/o una recomanació per al tractament de l’ítem que es descriu”.
Iyengar: La manera en que s’enquadra un problema en el que s’ha de prendre posició es una clau contextual que pot influir profundament en les decisions que es prenguin.
La noció d’enquadrament es refereix a alteracions subtils en la declaració o presentació dels problemes en els que s’ha de jutjar o escollir, i l’expressió “efectes d’enquadrament” es refereix als canvis de decisió que es produeixen per aquestes alteracions.
Formació de l’agenda dels mitjans → Metàfora de les capes d’una ceba: - Capa exterior: fonts rutinàries.
- Capa interna: propi nucli del periodisme, és a dir, aquelles pràctiques, valors i tradicions en les que es forma tot periodista, començant amb la seva formació universitària i seguint amb les experiències quotidianes de la seva feina.
Aquest nucli professional, al que Hofstetter denomina “les desviacions estructurals del periodisme”, explica la predilecció dels periodistes per certs tipus Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica d’informacions i constitueix l’últim filtre que modela la naturalesa de les noticies. Cada un dels passos que es fa per excloure o incloure informació és en essència la imposició d’un enquadrament.
Oportunitats i desafiaments per a la investigació Edelstein, en lloc d’intentar distingir aspectes separats propis de cada assumpte, suggereix un conjunt d’enquadraments problemàtics pautats: - Missatges informatius en una taula de cinc columnes i cinc línies.
- Situa els cinc problemes universals que suggereix (carència, necessitat, conflicte, bloqueig i indeterminació) en un dels eixos, i els cinc passos cap a la solució (procediment, definició, hipòtesis, execució i avaluació) en l’altre. D’aquesta manera, els dos elements més comunes de les noticies, problemes i soluciones, poden examinar-se dins dels límits dels temes.
Segons Patterson, els enquadraments són més forts quan l’exposició a un tema és continua. El context d’enfrontament amb el que s’enquadren predominantment les eleccions presidencials (el que anomena “enquadrament de joc”) pot considerar-se responsable de la opinió del públic. Per als periodistes la controvèrsia és el tema real de les campanyes polítiques: la premsa s’ocupa de les acusacions i les contraacusacions i no aprofundeix en els detalls de les posicions dels candidats. En aquest sentit, la premsa “despolititza” els temes, tractant-los més com un ritual de l’elecció que com a objectes d’un debat seriós.
Segons Hart, la cobertura televisiva de la política produeix una “sensació de saber distorsionada”: la televisió confirma una manera especial de veure i de conèixer, no només és la missatgera, sinó també en el missatge (Marshall McLuhan).
→ Aspecte: descriure un conjunt de divers de condicions i efectes. Pot considerarse de diverses maneres: - Com les parts d’un tot (Weaver) - Associar-se amb determinades perspectives, posant èmfasi en algunes parts (Tankard) - Vincular-se a algun component més ampli de caràcter emocional o cognitiu (Robinson i Sheehan) En qualsevol cas, el missatge influeix no només sobre quins temes són importants, sinó també en la manera en que hem de pensar sobre aquests temes.
Teories de la comunicació TEMA 2.4: L’agenda temàtica Conclusions L’agenda setting ordena i prioritza alguna cosa més que els temes, ja que inclou els aspectes dels temes, de les idees o dels candidats. D’aquesta manera, l’aplicació més amplia del model de l’agenda setting es vincula amb la noció d’enquadrament. que es tracta d’un procés de selecció i prominència. En prestar atenció sobre certs aspectes, els missatges dels mitjans de comunicació no només ens diuen sobre què hem de pensar, sinó també com ho hem de fer.
...

Tags:
Comprar Previsualizar