TEMA 1. EL DRET CIVIL I ELS ORDENAMENTS CIVILS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Civil I
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Profesor Xavier Cecchini

Vista previa del texto

TEMA 1. EL DRET CIVIL I ELS ORDENAMENTS CIVILS 1. Concepte de “dret civil” El dret civil regula les relacions entre les persones, ja siguin patrimonials, de família, de successions... Per tant, podríem dir que el dret civil és aquella branca del dret que té com a nucli a la persona abstractament considerada, sense cap altra qualitat que la d’ésser subjecte de dret regulant totes aquelles situacions amb transcendència social suficient en que es pugui trobar (regulant conflictes d’interessos). A partir d’aquest concepte podem afirmar el següent: Primer, quan la persona assumeix una determinada qualitat (per exemple treballador, comerciant) ja no estarem en el dret civil, sinó en una altra branca (per exemple el dret laboral, el dret mercantil) Segon, quan la persona presenta un determinat imperium deixarem d’ésser en el dret civil i passarem al dret administratiu.
Això no vol dir que, en aquests supòsits, s’exclogui sempre l’aplicació del dret civil, ja que aquest és el posseïdor de tota una sèrie de tècniques jurídiques que són essencials per d’altres branques de l’ordenament.
El dret civil és el dret privat general que regula les relacions entre persones. Dret privat, elacions entre particulars en igualtat. Hi ha una part del dret privat que no es civil, el dret mercantil per exemple.
Característica actual del dret civil és la seva disgregació. En efecte, determinades matèries de dret civil han adquirit autonomia legislativa, científica, doctrinal, didàctica i àdhuc, jurisdiccional, de tal manera que s’han separat de la seva branca de procedència que era el dret civil.
Temes: La persona, la família, el matrimoni, el dret patrimonial i la successió per causa de mort.
(dret públic dret entre particulars i l’administració) Històricament, el ius civile del dret romà es don prové el dret civil. El dret romà ius civile era tot el dret aplicable al ciutadà romà, no als estrangers ni als esclaus. Aquest ius civile esta compost per tot el dret, privat, públic... Això va canviar i a l’edat mitjana hi va haver la recepció del dret romà. El concepte de dret civil és nomes dret privat, aquest renaixement del dret romà només fa les recepcions del dret privat. En aquesta segona època, el dret civil era igual al dret privat. I a partir d’aquí es va desmembrant en altres parts. Va néixer el dret mercantil, que es va desprendre del dret civil. I amb la revolució industrial es va desmembrar el dret laboral (dret de vaga, treball infantil.... Contracte de treball). El dret laboral esta format per dret privat i dret públic (cotització, seguretat social...) Veïnatge civil: s’aplica el dret civil català quan es manté el veïnatge català.
1 La compra venta serà mercantil quan el comprador tingui un ànim subjectiu (ànim de lucre i ànim de revenda) la compra venta serà civil perquè no hi ha ni ànim de lucre ni ànim de revenda.
En el cas que una empresa compri ordinadors per utilitzar-los, seria una compra civil.
En canvi, un sabater que compra cuir per fer les sabates, es mercantil.
[Sentencia tribunal suprem 12 maig de 2006 (2357 ARANZADI) en la sentencia si la compra venda era civil, el termini de prescripció era de 3 anys 1967.4 del codi civil i si la venta era mercantil, per aplicació de l’art 943 del codi de comerç que fa revisió al codi civil a l’art 1964 prescrivia en 15 anys. El tribunal va dir que era una compra civil.) ] 1.1 Dicotomia “dret públic”/”dret privat”: encaix del dret civil El Dret, com a ordenament jurídic, és unitari i no admet una compartimentació absoluta, malgrat que tradicionalment s’ha establert una gran bipartició: dret públic i dret privat.
Ambdues branques apareixen unificades fins l’Edat Mitjana. La divisió es da en els segles XVIXVII amb la Revolució burgesa i l’ inici de la Codificació.
Dret públic regula els drets i deures de l’individu enfront les ingerències del poder públic.
Dret privat regula entre dos particulars.
Com sabem quin dret aplicar? Interès les normes de dret públic persegueixen un interès general. (No es molt útil ja que hi ha nomes de dret privat que tenen interès general i també hi ha nomes de dret públic que poden tenir interès particular) La imperativitat el dret públic són nomes imperatives (obligatòries), que obliguen, en canvi el dret privat són normes dispositives (que no són obligatòries, per exemple en compravenda d’un pis(vicis ocults)) (norma imperativa art 1859 del codi civil Espanyol { El acreedor no puede apropiarse las cosas dadas en prenda o hipoteca, ni disponer de ellas . }) Serà dret públic en el qual actua una persona particular amb l’administració publica sempre i quan l’actuació de l’administració sigui amb ius imperium (amb concepte de superioritat, d’autoritat) si no es així, no serà dret públic.
Efectes diferenciadors: 1. Principi d’autonomia privada( llibertat dels subjectes de crear, regular.... Característic del dret privat, en el dret públic no hi ha massa lloc a la llibertat creativa, a inventar coses noves) 1955 del codi civil espanyol principi d autonomia (de la voluntat) privada per excel·lència .
2. Validesa de l’actuació (en el dret privat esta permès tot sempre i quan no estigui prohibit en canvi el dret públic es el contrari no pots fer res que no estigui regulat com a actuació possible) 2 3. La jurisdicció (dret públic contenciós administratiu sala 3ª del Tribunal Suprem en canvi si és un tema de dret privat anirà a tribunals civils o mercantils sala 1ª del Tribunal Suprem) 1.2 Les matèries de dret civil Te com a punt central la persona, tot allò que l’afecta: I.
La personalitat. Concepte de persona de personalitat jurídica (dret a la vida art 15 {Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra.}).
La personalitat es l’aptitud per ser titular de drets i obligacions a partir del naixement, sempre i quant sigui viable. (Art.211.1 codi civil català {1. La personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement. }) II.
Família. La família també es basa en les persones. Matrimoni, relacions paternofilials... La potestat dels pares, es una funció, són dret i deure, tinc el dret de ser pare però també tinc l’obligació de ser pare, no només alimentar al fill sinó que també els pares responen pels actes dels fills.
III.
Les relacions patrimonials. Regula obligacions, contractes, drets reals... Són relacions jurídiques que tenen base econòmica.
IV.
La successió mortis causa. Les herències.
2. La codificació civil espanyola: EL Codi civil espanyol Un codi és una recopilació de lleis, normes... de diferents matèries. La codificació va sorgir a Europa producte de la Revolució Francesa com a una idea de crear...
Seguretat jurídica codis organitzats per matèries i en llibres, capítols, seccions, articles....
De forma ordenada, per exemple cronològicament.
Caràcters de la idea de codi: I.
Simplificació derroga tot el dret anterior, seguretat jurídica...
II.
Abstracció els codis fan afinacions abstractes i generals III.
Sistemàtica: l’estructura, ordenació per matèries, per llibres III. I Romano-francès o de Gallo (distribueix el dret civil en tres parts: persones, coses i accions, pla adoptat pel sistema espanyol) III. II Germànic o de Savigny (4 llibres: part general, drets reals, obligacions i contractes, i dret de família i successions) IV.
L’especialitat es separen les matèries Codi civil de Napoleó.
Constitució de Cadis 1812 (la Pepa) art. 258 feia un mandat al legislador perquè elaborés els codis. Civil. Mercantil...
3 Primer projecte de codi civil 1821 fet per Nicolas Maria GARELLY. Aquest codi va fracassar.
Es volia fer un codi únic i això va ser la causa del fracàs.
Segon projecte 1836 encapçalat per un jurista anomenat CAMBRONERO. Van fer un codi civil de 2.458 articles. Era un codi privatista i uniformista. També fracassa atès els prolemes derivats de les guerres carlistes no es presta massa atenció a aquest projecte.
A partir d’aquí es crea la idea de que no s’elaboressin els codis per politics que feien de juristes sinó que els politics no intervinguessin, que ho fessin tècnics. El 1843 es crea la Comissió General de Codificació formada per disset juristes que donen lloc al projecte de codi civil més important. Aquest codi es fa el 1851 encapçalat per Garcia GOYENA. Era un codi uniformista i molt copiat del francès, afrancesat. Aquest important projecte va fracassar també.
Aquests tres projectes de Codi Civil eren presidits per la idea d’elaborar un únic cos legal per a tota Espanya amb derogació dels drets civils vigents en determinades regions.
Aquesta unificació es feia sobre la base del dret civil castellà i va provocar l’oposició de juristes de determinades regions. Així doncs, davant la impossibilitat de seguir amb la tasca codificadora, el govern del moment optà per un canvi i s’obre un nou període on es publiquen lleis especials sobre determinades matèries del dret civil d’aplicació general en tot el territori.
En els tribunals s’al·legava amb el dret romà, “código de las 7 partidas” de 1250 i algo, normes antigues. Eren difícil d’aplicar en certs punts. La realitat espanyola necessita solucions que el codi romà no dóna. MURILLO va dir de fer, va proposar fer varis codis, un codi per parts. Doncs s’aprova la llei del Notariado el 1862, la llei hipotecaria 1861, la llei del registre civil 1870 ,llei del matrimoni civil 1870. Es comencen a dictar lleis especials en diverses matèries que ho requerien.
La llei hipotecaria va crear el registre de la propietat en el qual hi ha inscrites els terrenys els béns immobles... L’article 34 de la llei hipotecaria diu que si has de comprar un terreny o un pis, te’n vas al registre de la propietat i posarà tota la informació de la finca en qüestió, qui es el propietari, l’hipoteca ... Influencia del dret alemany. Tercer de bona fe.
Aquestes lleis es pretenien incluir en el codi civil quan aquest es crees però finalment no s’hi han inclòs totes.
En 1822 es va aprovar el primer codi penal. Això va comportar problemes perquè la responsabilitat penal comporta responsabilitat civil. El codi penal regulava la responsabilitat penal i la responsabilitat civil. Actualment el codi penal de 2005 article 109 i següents hi ha responsabilitat civil derivada de delicte.
A partir del fracàs de 1851 s’adopta una tècnica molt fructífera: sistema de llei de bases. La llei de bases d’11 de maig de 1888 serà el precedent a la redacció del Codi Civil definitiu.
(s’estableix que el que farà el parlament després d’aprovar una llei de bases en la qual hi haurà 27 bases..... De tota forma que els politics... la base primera) 4 Aquesta llei de bases (1888) va culminar amb el codi civil espanyol dues edicions, la segona de 24 de juliol de 1889 aprovada per real decret. Es el vigent actualment. El que estableix es el respecte als drets especiales o forales,en el propi codi civil article 13 (13.2){ En lo demás, y con pleno respeto a los derechos especiales o forales de las provincias o territorios en que están vigentes, regirá el Código Civil como derecho supletorio, en defecto del que lo sea en cada una de aquéllas según sus normas especiales. }) Primer un sistema d’apèndix (annexes, memòries, compilacions que eren llibrets fora dels codis que eren aplicables).
La compilació de Catalunya va ser de 1960.
Aprovat el codi civil espanyol, que segueix l’estructura del codi civil francès, i a Espanya te quatre llibres precedits per un títol preliminar envers de 3 com a França. El codi civil espanyol té 1976 articles. Aquest últim article, va potenciar el trencament amb tot l’anterior dret, és com una disposició final, i remarca la codificació com a corrent ideològica. Clàusula general derogatòria.
En el codi civil no hi ha tot el dret civil ni en el codi civil només hi ha dret civil. Hi ha lleis prèvies i posteriors especials. Aquestes altres matèries estan contingudes en el títol preliminar art. 1 al 16. Estableix normes de dret internacional privat, per exemple.
Passat el títol preliminar comencen els 4 llibres, llibre primer DE LAS PERSONAS art 17 a 332 (capacitat, majoria d edat, emancipació...) llibre segon DE LOS BIENES, LA PROPIEDAD Y SUS MODIFICACIONES 336 a 608 (béns mobles, immobles, dret de propietat, la possessió, les servituds, drets reals... ) llibre tercer DE LOS DIFERENTES MODOS DE ADQUIRIR LA PROPIEDAD 609 al 1087 (usucapió, donació, successió mortis causa...) llibre quart DE LAS OBLIGACIONES Y CONTRATOS 1088 a 1975 (compravenda, obligacions...) Posteriorment es van publicar lleis després del codi, descodificació, perquè en el codi no hi eren. Per exemple la llei d’arrendaments urbans, llei de propietat horitzontal (396), llei d’arrendaments rústics.
A Catalunya el codi civil és una realitat molt diferent. La codificació espanyola és un moviment cultural i ideològic que va arrasar per tota Europa per crear un dret nou.
La codificació civil catalana ha volgut recopilar enveres de la creació d’un dret nou trencador amb el regim anterior.
Codi de successions per causa de mort, de família..
El codi civil català es una enorme recopilació de lleis 3. L’atribució de competències legislatives en “matèria civil” a les Comunitats Autònomes: l’art 146.1 8º CE L’article 149.1. Constitució Española tracta un llistat de competències exclusives de l’estat.
Però en l’apartat 8ª es troben les competències que tenen les comunitats autònomes. {8.ª 5 Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico-civiles relativas a las formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de leyes y determinación de las fuentes del Derecho, con respeto, en este último caso, a las normas de derecho foral o especial.} L’article 9 i següents parlen del veïnatge civil del mort.
STC 88/1993 de 12 de març deixa establert que hem d’entendre.... Serveix per entendre el concepte de desenvolupament.
Drets històrics anteriors al decret de nova planta.
Desenvolupament (l’art 149.1.8) fer-lo créixer.
Hi ha diverses interpretacions: Interpretació amplia. Les comunitats amb dret propi poden legislar en matèries que estiguin en el 149.1.8 (el TC ha dit que no es la que s’ha de tenir en compte).
Interpretació restrictiva. Les competències en matèria civil de les comunitats amb dret propi només poden legislar sobre aquelles matèries en les que ha legislat (compilacions) rebutjada pel TC.
Interpretació intermèdia. El límit en la regulació està en que poden conservar el dret que tenen, el poden modificar i poden legislar sobre matèries noves sempre i quan estiguin connexes amb altres que tinguin.
Competències: Exclusives. Són aquelles que estan monopolitzades per un poder concret, sigui l’Estat o una Comunitat Autònoma, és a dir, comprèn tant la funció legislativa com executiva sense que calgui que abasti la totalitat de la matèria.
Concurrents. Quan dos poders comparteixen la mateixa funció. En aquest cas, la funció legislativa i l’executiva són responsabilitat de la Comunitat Autònoma però en el marc de les bases establertes per l’Estat, com a comú denominador, per a totes les Comunitats. (Exemple al manual pàgina 34) Compartides. L’estat legisla i la comunitat autònoma desenvolupa.
4. La legislació catalana en matèria civil: evolució de la tècnica legislativa. El Codi civil de Catalunya.
Edat Mitjana, diferents regnes, i cada un d’aquest tenia els seus drets propis. Tot va acabar amb la guerra de successió on Catalunya i Aragó van recolzar l’arxiduc d’Àustria i Castella a Felip V, aquest últim va ser qui va guanyar i va dictar els decrets de nova planta i va suprimir els parlaments de Catalunya, Aragó, Balears i València.
Època del codi civil espanyol. A partir d’aquí es van dictar les compilacions. Primer sistema d’integració dins d’un codi. Va fracassar, sistema de memòries, va fracassar, fer una espècie 6 d’annexes explicatives de cada territori. Sistema d’apèndix, regulació articulada com annexe al codi. Sistema de complicacions, va néixer a partir d’un congrés 1946, es decideix que cada regió i cada territori amb dret civil propi elaborin compilacions. I a Catalunya determinats juristes van elaborar diverses complicacions. Va triomfar.
Catalunya 21 juliol 1960 s’aprova la compilació de “derecho civil especial de Cataluña”. Va ser reformada l’any 84. Es volia adaptar als principis constitucionals. Posteriorment es van començar a elaborar un codi de successions, de família, i abans de fer un codi de dret patrimonial es va voler fer un codi civil, de fet es va elaborar aquesta idea de codi civil de Catalunya format per 6 llibres: 1er disposicions generals (prescripció i caducitat). 2on de la persona i la família 3er la persona jurídica, 4rt matèria successòria 5e drets reals i 6e obligacions i contractes (falta aprovació).
Aragó, compilació 8 abril de 1967. Regula dret institucions, successions mortis causa sobretot.
Actualment està regulat pel “código del derecho foral de Aragon” del 2011.
Navarra, compilació 1 març 1973. Va ser de les ultimes però la millor elaborada, la més extensa. S’ha anat modificant. “Fuero nuevo de Navarra”.
Balears, compilació 19 abril de 1961, regula poca cosa, matèria successòria, curteta estableix el dret aplicable el dret de Menorca i Mallorca diferent del d’Eivissa i Formentera. Crida molt al codi civil espanyol de manera supletòria. Modificada l’any 90.
País Basc 30 juliol de 1959, “compilacion del derecho civil foral de Vizcaya y Alava”.
Modificada l’any 92 i es va passar a dir “ley del derecho civil foral del País Vasco”. I actualment ha estat reformada recentment 2015 “ley del derecho civil vasco”.
Galicia, compilació 2 desembre de 1963, modificada successivament i actualment tenim la “ley del derecho civil de galica” del 2006.
Valencia, compilació 121/1992 el TC va acceptar que València tenia dret civil propi en base amb el seu dret consuetudinari en base al costum.
“Fuero del Baylio” (dret foral molt concretat a unes Comunitats Autònomes. Comunitats universals de matrimoni (lo mío es tuyo y lo tuyo es mío) tot el contrari a la separació de bens.
El veïnatge civil .. La aplicabilitat d’aquestes normes.
Art 111-3 CCCAT { 1. El derecho civil de Cataluña tiene eficacia territorial, sin perjuicio de las excepciones que puedan establecerse en cada materia y de las situaciones que deban regirse por el estatuto personal u otras normas de extraterritorialidad. 2. Lo establecido por el apartado 1 se aplica también al derecho local, escrito o consuetudinario, propio de algunos territorios o poblaciones, en la 7 medida en que la ley remita al mismo.
Las personas extranjeras que adquieran la nacionalidad española quedan sometidas al derecho civil catalán mientras mantengan la vecindad administrativa en Cataluña, salvo que manifiesten su voluntad en contra. 3. La vecindad local es determinada por las normas que rigen la vecindad civil.} Art 8 CCESP {Las leyes penales, las de policía y las de seguridad pública obligan a todos los que se hallen en territorio español.} Art 9 CC (té 11 apartats, per tant, cal cercar en el BOE https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1889-4763 ) Preàmbul llibre primer 5. Harmonització del dret privat a Europa i incorporació de Directives pel legislador català.
Des de fa quasi 20 anys, la doctrina es va venir ocupant de la construcció d’un dret privat europeu, sobre tot, en el dret de contractes i ho feia comparant els diferents ordenaments jurídics existents a Europa. Un dels primers treballs que es van publicar van ser els “principis de dret contractual europeu” que un grup d’acadèmics dirigits pel Professor Lando van redactar.
A mesura que les instàncies comunitàries van dictant directives i reglaments que regulen diferents aspectes del dret de contractes es fa necessari tenir present el dret comunitari juntament amb els drets nacionals per poder construir un dret privat europeu. Per la seva banda la Comissió Europea en diferents comunitats va posar l’accent en una millor coordinació entre les disposicions del dret comunitari amb la pretensió que fos entès en la seva unitat i, per tant, era necessari crear unes bases comunes que permetessin en el futur crear aquest dret privat europeu. Per poder dur a terme aquesta tasca es van constituir quasi paral·lelament dos grups de treballs, els quals la seva font d’inspiració va ser en gran part el Principis UNIDROIT i en la Convenció de Viena sobre la compravenda internacional de mercaderies.
Els treballs d’aquests grups van permetre l’elaboració de l’ anomenat Marc Comú de Referència, la finalitat del qual és la creació d’una nova sistemàtica del dret de contractes.
Aquest marc ha estat la base per l’elaboració d’un “instrument opcional” que conté regles aptes per regir les relacions entre ciutadans europeus i les empreses i que poden escollir lliurement les parts implicades especialment quan es tracta de relacions transnacionals.
Aquest instrument brinda l’oportunitat de a les parts de deixar de banda el seu dret nacional i optar per l’aplicació d’un dret comú europeu.
“soft low” “hard low”: normes que provenen de les fonts del dret i en especial dels poders legislatiu i executiu.
El legislador català no ha estat aliè en l’elaboració del Codi Civil Català i en la modernització del dret civil, a les iniciatives europees d’harmonització del dret privat ja es tracti de normes jurídiques com de textos jurídics elaborats pels diferents grups referits. De les normes jurídiques europees són dos: Directives: són normes que marquen les directius a partir de les quals cada estat haurà de proclamar una directiva. Poden tenir com a destinatari la generalitat de Catalunya. Són emeses per part de la Comissió Europea.
Reglaments 8 Art 133 estatut de autonomia de Cataluña. ???? Article I-I:103 del Marc Comú de Referencia Preàmbul llibre primer del codi civil de Catalunya de la primera llei que ens estableix que la Generalitat de Catalunya ha d’adaptar les directives de la Comissió Europea.
9 ...

Comprar Previsualizar