Emoció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 07/02/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

L’EMOCIÓ Definició: és una sèrie complexa de funcions psicologiques que actuen com a mediador davant de la percepció d’estímuls tant externs com interns que formen un patró distintiu de conductes que atenen els problemes fonamentals de la supervivència.
L’emoció es manifesta en tres línies diferents; activació fisiològica, conducta expressiva (de forma externa, gestos, conducta) i sentiments subjectius i motivadors (la situació del nostre entorn es canviant i va modelant aquest tipus d’expressió emocional.
! Fases d’una emoció o Ha d’haver-hi algun desencadenant. Estímul rellevant que sigui activador.
o Fase d’activació. El Sistema nerviós autònom fa una expressió interna i externa. Impuls molt ràpid sense consciencia, sense procés cognitiu.
o Valoració cognitiva. Classifica la situació i la vincula amb una anterior si no es novedosa. Li assigna un valor emocional. em fa por, m’agrada o Expressió emocional, que fa una funció comunicativa.
▪ Emoció= concepte general. durada curta, intensitat forta, caràcter focal, concentrat. Conjunt de canvis corporals i cerebrals per incitació d'un estímul emocional. Els canvis poden ser a nivell extern (accions o moviments) o interns (canvis hormonals o encelografics). Es processen pel sistema límbic (amígdala).
▪ Sentiment= experiència personal d’una emoció, apreciació personal. estat d’ànim, estat afectiu que pot tenir una durada llarga, 2, 3 dies, menys intensitat que l’emoció, caràcter més difós o difuminat. Es una forma personal i única del subjecte de percebre una emoció. Percepció conscient dels canvis corporals produïts. Estan basats en l’experiència: Pensar i calcular probabilitats, generalitzar el coneixement i decidir amb flexibilitat una resposta.
Algunes emocions poden generar sentiments però no tots els sentiments originen les emocions.
Puc tenir el sentiment sense que hi hagi present l’estímul que provoca una emoció. (Exemple: sentir pena sense tenir l’estímul de la persona morta que m'ho fa sentir).
! Multidimensionalitat de l’emoció: Intervenen molts factors: Aspecte emoció Contribució a l’emoció Anàlisi Cognitiu-Subjectiu sentiments Autoinforme ! ! Fisiològic ! Funcional ! Expressiu ! ! ! Preparació física ! Propòsit dirigit a una meta ! Comunicació social ! Estructures cerebrals Sistema nerviós autònom Sistema endocrí ! Selecció de respostes apropiades a la situació ! Expressions facials Postures corporals o Cognitiu subjectiu: els sentiments. Com jo processo aquella emoció. Es pot mesurar allò que sent un individu.
o Fisiològica. A nivell dels elements que s'activen alhora de tenir emocions.
o Funcional: com jo interactuo amb l’entorn i com dono la resposta mes adequada. L’objectiu final: totes les respostes triar aquella mes adient.
o Conductual: comunicar a l’entorn allò que em passa. Vincles que informen d’allò que estics sentint.
Funcions de les emocions Dimensió biològica o adaptativa: funció adaptativa. Incrementa probabilitat d’èxit d’adaptació i de supervivència.
Les emocions reflecteixen el grau d’importància que un fet te pel subjecte: ajustar-se al medi.
S'ha fet un anàlisis per veure de quina manera interfereixen les emocions: Emoció----mov. sensomotriu----actitud----acció----resposta apropiada Dimensió interpersonal: faciliten les interaccions socials, permeten comunicar i controlar. Promouen la conducta prosocial (estimem i ens estimin) i regulen la forma en que els altres ens responen.
Dimensió intrapersonal: genera la pèrdua d’homeòstasi, facilita la recuperació homeostàtica amb les emocions positives.
Dimensió motivadora: proporcionen l'energia necessària per assolir la meta destinada - funcionen com “amplificadors dels motius” (tomkins 1984). Si tinc ganes de presentar-me a la marató i ho faig amb mala actitud, no la faré o no l’acabaré, en canvi, si tinc actitud positiva, es facilitador d'aconseguir aquella meta.
Intervenen en la informació i fan de filtre (Bower 1991) - participen activament en els diferents nivells de processament cognitiu.
! Models teòrics Tenen influencia molt clara del paper de Darwin, son teories evolucionistes, intenten analitzar des de la part fisiològica com els subjecte s'adapta al medi.
! TEORIES CLASIQUES DE L'EMOCIÓ • Teoria de James-Lange (teoria perifèrica de les mocions) Es fixa molt en les manifestacions fisiològiques i com tot el sistema nerviós autònom s'activa i dona una resposta que es pot observar. Es fix en la consciència de l’emoció.
Primer hi ha la percepció, després canvis fisiològics i després l’emoció.
Hi ha un estímul, que fa que hi hagi un estímul a l’escorça cerebral que fa que es produeixi una resposta motora i posteriorment un sentiment o emoció per aquesta.
Cada persona te la seva manera de mostrar les emocions. No parla d’emocions primàries ni secundaries. Parla de la particularitat de cada persona alhora de demostrar cada emoció.
La resposta emocional física s’ha de donar al mateix temps que les emocions.
Els canvis corporals son necessaris per percebre una emoció.
Aquest procés sembla bastant lent i normalment es molt mes ràpid i simultani.
• Teoria de Cannon-Bard Paper molt rellevant al talem, que funciona com una maquina que busca l’equilibri (homeostàtica) ubicada al sistema nerviós central.
Estímul-talem-emoció i resposta fisiològica El talem es qui gestiona les emocions, dóna una informació al còrtex i al sistema nerviós autònom que donen una resposta emocional i fisiològica.
Estím Tàlem Còrte Siste ! emoci Respo • Teoria de Plutchik, (procés de les emocions) Les emocions són un fenomen biològic, un bucle que va canviant.
! ! TEORIA COGNITIVA Estímul-senyal ambiental i relacions fisiològiques - escorça cerebral - emoció • Teoria bifactorial de les emocions Activació fisiològica i la interpretació cognitiva donen lloc a la experiència emocional.
o Activació fisiològica: mans que suen, etc.
o Interpretació cognitiva: atribuir l'origen de l’activació a una causa.
Els dos factors son necessaris per tenir una experiència personal. (Es donen en paral·lel).
Schachter i Sriger. 1962 Activació fisiològica experiència emocional ! ! interpretació cognitiva • Teoria de la Lacerus Han de passar dos coses importants, el coneixement i l’apreciació o valoració.
Jo no puc fer un procés cognitiu si jo no conec el fenomen, es important conèixer la situació. El conèixer no es suficient per conèixer una emoció, se l’hi ha de atribuir una emoció.
1. El coneixement: que ens informa sobre les característiques d’un fet, d’un fenomen.
2. Una apreciació necessària i suficient: avaluació personal que fa l’individu d’un fet. Li atribuïm un significat a aquell fet, en aquest element hi ha dos components: - La personalitat- persona pessimista o optimista - L’ambient o la cultura.
Avaluació primària: detecta si un fet determinat es significatiu o no alhora de considerar un objectiu. Tinc una tasca a fer, si la tasca no te relació amb la emoció, no hi ha emoció.
Avaluació secundaria: es valoren les emocions especifiques implicades en la situació i si aquestes son congruents. Es valora la informació des de la memòria i experiències passades.
Avaluació final: analitza la implicació subjectiva en relació amb els fets. Un cop s’ha analitzat la informació i s’ha triat una emoció, s’analitza les conseqüències d’aquella emoció.
! Critiques: Avaluació procés evacuatiu molt calculat.
sorpresa, no te cognició per exemple.
velocitat amb la que es manifesta una emoció.
! MODELS NEUROFISIOLOGICS: • Model de Papez Paper del talem a les emocions, recupera el punt de Cannon-bard. Com els processos sensorials i fisiològics es converteixen en emocions.
Parla de que el talem es molt important als processos mentals. La informació que hi arriba es distribueix en tres direccions: cognició, acció i sentiment.
El talem gestiona o facilita els processos emocionals, una primera via es la de la cognició, la informació va a l’àrea del còrtex sensorial, va allà on el subjecte fa un anàlisis perceptiu i cognitiu. Ames, el talem prepara el organisme per generar una acció, els ganglis basals preparen l’organisme per donar una resposta motora. La tercera línia, es la que es deriva al hipotàlem on es gestionen els sentiments, s’activa tot un circuit. Hipotàlem dona ordres a hipocamp que segrega hormones que activen el meu cos, algunes van al còrtex circulant i amés activen nous nuclis de l’hipotàlem.
Tot aquest funcionament, provoca totes aquelles reaccions perifèriques que explicava William James. Aquest procés dona lloc als sentiments, perquè en aquesta àrea també hi ha la amígdala, i tota la gestió de les emocions es gestionen aquí.
! ! ! ! • Model de McLean Teoria dels tres cervells.
Intenta explicar el funcionament de les emocions en funció de l’activació de tres tipus de cervell, basant-se en Papez.
Cervell reptilià: primer que es forma en el desenvolupament de l’espècie humana. Aquest es el mes primitiu propi dels rèptils, respon a totes les emocions primàries, el que fa es regular les funcions vitals. Actua de forma rapida basada en patrons distintius de conducta, fan referencia a l’alimentació, sexe, ...
Sistema límbic: compartim l’estructura cerebral amb els mamífers. Esta format pel gir singular, talem, hipotàlem, amígdala, hipocamp. Aquest sistema límbic es on es gestionen les sensacions agradables i desagradables. Es el lloc on es fan els judicis de valors. Aquest sistema es un subordinat dels sentiments perquè racionalitza tots els nostres sentiments.
Neocortex: part del cervell que es desenvolupa mes tard. Es la mes desenvolupada ja que es el propi dels humans. Es la mare de la invenció i el pare del pensament. Es l’àrea del cervell en el que es fan tots els processos cognitius. Es l’àrea mes elaborada i complexa. I la que permet prendre decisions.
Lean estudia el model anterior i diu que les tres emocions que hi havien responen a diferents zones del cervell.
! • Model de Le Doux Dona un pes molt important a la amígdala. Es mes important l’emoció que la raó. Des de la perspectiva de la amígdala estudia i intenta donar sentit a tots els processos emocionals.
La majoria dels seus estudis es centren a l’estudi de la por. Parla de que la emoció es forma per tres parts.
o Aspectes expressius on inclou tot allò que no passa per cap raonament com l’expressió física i l’activitat motora.
o Aspecte avaluatiu que es refereix al significat emotiu el qual es processat per l’amígdala.
o Aspectes experiencials que son els processos cognitius conscients que porten a un sentiment.
Aquests tres elements juntament donen l’expressió emocional particular (sentiment), reconeixement d’una emoció i totes les conductes motores i fisiològiques.
! • Model Antonio Damasio Respecte els seus antecessors Damasio estudia persones que han tingut lesions al còrtex prefrontal.
EL CAS DE PHINEAS GAGE • Canvi de personalitat, molt mes irascible, dificultat amb els companys.
• Impulsiu i desconsiderat, tractava malament als altres.
• Incapaç de prendre decisions racionals. Incapaç de prendre decisions al seu entorn.
D'aquesta manera al còrtex prefrontal estavan passant coses amb les seves emocions. Ell investiga com això interfereix amb la presa de decisions i com això es relaciona amb les emocions.
Ell analitza com es la resposta emocional i veu que hi ha una reacció subjectiva (sentiment individual de cada subjecte) mes somàtica (respostes fisiològiques) mes associació a un conjunt d’estímuls dona lloc a marcador somàtic que es el canvi corporal que reflexa un estat emocional positiu o negatiu que influeix en les decisions preses en un determinat moment.
Si jo tendeixo a tenir una reacció: content mes un somriure en un context determinat posteriorment quan em trobi amb una situació igual es repetirà aquesta resposta emocional.
Això facilita la presa de decisions i permet mantenir una conducta social apropiada. Ames, permet anticipar situacions futures.
! Característiques de les emocions primeries i secundaries descrites per Damasio: Les emocions primàries: • tenen una base neuronal específica. Patró concret • tenen una expressió facial única i universal • tenen una qualitat subjectiva única. procés concret cognitiu específic • Asseguren la supervivència mitjançant un estat corporal (gana, set, fàstic) o bé una emoció reconeixible (por, ira) • Aquestes emocions correspondrien a la definició de James.
! Les emocions secundaries: • Hi ha una apreciació deliberada i conscient de la situació que és el què genera l’emoció.
• També han estat anomenades socials.
• Mediatitzades per l’àrea prefrontal del cervell.
La resposta prefrontal sorgeix de les representacions anteriors formades a partir d’experiències prèvies que son úniques de cada persona.
! ! ! Emocions i expressions facials • Duchenne de Boulogne (1862) Van utilitzar un subjecte al que l’hi ficaven uns elèctrodes a la cara i mitjançant el corrent aquest articulava diferents emocions.
Va provocar interès en Darwin a estudiar o treballar les expressions i les emocions en els animals i homes.
! • Darwin Va descobrir que homes i animals comparteixen emocions primàries.
! • Paul Ekman Desenvolupa el sistema FACS que regula totes les microexpresió. Va fer un article que parlava de com discriminar les mentides a partir de les microexpresió. Va crear una escola a Palo Alto de microexpresió on entrenen a persones per entendre el mon de les microexpresió.
EMOCIONS PRIMÀRIES Les emocions primàries són universals i innates i es produeixen sense el nostre control i tenen una resposta fisiològica concreta. Son expressions facials especifiques, es produeix un patró d’activació especifica, son primitives es a dir, tenim antecessor que ja les han utilitzat i els hi ha servit per la supervivència, son de ràpid inici i curta durada, aquestes corresponen a la definició de James que deia que primer hi ha canvis fisiològics i després les emocions.
A nivell fisiològic les emocions primàries activen l’amígdala. L’estímul arriba a l’amígdala que aquesta activa l’hipotàlem i aquest fa una resposta endocrina.
El subjecte dona una resposta en funció de com reacciona l’amígdala.
EMOCIONS SECUNDARIES Anomenades emocions socials. Solen ser en certa manera controlables ja que les estic gestionant i depenen molt del meu entorn mes pròxim. Hi hauran cultures que donaran mes importància unes emocions que a altres.
Aquestes emocions estan basades o centralitzades en el còrtex prefrontal. No presenten una única forma d'afrontament.
La resposta prefrontal sorgeix de les representacions anteriors formades a partir d’experiències prèvies i que son úniques de cada persona.
Aquestes emocions van a l’amígdala i al còrtex ventromedial (on es gestionen les emocions i on es desenvolupen les emocions) de manera que son diferent per cada persona.
! ! ! ! ! ! ! ! ! ! •Plutchik 1980, parla de diferents funcions adaptatives: Funció de la conducta emocional Protecció ! ! Situació del estímul ! Amenaça Conducta emocional Córrer por, terror Destrucció ! ! ! ! Obstacle ràbia, fúria reproducció parella possible.
Pegar, mossegar Copular alegria èxtasi Reintegració Afiliació Refús Pèrdua se ser estimat. tristesa ! ! ! part d’un grup.
acceptació, confiança objecte desagradable ! demanar ajuda Compartir apartar, vomitar Territori nou Exploració ! Orientació Altres estudis anticipació ! Objecte nou i sobtat.
examinar, observar estat d’alerta aturar-se Les dones expressen i identifiquen les emocions. Els homes detecten molt be les característiques fisiològiques de les emocions però els hi costa mes expressar-les.
Les dones son capaces de dur a terme diferents processos a la vegada mentre que els homes no.
Cultures que tenen més en comptes la col·lectivitat, valoren els grups i les famílies. Aquests mostren molt menys les emocions. S’ha observat que hi ha cultures del pacífic que no tenen adjectius per expressar la tristesa.
Les cultures individualistes tenen molt mes vocabulari per descriure les emocions. Faciliten que la persona mostri els seus sentiments, ja que hi ha mes introspecció.
Quan una cultura tenia molta distancia entre el poble i el poder es va observar que hi havia menys manifestació de les emocions. Ja que no estava permès que l’individu mostres les seves emocions. També passava als grups familiars, ja que als contextos familiars tampoc expressaven les seves emocions.
En canvi, quan la distancia entre poder i poble era poca, tenien uns nivells d’activació emocional molt mes baixos i per tant tenien un control emocional molt mes alt.
A les societats amb un pes femení destacaven els valors de solidaritat, etc. En canvi a les societats de cultura masculina destacava l’individualisme.
! Diferents “punts de vista” sobre les emocions: Autor Emocions primàries Criteris d’inclusió Ekman por, ira, tristesa, fàstic i sorpresa.
Expressions facials universals Izard Positives (alegria i interès), neutres (sorpresa), negatives (angoixa, ira, fàstic, menyspreu, vergonya, culpa i por) Plutchik Acceptació, ira anticipació, fàstic, alegria i Relació amb els processos por d’adaptació.
...