Dret tradicional xinès i tipus de drets (legalisme, confucionisme i taoïsme) (2015)

Resumen Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 11

Vista previa del texto

EL DRET TRADICIONAL XINÈS.
1. COM FUNCIONA EL PENSAMENT TRADICIONAL XINÈS.
Si anteriorment hem vist que el dret espanyol i el dret anglès tenen moltes diferències, les diferències que existeixen entre aquests dos drets i el dret tradicional xinès són encara molt més grans. El dret xinès és un producte d’influència occidental que es va introduir al país amb la revolució comunista, de manera que es tracta d’un fenomen aliè a al tradició cultural de Xina.
Aquest dret aporta solucions diferents a les nostres, com per exemple: a Espanya i a Anglaterra considerem que el dret i la seva aplicació és una cosa de la qual no podem prescindir per solucionar litigis entre els ciutadans, però en l’ordenament jurídic xinès no passa d’aquesta forma.
Als xinesos els sembla increïble que es pugui donar tanta importància a la llei, pensen que és una cosa estranya. A Xina la situació sempre ha estat i segueix estant molt diferent, el més important no és l’estudi de la disciplina que s’ocupa de la resolució de conflictes, és a dir, el dret, sinó que per ells el més important és que no sorgeixin aquests litigis, s’ha de fer tot el possible perquè en la societat governi la pau i la concòrdia entre els homes.
Tota l’educació i el pensament tradicional xinès té l’objectiu fonamental d’assegurar que la gent visqui en pau, els que disputen per els seus drets són uns pertorbadors de la pau i de l’ordre públic, uns revoltosos que han de ser corregits i castigats, per tal que aprenguin que han de deixar de posar querelles i denúncies.
A Xina no hi havia magistrats especialitzats en l’aplicació del dret, se n’ocupaven els funcionaris públics empleats del servei de l’emperador, que van ser anomenats pels portuguesos mandarins. Els mandarins s’ocupaven de la totalitat de feines que feia l’estat, de totes les coses públiques, tant assumptes judicials com legals. Els mandarins consideraven a les persones que es dirigien a ells per demanar-los que els solucionessin problemes legals com uns “quisquillosos”, uns pesats que els feien perdre el temps per coses de poca importància o que no volien solucionar ells mateixos els seus problemes. El més important per aquests funcionaris era que la gent visqués en pau, que tothom treballés i que els joves cresquessin sense problemes. Els litigants eren persones que només pensaven en els seus propis interessos, uns egoistes que a través de les seves conductes distreien als que manaven. I això, segons els mandarins, tenia un efecte negatiu en la societat.
En el moment de començar el litigi les dues parts són dolentes, una per pesada i l’altra per haver fet alguna cosa dolenta, per el motiu que l’han denunciat o querellat.
En el dret xinès està format per poques regles bàsiques de convivència i moltes normes de conducta moral. El magistrat ha de ser una persona que pugui prendre decisions justes. Els jutges no guanyen concursos públics, només són persones que entenen en disciplines com la literatura, la música, la filosofia i la religió. La font bàsica i principal del dret tradicional és la filosofia de Confuci.
2. EL FA I ELS LI.
Els li són les normes de tipus moral contingudes en els textos de tradició confuciana i el fa és la llei, el conjunt de normes legals. A Xina no hi ha diferència entre llei i moral. La font del dret és la moral, és a dir, el li. La llei s’aplica en la mesura que no contravingui la moral.
Els jutges tenen un comportament o un altre en funció de cada cas, és a dir, són subjectius, a diferència dels jutges occidentals, que han d’aplicar la llei estrictament i sense deixar-se influenciar per el cas. Inclús en alguns casos en què es produeixen delites els jutges prefereixen aplicar la moral abans que la llei, de manera que per exemple un assassí pot sortir sense ser condemnat.
No només la moral és superior a la llei sinó que a més la llei està mal vista, no es vol aplicar la llei per solucionar els conflictes, abans s’intenta instruir a les persones, el que importa més és l’educació.
3. TIPUS DE DRET XINÈS.
1. CONFUCIONISME.
El confucionisme es basa en l’obra atribuïda a K’ung Fu Tse, realitzada en una època de transició entre la època feudal clàssica a l’imperi autocràtic de la Dinastia Han.
Aquest autor proposa el retorn a les antigues costums (li), proposa una restauració de l’ordre social recte i de l’educació del poble, basada en un govern inspirat en principis d’humanitat i rectitud. Per aconseguir això s’havia de realitzar un procés de rectificació en sentit estricte, d’adaptació dels poders i deures dels governants i els ministres, dels superiors i inferiors, a les tradicions. A més, també s’havia de restaurar els noms verdaders de les coses. En primer lloc s’havia de posar el govern en mans d’homes superiors, virtuosos i instruïts.
2. TAOÏSME.
El taoisme es basa en l’obra de Lao Tse, la seva filosofia proposa un retorn a les formes més elementals de la vida natural, es deneguen les nocions del bé i el mal, l’anhel de riquesa, de poder o de saber i es recomana una forma absolutament quieta i desenganxada de la vida. Denega les idees confucianes d’educació i perfeccionament social a través de la benevolència i l’observança de les antigues costums, cultivant un pessimisme extrem respecte els antics rituals i costums.
3. LEGALISME.
Els antics rituals i normes de disciplina social perden el seu vell prestigi. És totalment contrari al confucionisme, prefereix la llei i no els rituals i costums, vol el fa. La seva justificació és que els temps han canviat. Les lleis són recollides en documents, registrats en les oficines territorials del govern i promulgades per tot el poble. Les lleis funcionen bé perquè són divulgades amb claredat. És necessària una exhaustiva organització dels tribunals i instàncies d’aplicació del dret. Els discursos morals no són importants, inclús molesten.
...