6.3- Urbanisme del Renaixement [RESUM] (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

URBANISME DEL RENAIXEMENT Introducció - - El renaixement neix a Itàlia: al quattrocento (1500-1600) i al cinquecento (1600-1700) son els dos grans períodes. Renaixement significa « renéixer ». GiorgioVasarí va ser la primera persona que va fer servir la paraula.
En el s.XIX trobem la aplicació de la paraula Renaixement per designar el període que va des de l’Edat Mitjana fins a l’Edat Moderna, es a dir, defineix els canvis en l’art, la política i l’economia del s.XV al s.XVI.
El gran referent a nivell històric i artístic del Urbanisme del Renaixement és l’Edat Mitjana, tot i que NO intenten copiar els seus models.En l’Edat Mitjana dominava la postura teocèntrica (Déu es el centre de tot) però en el renaixement hi ha una postura antropocèntrica (l’Ésser humà és el centre de tot). En l’Edat Mitjana, les ciutats creixien sense un ordre establert i eren molt caòtiques: carrers molt estrets i mal construïts. En canvi, en el Renaixement ha de marcar un concepte estètic i harmònic.
Es recuperen els moviments filosòfics.
Neix l’idea de: CIUTAT-ESTAT.
La burgesia es la que porta implícita la demanda d’art: son les grans famílies riques les que potencien la creació de noves peces. Implanten el “mecenatge”.
Durant el Renaixement gairebé no es construeixen noves ciutats, el moviment no neix per a expandir i a construir ciutats sinó per a crear models i plans utòpics sense la finalitat de construir-los.
En la mentalitat dels renaixentistes, el quadrat i el cercle eren les formes geomètriques que més s’aproximaven a la perfecció.
Característiques del Urbanisme: - Regularitat: les ciutats evoquen formes que recorden la circumferència (estrella, octògon o circumferència) i els seus carrers son ortogonals o tendeixen al radio centre.
Regularitat en l’ alçada dels edificis.
Preocupació defensiva: apareixen noves armes d’ artilleria, les muralles han de ser mes consistents per resistir els atacs Esteticisme: bellesa com element constructiu. Desenvolupament d’ una important arquitectura paisatgística que intentarà combinar i integrar construccions i natura Higiene: les ciutats que es projectin han de millorar la salubritat urbana Ordre: leproseries i edificis amb olors nocius, situats a la zona per on surt l’ aire de la ciutat. La ciutat es construeix en octògon per refugiar-se dels vuits vents dominats.
Cada barri es dedica a una activitat.
Carrers: alineacions rectes, ortogonals. No son llocs de trànsit, sinó llocs des d’ on contemplar els edificis. L’ espai urbà es pensa com escenografia per la contemplació dels edificis que es construeixen, respectant la perspectiva i gaudint de l’ estètica.
Places: per a reunió i contemplació dels edificis. Recorda la funció de l’ antic fòrum o àgora EL VALOR DE LA PERSPECTIVA: - La perspectiva apareix al renaixement en la pintura, l’escultura i l’urbanisme i permet representar objectes en 3D L’objectiu principal que té es resoldre de manera adequada un punt de vista. Un escultor varia la mida d’un objecte per a crear perspectiva.
Veiem en primer pla la situació i en segon un paisatge una ciutat... Sensació de profunditat.
Successió de models geomètrics transportats en l’arquitectura on el autor vol que centris l’atenció en un punt concret i crea perspectiva.
 Autors i característiques Vitruvi: va ser l’arquitecte referent. Duu a terme un pla d’una ciutat ideal i la seva obra serveix com a referencia per als posteriors arquitectes renaixentistes.
- - Planificació radio cèntrica encerclada per una de muralla octogonal 8 carrers radials en direcció a les torres de defensa i no a les quatre portes [doble caràcter defensiu i higiènic: protecció en contra dels vents adversos] Fòrum en el centre de forma octogonal 8 places secundaries Creació d’ illes residencials de forma regular Alberti: un altre arquitecte ecte molt important. Es va consolidar com “el primer teòric de plantejament urbà del Renaixement”.
Ideari d’Alberti: - Aparició d’un Urbanisme conscient, filosofia arquitectònica Indicació de l’ amplada i rectitud que havien de tenir els carrers Concepte dee ciutat harmònica: tots els edificis d’un conjunt urbà tenen dimensions semblants i estan dissenyats per la mateixa persona La façana i tot el conjunt de l’ edifici ha d’ estar perfectament il·luminat. Capacitat de rebre sol i llum, a mes d’ aire pur Hi haa edificis públics i vivendes pels ciutadans principals, per a la classe mitjana i pel poble baix.
Urbanització mixta: vivendes i comerços Antonio Averlino: la seva obra es un diàleg entre l’arquitecte i el “mecenes” (burgés).
S’inventa la ciutat de Sforzinda Sforzinda, la ciutat utòpica s’assembla molt a la de Vitruvi.
- Ciutat circular rodejada de muralles Formada per 16 carrers principals que neixen tots al centre de la ciutat.
Al bell mig hi trobem el nucli on es troba el palau, la catedral...
Les portes serann els angles no rectes i els carrers començaran en aquestes portes.
Miquel Angel: Objectius del seu projecte: - - - Millorar i simplificar el Palazzo Senatorio, eliminant les torres de les cantonades i creant una nova façana Treure d’aquesta area totes les botigues, vivendes i les múltiples ruïnes.
Reconstruir el Palazzo dei Conservatori eliminant el seu caràcter medieval i creant una estructura en alçat en relació al Palazzo Senatorio Construir una nova escalinata ascendent d'accés fins a la plaça sobre aquest eix principal Utilitzar la estàtua de Marc Aureli com a punt focal de la plaça Sixto V:va ser el papa numero 227 de l’Iglesia Católica al s. XVI. El seu objectiu es reformar Roma amb un periode de temps molt breu: que els ciutadans poguessin desplaçar-se per tota la ciutat creant una xarxa de carrers i de carreteres molt gran i molt ben planigicada. A més, crear noves infraestructures per tal que les zones despoblades de Roma tornessin a estar habitades.
ALTRES CIUTATS IDEALS: Cataneo, Maggi, Vasari el Jove... NO hi ha la necesitat de crear noves ciutats, simplement es creen utopies.
 PALMANOVA: L’única que si que va ser construida va ser la de Palmanova, en territoris reclamats per ducs d’Austria i amb el principal objectiu de defensar a Venecia de possibles atacs d’Otomans i de Turcs.
- La ciutat resulta ser una estrella de 9 punts, totes sent torres de fefensa.
Hi trobem una plaça central on hi conflueixen els 9 carrers que neixen de les torres de defensa.
-  CAMPANELLA: Crida l’atenció la ciutar proposada per Tomas Campanella: “La Ciutat del Sol” • • • • • • •  Sentit defensiu Set cercles concèntrics.
Portes cobertes de ferro.
Solides muralles amb palaus i casa de igual disseny.
Al damunt de tot temple sobre un peristil de columnes i dins un altar amb set llums.
Distribució tècnica de l’espai: en els cercles inferiors magatzems i tallers i en els de dalt habitatge i espais especulatius.
Ciutat com teatre de la memòria històrica i cultural: pintures intures al·legòriques a les arts, les ciències, els personatges més importants de la història ...
LA CIUTAT DEL PRÍNCEP: Ciutats dissenyades de forma ideal per a governants de la ciutat.
Urbino i Frederic de Montefeltro ...

Comprar Previsualizar