AD_Jejú_Ili (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparells Digestiu i Genitourinari
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 12. JEJÚ I ILI Generalitats És  la  porció  mòbil  de  l’intestí  prim,  presenta  una  longitud  d’uns  5-9m (6,5 de mitja) en cadàver i uns 3-3,5m en el ser viu (pel to muscular).
Està   situada   entre   l’angle   duodè-jejunal i la unió ili-còlica (o vàlvula de Bahuin), en el compartiment infra-mesocòlic.
La seva longitud obliga a descriure 15-16 (12 més habitualment) sinuositats o nanses intestinals en forma de U gràcies al seu meso (que té el nom propi de mesenteri o arrel pròpia   del   mesenteri),   que   l’uneix   a   la   part   posterior   (funció   d’ancoratge   així   com   aportació  d’oxigen  i  recepció  dels  nutrients  absorbits).
Existeixen dos grups de nanses: - Superiors esquerres, de disposició horitzontal - Inferiors dretes, de disposició vertical.
El jejú es situa més pròxim a la flexura duodè-jejunal i l’ili a la unió ili-còlica (lloc on l’intestí  prim  es  connecta  amb  el  còlon,  a  nivell del cec).
La primera nansa jejunal és  obliqua  cap  avall  i  l’esquerra.  La  última nansa ileal (porció terminal  de  l’ili)  ascendeix  cap  a  la  unió  ili-còlica, de baix cap amunt i d’esquerra  a  dreta.
Cec Còlon ascendent Imatge: intestí prim envoltat pel marc còlic (format pel còlon).
El canvi de jejú a ili coincideix aproximadament amb el moment en què es passa de les nanses horitzontals a les que són més verticals Apèndix vermiforme De la vàlvula ili-cecal cap avall es coneix com a cec, i per sobre es coneix ja com a còlon ascendent.
Relacions Com   ja   s’ha   dit,   està   situat   en   el   compartiment   inframesocòlic.
- Posterior: retroperitoneu (aorta, vena cava inferior i òrgans secundàriament retroperitoneals com la 3a porció del duodè).
- Anterior: oment major o davantal dels epiplons i més anterior la paret abdominal.
- Superior: còlon transvers.
- Dreta: cec, còlon ascendent i paret abdominal (espai parieto-còlic dret, entre Importants en abscessos (es pot acumular en les fosses.
còlon ascendent i paret abdominal).
ilíaques) - Esquerra: còlon descendent (espai parieto-còlic esquerre, entre còlon descendent i paret abdominal).
- Inferior: còlon sigmoide i òrgans de la pelvis menor (recte, bufeta i úter).
Constitució anatòmica Les  capes  que  componen  les  parets  de  l’intestí  prim  són: - Serosa: revestida per peritoneu visceral.
- Muscular: - Estrat longitudinal extern (superficial).
- Estrat circular intern (profund).
- Submucosa: presenta vasos, nervis (plexe) i fol·licles limfoides.
- Mucosa: presenta microvellositats i plecs transversals (vàlvules connivents). P. EXAMEN.
Diferències entre jejú i ili: NO EXAMEN.
Sistematització mesentèrica Mesenteri: replec del peritoneu que uneix la nansa a la paret posterior. Entre les dues fulles   d’aquest   penetren   els   vasos   per   les   nanses, provinents de l’artèria   mesentèrica   ATENCIÓ:  tot  l’intestí  irrigat  per  l’artèria  mesentèrica  superior.
superior.
- Límits: - Límit lliure o visceral (6,5m en cadàver; 3-4 en viu), en contacte amb la víscera.
- Límit adherent o arrel del mesenteri (15-20cm), en contacte amb el peritoneu parietal (és el que realment adhereix).
- Cares: - Anterior o dreta - Posterior o esquerra - La nansa intestinal presenta dos cantells: - Cantell mesentèric. És per on entren els vasos.
- Cantell anti-mesentèric.
P. EXAMEN.
- Extrems  de  l’arrel  del  mesenteri: Fossetes duodenals .
- Origen: angle duodè-jejunal.
- Final: angle ili-còlic o vàlvula ili-còlica o de Bahuin (no és constant).
Rellevant en cirurgia.
.
Recorregut  de  l’intestí: S’estén  des  de  L2  cap  avall  i  a  la  dreta  fins  a  la  FID,  creua  pàncrees  i  3a  porció  del  duodè   passant per on apareixen els vasos mesentèrics superiors, després passa per davant d ela vena cava inferior, arribant sobre l’artèria  ilíaca  externa, urèter, vasos testiculars o ovàrics i del múscul psoes, acabant en la unió ili-còlica.
P. EXAMEN.
Irrigació arterial Està   irrigat   per   branques   de   l‘artèria mesentèrica (meseraica) superior: Porció retro-pancreàtica: Neix   de   la   cara   anterior   de   l’aorta   a   nivell   del   disc   intervertebral L1-L2, entre el tronc celíac (2cm per sota) i les artèries ovàriques/espermàtiques, en el quadrilàter venós de Rogiere o  de  l’artèria  mesentèrica  superior: - Dreta: vena mesentèrica superior.
- Esquerra: vena mesentèrica inferior.
- Inferior: vena renal esquerra.
- Superior: tronc espleno-mesentèric.
P. EXAMEN.
Forma el compàs (pinça) aorto-mesentèric de Wilkie (50º). Per dins del compàs hi ha la vena renal esquerra, la 3a porció del duodè i el procés uncinat o ganxo del pàncrees.
Porció pre-pancreàtica: Creua per davant de la 3a porció del duodè, on deixa la impressió mesentèrica.
Porció mesentèrica: S’introdueix   en l’arrel   del   mesenteri  on   es  dirigeix   cap  avall   i   a   la  dreta, per acabar en l’angle  ili-còlic (artèria ili-bicec-apendicular-còlica;  única  branca  terminal  de  l’artèria).
Branques colaterals: - Irriga: fetge, cap del pàncrees, duodè, jejú-ili, meitat dreta còlon (fins meitat del còlon transvers) amb  el  cec  i  l’apèndix. Dóna branques: - Artèria pancreàtica inferior de Testut (s’anastomosa   amb   les   branques   descendents  de  l’artèria esplènica; irriga el pàncrees).
- Artèria pancreàtic-duodenal inferior (posterior i anterior),   que   s’anastomosa   amb les artèries pancreàtic-duodenals (P-D) superiors.
- Artèries jejú-ileals: neixen del marge esquerre. Són un conjunt de 12-16; les 5 primeres  neixen  abans  de  què  l’artèria  penetri  en  el  mesenteri  i  irriguen el jejú; mentre   que   les   restants   neixen   des   de   l’interior   i   irriguen   l’ili.   Formen   arcs vasculars de  primer  i  segon  ordre  (jejú)  i  de  tercer  i  quart  ordre  (ili),  d’on  surten   els vasos rectes (llargs en  el  jejú  i  curts  en  l’ili)   que penetren la nansa pel marge mesentèric.
L’última   fila   d’arcs   vasculars es denomina vas paral·lel de Dwight.
- Artèria còlica superior - Artèria còlica mitja.
- Artèria còlica inferior.
JEJÚ ILI Irrigació venosa El sistema venós va a drenar a la vena mesentèrica superior: Drena la sang del territori irrigat per  l’artèria  homònima,  i  rep  com  a  afluents: - Venes jejunals - Venes ileals - Vena gastro-epiploica dreta - Venes pancreàtiques - Venes pancreàtic-duodenals - Vena ili-còlica (aquesta rep la vena apendicular) - Vena còlica dreta - Vena còlica mitja Posseeix un segment lliure, en el mesenteri, sense que hagi rebut el contingent jejunal situat   davant   de   l’artèria;   un   segment fix, en   l’arrel   del   mesenteri,   on   s’inclina   cap   endavant; un segment pre-duodenal, cobert pel peritoneu parietal (vena a la dreta de l’artèria  mesentèrica  superior);  i  un  segment retro-pancreàtic, terminal.
La unió de la vena mesentèrica superior amb el tronc espleno-mesentèric forma la vena porta.
La  sang  del  jejú  i  l’ili  passa en la seva totalitat pel fetge i la unió és retro-pancreàtica.
Drenatge limfàtic Els vasos limfàtics es troben en la túnica mucosa i en la muscular de l’intestí prim.
Els vasos de les vellositats deriven   d’un   plexe   complex   de   la   mucosa   i   submucosa i drenen als vasos de  major  mida  en  el  límit  mesentèric  de  l’intestí.
Els limfàtics passen entre les capes del mesenteri i desemboquen en una sèrie de ganglis limfàtics disposats en diferents nivells dins del mesenteri, seguint la irrigació arterial. Poden formar cadenes al llarg de les artèries `principals i desemboquen en els ganglis celíacs.
Innervació A través de nervis del plexe mesentèric superior que procedeixen del plexe celíac.
...

Comprar Previsualizar