Medi ambient (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria de Salut Pública i Comunitària
Año del apunte 2016
Páginas 30
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Salut Pública i Comunitària 1 1. MEDI AMBIENT FACTOR DETERMINANT DE SALUT INTRODUCCIÓ Medi ambient => determinant de salut.
Hipòcrates: equilibri = salut. Tractat dels aires, aigua i llocs.
- Dimensió de l’ésser humà dins el medi.
Interrelacions complexes, medi natural, socials.
GENÈTICA ADAPTACIÓ FISIOLÒGICA PSICOLÒGICA SOCIAL IPCC (Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climàtico) ha definit els dos termes següents relacionats amb Canvi Climàtic.
Adaptació: ajustament dels sistemes natural o humans en resposta a estímuls climàtics previstos o als seus efectes, gràcies al qual es redueixen els danys o s’exploten oportunitats beneficioses.
Capacitat d’adaptació: capacitat d’un sistema per ajustar-se al canvi climàtic (inclosos variabilitat del clima i fenòmens extrems) amb objecte de reduir possibles danys, aprofitar les oportunitats o afrontar les conseqüències.
Adaptació genètica, fisiològica, psicològica, social... Home integrat al medi, la salut depèn de la relació amb ell. Concepció ecològica de la salut (concepte modern).
Lalonde (1976) Determinants de salut Herencia genètica - Estil de vida Sistema sanitari Medi ambient Escalfament del planeta.
Pèrdues biodiversitat.
Esgotament dels recursos naturals.
Contaminació, perillositat per la salut de l’home i altres éssers vius.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 2 En el darrer segle ha augmentat la importància del medi intern – extern.
- - 1970: importància del medi.
1972: Cimera mundial a Estocolm “una sola Terra”1976: informe Lalonde o Herència genètica.
o Estil de vida.
INTERRELACIÓ o Sistema sanitari.
o Medi ambient 1977: XXX Assemblea de l’OMS salut per a tots l’any 2000.
1987: Protocol Montreal “qui contamina paga”.
1992: Cimera de La Terra Río de Janeiro.
1995: Berlín. Cimera sobre CC.
1997: Kyoto Cimera CC.
2005: entra en vigor el tractat de Kyoto.
2015: París, cimera del clima.
Percepció risc binomi salut – malaltia La percepció és individual. Influència de la informació i comunicació. Educació ambiental => eina.
Importància del coneixement de la informació per una correcta elaboració personal i col·lectiva de la prevenció de risc.
Ecologia: estudia la interrelació entre els éssers vius i el medi.
Medi: receptors dels residus que genera l’activitat humana (no és gratuït).
Revolució industrial: l’home ha fet un ús indiscriminat dels recursos que la natura proporciona sense pensar.
Esgotament Escalfament global perjudicis Medi ambient -> factors determinants de salut.
Al segle XX es creen organismes internacionals governamentals: - ONU: seu NY, Ginebra.
ONGs: al marge dels governs; sensibilització nord-sud; conciencialització del que passa.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 3 ATMOSFERA Efectes sobre la salut humana (OMS): - Inducció en 36% infeccions respiratòries inferior i 22% MPOCs.
Agreujament asma infantil i al·lèrgies.
Anomalies desenvolupament.
Dèficit aprenentatge i hiperactivitat en nens.
Alteració funció pulmonar.
Alteracions immunitàries.
Alteracions cardíaques.
Augmenta nivells TA.
Carcinogènesis.
Factors vinculants als efectes de la contaminació: - Grau de solubilitat de la substància.
Tipus de substància, característiques, quantitat, temps d’exposició.
Característiques immunitàries individuals.
Via d’entrada i transformació posterior.
Atmosfera: Agència Europea del Medi Ambient -> 100000 substàncies químiques amb efectes tòxics desconeguts, mitja població mundial exposada a la contaminació d’aire (combustibles fòssils), 11’4% morts per contaminació atmosfèrica (200000 morts prematures, disminució de l’esperança de vida, augment d’ingressos hospitalaris).
Com afecta? Inducció del 36% de les infeccions respiratòries inferiors i 22% MPOC, agreujament de l’asma infantil i al·lèrgies, anomalies desenvolupament (autisme), dèficit aprenentatge i hiperactivitat en nens.
Informe SESPAS, 2008. Estudis han demostrat els efectes de la contaminació atmosfèrica causada per emissions dels vehicles en la salut, amb un increment del nombre d’ingressos hospitalaris per causes cardiovasculars i un augment de visites d’urgències.
INFORME APHEIS, 1999. Mostra la reducció de la mortalitat per totes les causes, si la mitjana anual de partícules fines no supera el 15-30 micrograms/m3, i es previndrien moltes molts prematures anuals.
INFORME PÉREZ, SUNYER I KUNZLI, 2009. A l’àrea metropolitana de Barcelona, es va constatar que la reducció dels nivells d’exposició a partícules menors de 10 micrograms/m3 representaria un augment de l’esperança de vida de 14 mesos i es Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 4 reduirien els casos de bronquitis aguda i els atacs d’asma, amb una reducció de l’impacte econòmic i social.
L’atmosfera interactua intensa i directament en el desenvolupament de les diferents formes de vida en el nostre planeta. La contaminació atmosfèrica continua suposant una amenaça significativa per la salut pública en entorns urbans a Europa i por alterar el nostre sistema social.
- - Sistema dinàmic complex format per gasos que varien en qualitat i quantitat segons l’estructura, composició, pressió i temperatura. La barreja natural és l’aire composat per N2 (78%), O2 (20%), CO2 majoritàriament.
Receptora de les substàncies que s’aboquen al medi.
Participa de forma activa dispersió dels contaminants.
Presència de molècules d’O3 (ozó estratosfèric) que la protegeixen de la radiació solar.
Permet l’equilibri entre radiació solar rebuda i radiació terrestre emesa.
La variació de la temperatura és la característica més destacable.
Es divideix en 5 estrats o regions amb comportaments tèrmics diferents.
o Troposfera: capa immediata a la superfície terrestre, part més activa i densa de l’atmosfera; s’alliberen i es transporten a aquesta regió les partícules i substàncies contaminants procedents de l’ús dels combustible fòssils i de l’activitat humana.
o Estratosfera: més estable, considerada com l’esfera de la calma. Quasi inexistència de vapor d’aigua. Es concentra la part més gran d’ozó atmosfèric. L’ozó actua com a protector de les radiacions UV procedents de l’espai exterior. La reducció de la concentració d’ozó augmentarà l’exposició a la radiació UV.
o Mesosfera: regió o capa de transició de l’atmosfera inferior a la superior. Absència de vapor d’aigua.
o Termosfera: esfera de la calor.
o Exosfera: atmosfera exterior.
Contaminació atmosfèrica - Presència de substàncies i/o formes d’energia que alteren la seva vida.
Implicació de risc i/o amenaça per a la vida del planeta.
El 35% de la població espanyola respira aire contaminat. >16000 morts prematures per contaminació.
Les evidències demostren que hi ha alteracions en la funció pulmonar, un augment de les afeccions al·lèrgiques amb una reducció de l’efectivitat dels inhaladors, així com alteracions immunitàries, cardíaques, un increment significatiu de la pressió arterial i que també poden actuar com a precursor de càncer.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 5 Factors vinculants als efectes de la contaminació: - - Grau de solubilitat de la substància, que facilita que sigui absorbida en els primers trams respiratoris. En exposicions moderades pot provocar alteracions en forma d’irritació de mucoses i broncoconstricció.
Tipus de substància, característiques, quantitat i temps d’exposició.
Característiques immunitàries i individuals dels individus.
Via d’entrada i transformació posterior de la substància.
VALORS D’INMISIÓ (nivell concentració substàncies) EMISSIÓ Substàncies atmosfera FACTORS DE DISPERSIÓ Contaminants atmosfèrics habituals: - Mòbils (cotxe,trànsit...).
Fixes (calefacció, indústria, crema...).
Principals contaminants atmosfèrics: - - Compostos gasosos primaris i secundaris (CO2, NOX, SOX, O3...).
Partícules sòlides grau d’afectació en funció de la capacitat de penetrar les cavitats pulmonars, es troben en forma de fum, cendra, pols, pol·len, sorra, virus i bacteris: o MP 10: poden anar més enllà de la gola.
o MP 2’5: poden arribar a pulmons.
o Partícules ultrafines: menys 0’1 micres poden arribar als alvèols pulmonars i la sang, i ser la causa d’un augment de la freqüència cardíaca i un major risc de patir arítmia.
Altres: o Amiant: (asbest) -> asbestosis = fibrosis pulmonar. Afectació orgànica múltiple, percussor de neoplàsies. A Espanya està prohibida la utilització i comercialització des de 1984.
o Metalls pesants: Pb, Hg, Cd...: elevada volatilitat i toxicitat, efectes bioacumulatius.
o Fluorurs.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 6 o COP’s “fat lovers”: s’acumulen al teixit gras i van passant per la cadena tròfica.
Preocupació dona lloc a convenció Estocolm 2011 – finalitat de protegir la salut.
Compostos gasosos i primaris i secundaris: - - - CO: gran afinitat per la molècula d’hemoglobina, es transforma en carboxihemoglobina, i provoca anòxia cel·lular, alteracions cardíaques, neurològiques... mort. Clínica: aportament insuficient d’oxigen al SNC i cardiovascular inclou cefalàlgies, vertigen, debilitat, nàusees i vòmits; poden aparèixer alteracions cardíaques per isquèmia miocàrdica, neurològiques amb obnubilació i coma, cutànies amb pal·lidesa i cianosi (pot esdevenir necrosis dèrmica), disfuncions psicomotores amb alteracions de la coordinació. Procés reversible.
NOX: si es combina NO2 amb l’hemoglobina es transforma en nitrosamina, propietats cancerígenes. La inhalació afecta el tracte respiratori i els trams més profunds dels pulmons, i n’inhibeixen algunes funcions, amb edema pulmonar, fibrosis pulmonar crònica i mort per asfixia. Tos, mal de cap, somnolència...
SOX: en contacte amb humitat es transforma en H2, H2SO4 (pluja àcida). La inhalació provoca irritació bronquial important i broncoconstricció.
O3: alt poder d’oxidació. Alteracions respiratòries, al·lèrgies, disfuncions sistema immunològic.
Partícules fines menor de 2’5 micròmetres i de 1 microgram passen a la sang a nivell dels alvèols pulmonars i són causa d’episodis aguts cardiovasculars (desencadenant inclús infarts de miocardi) i d’altres patologies (respiratòries, càncers, trastorns immunològics, diabetis, trastorns de creixement i cerebrals en criatures i d’altres).
Contaminants orgànics persistents tenen propietats tòxiques, són resistents a la degradació, es bioacumulen i són transportats per l’aire, l’aigua i les espècies migratòries a través de les fronteres internacionals i dipositats lluny del lloc de la seva alliberació, acumulant-se en ecosistemes terrestres i aquàtics. – DDT, digoxina.
Els disruptors endocrins: tòxiques a determinades dosis, capacitat de provocar alteracions hormonals que poden afectar les funcions sexuals, la fertilitat, la immunitat, el creixement i el metabolisme interfereixen al metabolisme normal de les hormones, bé suplantant-les, bloquejant-les i augmentant o disminuint la seva acció.
- Plaguicides i herbicides: DDT (prohibit però encara en el medi) hexaclorobenxè (HCB) fungicida, organoclorats, insecticides.
Bifenils policlorats (PVB): construcció, transformadors, prohibits a Europa.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - 7 Dioxines i furans: subproductes no intencionals, derivats de combustió de carbó, petroli, biomassa, materials clorats (fabricació paper), incineradores de residus i altres, principal via d’absorció: aliments.
Bisfenol A (BPA): fabricació de plàstics i resines, contenidors d’aigua i aliments, biberons, selladors dentals.
Parabens: conservant i antioxidant, cosmètica, productes higiene, desodorants.
Alquifenols: en plàstics, pintures, detergents, materials tèxtils. S’absorbeixen per aliments, respiratori i pell.
Filtres UV Benzofenona i 4-MBC: protectors solars.
Falats: fabricació de PVC.
Efectes a l’atmosfera de la contaminació atmosfèrica: - Efecte hivernacle.
Forat capa d’ozó.
Inversió tèrmica.
Boira fotoquímica.
Pluja àcida.
CANVI CLIMÀTIC Canvi de clima atribuïble directa o indirectament a l’activitat humana, que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat del clima observat durant períodes comparables. (Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic).
El canvi climàtic pot accelerar la propagació de malalties infeccioses greus, transmissibles per vectors, amb més incidència de malalties tropicals i més víctimes a causa de les catàstrofes del clima, per la introducció de pertorbacions tèrmiques.
Activitats humanes Emissió de gasos a l’atmosfera amb efecte hivernacle Escalfament superficie terrestre Altres canvis meteorològics El canvi climàtic influeix en els determinants socials i ambiental de la salut: aire net, aigua potable, alimentació adequada, habitatge segur.
Es preveu que entre el 2030 i 2050 el canvi climàtic causarà unes 250000 morts addicionals cada any a causa de la malnutrició, malària, diarrea i estrès calòric.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 8 S’estima que el cost dels danys directes a la salut serà d’entre 2000 i 4000 milions de dòlars (EUA) per al 2030.
Zones amb infraestructures sanitàries deficients, principalment en països en desenvolupament, seran les menys capacitades per afrontar aquests canvis i donar resposta si no reben ajuda.
La reducció de les emissions d’efecte hivernacle de gasos a través de millores al transport i eleccions en aliments i ús de l’energia pot conduir a millores de salut, en particular a través de la reducció de la contaminació atmosfèrica.
Efectes sobre la salut Cambio climàtic Exposicions humanes Cambis del temos en les regions - - Onades de calor Fenòmens meteorològics extrems.
Temperaturas.
Precipitacions.
Vies de contaminació Dinámica de la transmisió Canvis en els agrosistemes i la hidrologia Alteracions socioeconòmiques i demogràfiques Malalties i defuncions relacionades amb la temperatura.
Efectes sobre la salut relacionades amb fenòmens meteorològics extrems.
Efectes sobre la salut relacionats amb la contaminació atmosfèrica.
Malalties transmeses per aigua i aliments, per vectors i rosegadors. Efectes de la falta d’aigua i aliments.
Efectes sobre la salut mental, nutrició, infeccions.
Altres efectes sobre la salut.
Efecte hivernacle L’efecte hivernacle està estretament relacionat amb les activitats de la vida diària.
La Terra s’escalfa gràcies a l’energia del Sol. Una part d’aquesta energia que arriba a l’atmosfera és reflectida en direcció a l’espai, una altra part molt petita és absorbida i la resta travessa l’atmosfera i escalfa la Terra. Així, doncs, l’atmosfera deixa passar a radiació del Sol per tal que escalfi la Terra, però impedeix que la radiació de la Terra escapi a l’espai.
Amb l’energia reflectida des de la Terra es produeix un fenomen amb alguns gasos de l’atmosfera, com el CO2 i el vapor d’aigua. Els GEH retenen gran part de l’energia i eviten que torni a l’espai. Això contribueix a mantenir el planeta calent.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 9 Efectes indesitjables de l’augment de CO2 a l’atmosfera: - Expansió de malalties infecciones a causa de la proliferació d’insectes vectors de malalties, per l’elevació del grau d’humitat i l’augment de la temperatura.
Pèrdua biodiversitat.
Augment del nivell dels mars.
Increment de fenòmens meteorològics extrems.
Acidificació dels oceans per la dissolució de grans quantitats d’àcid carbònic en l’aigua marina, amb un descens apreciable del pH.
Alteracions dinàmiques poblacionals i turístiques.
Gasos efecte hivernacle: - CO2: el principal responsable de l’efecte hivernacle. La deforestació té un efecte afegit.
Metà: l’augment de la ramaderia i els conreus d’arròs no facilitaran la disminució.
Òxids de nitrogen: aportació relacionada amb ús de combustibles fòssils.
L’ozó de superfície (ozó troposfèric).
CFC/HFC (sprays, neveres).
Disminució de la capa d’ozó - L’afebliment de la capa d’ozó estratosfèric produïda pels CFC/HFC.
En arribar a l’estratosfera destrueixen l’O3.
Gasos volàtils.
Químicament estables, es mantenen actius durant un segle.
Durant 100 anys una molècula de CO pot destruir 100000 d’O3.
L’ús del bromur de metil com a pesticida afecta la capa d’ozó amb un impacte molt superior als CFC.
Efectes salut humana: o Melanoma.
o Cataractes.
o Inhibició del sistema immunitari.
o (també pot incidir en el creixement i la reproducció del fitoplàncton, base de la cadena tròfica marina).
Inversió tèrmica El fenomen d’inversió tèrmica es presenta quan, a les nits sense núvols, el terra perd calor per irradiació. Les capes d’aire més a prop del terra fred es refreden més ràpidament que les capes superiors. Inversió del gradient tèrmic habitual a la troposfera. Aquesta situació fa que els contaminants s’acumulin i les boires siguin persistents.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 10 Boira fotoquímica (SMOG) Zones urbanes amb força trànsit i amb un nivell d’insolació alt. Els òxids de nitrogen i els hidrocarburs reaccionen sota condicions de forta radiació solar, i resulten substàncies oxidants, com ara l’ozó o els nitroperòxids d’acil. Els oxidants són molt irritants, especialment de les mucoses i els ulls, produeixen un envelliment prematur dels pulmons i tenen un efecte corrosiu.
Pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb els vapors d’aigua atmosfèric. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6.
Els SO2: combustions de carbons o petrolis i els seus derivats.
Els òxids de nitrogen: processos de combustió a elevades temperatures (superiors a 1000ºC), en motors de combustió (principalment els dièsel).
Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen en l’atmosfera.
- Efectes per a la salut: o Problemes respiratoris.
o Contaminació amb Al els dispositius d’aigua.
o Vulnerabilitat dels ecosistemes, animal i vegetal.
Estratègies Coneixement científic envers el risc a l’exposició.
- Avaluar risc ambiental.
Coneixement interaccions del canvi climàtic i factors determinants en la salut.
Estimació a llarg termini sobre salut pública.
Formació sensibilització dels professionals.
Educació en salut a la població per estimular l’interès i la sensibilitat.
SÍNDROME EDIFICI MALALT OMS (1984): conjunt de signes i símptomes diversos inespecífic que presenten els individus exposats (20%).
E.M. TEMPORAL (<6mesos) EDIFICI MALALT E.M. PERMANENT (>6mesos) Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària Concepte qualitat ambiental interior: - Benestar i confort a l’ambient laboral i altres, on es desenvolupen activitats extraescolars i extralaborals de descans i esbarjos.
Equilibri entre ús de l’energia, desenvolupament sostenible i confort.
La qualitat de l’aire també inclou ventilació i climatització.
- EM - Potenciació d’algunes malalties comunes.
Espais tancats, condicions ideals per a la propagació de microorganismes patògens.
Poden pasar desaparcebudes.
Proporció de queixes més alta de l’esperada.
Característiques edificis malalts (OMS): - Ventilació amb circuits tancats.
Hermètics i ambient tèrmics constants.
Construccions deficients.
Materials inadequats (pintures, mobles, catifes, cortines, moquetes...).
Concentració persones en espais reduïts i soterranis.
Ús indiscriminat de productes de neteja, biocides.
Sistemes d’il·luminació general i individual deficients o inadequats.
Efectes en la salut: - Síndrome Sensibilitat Química.
Malalties pulmonars.
Malalties digestives.
Malalties infeccioses.
Inducció càncer.
Lipoatròfia semicircular – causes: camps electromagnètics, baixa humitat, electricitat estàtica mobiliari i deficients tomes de terra.
*Entre 300.000 i 400.000 afectats a Espanya.
Usuari unybook: sandraln 11 Salut Pública i Comunitària Proliferació Agents biològics Legionel·la, febre pontiac, febre fenc, tuberculosis, grip- refredat, altres.
Agents químics Asma, rinitis, cloracné, carcinogènesi, alteracions cardiorespiratòri es, malalties diverses per Pb, Hg...
12 Disseminació Agents físics Lipoatrofia, alteracions auditives, visuals, lipotimies, mal esquena Agents ergonòmics Lesions articulacions, esquena, extremitats.
Estratègies i actors SALUT MEDI AMBIENT EMISSIÓ IMMMISSIÓ LEGISLACIÓ EXPOSICIÓ Avaluació salut pública DOSI EFECTE Control biològic Epidemiologia sanitària Estratègies: - - Millora construccions (legislació).
Sistemes de climatització eficients i menys contaminants. Millorar l’aïllament de parets, finestres, tancaments i teulades, per aprofitar el calor i el fred i reduir el consum d’energia.
Educació ergonòmica.
INVESTIGACIÓ.
AIGUA I SALUT 2/3 parts de la superfície de la terra són aigua.
- 97% mars i oceans.
2’25% glaç.
0.03% vapor d’aigua a l’atmosfera.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 13 0’75% aigua dolça de rius, aqüífers subterranis i llacs (teòricament apta pel consum humà).
Propietats de l’aigua - - Fusió i ebullició, calor específica, capilaritat, tensió superficial, viscositat i la constant dielèctrica.
Cicle de l’aigua.
Alta reactivitat. A una temperatura de 25ºC el seu pH en estat pur és de 7.
Generalitats: polarització elèctrica Na+ Cl-.
Necessitats de l’aigua: o Alimentació.
o Agricultura.
o Higiene.
o Indústria.
o Neteja i reg.
o Oci.
o Obtenció energia.
o Transport marítim i fluvial.
o Pràctica d’esports.
Liti: estabilitzador de l’estat d’ànim.
Crom: cofactor insulina.
Fluor: augment resistència als àcids produïts per sucres. Prevenció càries.
Calci: regula permeabilitat membranes. Prevenció osteoporosis, tetània, retards creixement.
Iode: iodació tiroxina. Prevenció goll (bocio).
Bicarbonats: equilibri àcid – base plasma.
Magnesi: glucòlisi muscular. Prevenció excitabilitat neuromuscular i ventriculars.
Sodi: determina osmolaritat extracel·lular. Prevenció hipertensió.
Nitrats: nutrients vida vegetal.
Clorurs: de zinc (desinfectant), de mercuri (antisèptic).
Contaminació de l’aigua Les substàncies que trobem dissoltes o els microorganismes presents en l’aigua poden ser: - D’origen antropogènic, derivats de l’activitat humana, com: o Abocament d’aigües residuals no tractades.
o Abocaments incontrolats de la indústria.
o Explotació de mines a cel obert.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 14 o L’aigua escorrentia de camps de conreus adobats i/o tractats amb fertilitzants i plaguicides químics perillosos per a la salut humana.
o La contaminació d’aqüífers per la filtració dels purins de granges, porcs...
D’origen natural, com per exemple la putrefacció d’animals morts dins de l’aigua, la presència de gran quantitat de fulles a la tardor, soluts de les terres per on s’ha infiltrat...
Criteris de potabilitat: PAVISACH (2005) Departament de Salut GC.
- - Aigua potable: la que és apta pel consum humà com a beguda, així com per a la neteja, la preparació i elaboració d’aliments, i que compleix una sèrie de requisits que exigeix la normativa autonòmica i estatal (adaptades a la Directiva Marc de l’Aigua).
Aigua contaminada: la que no pot ser utilitzada per veure ni per regar vegetals de consum humà ni per la indústria alimentària, ja que conté substàncies o microorganisme que poden comportar un risc pel consumidor.
Tipus de contaminacions: alteracions de las propietats.
- Organolèptiques: color, terbolesa, olor, gust.
Físico-químiques: temperatura, minerals, O2DBO5, DQO, pH.
Microbiològiques: coliformes totals i fecals, bacteris, clostridis, estreptococs.
Tòxiques: Hg, Cd, Cr, Ni, Pb, hidrocarburs.
Radioactives: partícules β, α (mutacions).
Indesitjables: plàstics, eutrofització.
Fonts de contaminació: - Naturals: aportacions atmosfèriques, erosions i rentat sòl desforestació...
Antròpiques: domèstica, agricultura, ramaderia, indústria, embassaments.
orgànic, marina, Altres microorganismes patògens que poden viure a l’aigua: - Bacteris: vibrió colèric, S. Tiphy/Paratiphy, Shigella, Brucella, Escherichia Coli.
Virus: enterovirus, adenovirus, reovirus, hepatitis A.
Paràsits: helmints, amebes, anisakis.
Cada any es creen milers de substàncies noves que poden acabar contaminant l’aigua, moltes d’elles seran tòxiques. Tòxics més freqüents: nitrats, fluorurs, hidrocarburs, detergents, compostos organoclorats (DDT), As, Se, metalls pesants.
Vies de contagi de microorganismes patògens: Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 15 Fecal / oral.
Contacte.
Vectors.
Respiratòria.
Aigües i malalties - Malaltia de minamata: ingestió tòxica d’Hg. Alteracions sensorials, auditives, visuals, malformacions SNC.
Saturnisme: ingestió tòxica de Pb. Bloqueja la síntesis d’hemoglobina, altera el transport d’oxigen a la sang als òrgans, danys neurològic irreversibles al cervell.
Potabilització d’aigües TRACTAMENT D’AIGÜES ETAP EDAR Captació: reixes.
Físico – químic: precloració (600kg/h), floculació, sedimentació (2,15h), llits de sorra i llacunatge. Ozonització.
Biològic: Cl, carbó i fangs actius.
Postcloració i distribució.
Fisico – químics.
Biològics.
Combinats.
Emissaris marins.
Estratègies - Marc educatiu: sensibilització.
Marc legal: estructura administrativa, delicte ecològic, planificació urbanística.
Marc econòmic: mesures preventives, dotació recursos.
RESIDUS I CONTAMINACIÓ DEL SÒL La salut de la población està lligada a la salut del medi urbà Adopció d’estratègies i d’actituds preventives PREVENCIÓ Totes i cada una de les nostres activitats diàries són productores de residus i les expectatives de reducció no són gaire esperançadores.
Cada any moren 5 milions de persones per malalties relacionades amb la contaminació.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 16 Hàbits de consum de la població que han afavorit l’excessiva producció de residus: - L’augment en la renda per càpita.
L’oferta de productes del mercat.
L’obsolescència programada.
Davallada en l’oferta de serveis de reparació / restauració.
A Catalunya la quantitat de residus municipals ha anat augmentant en quantitat, resultat del creixement exponencial de la cultura “d’un sol ús”; en diversitat, pel que fa a la composició d’elements i materials; i en complexitat, quan del que es tracta és de trobar una sortida en la reutilització, la recuperació del material o en un tractament adequat sota requeriments mediambientals.
La generació de residus: en el 2014 es van generar 3’6 milions de tones de residus municipals a Catalunya.
El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre i suporta el fenomen vital de la biosfera, especialment la vida de l’espècie humana. És receptor i facilitador de recursos, hem de considerar-lo com a receptacle de substàncies i matèries resultants dels processos productius, així com dels resultats de les societats consumistes. El sòl té una posició clau en l’intercanvi de matèria i energia que té lloc en tots els processos biològics que s’hi produeixen. L’home és un factor important d’alteració de la dinàmica del sòl. Pot trencar l’equilibri que el sòl manté amb els cicles naturals, a partir de la incorporació de residus generats per la seva activitat. La prevenció és l’objectiu prioritari.
La directiva europea 98/2008/CE estableix que la prevenció és la via d’actuació principal per avançar cap al residu zero; la prevenció com una de les prioritats en l’àmbit de la gestió de residus urbans. Estableix una jerarquia en matèria de tractament dels residus, qque va des de la prevenció i reducció en origen fins l’eliminació final.(Brussel·les -> Estat -> Comunitats).
A Catalunya el departament de Medi Ambient impulsa el Pla territorial (Decret 16/2010) i planteja: - Prevenció i minimització dels residus municipals i la seva perillositat.
Augment de la reutilització com a eina fonamental.
Recollida selectiva.
Valoració del material dels residus en diferents programes en funció del tipus de residu.
Programes de gestió de residus municipals a Catalunya: - PROGREMIC: programa de residus urbans. Incorpora les persones com a eix principal en les diferents fases de gestió dels residus. Es basa en programes per a les persones, programes de gestió i programes d’infraestructures.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - PROGRIC: programa de residus industrials.
PROGROC.: programa de residus de construcció, - Repensar.
Reciclar.
Reutilitzar.
Reduir.
17 Les 4R BENEFICIS AMBIENTAL DE LA PREVENCIÓ ESTALVI DE RECURSOS NATURALS I ENERGIA DISMINUCIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS MILLORA DE LA SALUT LABORAL I DEL RISC AMBIENTAL S’ha de trencar el vincle entre el creixement econòmic i l’impacte sobre el medi i la salut.
Residu és tota matèria d’un procés de fabricació, utilització, transformació, consum o neteja, destinada a ser abandonada pel seu productor o consumidor.
Un sòl (o subsòl) contaminat és aquell que, a causa de les activitats humanes, contenen concentracions superiors a les que els són pròpies i comporten un risc real o potencial per a la salut o per als sistemes naturals.
Efectes de la contaminació per residus - Destrucció sistemes naturals i de la vida aquàtica (malalties animals, bioacumulació).
Destrucció hàbitats.
Pèrdua biodiversitat i de recursos naturals.
Disminució aigües i aliments.
Degradació paisatgística.
Malalties als humans i resta d’éssers vius (dioxines, organoclorats).
Tipus de residus - Urbans, municipals o domèstics. Generats per les activitats de les persones en les llars, conseqüència de les activitats domèstiques i els similars als anteriors generats en serveis i comerços al detall i l’engròs. També s’inclouen els generats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipis.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - - 18 Industrials. La disposició d’aquests residus sobre el terreny en condicions no adequades pot provocar alteracions en la salut i la degradació del medi. Tenen un programa a part, S – L- G resultats de fabricació, transformació, consum o neteja i dels quals els seu posseïdor té la voluntat de desprendre’s.
Comercials. Dins els urbans.
Construcció i/o demolició. Grans obres.
Excedents i dejeccions d’explotacions ramaderes i/o escorxadors. Explotació ramadera.
Aparells elèctric i/o electrònics (RAEE). Procés molt acurat.
Hospitalaris. Generats en les activitats assistencials i d’investigació.
Piles i acumuladors. Pila: font d’energia obtinguda per transformació directa d’energia química i constituïda per un o diversos elements primaris.
Acumuladors: constituït per un o diversos elements secundaris. S’encarreguen les “marques”.
Brossa marina.
PCB/PCT. Organoclorats, refrigerants electrònics.
Nuclears i/o radioactius. Recipients de Pb, formigó. Empresa nacional de residus radioactius (ENRESA).
Altres. Olis, pneumàtics, vehicles, fluorescents...
Classificació d’agent contaminants segons el seu efecte primari - Contaminació física: per agents que provoquen variacions en paràmetres com temperatura, radioactivitat.
Contaminació biològica: indueix a la proliferació d’espècies alienes a les presents de forma natural.
Contaminació química: per la seva presència o elevada concentració alteren la composició originaria del sòl. Metalls, compostos inorgànics, compostos orgànics.
Fonts de contaminació - - Tipus de societat consumista, “usar i llençar”.
Necessitats higienico-sanitàries.
Canvi hàbits alimentaris.
Creixement demogràfic.
Canvi pràctiques agrícoles.
Ús massiu de fertilitzants i biocides.
Acidificació del sòl com a conseqüència de la deposició seca o humida dels contaminants presents en l’atmosfera, que incorporen substàncies que alteren el pH del sòl.
Salinització de les terres.
Mineria, l’extracció de minerals a cel obert.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 19 Indústria, la complexitat dels processos industrials incorpora elements difícilment retornables al cicle biològic sense un procés previ d’incinerització.
Desertització per tala indiscriminada d’arbres i incendis.
Fang de les depuradors i incineradores procedent de les plantes de depuració d’aigües i de tractament de residus.
Contaminació química - Metalls: Ag, Al, As, Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Ni, Pb, Sb, V...
Compostos inorgànics: cianurs, bromurs, fluorurs, sulfats, sulfits, sulfurs, nitrats, nitrits...
Compostos orgànics: plaguicides (organoclorats i organofosforats), hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs), bifenils policlorats (PCBs).
Efectes salut humana: o Ecotoxicitat.
o Risc medi aquàtic.
o Risc medi terrestre.
o Bioacumulació.
Malalties provocades per microorganismes patògens presents al sòl - Anquilostomiasi.
Salmonel·losi.
Carboncle.
Leptospirosi.
Tètan.
Micosis oportunista.
Toxoplasmosi.
ESTRATÈGIES PER MINIMITZAR ELS RESIDUS Programa Metropolità de Gestió dels Residus Municipals 2009/2016 Usuari unybook: sandraln Consciència Coneixements Actituds Aptituds Participació Salut Pública i Comunitària 20 TÈCNIQUES ELIMINACIÓ DELS RESIDUS Abocadors incontrolats o lliures (perill!!) Abocadors controlats o deposició controlada Recollida relectiva Incineració Residus radioactius, confinament en piscines i coves *Lixiviats: porqueria que drena.
Avantatges de la recollida selectiva - Disminució del volum de residus.
Reducció pressió d’abocadors.
Reducció matèries primeres.
Disminució contaminació atmosfèrica.
Minimització impacte ambiental.
Redueix el consum d’adobs químics.
EDUCACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGIES EDUCATIVES POBLACIÓ Estratègies i recomanacions - Consciència. Optar per productes que es puguin usar més d’una vegada.
Coneixements. Productes que generin el mínim de residus i que, si de cas, en generin valoritzables.
Actituds. Afavorir l’adquisició de valors socials i l’interès vers el medi ambient.
Aptituds. Cal facilitar recursos per identificar els productes més sostenibles i apostar pel comerç de proximitat.
Participació. S’ha de fomentar el sentit de la responsabilitat i potenciar la participació individual i col·lectiva.
CONCIENCIACIÓ I INTEGRACIÓ DE LA IMPORTÀNCIA DEL MEDI AMBIENT.
VECTORS - En els darrers anys s’ha observat un increment de noves malalties infeccioses o d’altres que ja es consideraven controlades. Són les anomenades infeccions emergents i reemergents.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - Les infeccions d’etiologia vírica són les més freqüents i les que acostumen a ser la causa de brots epidèmics aguts en la població.
Les infeccions per virus que es transmeten per la picada de vectors tenen un gran potencial de perillositat, atesa la facilitat i rapidesa de difusió a la població, que fa que siguin molt difícils de controlar, com el cas del dengue, el brot pel virus de chikungunya, o el virus del Nil occidental a EUA i Europa en la darrera dècada.
MALALTIES TRANSMESES PER VECTORS REPTES EN SALUT MOVIMENTS POBLACIONALS - - 21 ZONES ENDÈMIQUES ZONES NO ENDÈMIQUES Globalització Mercaderies Viatges CC MALALTIES IMPORTADES Animals com rates i artròpodes tenen efectes perjudicials per l’home.
Vectors, transmissors de microorganismes amb capacitat d’infectar l’home, poden produir malalties greus en l’ésser humà. Són més freqüents en zones tropicals i subtropicals, i en llocs amb problemes d’accés a l’aigua potable i al sanejament.
Representen un 17% de la càrrega mundial estimada de les malalties transmissibles.
La transmissió de patògens a través de vectors pot ser de dues formes Mecànica (passiva) Biològic (activa) Transmet el microorganisme d’un hoste a Vector fa de l’hoste intermediari. La seva un altre.
intervenció és decisiva per completar el Ex. Mosca que porta salmonel·la.
cicle del paràsit.
El patogen no es desenvolupa ni Agafa el paràsit de l’ambient i el transmet multiplica dins el vector.
a l’hoste definitiu.
Hoste passiu o portador de gèrmens.
Ex. Anopheles que contagia la malària.
L’agent patogen es desenvolupa i/o multiplica en el vector. Necessita l’hoste únicament per realitzar el cicle biològic.
La susceptibilitat individual és un determinant fonamental en el desenvolupament de la malaltia.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 22 MOSQUITS DENGUE, (arbovirus - artròpodes), quadre hemorràgic. No hi ha tractament, ni vacuna. La infecció per un serotip no deixa immunitat per als altres.
FILAROSI O ELEFANTIASI, (filaries). Trombosi, tumefacció, edema, dolor.
FEBRE GROGA (arbovirus), trastorns neurològics, digestius, necrosi hepàtica. Vacuna.
CHIKUNGUNYA (alfavirus).
MALÀRIA (paràsit plasmodium falciparum , malariae).
VIRUS NIL OCCIDENTAL (flavivirus), sint neurològica i gastrointestinal. No hi ha vacuna.
VIRUS TOSCANA (arbovirus).
Estratègies de prevenció: vacuna si existeix, si no, control del mosquit i evitar zones d’aigües estancades que facilitin la reproducció del vector Dengue - - - És una malaltia que afecta a nens i adults, però poques vegades resulta mortal.
Quatres estereotips: DEN-1, DEN2, DEN-3, DEN-4, immunitat per sempre contra l’estereotip específic.
Febre alta (40ºC) acompanyada de dos dels símptomes següents: cefalea intensa, dolor retro ocular, miàlgies i artràlgies, vòmits, inflamació de ganglis limfàtics i exantema.
Període d’incubació de 4 a 10 dies després de la picada d’un mosquit infectat amb una duració d’entre 2 a 7 dies.
Dengue greu complicació potencialment mortal, cursa amb extravasació de plasma, acumulació de líquids, dificultat respiratòria, hemorràgies greus i falla orgànica.
No hi ha tractament específic.
2015/2016 DENGVAXIA (9-45 anys), hi ha tres més en fase d’assaig clínic.
Virus Nil Occidental - Agent causal: Flaviviridae. Flavivirus dels complex del virus i encefalitis japonesa, el virus del Nil occidental (VNO).
Vector: mosquit culícid del gènere Culex (Culex pipiens).
Reservoris: aus, l’home i altres mamífers, com els èquids, en són hostes accidentals que no contribueixen a la perpetuació del cicle.
Transmissió humana: picada d’un mosquit infectat. Transfusió o transplantament. Via transplacentària. Exposició accidental.
Període d’incubació: entre 2-14dies.
Clínica: o Aprox. 80% dels casos asimptomàtics.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 23 o Aprox. 20% casos: febre >38’5ºC i almenys un dels següents símptomes: miàlgies, artràlgies, cefalees, fatiga, fotofòbia; també limfadenopaties i exantema maculopapular.
o Aprox. 1% clínica neuroinvasiva de meningitis / encefalitis / paràlisis flàccida aguda / síndrome de Guilliain-Barré. Les complicacions més greus que poden aparèixer són miocarditis, pancreatitis i hepatitis fulminant.
Chikungunya - - - Agent causal: Togaviridae.
Vector: mosquit Aedes.
Reservoris: el reservori natural del virus a l’Àfrica (Cicle selvàtic) són els micos, però en canvi no hi ha evidència de l’existència d’un cicle de transmissió similar a l’Àsia. El virus també pot infectar altres mamífers com l’home, i en els brots ocorreguts els darrers anys els humans han estat els principal reservori del virus per als mosquits.
Transmissió humana: picada d’un mosquit infectat (10 dies de període d’incubació intrínsec).
Període d’incubació: entre 2-12 dies.
Clínica: febre elevada, artràlgies (turmells i canells), miàlgies, conjuntivitis i cefalees. El 10% dels pacients presenta símptomes hemorràgics. Els quadres d’artràlgies es poden perllongar durant setmanes o mesos.
Immunitat: la infecció pel virus del chikungunya, ja sigui clínicament aparent o silent, es creu que dóna immunitat per tota la vida; no existeix cap vacuna contra la malaltia.
Zika - - Agent: Arbovirus es transmet per Aedes aegypti en les regions tropicals, el mateix que el dengue, la febre chikungunya i la febre groga.
Període d’incubació no està clar, però probablement sigui de pocs dies.
Clínica: o Relativament lleu i no necessita tractament específic o Similar a d’altres infeccions per arbovirus, febre no molt elevada, exantema i conjuntivitis, símptomes que solen durar entre 2 y 7 dies.
Potencials complicacions neurològiques i autoimmunes, en estudi la relació amb l’augment de Sd. Guillein-Barré i un augment en els bebès que neixen amb microcefàlia.
Malària - El paludisme és una malaltia febril aguda.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - 24 Pot resultar difícil reconèixer l’origen palúdic dels primers símptomes (febre, cefalea, calfreds i vòmits), que poden ser lleus.
Si no es tracta en les primeres 24 hores, el paludisme por P.falciparum pot agreujar-se, sovint fins a la mort.
Els nens amb malaltia greu solen manifestar un o més dels següents símptomes: anèmia greu, patiment respiratori relacionat amb l’acidosi metabòlica o paludisme cerebral.
A l’adult també es freqüent l’ afectació multiorgànica.
En les zones on el paludisme és endèmic, les persones poden adquirir una immunitat parcial, lo que possibilita la aparició de infecciones asimptomàtiques.
MOSQUES TRIPANOSOMIASI EST-AFRICANA O T.RHODESIANA (Paràsits Trypanosoma) (mosca Tse-Tse). Quadre sistèmic d´infecció i afectació SN.
ONCOCERCOSI (Paràsito Onchocerca Volvulus) (Mosca Negra). Nòduls cutànis, dermatitis i ceguesa.
LEISHMANIOSI (protozoo Leishmania) (Mosca de la sorra, mosquits i rossegadors) Estratègies de prevenció: vacuna si existeix, si no, control del mosquit i evitar zones d’aigües estancades que facilitin la reproducció del vector POLL I XINXES POLL DEL COS. Febre recurrent epidémica, Tifus exantemàtic, febre de les trinxeres.
CHAGAS. (Xinxe Vinchuca o Chinche besucona) (Tripanosoma Cruzy). Alteracions cardíaques, digestives, neurològiques. Malaltia emergent a zones no endèmiques. No hi ha vacuna. DETERMINACIÓ SANG. EVITAR CRONICITAT.
PUCES PESTA B. (Puces, Rates) (Yersinia Pestis) TIFUS MURÍ. (puces rossegadors) (Rickesttsia typhi) Chagas - - La prevenció, control i tractament de la M. de Chagas a països no endèmics, donada la creixent detecció de casos i directament relacionada amb els canvis socials i demogràfics, ha passat a ser un dels objectius de salut prioritaris en el sistema de salut i en la vigilància de la salut pública. (Catalunya 2010) D’aquesta forma des de el punt de vista de salut migracional la M. de Chagas representa una prioritat principal, així doncs s’han començat a adoptar mesures de detecció i control com per exemple: o Cribatge sistemàtic a banc d sang o Protocol a embarassades.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 25 Clínica: malaltia cursa en 2 fases o Aguda: pocs símptomes inespecífics, habitualment passa inadvertida o es confon amb d’altres patologies. Chagoma: reacció inicial inflamatoria local en el lloc de la inoculació i limfadenitis regional. Altres manifestacions sistèmiques són, per ordre de freqüència: cefalea, pal·lidesa, miàlgia, dispnea, edemes, dolor abdominal, tos, hepatomegàlia, exantema, nòduls dolorosos, esplenomegàlia, vòmits, diarrea i anorèxia. Signe de Romaña: quan la inoculació és en la conjuntiva pot desenvolupar edema periorbitari unilateral i conjuntivitis, miocarditis agudes (en un 3% dels infectats, sobre tot en nens menors de 5 anys), meningoencefalitis.
o Crònica: les complicacions poder ser greus i produir la mort, especialment si es donen alteracions cardíaques. Pot romandre latent durant dècades o inclús tota la vida, forma indeterminada o tenir repercussió sobre un òrgan diana i depèn de les característiques de la M. de Chagas en l’àrea geogràfica originaria en qüestió. Tot i que tant el grup I com el grup II poden dar problemes cardíacs, sembla que només el T.cruzi del grup II està associat a problemes digestius. Un 10-30% dels pacients presenten forma cardíaca, és l’afectació potencialment més greu i pot causar insuficiència cardíaca, alteracions del ritme cardíaca i mort sobtada.
ÀCARS Vector de la febre de les Muntanyes Rocalloses, Ronya humana o Escabiosis.
PAPARRES Vector de transmissió d’Espiroquetes, Ricketssies, virus d’encefalitis divereses.
Malaltia lyme (bacteri borrella).
RATES Inoculació directa, ràbia, tularemia, sodoku.
Inoculació indirecta, hantavirus, leptospirosi, salmonel·losi, tifus murí.
A través del reservori, pesta bubónica, rickettiosis.
Per infecció altres animals, brucel·losi, toxoplasmosi.
Accions estratègiques: anirien dirigides a la prevenció, detecció i control d’insectes, sobre tot artròpodes.
- Prioritat a les mesures alternatives a l’ús de biocides.
Biocides: màxima eficàcia, el mínim risc per a la salut pública, selectivitat per l’espècie diana, menor persistència i disseminació en el medi.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - - 26 En la determinació del moment i lloc del tractament: activitat i ús de les instal·lacions, moment de major vulnerabilitat de l’espècie diana, termini de seguretat del biocida.
Preservar l’equilibri ecològic.
Lluita antivectorial passiva.
Educació població.
Desinsectació, desinfecció i desratització.
DESINSECTACIÓ I DESRATITZACIÓ Activa Mecànics: foragitadors Químics: repel·lents, asfixiants, microencapsulats.
Físics: espirals, mosquiteres, ultrasons.
Biològics: feromones, mascles estèrils, larvicides, manipulació genoma.
Passiva Dessecament zones aigües estancades, proliferació.
Canalització d’aigües residuals.
Mosquiteres a dins dels habitatges, reducció risc d’infecció.
Higiene domèstica i personal, teixits que permetin la transpiració.
Roba protectora de colors clars.
Evitar perfums.
Tancar finestres per evitar la presència d’insectes dins l’habitatge.
Evitar acumulació de residus.
Riscos derivats de la utilització de biocides - Incorporació a la cadena tròfica i afectació de l’home.
Contaminació de l’aire.
Contaminació d’aigües de rius i aqüífers.
Alteració de la qualitat i característiques organolèptiques dels aliments.
Intoxicacions laborals.
Alteracions dèrmiques.
Alteracions en la composició de la llet materna.
Alteracions de l’ecosistema.
Resistències ambientals i trencament de l’equilibri ecològic.
Augment dels processos de eutrofització.
Cost sanitari.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 27 EL SOROLL SO MOLESTIA SOROLL Factors: edat, estat d’ànim, estat salut, hora, educación, cultura - Contaminant de primera magnitud.
Cimera NU de 1972.
Evidències de les repercussions en salut.
Augment de la sensibilitat de la població.
SO Sensació que perceben els òrgans auditius dels animal provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
SOROLL Conjunt de fenomens vibratoris que són percebuts per l’aparell auditiu i que provoquen reacció de rebuig.
Característiques: Freqüència: oscil·lacions/s [Hz]. <15Hz infrasons; >20000Hz ultrasons.
Intensitat: força del so [dB]. Oïda humana percep del 0 als 130dB.
Tipus: Continu: pressió sonoara i freqüència no varien.
Intermitent: varia aleatòriament.
Transitori: comença i acaba dins d’un mateix periode de temps i amb discontinuïtat temporal.
Impacte : increment brusc de la intensitat, curta durada.
Altres factors que condicionen els efectes del soroll: - Susceptibilitat individual, condiciona la forma en que respon la persona.
Edat: les persones joves són més resistents al trauma acústic que les grans.
Malaltia coexistents: l’aparell auditiu pot patir malalties que afavoreixin la no acomodació de l’orella a la font de contaminació acústica.
Fàrmacs ototòxics: alguns antibiòtics, aspirines a grans dosis, aminoglicòsids i alguns diürètics.
Temps d’exposició: pot aparèixer fatiga auditiva – disminució de la capacitat funcional de l’oïda a conseqüència de la seva activitat excessiva.
Característiques ambientals: relacionades amb l’exposició a una o diverses fonts sòniques en espais oberts, com soroll de fons, que provoquen més Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 28 vulnerabilitat auditiva a les persones exposades a altres fonts sòniques en espais tancats o en edificis amb condicions acústiques inadequades.
Distància de la font: com més curta és la distància entre la font de soroll i l’aparell auditiu.
Trànsit automòbils (resposable del 80% de la CA).
Trànsit ferroviari.
Transport aeri.
FONTS DE CONTAMINACIÓ La industria.
ACÚSTICA La construcció.
Instal·lacions d’oci.
Soroll de veïnatge.
Efectes sobre la salut Els efectes que pot produir el soroll en l’organisme són diversos i els podem classificar en 3 categories: - - - Sobre la fisiologia: o A. Auditiu: lesions aparell auditiu, hipoacúsia, tinnitus o acúfens, ruptura timpànica, destrucció òrgan Corti, sordeses irreversibles...
o A. Cardiovascular: increment de TA, FC, vasoconstricció perifèrica, augments lípids, alteracions coagulació, isquèmia, IAM...
o A. Respiratori: increment FR, apnea, increments del consum O2...
o A. Digestiu: disminució secreció salival, de l’activitat gàstrica, del peristaltisme, nàusees, vòmits...
o A. Endocrí i metabòlic: increment secreció cortisona i adrenalina (risc d’avortament), increment glucèmia...
o Altres: síndrome vertiginós, augment de la tensió muscular,de la sensibilitat cutània, alteració distinció color, reducció camps visuals...
Efectes psicològics: o Cansament, irritabilitat.
o Labilitat emocional.
o Estats d’ansietat.
o Interferències amb l’activitat mental i psicomotriu.
o Dificultat per a la lectura comprensiva.
o Dificultat en l’aprenentatge.
o Desenvolupament cognitiu dels infants (OMS 2011).
Efectes comportament: o Interferències en la comunicació oral.
o Disminució en la capacitat de concentració.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària 29 o Augment del risc de cometre errors a la feina.
o Increment de conductes agressives.
Mesures per disminuir el soroll general - Educació a la població.
Evitar tots els sorolls innecessaris.
Limitar la pròpia veu.
Control del volum dels aparells reproductors.
Conducció evitant sorolls, tub d’escapament, vehicles en bon estat.
Construcció normativa vigent per a l’autorització de materials aïllants i absorbents de BOE 23/4/2009.
Electrodomèstics poc sorollosos.
Mesures per disminuir el soroll al món laboral Per protegir els treballadors s’han d’aplicar unes mesures tècniques: - - - Sobre el local: o Localitzar les indústries en zones no habitades.
o Construir les naus industrials amb tots els materials aïllants i absorbents dels quals disposem.
o Demarcació de sectors acústics.
Sobre la font: o Canviar la maquinària per d’altres de menys sorolloses.
o Separar amb mampares els sectors més sorollosos de les naus o bé tancar sectors.
o Col·locar les màquines sobre suports amortidors de les vibracions per evitar que es transmetin pel terra.
Sobre el treballador: o L’ús de protecció: taps, auriculars o cascs.
o Rotació dels treballadors dels llocs de treball de risc.
o Exàmens audiomètrics periòdics.
o No estar exposats a més de 85dB en 8h de treball.
Per sancionar l’incompliment d’aquesta ordenança es tenen en compte el següents criteris: - L’afectació de la salut de les persones.
La naturalesa dels perjudicis causats.
L’alteració social causada per la infracció.
La capacitat econòmica de l’infractor.
El benefici derivat de l’activitat infractora.
L’existència d’intencionalitat.
Usuari unybook: sandraln Salut Pública i Comunitària - 30 La reincidència.
L’efecte que la infracció produeix sobre la convivència de les persones, en els casos de relacions de veïnatge.
Usuari unybook: sandraln ...

Comprar Previsualizar