Tema 5- Primeres manifestacions en relació a l'art. Primitivisme i art contemporani [RESUM] (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5- PRIMERES MANIFESTACIONS EN RELACIÓ A L'ART. PRIMITIVISME I ART COMTEMPORANI ART PREHISTÒRIC Són totes aquelles manifestacions artístiques des del moment que apareix l’home fins a l’aparició de l’escriptura. La prehistòria es divideix en tres períodes: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls.
L’art prehistòric comença per les zones geogràfiques d’Espanya, Itàlia i Orient i s’expandeix per tota Europa fins a la Siberià.
L’art prehistòric el trobem dividit en: - Art parietal: art que s’expressa sobre una paret rocosa. (sud-centre de França, sud d’Itàlia i Península Ibèrica) Art mobiliari: s’expressa per peces artístiques de menor mesura i fàcils de moure.
(restes a tota Europa).
Temes de l’art prehistòric.
- Animals: bisons, cavalls, mamuts Signes: tenen un component dificultós d’interpretar, es creu que eren fets quotidians com la caça Humans: bàsicament representacions femenines, abunden les Venus (figures petites) ja que l’home prehistòric creia que la dona tenia el “privilegi” de procrear la vida i eren considerades deesses de la fecundació.
Tècniques de l’art paleolític: - Pintura Gravat Relleu Escultura Obtenien els colors a través de la barreja de pedres i minerals de tonalitats diferents. També feien servir components inorgànics com la fusta o insectes.
No hi havia pinzells així que pintaven amb els dits i les mans.
Aprofitaven les rugositats de les coves per a donar una major voluminositat al dibuix.
Pintures rupestres Nomes es duen a terme a Espanya i en trobem en dues zones:  Zona llevantina; representacions humanes. Colors taronges i negres Zona franca cantàbrica: representacions d’animals. No hi trobem el color verd ni el blau, sinó colors terrosos tonalitats grises i negres. Utilitzaven les roques per a emprar el relleu.
Cova d’Altamira: descoberta per Marcelino de Saucuola L’ANY 1879, hi trobem representacions animalístiques.
Arquitectura megalítica (grans blocs de pedra) Grans construccions de megàlits (pedres enormes) que estaven relacionades amb el culte a la mort. La societat prehistòrica no sabia el que era i van establir punts culturals i altres simplement decoratius.
Era habitual usar - Menhir: una pedra ampla que s’acabava en forma de punta i es clavava al terra.
Superaven els 9 metres d’altura i necessitaven crear una infraestructura per aixecar la pedra.
Alineacions: filera de menhirs Cromlecs: un passadís de pedres enormes que acabava en un cercle de menhirs - Dolmen: La diferencia entre el sepulcre i la galeria es que la galeria no te càmera mortuòria.
L’home prehistòric ofereix culte a la mort mitjançant aquestes construccions.
Interpretacions de l’art prehistòric 1. L’art per l’art: l’home necessitava molt poc temps per a aconseguir aliment i en el seu temps lliure es podia permetre el luxe de fer art 2. La màgia de la caça i la fertilitat: desig de que es compleixin aquests dos components mitjançant l’art.
3. Totemisme: si pintes molts bisons el tòtem d’aquella tribu es converteix en aquell animal. Cada tribu s’identificava amb un animal 4. Complementarietat sexual.
ART EGIPCI L’Egipte predinàstic (abans de l’aparició dels faraons) era un país governat per tribus que eren conscients de la riquesa cultural de la zona.
Trobàvem dos grans regnes: - Alt Egipte Baix Egipte Menes va unificar tot Egipte sota la seva ordre i es va coronar Faraó. Es va desenvolupar una societat en la qual el faraó era el monarca absolut amo i senyor de totes les terres i descendent dels Déus.
Cronologia Es divideix en tres grans períodes: - Imperi Antic:: 3.100 aC Imperi Mitja:: 2.400 aC Imperi Nou: 1.100 aC Entre mig de cada període trobem tres períodes obscurs on hi ha guerres internes i invasions per part d’estrangers.
Característiques del territori: - Va ser una civilització molt important i crea creativa Egipte era un país d’una enorme riquesa agrícola gracies al riu Nil que fou l’eix articulador de tot el imperi. Era un riu navegable que comunicava els punts més importants del territori.
Aïllament geogràfic va provocar a l’auto abastiment cultural i no hi va haver influencies d’altres tipus d’art. Tenen una identitat pròpia Els egipcis sentien temor constant per les inundacions, els vents que sometien al país, el calor... I creien que era un càstig diví. Per tant havien de rendir tribut als seus Déus per demanar protecció contra les forces meteorològiques.
Déus i cosmogonia egípcia Els déus de l’Antic Egipte més importants són: Ra (Déu del Sol), Osiris (Déu de la resurrecció i de la mort), Horus (Déu dels Déus) i Isis (Deessa suprema de les deesses).
La cosmogonia egípcia era molt simple i egocèntrica amb relació a la resta de la Terra.
rra. Segons ella, el Déu Ra va obrir els seus braços plens d’amor des del cel i va abraçar amb ells les Terres d’Egipte, amb el seu calor va néixer el país. El ideograma d’aquesta cosmogonia divina va quedar plasmat en forma de piràmide: el vèrtex era el ccentre del firmament on es trobava Ra, les cares de la piràmide eren els múltiples rajos del Déu que descendien fins a la base on s’hi trobaven els habitants.
Creences funeràries: L’homeestava integrat per tres components: - Cos: part material i corruptible L’ànima: principi vital que feia que la matèria cobres vida i es mogués Esperit: sospir immortal donat pels deus i que feia a l’home intel·ligent i superior a la resta d’essers vius.
La mort arribava quan aquests tres elements es separaven, - El cos: quedava llavors sense vida ni moviment.
L’ànima: quedava viatjant per la terra L’esperit: pujava al firmament a ser jutjat per Osiris Si el judici era favorable, l’esperit tornava a la Terra i buscava a l’anima i s’introduïen al cos, que ressuscitava i començava el seu viatja cap a un destí etern.
El Serdab era una estàtua del difunt, perquè l’anima i l’esperit s’unissin amb el cos en el cas de que no arribessin a conèixer el cos verdader.
Procés funerari El cos doncs s’havia de cuidar per evitar la descomposició i es buidaven els òrgans: amb unes eines a través del nas li treien el cervell. Una vegada acabat el buidament, es momificava el cos i es dipositava a la tomba per protegir a l’ànima i l’esperit.
Això era un privilegi dels faraons i les classes inferiors no s’ho podien permetre.
Tots els faraons, al llarg de la seva vida volien riqueses per conservar-les en el seu enterrament.
En l’ajuar funerari el faraó enterrava amb ell totes les riqueses acumulades que creia necessàries per emprendre el viatja fins a Osiris.
Edificacions Els faraons tenien por de saquejos i de robatoris i creaven estructures plenes de trampes, com la Mastaba (piràmide tallada) o la piràmide truncada.
Piràmides de Gizeh: Kheops, Khefren i Micerí Davant de les piràmides dels faraons trobem les de les seves esposes.
En aquesta necròpolistambé trobem les residencies dels obrers.
Les piramides per dins tenen cambres laberíntiques amb tunels i passadissos secrets.
L’esfinz de Gizeh simbolitza el temple baix de la piràmida de Kheops: els ulls i la cara estan enfocats al lloc on neix el Sol.
L’hipogeu: una tomba excavada a la roca, s’hi accedeix mitjançant una rampa. Aquestes tombes eren individuals.
ELS TRES IMPERIS  - Imperi Antic: Un dels objectius principals que tenen les construccions egipcies es potenciar la figura del monarca a través de l’art.
L’escultura te present inscripcions jeroglifiques que al·ludeixen el perque de la construcció del temple i a qui elogiaven.
El faraó se’l representa de: forma estàtica proporció bastant colossal simetria forta i marcada hieratisme Khefren n’és un exemple.
A l’imperi antic no només es feien escultures del monarca sino també d’alcaldes del poble, com per exemple: Uher-el-Beled.
I tambéé de representacions de servidors i esclaus duen a terme feines domèstiques.
 Imperi Mitjà: L’escultura dona importància a la vestimenta de les escultures.
Estatues quadrades:: com l’estatua de Hotep.
Gairebé tots els faraons estan representats amb peluques.
La Reina Nofret es un exemple: té una gran peluca La Reina Nofret  - Estatua de Hotep Imperi Nou: es dona un canvi molt important en l’escultura.
Amenofis III va començar aquesta petita transformació de l’art Es comença a abandonar l’idealisme i es veu un naturalisme més marcat, més d’acord amb la realitat.
Es construeixen escultures colossals.
Seguidament, Amenofis IV va provocar una crisis religiosa molt importa important ja que va abandonar el politeisme i va promulgar el moniteisme, creencia en un sol Déu: Atón.
(divinitat del cercle solar).
Es veu obligat a cambiar de capitalitat i va traslladar-se se al Baix Egipte.
Una vegada mor el faraó, es retorna al politeisme (crencia en molts Déus).
Tutankhamón: fill d’Amenofis IV, en la seva tumba hi ha una gran riquesa amb més de 5.000 peces de valor. Es va fer enterrar com les matriosques: 3 momies.
El Relleu: - - Es una altre forma escultòrica que decora temples o tombes.
Escenifica activitats Recrea episodis de la vida del faraó, situacions del poble o déus empleant les seves funcions.
Destaca la frontalitat: les espatlles estan de manera frontal pero el cos girat i l’ull mira a l’espectador. EL CANON ORGÀNIC.
Que es l’objectiu de qualsevol arquitecte egipci.
Hi ha relleus que sobresurten del mur i li donen volum i d’altres que no Paleta del faraó Narmer: representa la victoria del faraó sobre aquells enemics que no varen aprovar l’unificació del país.
La corona d’Alt egipte es vermella i la del Baix Egipte es blanca.
La pintura: - Pintura convencinal Llei de la frontalitat: rostre, braços i cames de perfil, tronc i ulls de cara Jerarquia: les figures més importants es representen en major tamany i mostraben actituds més solemnes Ausencia de perspectiva: no hi havia profunditat Colors plans: Els omes es representaben amb colors foscs i les dones en groc.
Predomini de la linea: personatges delimitats per linies negres Temes: funeraris, escenes de caça i guerra, escenes quotidianes...
Técnica: Primer dibuixaven unes tauletes de pedra i després passava un croquis a la paret. La “Ostraca” era el tros de pedra on es dissenyava previament. Seguidament es pintava Decorava temples i murs “El princep Rahotep i la seva esposa Nofret” es una escultura que correspon a l’Antic Imperi on es veu una escultura policromada i l’ull està perfectament perfilat.
La funció de les Joies: Els faraons egipcis eren els únics que es podien permetre el luxe. L’or era un material que abundava a gipte i representava la carn de Déu.
- Un recurs per embellir Un distintiu de poder Un signe de magia protectora PRIMITIVISME DEL S.XX I ART CONTEMPORANI El postimpressionisme : Un pont cap a la Vanguardia. (1886-1907) - L’impressionisme es el punt de partida: aposten per altres camins que conformaran l’art del s.XX El color es fa representatiu i subjectiu. Es representa el color amb el que es veu l’ànima de les coses.
L’impressionisme havia creat un nou tipo d’artista: el geni individual que viu del seu art.
La realitat no s’interpreta segons la visió personal del geni creador.
Els pintors fugen de París buscant el primitivisme de l’art.
A principis del s.XX l’art africà i l’art oceànic no eren reconeguts com a tals. La disciplina de la historia de l’art reconeixia les seves peces artístiques com a “salvatges”.
El ple coneixement de l’art primitiu arriba amb les avantguardes, corrents artístiques que sorgeixen al s.XX. Les mes importants són: - El fauvisme: França El futurisme: Itàlia L’Expressionisme: Alemanya.
Cubisme Abstracció Dadaisme Surrealisme Aquests moviments: - No són excloents sinó contemporanis uns als altres Suposen una ruptura als sistemes tradicionals de representació Investiguen i experimenten constantment a través de l’obra d’art Llibertat absoluta de l’artista Innovació de formats: tècniques, generes, materials L’art es converteix en una denuncia i una critica social i política S’intenta provocar mitjançant l’art FAVISME: - - Utilitza la paleta cromàtica d’una altre manera: aplicació violenta dels colors en la tela. No importa si el sol es verd o un tronc d’un arbre es de color vermell, el que importa es el resultat final.
S’imposa la subjectivitat de l’autor que no la realitat.
Es caracteritza per recrear sensacions CUBISME: - Crea estructures polièdriques amb varis punts de vista Elimina colors típics del favisme Pinta la figura humana i el paisatge ART AFRICÀ - - Va inspirar als cubistes.
Art rudimentari amb un bon resultat que el seu principal objectiu es rendir culte als seus descendents Es centra en l’escultura, de petites dimensions com màscares que serveixen per celebrar cerimònies. No trobem escultura vinculada a l’arquitectura ni de grans dimensions.
La funció d’aquestes màscares es posar en relació al grup ètnic, als Déus... Captar la força i la màgia d’elements que ells no poden constatar.
Les tipologies son molt canviants, màscares: De molts colors De diferents mides Cobreixen parts diferents del cap També, a més de les màscares trobem petites figures que es troben en els altars domèstics (no es mostraven a l’exterior). Creien que dins hi haviamàgia.
“Naturalesa morta amb ballarines” on es mostren ballarines amb els pits nusos i ballant un ball de tribu primitiva ART OCEÀNIC - Va inspirar als surrealistes.
Trobem els Moais (Illa de Pasqua).
Gran variabilitat de formes També té descendents  - Autors:Van rebre influencia de l’art primitiu en les seves obres.
Gauguin. No l’interessava si una obra formava part d’una cerimònia religiosa o d’un enterrament, sinó que l’objectiu principal era trencar amb la corrent artística anterior.
Viatja a Haití per pintar civilitzacions primitives però quan arriba veu expedicions franceses que ja hi havien arribat y havien contaminat aquelles civilitzacions de l’art europeu occidental.
Tot i així, es capaç de pintar a la dona tahitiana.
Fa una denuncia a la invasió francesa i a la immersió del seu art.
La seva posterior exposició a Paris va ser un fracàs perquè no s’entenia l’art primitiu.
com a objectiu rendir tribut als i als deus.
“Ta Matete”. Obra de Gauguin que significa que les prostitutes no treballaven avui. Es significatiu la posició de les mans com si estiguessin ballant per reivindicar la importància del ball en aquestes cultures molt reprimides pels evangelitzadors.
- Max Ernest. Va ser un pintor cubista i fundador del dadaisme.
Associava elements demoníacs i absurds amb altres d’eròtics i fabulosos. Ja no li interessa l’art antic sinó trobar nous esquemes.
- Paul Klee i Pablo Picasso també van ser dos autors que van rebre influencia de l’art primitiu.
...

Comprar Previsualizar