EAC 2 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Microeconomía
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 05/07/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

EAC 2 microeconomia any 2017

Vista previa del texto

EXERCICI D’AVALUACIÓ CONTINUADA No 2 – EAC2: Tema 2: EL CONSUMIDOR PREGUNTES: 1. Per a cadascuna de les següents situacions, esbrini la funció́ d’utilitat i representi gràficament les corbes d’indiferència que es corresponen amb les següents preferències: a) Per a la Itziar, les motos i els pneumàtics son complementaris perfectes, doncs cada moto necessita dos pneumàtics.
U(X, Y)= min{x,y} Béns que mai són substituïts, requereixen l’un de l’altre. b) Al Patxi li agrada el pollastre però̀ li desagrada el fetge.
A³B La satisfacció de consumir pollastre és major c) N’Arantxa obté́ utilitat nomes de la cafeïna que ingereix. Pot consumir un cafè̀ A o un cafè̀ B, però̀ aquest últim conté el triple de cafeïna que el primer.
XA £ 3XB El producte és el mateix, el que varia és la cafeïna i la utilitat.
d) A n’Edurne li agraden les hamburgueses i les salsitxes, i té una Relació́ Marginal de Substitució́ decreixent entre hamburgueses i salsitxes.
A~B La relació marginal de substitució mesura la quantitat del bé Y que el consumidor està disposat a renunciar per una unitat addicional de X.
e) Al Xavier li agraden els gelats i tant se li fot les pomes.
A³B Són béns substitutius.
2. En Txema té una renda de 1.000€, el preu del bé A es de 50€ i el preu del bé B es de 100€. Representi la recta de balanç̧ i compari-la amb les següents situacions: F(A,B)= 50A + 100B – 1000 A= 0; B= 10 à (0,10) A= 20; B= 0 à (20,0) a) Rebaixes d’un 50% per al bé B.
F(A,B)= 50A + 50B – 1000 A= 0; B= 20 à (0,20) A= 20; B= 0 à (20,0) La recta de balanç es modificarà b) Una oferta 2x3 (Pagui’n 2 i emporti-se’n 3) per al bé A.
1000= 50A + 100B; Si per pagar 2 et portes 3 del bé A, significa que pots portar-te un total de 30 béns A. c) Per cada 10 unitats que compris del bé A te’n regalen 2.
Això significa que amb la renta que disposa pot comprar 20 unitats del bé A i li regalarien 4.
d) El govern decideix fixar un impost del 100% sobre el bé A.
Quan el govern fixa un impost del 100% significa que quan consumeixi el bé A en aquest cas, haurà de pagar el doble: 1000=100A + 100B e) A partir de 10 unitats de compra del bé A, les següents son a meitat de preu.
Si a partir de les 10u les següents són a meitat de preu, significa que a partir de les 10, la funció variarà: 1000= 25A + 100B A= 0 à B= 10 (0,10) A= 40 à B= 0 (40, 0) 3. En Fermin te una Renda = 100€ i els preus dels bens A i B, que consumeix son PA= 2€ i PB= 4€.
a) Representi la Recta de Balanç̧ i calculi el pendent indicant que mostra.
Podria ser (QA= 20, QB= 10) el cistell òptim del consumidor? Si al cistell òptim inicial (QA*, QB*) la quantitat optima del bé A es QA* = 30, quina es QB*? 100 = 2A + 4B • A=0 à B=25 (0,25) B=0 à A= 50 (50, 0) Per a calcular el pendent de la recta fem: -PA/PB; així ens dona que el pendent és de -2/4= -0.5. En valor absolut = ç0.5ç • No podria ser QA= 20 i QS= 10 perquè no es produeix el màxim en cap dels dos béns: si substituïm les quantitats en les funcions anteriors no ens dona 100 com a resultat, per tant, no és eficient à 2.20 + 4*10 = 80 • Si la quantitat òptima del bé A és QA=30, la quantitat òptima de B (QB) és 10 à 100= 60 +4B à B= 10 (30,10) b) Si augmenta el preu del bé A i PA’ = 4€, representi la nova RB i el seu pendent. Podria ser ara (QA = 20, QB = 10) el cistell òptim del consumidor? Si augmenta PA a PA’=4: 100= 4A + 4B A=0; B=25 à (0,25) A=25; B=25 à (25,0) No és cistell òptim perquè: 4*20 + 4*10= 120 c) Quina hauria de ser la renda hipotètica (Rh) que hauria de tenir el consumidor per poder seguir comprant el cistell òptim inicial amb el nou PA’= 4€? Representi la Recta de Balanç̧ hipotètica donada per RBh (Rh, PA’, PB).
Podria ser el cistell òptim inicial (QA *, QB *) també́ l’òptim en aquesta RBh amb els nou preu del bé A per aquest consumidor? En cas de resposta negativa, com seria el nou cistell òptim? • 4*20 + 4*10= 120; La renda hipotètica hauria de ser de 120eur.
• El cistell òptim inicial era (30,10), per tant: 4*30 + 4*10= 160 4. N’Izaskun té una Renda = 10€ i els preus dels béns A i B, que consumeix son PA = PB = 2€. A més, té la següents utilitats totals en funció́ de la quantitat consumida de cada bé: a) Representi la Recta de Balanç̧ (RB) (amb el seu pendent), calculi la Utilitat Marginal i trobi el cistell òptim.
• L’enunciat ens dona les dades suficients per a poder crear la recta de balanç, que trobarem aïllant el màxim de producció de cada producte: R= 10 i PA=PB=2: 10 = 2A + 2B A=0; B=5 à (0,5) A=5; B=0 à (5,0) El pendent és de 1 ja que -2/2= -1 • La utilitat marginal es calcula dividint l’augment de la utilitat total entre l’augment de quantitat de producte.
Umg A 0 20 18 16 14 12 Umg B 0 20 16 12 8 4 8 6 4 2 0 • 0 Un com hem calculat la utilitat marginal, per escollir el cistell òptim comparem les diferents possibilitats: 5 bé A 4 bé A 3 bé A 2 bé A 1 bé A 0 bé A 0 bé B 1 bé B 2 bé B 3 bé B 4 bé B 5 bé B (12,0) (14,20) (16,16) (18,12) (20,8) (0,4) 80 88 90 86 76 60 Amb 3 béns A i 2 béns B trobaríem el cistell òptim.
b) Si disminueix el preu del bé A i PA ’ = 1€, representi la nova RB (amb el seu pendent) i trobi el nou cistell òptim del consumidor? • Si disminueix el preu de A: 10= A + 2B A=0; B= 5 à (0,10) B=0; A= 10 à (10,0) El pendent és: -1/2= -0.5 • El cistell òptim será de 6 unitats de A i 2 del producte B perquè la utilita tés major.
A 10 8 6 4 2 0 B 0 1 2 3 4 5 UT 100 118 124 116 94 60 ...

Comprar Previsualizar