6. Història de finals de segle XIX i principis del XX (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

Hª  Periodisme  de  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu       31/03/2016   Història  de  finals  de  segle  XIX  i  principis  del  XX     Al  segle  XVIII  la  revolució  industrial  va  impulsar  el  país  econòmicament.   Al  segle  XIX  es  va  reprendre  la  cultura  catalana  a  través  de  la  renaixença.   Al  segle  XX  va  haver-­‐hi  una  represa  política  amb  la  Mancomunitat.     Durant   el   segle   XIX   a   Catalunya   es   va   consolidar   una   transformació   social   i   econòmica   molt   intensa  que  va  ser  causada  per:     El   procés   de   la   urbanització   de   la   societat   catalana.     Aquest   element   el   veiem   clarament   reflectit  amb  aquestes  xifres:   Any  1787:   15%  en  nuclis  urbans  de  10.000  habitants   22%  en  nuclis  entre  2.000  i  10.000  habitants.   63%  en  nuclis  de  menys  de  2.000  habitants.   Any  1877:   34%  en  nuclis  urbans  de  10.000  habitants.   23%  en  nuclis  entre  2.000  i  10.000  habitants.   43%  en  nuclis  de  menys  de  2.000  habitants.     Un  exemple  és  Barcelona,  que  a  començaments  del  segle  XVIII  tenia  40.000  habitants.  En  menys   de  70  anys  va  arribar  a  100.000  habitants.  I  a  finals  del  segle  XIX  a  550.000  habitants.     Com  que  a  mitjans  del  segle  XIX  la  condicions  de  vida  a  Catalunya  encara  eren  precàries  la  gent   es  va  anar  urbanitzant  i  va  haver-­‐hi  un  creixement  important  en  els  nuclis  urbans  com  Figueres,   Girona,  Olot,  Mataró...     Les   migracions   internes   i   la   urbanització   van   provocar   una   redefinició   i   transformació   de   la   cultura  popular.       Tot  i  la  transformació  de  la  cultura  popular  encara  hi  havia  imposat  un  sistema  diglòssic,  on  una   llengua   de   les   llengües   parlades   (castellà),   estava   per   sobre   de   l’altre   (català).     En   aquell   moment   el   castellà   era   considerat   un   idioma   culte,   prestigiós,   mentre   que   el   català   era   un   llenguatge  vulgar.     La  Renaixença,  a  la  segona  meitat  del  segle  XIX,  va  ser  l’inici  de  reversió  del  sistema  diglòssic.  Va   ser  un  moviment  social  que  reclamava  el  català  com  a  llengua  literària  i  de  prestigi,  per  tal  que   fos  una  llengua  apta  pel  teatre,  la  poètica  i  per  la  literatura.     La  Renaixença     L’inici  de  la  Renaixença  el  podem  marcar  amb  l’obra  Oda  a  la  Pàtria  de  Bonaventura  Aribau.   A   mitjans   del   segle   XIX   una   part   de   les   classes   dirigents   va   considerar   oportú   reivindicar   el   català   com   a   llengua   culte.   Tot   i   que   la   llengua   catalana   que   reclamaven   era   molt   diferent   a   la   que  parlaven  els  obrers,  la  qual  consideraven  vulgar.  Com  que  el  seu  model  de  referència  no  era   el   català   popular   es   va   crear   un   debat   entre   els   autors   vinculats   amb   la   cultura   popular   i   els   patricis1.  Aquests  úlmics,  impulsors  de  la  Renaixença,  van  buscar  la  font  d’inspiració  en  el  català   més   arcaic   i   en   autors   com   Ausiàs   March   i   Bernat   Metge.   Tot   i   això,   com   que   la   llengua                                                                                                                   1  Els  patricis  eren  les  persones  que  pertanyien  a  la  classe  social  més  antiga  amb  privilegis.   Hª  Periodisme  de  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu       31/03/2016   evoluciona   amb   els   anys   hi   havia   una   gran   diferència   entre   el   català   que   es   parlava   en   aquell   moment  i  el  català  arcaic.       Al   segle   XIX   l’única   via   d’escapament   de   les   classes   populars   era   la   cultura.   S’organitzaven   comunitats   corals   i   moviments   associatius   als   ateneus,   espais   que   es   van   convertir   en   llocs   d’aprenentatge   d’escriptura,   literatura   i   debat,   on   es   normalitzava   el   català   en   la   llengua   literària.     La   persona   més   important   d’aquest   moviment   va   ser   Josep   Anselm   Clavé,   un   menestral   amb   idees  progressistes  –  catalanista  i  republicà  –  que  estava  molt  connectat  amb  la  cultura  popular.       Un   altre   autor   importat   que   va   perfeccionar   el   català   popular   va   ser   popular   va   ser   Serafí   Pitarra.  Pitarra,  pseudònim  de  Frederic  Soler,  era  un  rellotger  que  es  va  autoalfabetitzar  i  es  va   inspirar  en  la  literatura  popular  irreverent  per  la  seva  vessant  de  dramaturg.       Jocs  Florals  1859     Els   primers   Jocs   Florals   moderns   es   van   celebrar   el   maig   del   1859.   Estaven   liderats   pels   dirigents   que   vivien   amb   incomoditat   amb   la   cultura   popular.   Però   ràpidament   aquesta   es   va   apropiar  dels  Jocs  Florals  i  van  ser  el  lloc  de  trobada  entre  la  cultura  popular  i  la  pretensió  de  la   transformació  culte  de  la  llengua  catalana     El   1865   el   mossèn   Cinto   Verdaguer   va   participar   als   Jocs   Florals   i   va   guanyar   dos   guardons.     Cinto  Verdaguer  va  ser  un  capellà  modern  amb  molta  sensibilitat  social  que  tenia  un  tracte  molt   proper  amb  la  gent  i  les  classes  socials.     Verdaguer,  seguint  l’exemple  de  Ramon  Llull  el  segle  XIII,  va  escriure  de  forma  culta  la  llengua   parlada  i  va  tornar  a  situar  el  català  com  a  llengua  literària  culta.       Cinto  Verdaguer  va  ser  el  primer  poeta  catala       Publicacions  en  català     En  un  inici  les  revistes  satíriques  s’escrivien  en  castellà.  A  partir  del  1870  van  començar  a  fer-­‐se   en   català.     La   campana   de   Brasil   (1874-­‐   1936)   era   la   publicació   satírica   amb   més   difusió.   En   aquestes  publicacions  participaven  autors  com  Pitarra.     No  va  ser  fins  a  finals  del  segle  XX  i  començaments  XXI  que  tota  la  premsa  de  referència  catalana   va  començar  a  escriure  en  català.     El   teatre   primer   espai   normalitzat   de   comunicació   pública   gràcies   a   Àngel   Guimerà   i   Narcís   Oller,  que  van  ser  els  primers  grans  autors  cultes.     Tot  i  això  el  català  tenia  limitacions  de  caràcters  legals:     Inseguretat   jurídica   perquè   el   català   no   era   una   llengua   legal   ni   protegida   pels   poders   públics.  Com  tampoc  existia  en  l’administració  ni  en  el  sistema  educatiu.   Manteniment  d’un  sistema  diglòssic  on  la  llengua  dels  negocis  i  de  la  premsa  de  masses   de   referència   continuava   sent   el   castellà.   Tot   i   ser   impulsada   per   empreses   catalanes,   com  Godó.   No  existia  una  gramàtica  catalana  ni  un  diccionari  normalitzat  del  català.  Això  no  es  va   resoldre  fins  el  segle  XX  que  es  va  crear  un  institut  d’estudis  català,  on  Pompeu  Fabra  va   Hª  Periodisme  de  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu       31/03/2016   crear  unes  normes  ortogràfiques  que  van  proporcionar  seguretat  a  l’escriptura  catalana.   Pompeu  Fabra  va  introduir  les  normes,  gramàtica  i  el  diccionari  (a  la  segona  república)   de  la  llengua  catalana.   Un   altre   element   complementari   que   reforça   el   moviment   de   la   cultura   catalana   en   el   darrer   tercer  del  segle  XIX  va  ser  la  aparició  del  primer  ferrocarril.   L’any  1848  va  néixer  la  primera  línia  de  ferrocarril  catalana  que  enllaçava  Barcelona  i  Mataró.     L’any   1862   des   de   Barcelona   va   aparèixer   el   ferrocarril   que   arribava   a   Girona   i,   finalment   a   Figueres.  Després  d’això,  el  1874,  es  va  aconseguir  la  línia  Barcelona-­‐Figueres-­‐Portbou.       Aquest  fet  va  marcar  la  història  de  Barcelona  i  Catalunya,  ja  que  amb  aquesta  via  es  va  crear  la   connexió  entre  Barcelona  i  París.  A  partir  d’aquí  els  intel·lectuals,  artistes  i  polítiques  catalans   van  començar  a  emmirallar-­‐se  amb  les  avantguardes  de  París  i  la  transformació  de  la  ciutat  de   Barcelona  s’anava  adaptant  al  model  francès:  eixample,  mercats,  teatres,...   La   fàcil   connexió   entre   les   dues   ciutats   explicar   l’aparició   d’un   nou   moviment   durant   la   Renaixença:  el  modernisme.     Amb  la  gran  influència  mica  en  mica  es  va  evolucionar.  Per  exemple,  abans  del  1830  només  hi   havia   la   Universitat   de   Cervera   i   no   va   ser   fins   llavors   que   es   va   donar   forma   a   la   Universitat   de   Barcelona  amb  un  estil  arcaïtzant  com  és  el  neo  bizantí.     Exposicions  Universals     Les   Exposicions   Universals   eren   considerants   els   majors   esdeveniments   polítics,   econòmics   i   socials  del  món.   La  primera  Exposició  Universal  a  Catalunya  va  ser  l’any  1888  al  Parc  de  la  Ciutadella,  el  que  va   costar  la  seva  remodelació.  La  porta  d’entrada  de  l’Exposició  era  l’Arc  de  Triomf.     La  segona  Exposició  Internacional  va  ser  el  1929  a  Montjuic.  L’esdeveniment  també  va  suposar   la   modificació   del   recinte,   així   com   la   creació   de   les   dues   torres   venecianes   que   trobem   actualment  a  la  Plaça  d’Espanya  i  en  aquell  moment  van  servir  de  porta  d’entrada  a  l’Exposició.       Periodisme  a  Catalunya     Als   darrers   anys   del   segle   XIX   i   primers   del   segle   XX   el   periodisme   ja   era   la   primera   gran   industria  cultural  a   Catalunya   i   el   monopoli   de   la   premsa   escrita   es   trobava   en   el   punt   més   alt   abans  de  la  introducció  de  la  radiodifusió.       Segona  revolució  industrial     La  Primera  Revolució  Industrial  va  ser  destacar  per  la  introducció  de  les  màquines  de  vapor.    En   el   cas   de   la   Segona   Revolució   Industrial   van   aparèixer   altres   fos   energètiques   com   el   petroli,  la   electricitat  i  les  aplicacions  industrial  de  la  química.       La  segona  Revolució  Industrial  es  va  produir  a  finals  del  segle  XIX  i  a  principis  del  XX  quan  els   nuclis  industrials  ja  estaven  consolidats.    Les  transformacions  socioeconòmiques  van  afavorir  la   societat   ja   que   aquesta   va   passar   d’una   economia   de   consum   de   subsistència   a   una   economia   de   consum   de   masses,   el   que   va   suposar   un   enriquiment   social   dels   països   més   desenvolupats:  Anglaterra,  Estats  Units,  França,  Alemanya  i  Japó.       Hª  Periodisme  de  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu       31/03/2016   També  va  suposar  transformacions  socials  com  el  canvi  del  concepte  de  família.  Desapareix  la   “família   medieval”,   on   hi   havia   una   unitat   de   producció   amb   jornades   laborals   extenses   i   una   cultura  de  consum  limitada;  i  pren  forma  la  “família  nuclear”,  una  unitat  de  consum.     En   aquell   moment   Nova   York   era   la   imatge   de   la   nova   cultura   urbana   i   era   innovador   en   l’estructuració  dels  carrers,  les  llums  dels  carrers,  etc.       Sindicats     Amb   la   segona   revolució   industrial   també   van   venir   les   grans   reivindicacions   sindicals,   on   els   treballadors   reclamaven   que   la   jornada   laboral   fos   de   8   hores.   Aquest   horari   es   va   consolidar   durant  el  segle  XX.     Al   costat   de   la   reducció   de   la   jornada   laboral   va   haver-­‐hi   la   implantació   del   sufragi   universal   masculí  i  la  consolidació  de  la  democràcia  i  l’opinió  pública.       Una  conseqüència  de  la  segona  revolució  industrial  va  ser  l’acumulació  de  capital  important  als   països  desenvolupats  i,  per  tant,  l’imperialisme.     Per  exemple,  els  Estats  Units  va  crear  un  imperi  econòmic,  molt  diferent  de  les  altres  potències   industrials.     A   través   dels   diferents   imperis   es   va   crear   una   hegemonia   mundial,   on   els   països   pobres   produïen  primeres  matèries  i  els  països  rics  les  transformaven,   En   el   paisatge   de   països   desenvolupats   –   Nord   Amèrica,   Europa   i   Japó   –   es   va   consolidar   la   premsa  de  masses,  on  Nova  York  era  el  centre  més  important.  A  més  de  ser  la  imatge  de  la  nova   cultura  urbana  i    de  la  innovació  urbana:  estructuració  de  carrers,  llums  dels  carrers,  etc.     Joseph  Pulitzer       A  l’acabar  la  Guerra  Civil  a  Nord  Amèrica  (1865)  no  hi  havia  cap  impediment  per  implantar  la   premsa  de  masses.  A  més,  hi  havia  l’avantatge  de  la  continuada  arribada  d’immigrants.   Entre  aquests  hi  havia  Pulitzer  (1847  –  1911).    Joseph   Pulitzer  era  un  immigrant  pobre  que  a   l’acabar   la   guerra   civil   va   establir-­‐se   a   Sant   Louis   i   allà   va   investigar   els   mètodes   del   periodisme   nord-­‐americà.     Posteriorment   es   va   instal·lar   a   Nova   York   on   va   comprar   la   capçalera   “The   World”,  per  crear  “una  finestra  al  món”.         Joseph  Pulitzer  va  ser  el  precursor  de  la  premsa  popular  americana.         La  temàtica  del  diari  “The  World”  era  popular  i  es  basava  en  reportatges  de  la  vida  quotidiana.   Aquest  tipus  de  continguts  ha  portat  al  que  ara  coneixement  com  premsa  groga.     Per  tant,  el  públic  al  que  s’adreçava  era  un  públic   popular,  sobretot  immigrants  recents  o  fills   d’immigrants.     Amb   aquest   projecte   Pulitzer   va   ser   el   primer   en   treballar   sobre   la   premsa   popular   americana.   I   es   va   convertir   en   el   principal   difusor   novaiorquès   i   el   primer   gran   editor   de   la   premsa   de   masses.     Les   posicions   polítiques   de   Pulitzer   estaven   orientades   a   unes   línies   progressistes   i   republicanes,   que   aleshores   eren   d’esquerres.     I   va   utilitzar   el   diari   de   vehicle   per   organitzar   campanyes  solidàries  i  de  sensibilitat  popular  per  vincular  el  lector  i  la  societat  amb  el  mitjà.     Per  Pulitzer  el  diari  era  un  acte  social  i  polític.     Hª  Periodisme  de  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu       31/03/2016     A   banda   d’això,   entre   1907   i   1908   Pulitzer   va   impulsar   la   creació   de   la   primera   escola   universitària  de  periodisme  a  Columbia.     William  R.  Hearst     William  R.  Hearst  (1863  –  1951)  era  fill  d’un  multimilionari  californià,  qui  li  va  comprar  un  diari   per  tal  que  tingués  alguna  cosa  a  fer.     Un   cop   va   consolidar   la   seva   feina   d’editor   periodístic   a   Califòrnia   va   decidir   desplaçar-­‐se   a   Nova  York.  Allà  va  comprar  el  diari  “The  Journal”.   El  periodisme  de  Hearst  portava  a  l’extrem  el  sistema  de  Pulitzer.  Per  Hearst,  el  més  important   era  captar  les  audiències  i  per  això  es  centrava  en  el  sensacionalisme,  fins  el  punt  de  no  tenir   en   compte   els   drets   de   les   persones.   És   a   partir   d’aquí   que   apareix   la   premsa   populista   conservadora  groga.     ...