Dissenys Bloc 3 - Longitudinals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DISSENYS DE RECERCA BLOC III – QUASI EXPERIMENTALS: DISSENYS LONGITUDINALS DISSENY AMB GRUP CONTROL NO EQUIVALENT Disseny quasi-experimental longitudinal (molts registres pre i post). Tenim un grup control no equivalent perquè estem dins els dissenys quasi-experimentals. Sempre es dirà grup control no equivalent (adjectiu que s’utilitza en els quasi, perquè els grups són naturals). La seguretat en els resultats és la validesa interna. Variable que no ha de canviar. Actua com a control. Tenim el grup Exp. Fem molts registres pretest i registres post. Els registres corresponen a una sola variable dependent que ha de variar amb el tractament. La segona fila, no posa res, és una altra variable dependent. Té la (X) à Variable dependent no equivalent. Es mesura en el pre i en el post. La lògica és igual que en el transversal, però és una mica millor: passar molts pre i post és un element extra de control i per això és millor que el transversal. Exemple disseny amb variable dependent no equivalent Abaix hi ha el factor temps (1966-69). Estudi real. La variable dependent és Traffic Casualties (víctimes d’accidents de tràfic). Hi ha un grup à Variable dependent no equivalent. Hi ha dos líneas, però. Per què? Hi ha dos registres: dos variables dependents. - Línia contínua: Hora en que es tanquen pubs anglesos. Línia discontínua: Cap de setmana. La línia vertical indica la intervenció. Quina és la no equivalent? La de close hours. Quan apliquen la intervenció? No s’aplica el control d’alcoholèmia (intervenció) a les close hours (quan es tanquen els pubs), l’han aplicat només als caps de setmana. Durant els primers mesos comencen a disminuir les víctimes però amb els mesos es recupera. La crítica metodològica va ser que per què no s’aplicava la intervenció al sortir dels pubs quan ja amb el pre-test es veia que hi havia més accidents al sortir dels pubs que al cap de setmana. Hi ha una variable dependent (víctimes d’accidents de tràfic). - Disseny amb retirada de tractament: es retira el tractament per observar si s’han produït canvis o no. Veure si hi ha reversió o no. És dolent pels subjectes però bo pel metodòleg. Tractament repetit: hi ha una reintroducció del tractament. Com a mínim 2 vegades. à El millor. És més complert. Mateixa lògica que transversals però afegint el factor temps. Exemple: Disseny amb retirada de tractament La variable dependent (Número d’admissions hospitalàries: unitat d’emergències). El temps es fa entre finals del 80 i principis dels 90. La primera fletxa és l’inici de la intervenció, l’altra és que la intervenció s’ha retirat. Si hi hagués una altra línia voldria dir que s’ha reintroduït el tractament. Per tant, en aquest cas, s’ha retirat. Aquest hospital tenia un problema de personal: massa persones pel poc personal que hi havia. A part, alguns dels pacients no només venien per problemes físics, sinó psicològics. Van crear un equip, per tant amb un psicòleg que detectava si aquell pacient era d’urgències o si s’havia de derivar a psicologia. Sense l’equip amb el psicòleg, es veu variabilitat al voltant, però de 25 admissions. Quan comença a incorporar-se el psicòleg a l’equip es veu que el nombre d’admissions baixa a 10 admissions. Aquesta tendència continua fins a 5. L’hospital retira el psicòleg i es veu que les admissions tornen a augmentar à Hi ha una certa reversió conductual, mínima. S’han incrementat les admissions, però tampoc de la mateixa forma que al pre-test. Totes les intervencions quan siguin retirades, produiran un empitjorament dels subjectes, sempre hi haurà reversió conductual? NO! Hi ha intervencions que donen un aprenentatge. En aquest cas els sanitaris han après del psicòleg, però els resultats no són iguals. Tot i que ha millorat el post respecte a pre-test, la intervenció ha durat molt poc i si hagués durat més potser hagués estat millor. La millor opció hagués sigut tornar a introduir el psicòleg i mantenir a 10. La intervenció al segon grup s’aplica més tard: Asincrònic. En un grup Experimental apliques la intervenció primer, en el segon grup, l’apliques més tard i podríem tenir un altre grup on l’aplicaríem encara més tard. El segon grup fa la funció de control: proporciona control intern o validesa interna. El pre-test del segon (ha de ser similar a l’altre) no ha de presentar canvis, perquè està en fase pre i per tant, no hi ha tractament o intervenció. Un cop intervenim amb el mateix tractament que el l’Exp.1 hem de veure canvis de la mateixa forma que al primer. La variable dependent són els crims de la propietat (delictes de la propietat, robatoris). - Línia contínua: Ciudades tempranas, reben la tele abans que les altres ciutats. - Línia discontínua: Late cities, Reben la TV més tard. Hi ha dues línies, és un disseny asincrònic. No és inici i retirada, sinó que la primera intervenció va ser l’any 1951 i la següent l’any 1955. Els patrons no són els mateixos. Abans del tractament en les Late Cities hi havia una línia recta i a partir de 1955 augmenten. En les Early Cities, ja hi havia un patró d’augment dels robatoris abans d’introduir les TV i aquest segueix després d’introduïr-les i per tant, em fa pensar que no hi ha canvi. El que em fa pensar que potser hi ha canvi és el fet que s’acaba estancant en les dues condicions i s’acaba tenint un patró molt similar. El patró tant perfecte de les Late, va ser criticat per no ser real (eren dades d’arxiu). 3.2. DISSENY DE CAS ÚNIC (N=1 o replicació intrasubjecte) Es poden dir també i algunes característiques: - Dissenys conductuals: Funcionen per intentar modificar conductes. - Només existeixen en els dissenys longitudinals. - Solament un subjecte en els gràfics. - Professionals de l’àrea cognitivo-conductual. - Solen ser experimentals amb variable dependent à Introduirem tractament per aconseguir millores en variables dependents que registrarem. - Variables dependents: rendiment acadèmic, consum de tabac, accidents de tràfic: utilitzen unitats diferents de mesura al llarg del temps. - Unitats de temps en diferents variables dependents: • Consum de tabac: cigarretes consumides diàriament. Unitat de mesura: diàriament, unitat molt petita. • Accidents de tràfic: Anualment, mesos. Unitat de temps més gran. • Rendiment acadèmic: Trimestral, semestral, any acadèmic, “per titulació” (nota obtinguda en carrera, màster, etc.), etc. Diverses unitats de temps. CARACTERÍSTIQUES • • • 1 sol subjecte o 1 unitat experimental En sèries temporals mesura les variables dependents. Impliquen temps, són longitudinals. IMPORTANT: Tenim fases de no tractament i fases de tractament per veure si és efectiu. Fases de tractament à Fases d’intervenció. / Fases de no tractament à línia base. o La línia base (patró conductual o basal) és el patró de dades abans de fer res. És el registre de conducta abans de fer el tractament (com de greu està la persona). Nombre d’actes agressius que fa un nen al llarg del dia (nen agressiu). Lo que registrem abans de fer el disseny. És una tècnica de control. Pot sembla el pre-test i s’assembla molt al grup control, perquè compararem la línia base amb la fase d’intervenció. No és pre-test ni control però s’assemblen. o Subjecte com a control propi: tècnica de control també utilitzada aquí. El subjecte passa per tot: situacions de tractament i situacions de no tractament. CONSIDERACIONS GLOBALS: diferència entre recerca bàsica i aplicada La recerca bàsica, la seva finalitat és aprofundir en el coneixement psicològic i treballa amb metodologies pròpies de les ciències experimentals clàssiques amb un control estricte. Aquests experiments tenen alta validesa externa. El que expliquem aquí trenca una mica aquest concepte. Escullo un subjecte (pacient adicte a la Nicotina). La recerca aplicada s’aplica al món real (no al laboratori) per intentar solucionar problemes. Els professors de psicologia evolutiva i de l’educació o els de psicologia social utilitzen aquest tipus de recerca. És de caràcter individual ja que intentem solucionar el problema d’un subjecte. Fan acumulació d’evidència. El cas únic permet els dos tipus de recerca. Té problemes de generalització. LIMITACIONS DEL CAS ÚNIC • No és possible obtenir sèries llargues (50 semestres a la universitat?) • Totes les variables dependents poden ser registrades anualment, mensualment, etc. de forma repetida? Normalment no. Si passem un test de forma repetida correm el risc que es produeixin efectes re-test (confussió entre les dades). Algunes variables dependents no són factibles. • Establir la fiabilitat de les variables dependents: mantenir la constància de les mesures de les variables dependents. • Parlem de pacients que demanen ajuda al clínic. El clínic treballa molt bé amb ell a la consulta però el subjecte fa la seva vida. El clínic ha de tenir en compte que segons el context en el que es trobi el subjecte pot ser perillós per les possibles variables de confussió. LÍNIA BASE PER A UN SUBJECTE Una línia à un subjecte Eix Y à Variable dependent (consum cigarretes) Eix X à Temps La unitat de registre és el temps (de l’1 al 10). L’experiment dura 10 dies? No, però jo registro 10 dies. No té un patró de consum regular. El patró es canviant. Sembla que hi ha dies que fuma més, podria ser perquè és cap de setmana. En una situació així i amb la sospita de què és el cap de setmana, el clínic parla amb el pacient i intenta saber a què es deu aquest patró canviant. He de saber com funciona la línia basal del subjecte. El pacient B és fumador, però no té tanta addicció. Treballo amb dos pacients, però analitzo cada línia de forma independent. Prenc una sèrie de decisions bàsiques: Pacient A - Fases de cada tipus Quins criteris faré servir per establir quan començaré la intervenció Quantes fases vull fer durant l’estudi Intervals entre els registres (unitats de temps) adequats perquè la variable dependent sigui sensible als canvis. La línia vertical em separa les dues fases. Imaginem que el tractament són els parxes de nicotina. És efectiu? Obserbem que els dies 11, 12 i 13 la persona no ha fumat tant. A partir del 4t dia de registre la persona ha començat a fumar, potser no tant com al principi, però bastant. El tractament no ha estat efectiu. TERMINOLOGIA BÀSICA • • • LÍNIA BASE: A. En els articles pot aparèixer una A’: és una A especial. És una línia base de placebo. Li administrem al subjecte un placebo. Si hi ha persones sensibles al placebo i canvien de forma artificial el comportament, ja es té en compte. El que es fa és fer que a fase de línia base duri força perquè està investigat que l’efecte del placebo dura només uns dies. FASE D’INTERVENCIÓ: B. Si apareix B’ vol dir que hi ha nivells quantitativament diferencials: modificar la dosi tant amunt com avall. B1, B2, B3, etc.: Ho explicarà més endavant! CLASSIFICACIÓ DELS DISSENYS Estructura simple – comparacions intrasèrie Comparo que passa en la línia basal comparat amb la intervenció. A - B Quasi-esperimentals: Com saps que els efectes són pels parxes o no? Només has fet una línia base i una fase d’intervenció. No podem estar segurs que els resultats siguin fiables. Aquest disseny està eliminat d’alguns manuals. A – B – A Experimental Si en el gràfic anterior el subjecte hagués fet una reversió conductual en la segona línia base hi ha evidència empírica de què encara que el tractament no és del tot exitós, alguna cosa fa. Llavors tornaríem a fer una fase d’intervenció, ja sigui amb parxes o bé amb una C (tractament psicològic). A partir d’aquí, com més comparacions faci més seguretat empírica tindrem. EL MILLOR! B – A – B I les seves variants. Urgències clíniques (patologies agressives) No hi ha línia base inicial. NO ÉS TANT BO. Hi ha pacients tant greus que no ens podem permetre fer una línia base perquè no és ètic. Com que no tenim la fase inicial no sabem si el que administrem és exitós o efectiu i per tant, en algun moment he de parar i no haig d’intervenir per veure si hi ha reversió conductual. Això és perjudicial pel subjecte, però cal fer-ho per veure com va. La fase A, però es fa molt curta. A – B – A – B’ Diveros nivells Tractaments múltiples Interactiu A – B – A – C - BC Mentre faig l’estudi hi ha una fase amb dos lletres o tres. Aplicar dos tractaments junts. CARACTERÍSTIQUES LÍNIA BASE Estabilitat La línia base inicial ha de ser el més estable possible (presentar la menor variabilitat possible). Lo ideal seria una línia recta, però no hi ha conductes humanes tan perfectes. La petita variabilitat la considerem estabilitat. La fase inestable en la imatge és la fase de línia base. Un cop hem passat a la fase d’intervenció hi ha estabilitat però no ens permet parlar d’efectivitat del tractament. Per tant, en persones on hi ha una línia base inestable no s’aplica el tractament de cop de seguida, s’apliquen altres tècniques per tal d’intentar tenir una estabilitat i a partir d’aquí es pensarà en començar el tractament. Línia base inestable à fi del tractament. No es comença. Estacionaritat La línia és estable però no és una línia recta. Això significa que la persona mentre li faig el patró basal, capa dia fuma més, cada dia està pitjor. Encara que passi això, puc fer l’estudi. La estacionaritat no m’afecta. Amb la línia base inicial amb tendència (cap a amunt o cap a avall) podem predir què passarà després. La línia base estable i estacionària em permet comprovar visualment si el disseny és efectiu o no. Quan veiem un salt així direm canvi de nivell. Intervinc i el pacient comença a millorar. La línia base no tenia tendència de millora però ara si que hi ha tendència, a la millora. Canvi de tendència. Aquest dos tipus de canvis em permeten saber si el tractament és efectiu o no. La variablilitat deguda al tractament. comparació entre fasesà variància sistemàtica primària. Es produirà quan hi hagi efecte del tractament. Variància no sistemàtica: Sempre n’hi haurà i no la puc controlar. Variabilitat dins una mateixa fase. Sobretot a la línia base ho observem. Variància sistemàtica secundària: Línia base inestable. La fase d’intervenció hi ha un canvi de variabilitat. Variables de confusió que actuen. Disseny A – B El més dèbil. Sembla que el patró anava empitjorant. La línia no és estacionaria i es manté així a la fase d’intervenció. No hi ha ni canvi de nivell ni de tendència. No hi ha efecte del tractament. Disseny A – B – A Sembla que hi ha efecte. Línia base estable i estacionària. A la fase B observem canvi de tendència creixent. EL canvi és permanent en tota la fase de tractament. Quan el retirem veiem que hi ha reversió conductual: retorn a l’inici. L’efecte és degut probablement al tractament. La seguretat màxima no la tenim. Disseny B – A – B Patologies molt greus. Probablement hi ha efectivitat. Mentre fem el tractament les puntuacions són força estables amb tendència decreixent. A la fase A hi ha tendència creixent. Quan tornem a B tornem a veure una tendència decreixent similar a la primera fase B. Segurament al pacient li funciona el tractament. Disseny A – B – A – B dels millors La línia base és estacionària. Quan comencem a tractar el pacient augmenta, aquesta tendència creixent no és permanent. Si mirem la segona línia base veiem que hi ha una reversió conductual. La retirada i introducció del tractament aporta à Evidència suplementària. Disseny A – B – A – B’ Hi ha efectivitat del tractament. El canvi entre fases són canvis de nivell. Aquests canvis són permanents. Sembla que els dos registres de les dos B són força similars. Per tant, aplicaré la més econòmica. O bé, si la B’ em suposa més dosis i els resultats són iguals, doncs, utilitzo B. Hi ha la crítica metodològica que la B és massa curta. Disseny A – B – A - C Si B era un fàrmac, C és una teràpia. En C sembla que és millor que la B. No podem estar-ne segurs. Estem dient que C és millor per un punt. Hauríem d’allargar el tractament. Disseny interactiu – A menor puntuació de la variable dependent à Millora El tractament C és perjudicial pel pacient i el B és favorable. Són tractaments oposats. La primera A és estable i estacionària. La primera B té més estabilitat encara però segueix sent estacionària. No hi ha canvis de nivell, ni tendència à solapament de fases. De B a C passem de no tendència a tendència creixent. De c a la segona B hi ha l’efecte oposat. B Reverteix les conductes del pacient fins a puntuacions de B que eren d’A. Al subjecte B no li fa res. A la fase d’interacció (BC) veiem que no hi ha millora; les puntuacions són força similars. Aquest disseny té moltes mancances metodològiques. Està mal fet. Què podríem fer? - podríem afegir una B’ - Línia base més llarga: La A inicial si és més llarga millor. Per veure si hi ha una mica de variabilitat. Per què serveix? Per tenir seguretat en el que observaré després. - Línia base entre B i C: El disseny que tenim li falten línies base. Després de la C posaríem una A i després posarem la B i si la B no fa res tindríem el mateix resultat. Disseny de canvi o criteri 1. Treballa amb la tècnica d’aproximacions successives : Vas donant indicacions per apropar-te a un objectiu. Poc a poc 2. cada vegada que fas 1 demanes requeriments conductuals superiors. 3. Si té línia base només és al principi i no l’ha de tenir. 4. Es fa servir amb les fòbies. Fòbia a volar à Laboratori de realitat virtual. Si a un subjecte poc a poc anem fent aproximacions successives perquè cada vegada aconsegueixi més, però amb un mateix objectiu, amb N=1 tenim aquest disseny. 5. Hi ha sempre un premi. 6. Problemes conductuals Dissenys d’estructura complexa - Vàries gràfiques simultàniament. Cada gràfica no és un subjecte, sinó un lloc o una conducta. - Són útils quan la reversió conductual no és possible o no desitjada. - Per veure si hi ha efectivitat del tractament: treballem amb l’estructura complexa. • Línia base múltiple: 3 persones diferents. A major puntuació millora del pacient à Hi ha efectivitat? Sí, segur, sembla. - Vermell: línia base molt curta; estable, estacionària. Hi ha millora. - Blau: no és idèntic al primer. Línia base més llarga. Hi ha millora. - Verd: puntuacions baixes que augmenten amb el tractament. No han rebut la intervenció al mateix moment, en moments successius. És un disseny A – B, però en aquest cas no és quasi-experimental perquè hi ha 3 gràfics. És similar al disseny de replicacions asincròniques (quasi-experimental). En aquest cas la lògica és idèntica però les gràfiques no són grups de persones, sinó subjectes (N=1). L’exemple amb situacions: Un nen molt agressiu a casa, a l’escola i a l’esplai. Un nen que en tres situacions té el mateix mal comportament. Apliquem, doncs, un tractament a cada lloc i en moments diferents. L’exemple amb conductes: Nen autista intenta cridar l’atenció (1), aixeca la mirada (2) i conducta motora de les extremitats superiors (3). Sabem que hi ha aquest 3 tipus de conducta diferents; aplica un tractament diferent en cada cas perquè usi aquestes conductes i les potencia perquè el nen es pugui comunicar millor. • Disseny de tractament alterns (programa múltiple): S’alternen un o més tractaments. A l’atzar. Un dia la B, un dia la C. Per què es fa? Perquè el tractament té una duració molt curta. És un tractament amb una efectivitat molt ràpida. Bon control de variables de confusió perquè ràpidament canvies de tractament. ANÀLISI DE DADES EN DISSENYS N=1 1. Gràfics: comparació entre fases, etc. 2. Línia d’investigació: les tècniques estadístiques bàsiques s’apliquen poc. S’apliquen tècniques específiques. 3. Tècniques específiques: amb gràfics i sense gràfics. Tenim un disseny A – B i faig la mitjana de cada fase. Faig la T de Student i veig que aquestes mitjanes serien iguals à Hipòtesi nul·la, per tant no hi ha diferències estadísticament significatives entre A i B. Això és mentida, n’hi ha. à Hi ha problemes per aplicar les tècniques clàssiques estadístiques. Podem: - Modificar l’AVAR (no recomanable) - Models de regressió: Tècniques no gràfiques • Prova de l’aleatorització: Edington • Prova de Revusky • Dependència serial Sèrie de sessions que s’han presentat. Els números són el resultat de cada fase. Hi ha 35 tipus de combinacions diferents. à 7 (número de lletres)! / 4 (num de B)! 3 (num C)! = 35 à Calcular les diferències teòriques ordenades: C-B. Si teníem CCCBBBB amb les puntuacions corresponents. Fem la mitjana de c (13+10+8 /3) i li resto la mitjana de B. Aquesta diferència serà X. Faig aquesta estratègia per les 35 combinacions possibles (35). Una d’elles serà la real. Quan p < 0,05 à No significatiu. MODELS DE SÈRIES TEMPORALS à FALTEN! Models autoregressius. Són equacions que fem servir per analitzar estudis N=1 i de grups. BLOC III – 3.3. NO EXPERIMENTALS CORBES DE CREIXEMENT Són estudis on registrem unes dades al llarg del temps en una sèrie molt llarga (mesos o fins i tot anys). Volem saber com ha evolucionat un exemple humà. Corbes de creixement en són un exemple. Aquestes gràfiques ajuden a predir, a part de mostrar la situació actual. Es pot abordar el seu estudi de forma quantitativa, però també qualitativament mirant els canvis de la corba, els salts. Podem aplicar les tècniques del N=1 pel que fa als gràfics (lectura). Estan lligats a estudis evolutius. Els psicòlegs també estudien aspectes psicològics amb corbes. Sempre quan treballem amb grups treballem amb la mitjana. Exemple: Exemple de la psicologia del màrqueting. La vida d’un producte. Llencen un producte al mercat amb la publicitat. Si funciona el producte es va comprant. Hi ha un punt en què arriba a la maduresa i s’ha convertit en un producte cultural i si no es cuida (adaptar-lo al nou tems, etc.) podria entrar en fase de declivi, i pot morir. DISSENYS DE COHORTS I DE PANELL Panell design à El panell és un grup de persones. Aquest grup el seguim al llarg del temps (longitudinal) i no farem cap tipus de manipulació perquè és no experimental. Fem un registre de 2 o més variables en 2 o més ocasions. Intentem establir relacions entre les variables implicades. Farem una petita trampa: utilitzem un no experimental com si no ho fos à predint. Fem inferència: amb poques dades diu que prediu el futur. No pot predir, però és com si ho fes. Només seria possible quan manipulem. En aquest cas no manipulem i fem una inferència “causal”. Exemple: “2 variables and 2 waves” Ocasió 1 (wave 1): Mes de maig. Registrem el nivell de depressió i consum d’alcohol de un grup. Ocasió 2: Mes de juny. Resgistrem un altre cop. Fan correlacions però no podem estar segurs d’això. Hi poden haver variables de confussió. La crítica és que és difícil establir una correlació entre aquestes variables, es fa, però. Perquè a vegades es controlen aspectes. Es fan Autocorrelacions: mirem X1 respecte X2. A mesura que incrementa 1 incrementa l’altre. Correlació sincrònica Correlació retardada: Planteja la possible “causalitat” de què una variable estigui produint un efecte a una altra. Que la depressió estigui produint el consum d’alcohol. A partir d’aquí hi ha resum al campus! Disseny transeccional: Una cohort és un grup de persones que han compartit alguna cosa. EL més típic és una generació. La gràcia és que veus l’evolució de la cohort. És de les pitjors eleccions, aquest disseny. En l’exemple hi ha 4 cohorts i poden investigar aquestes quan els subjectes tenen 5 anys, 10, etc. En blau hi ha les dades que van recollir els investigadors simultàniament. Només una vegada s’han recollit simultàniament, per tant, no és ben bé longitudinal. Volem avaluar com evoluciona el QI a mesura que incrementen els anys. No seria millor haver agafat la de 1970 i l’hagués seguit al llarg del temps? Lo ideal hagués sigut seguir al mateix grup d’individus per tenir més error. Tot i així no és perfecte el disseny. El transaccional s’utilitza per limitacions de temps. Les diferents generacions són progressivament més intel·ligents? ...