Ciències naturals i aprenentatge (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Ciències naturals i aprenentatge
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Raquel Heras

Vista previa del texto

CIÈNCIES NATURALS EL PATI És molt important tenir un pati adequat a les necessitats dels nens: hem de crear espais acollidors que proporcionin seguretat a l’infant. Els responsables d’assegurar-la són els membres de l’equip directiu, ja que aquest és el responsable d’organitzar l’espai a fi d’aconseguir el màxim de potencialitat per part de l’infant.
Tot i això, és molt recomanable que els nens intervinguin en el projecte de remodelació o naturalització del pati.
De fet, segons John Dewey, el rol de la mestra és el de decidir els llocs i materials adequats per promoure l’aprenentatge. A més, aquesta tria contextos i provoca interaccions amb materials diferents per estimularlo.
El pati, doncs, hauria d’estar format per materials diferents: de fusta, marbre, pedra, etc. i presentar diversitat d’espais: el terra amb gespa, sorra... però NO pedra (fa mal) Els beneficis de les activitats a l’aire lliure són: - Físics: exercici saludable, aspectes motrius Cognitius: millora l’aprenentatge, ja que el fa més vivencial, la motivació, l’atenció i la creativitat Emocionals/afectius: promou emocions positives i dóna la sensació de llibertat, d’empatia Socials: crea situacions i contextos diferents d’interacció amb els companys/es i amb els docents Personal: millora l’autoestima, la independència, la capacitat.
Així doncs, quant el currículum, els espais exteriors i, concretament, un pati ben pensat i estructurat, intervé en les tres àrees: de descoberta de l’entorn, d’un mateix i dels altres i de comunicació i llenguatges.
Com ja hem dit anteriorment, la implicació dels nens per remodelar el pati és molt important, ja que aquests tenen una visió diferent a la de l’adult. Si som una societat democràtica formada per gent participativa i capaç de prendre decisions, hem de començar per fomentar la participació des de l’E.I. (escoltar, argumentar, decidir, cedir, raonar, tenir iniciativa, etc.).
Els nens, però, no són els únics que haurien de participar en el projecte de remodelació del pati: A més, el pati cal que tingui natura, ja que aquesta dóna pas a l’experimentació, a la creació, al contacte amb el món, etc. Així doncs, hem de tenir molt en compte quins arbres, arbusts i planes volem al nostre pati: arbres de fulla caduca -els quals ens permeten jugar amb les fulles a la tardor i estudiar millor les estacions de l’any- o els de fulla perenne, que donen color tot l’any. També hem de vigilar què plantem: ha d’estar adequat al clima de la zona on es situa el centre escolar i evitar el malbaratament d’aigua.
A més, el mobiliari també ha de limitar. Un exemple són les taules i els bancs, les plantes, el ciment, etc.
D’aquesta manera, aquests materials diferents conviden als infants a col·locar-se estratègicament segons les seves necessitats i interessos. A més, els bancs situats a llocs concrets com al jardí també promouen que els nens i els adults s’asseguin i observin el que passa al seu voltant.
CIÈNCIA A L’EDUCACIÓ INFANTIL I CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA Per començar a introduir la ciència al cicle d’Educació Infantil, no cal esmentar, pròpiament, els conceptes científics: podem fer servir termes més senzills. Així doncs, les nostres explicacions han de procurar que la ciència a aquesta etapa sigui reflexiva, quotidiana, misteriosa, participativa, vivencial, propera, manipulativa, inconscient, innovadora i experimental. A més, cal dir que aquest últim concepte implica que tingui lloc la manipulació, l’aplicació del mètode científic (fer hipòtesi, comprovar, tornar a fer hipòtesi, recollir les dades), dialogar i argumentar.
Un exemple de fer ciència és l’experiment dels glaçons amb colorant, de manera que es poden treballar diversos conceptes. Un exemple és, en ficar el glaçó amb color en aigua calenta, amb la diferència de temperatura el glaçó comença a fondre’s i deixa anar el colorant, el qual també tenyeix l’aigua del got.
Uns altres exemples podrien ser els de fer glaçons amb gustos diferents (àcids, dolços, salats, de fruites, de cacau, etc.), el de pintar els glaçons: com ho fem?, fer-los de diferents formes i mides -l’aigua s’adequa al recipient- i comprovar de quines maneres podem fondre un glaçó (a l’aire lliure -sol, ombra-, en aigua -calenta, freda- a la mà, etc.
Un altre experiment que podríem fer amb els nens és comprovar que els glaçons suren, però quan aquests contenen sorra, s’enfonsen, que si els fem amb sabó, quan els desfem ens podem rentar les mans, etc.
SOLUBILITAT La solubilitat és la capacitat d’una determinada substància per dissoldre’s en un líquid. En una solució, es distingeix entre el dissolvent (compost majoritari), i el solut (el compost minoritari). Gairebé tots els processos químics/metabòlics que tenen lloc a la natura es donen entre substàncies dissoltes en aigua. Això és degut que l’aigua, gràcies a les seves càrregues elèctriques, dissol un gran nombre de substàncies, per això l’anomenem el dissolvent universal.
EXEMPLE Si barregem 50 ml d’aigua i 50ml d’alcohol, quin volum de líquid tindrem? Hipòtesi: 100ml? Resultat: No, serà menys de 100ml, ja que l’etanol es dissol amb l’aigua.
BARREGES Hi ha diferents tipus de barreges: homogènies i heterogènies DENSITATS L’aigua és més densa quan és líquida, per la qual cosa, el glaçó sura.
D’aquesta manera, el volum de l’aigua augmenta al congelar-se i, per tant, la densitat disminueix.
Si el glaçó és més dens que el líquid, s’enfonsa. Si el glaçó és menys dens que el líquid: sura.
No obstant això, amb l’oli i altres líquids és diferent: el glaçó no sura quan el submergeixes en el seu propi líquid, ja que hi ha una major densitat quan l’oli es congela i, per tant, s’enfonsa.
L’aigua s’expandeix quan es congela, l’oli no.
Llavors, quan submergeixes un glaçó d’aigua en oli i un glaçó d’oli en aigua, què passa? 1. Quan submergeixes un glaçó d’aigua en oli, sura.
2. Quan submergeixes un glaçó d’oli en aigua, s’enfonsa.
L’aigua, però, també pot tenir diferents densitats. Per exemple, l’aigua de mar té més densitat a causa de la concentració de sals minerals dissoltes que conté. D’aquesta manera, l’aigua del riu és més o menys densa que la del mar.
Per comprovar-ho, podríem fer un experiment: omplir dos gots d’aigua i a un posar-li sal i a l’altre no. Afegir-hi diferents materials i comparar els dos gots i comprovar si els objectes suren.
A més a més, l’aigua és un líquid que té una altra característica: la tensió superficial. Les molècules de la superfície s’atreuen entre elles cap a la resta de massa d’aigua i això fa que sigui difícil de trencar els enllaços entre aquestes. De fet, aquest tret és aprofitat per molts insectes (ex: el sabater) per poder moure’s per la superfície de l’aigua tot i tenir una densitat més gran que aquesta i, per tant, haurien d’enfonsar-se.
Cal saber, també, que l’aigua presenta una elevada adherència i capil·laritat: degut al comportament bipolar de les molècules d’aigua, aquestes tenen tendència a adherir-se a alguns materials (la majoria) i per aquesta mateixa raó s’observen fenòmens de capil·laritat, és a dir, si tenim una palleta o tub prim, l’aigua té un nivell més elevat del que tindria en un recipient més ample. Aquestes característiques són bàsiques per la vida de les plantes (que no compten amb un sistema que bombegi els seus fluids).
EXPERIMENT Per demostrar aquesta tensió superficial, el que podem fer és afegir objectes com una agulla a un got ple d’aigua i després tirar una gota de sabó a aquest i comprovar què passa. El que passarà és, doncs, que el sabó trencarà aquesta atracció entre les molècules superficials, per la qual cosa l’agulla s’enfonsarà. Això és degut, doncs, que el sabó fa que les gotes d’aigua siguin més petites i menys cohesionades.
EXPERIMENT EXTRA Posem llet en un recipient i li afegim colorant, però aquest no tenyirà tota la llet com ho havia fet amb l’aigua. Això és degut que la llet està formada per greix i per aigua, la qual cosa fa que els colorants quedin concentrats.
Així doncs, amb un bastonet amb sabó toquem els colors, els quals s’allunyen ràpidament a causa del trencament de la tensió superficial de l’aigua que conté la llet i l’efecte del sabó. Aquest, doncs, fa que el greix, l’aigua i la resta de components de la llet es moguin, tot facilitant el moviment dels colorants.
ARTICLE: LA CIENCIA DE LA COTIDIANIDAD Per fer ciència a l’aula, cal que les aules siguin capaces de proporcionar experiències que enriqueixin a partir de les situacions més habituals: de la quotidianitat. Un exemple, de fet, podria ser l’aigua: es dissol, té moltes funcions, etc.
A partir d’aquí, es podrien plantejar moltes idees, preguntes, inquietuds que portarien a un coneixement. Un altre exemple podria ser la de barrejar la terra amb materials naturals (barreja heterogènia).
Aquestes aules han de demostrar, doncs, que sabem moltes coses, però que tots junts podem saber encara més mitjançant el plantejament de preguntes, de fer hipòtesi, de comprovar-ho d’una manera experimental i vivencial, de recollir les dades i de convertir els experiments en aprenentatges significatius. D’aquesta manera, els nens estaran entenent el món que els envolta i, alhora, fent ciència d’una manera dinàmica, vivencial i experimental.
ARTICLE: JUGAR A HACER QUÍMICA La tasca del mestre és la d’ajudar als nens i nenes a interpretar el món que ens envolta. Per fer-ho, hem de convertir les activitats habituals en activitats d’aprenentatge que afavoreixin les ganes de descobrir, gaudir, recordar, raonar, explicar i experimentar.
Per iniciar als nens en la química, una opció és deixar que experimentin barrejant diversos materials, de manera que la mestra pot anar introduint preguntes significatives que comporten als nens a la reflexió i a l’experimentació per comprovar-ho.
Una vegada fet això, és recomanable proposar activitats semblants que comportin una ampliació dels coneixements, ja que aquestes han d’augmentar la seva complexitat perquè els ens puguin recordar i utilitzar aquells aprenentatges que han portat a terme per crear-ne de nous.
Un bon recurs per fer química és la cuina, on sorgeixen conceptes com els de causa-efecte, les mesures dels ingredients, el canvi d’estat d’aquests, etc.
Així doncs, en primer lloc el mestre ha de fer aquesta reflexió i explicar que podrem aprendre totes aquestes coses fent panellets, per exemple, i a continuació, buscar diferents receptes i comparar-les. Es triarà una i es farà la llista dels ingredients necessaris. En tenir-los, veure quines accions cal portar a terme i quins utensilis farem servir. I començar a cuinar. Aquí entren conceptes com ple i buit, remenar, triturar, tallar, molt espès, etc.
Finalment, és recomanable que els nens expressin la seva vivència per consolidar els aprenentatges. Aquesta comunicació pot ser oralment, a través d’un dibuix, etc.
APLICACIÓ DEL MÈTODE CIENTÍFIC I TIPUS DE PREGUNTES Al llibre “Las ciències en la escuela. Teorías y prácticas”, l’autora fa referència a l’etapa, no al curs i parta de que no totes les escoles tenen racons amb materials com farina, sal, aigua, etc., el qual és un racó de joc simbòlic de caire científic, ja que es treballen les barreges homogènies i heterogènies.
No obstant això, cal saber que, després de l’experimentació personal, cal fer preguntes com què passa si...? Per què...? Com...? i relacionar-les amb altres activitats quotidianes (ex: el sorral del pati -es desfà com la sal?-) i proposar activitats semblants (afegir nous elements).
Així doncs, com podem veure, el pensament té lloc després de l’activitat, de la pràctica. Per aquest motiu pretenem aprendre a partir de l’experimentació, ja que, segons Piaget, conèixer un objecte implica una sèrie de manipulacions efectives o interioritzades per assimilar-lo mitjançant un sistema de transformacions que són estructures elaborades a partir de l’acció.
Tot i això, no basta amb experimentar un cop, sinó que és necessària una freqüència per interioritzar diferents aprenentatges. Un cop acabada l’experimentació i durant aquesta, cal que la mestra estableixi un diàleg o conversa en el que s’expliqui què estem fent -això fa que evolucioni el fet de fer al de pensar i, per tant, de l’acció a l’aprenentatge-. A més, també cal que verbalitzi les actuacions, faci explícit el procés i ajudi a fer unes conclusions finals per donar un sentit científic a les descobertes.
En resum, el llenguatge té un paper molt important com a mediador que afavoreix la construcció del coneixement, per la qual cosa cal adaptar la conversa a l’edat dels nens. Això és degut, doncs, que els nens de P3, a causa del seu egocentrisme, només s’escolten a ells mateixos, de manera que és recomanable fer preguntes i esperar a que el nen respongui. A aquesta etapa, doncs, el nen només fa servir el llenguatge per manifestar impulsos o necessitats.
Per trobar resposta a una pregunta, ens podem basar en el mètode científic: observar, plantejar el problema o qüestió, fer una o diverses hipòtesis sobre aquesta, experimentar per comprovar les suposicions, observar els resultats i, finalment, extreure conclusions d’aquests.
EXEMPLE: TREBALLAR L’AIRE A L’EDUCACIÓ INFANTIL EXEMPLE D’EXPERIMENT SEGONS EL MÈTODE CIENTÍFIC: EXPERIMENT DE MILLER, 1953 Simulació del que es considerava l’atmosfera primitiva: matèria inorgànica (amoníac, metà), vapor d’aigua, descàrregues elèctriques (raigs de tempesta). Després d’una setmana de descàrregues continuades, el 10% del sistema s’havia convertit en compostos orgànics (aminoàcids, entre d’altres) Va confirmar experimentalment les hipòtesis d’altres (Oparin, Haldane).
El principal objectiu d’aquest és que els nens considerin l’aire com un material, el qual està format de matèria en estat gasós, mitjançant la presa de consciència d’algunes de les seves propietats i interaccions que poden tenir amb els objectes.
Per aconseguir aquest objectiu, es plantegen preguntes com: on podem trobar l’aire? Ocupa espai? Hi ha algun lloc on no hi hagi aire? L’aire pesa? Quan respirem, l’aire ens entra per la boca o el nas, d’on l’agafem? A partir de comprovacions, a més, podem anar plantejant preguntes i arribant a conclusions com: l’aire es troba per tot arreu, es pot agafar, tancar, tocar i veure?, pot moure’s (sortir i entrar) en recipients?, quan es mou, podem sentir-lo, escoltar-lo, veure’l?, pot sostenir pes? Quan està en moviment, fa força sobre els objectes? PRESSIÓ ATMOSFÈRICA La pressió atmosfèrica és el pes de les partícules que formen una columna d’aire sobre el sòl per unitat de superfície, de manera que les capes inferiors són més denses i pesades. És a dir, la pressió atmosfèrica és el pes de les partícules, les quals tenen forma de columna d’aire que cauen sobre la superfície. Per aquest motiu, a les capes inferiors o les zones menys elevades, les columnes són més ‘’altes’’ i, per tant, més denses i pesades.
EXEMPLE: A QUINA TEMPERATURA BULL L’AIGUA AL TIBET? Al Tibet, l’aigua bull a uns 80ºC perquè la pressió atmosfèrica és molt més baixa.
Quan la temperatura disminueix, l’aire es comprimeix.
ELS ANIMALS DEL NOSTRE ENTORN El conte és un bon recurs per treballar els animals. Un exemple seria “La cuca Quica”.
Tot i això, habitualment, els nens del cicle d’infantil surten al pati i/o aprofiten l’entorn per buscar animals i, a mesura que observem, anem dibuixant (dibuix naturalístic).
A l’escola, per exemple, els infants podrien trobar el cuc de terra, l’insecte pal, l’aranya, la formiga i la marieta. Però personalment, quin desconeixem més? INVERTEBRATS ARTRÒPODES Tenen una cutícula endurida i impermeable que els recobreix tot el cos per protegir els seus òrgans interns.
El seu cos està segmentat per unitats estructurals que s’agrupen en regions diferents, tenen apèndixs articulats com les extremitats i/o antenes i tenen un creixement discontinu, per la qual cosa canvien la pell durant el creixement.
INSECTES Els insectes tenen cap, tòrax i abdomen, tenen 6 potes i dues antenes i poden tenir ales (2 o 4).
ARÀCNIDS Tenen quatre potes i dents/pinces a la boca per menjar.
CRUSTACIS Tenen un cefalotòrax i un abdomen, quatre antenes i 10 potes o més. La gran majoria són aquàtics MIRIÀPODES Tenen cap i tronc i un gran nombre de segments. Tenen dues antenes i moltes potes: centpeus, milpeus.
INVERTEBRATS NO ARTRÒPODES Els invertebrats no artròpodes presenten diferents estats (metamorfosi), de manera que, quan un mascle i una femella s’aparellen, posen ous, els quals es converteixen en larves, que viuen a l’aigua, i passen a ser pupes, les quals també viuen a l’aigua. Finalment, creixen i canvien de forma.
ARBRES, ARBUSTS I PLANTES Beneficis: 1. Ens protegeixen del sol i ens fan ombra 2. Disminueixen la temperatura de l’ambient 3. Atenuen la força del vent 4. Retenen la pols i els agents contaminants 5. Fan de pantalla contra el soroll 6. Les seves arrels eviten l’erosió i retenen l’aigua 7. Augmenten la humitat i afavoreixen la pluja 8. Generen oxigen i renoven l’aire que respirem 9. Consumeixen CO2 10. Donen refugi i lloc on fer el niu als ocells 11. Aporten biodiversitat 12. Ens conviden a caminar i utilitzar menys el cotxe 13. Afavoreixen la nostra salut física i mental 14. Ens donen els seus fruits 15. Ens donen la seva fusta 16. Ens regalen qualitat de vida (xemeneia, parquet, taules) 17. Donen color a la ciutat Aquests són organismes autòtrofs, es fabriquen ells el seu propi menjar a partir de la fotosíntesi.
ARTICLE: GERMINACIÓ DE LA LLAVOR PLANTES I CLIMA MEDITERRANI L’article sobre la germinació d’en Márquez i Pedreira ens fa una proposta didàctica que permet augmentar la implicació i la participació intel·lectual dels escolars, conversar sobre el que és essencial perquè germini una llavor i ens porta reflexionar sobre la complexitat o problema que es presenta.
Tubercle: (patata) tija subterrània modificada Bulb: modificació de la base de la fulla (ceba, all) Per fer una proposta, en primer lloc, cal partir dels coneixements previs dels infants fent preguntes per posar-los en comú. A continuació, es comença a introduir el tema a partir de la observació (ex: com són les llavors? Tot té llavors? Com són? Ens les mengem? Totes?).
Les característiques de la vegetació mediterrània, habitualment, és: - Fulla perenne Predomini vegetació llenyosa i predomini de vegetació herbàcia Fulles dures i lluents Fulles blanquinoses Moderació de la mida de les fulles Semimarcescència: plantes que poden viure durant una època de sequera sense morir i que tornaran a florir en una època d’abundància d’aigua Essències i reïnes: plantes aromàtiques que segreguen olis perquè no se les mengin Espines METEOROLOGIA La meteorologia és la ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
Instruments de mesura: - Baròmetre: pressió atmosfèrica Anemòmetre: velocitat del vent Pluviòmetre: Precipitació Higròmetre: humitat ambiental. Per mesurar la humitat es tensa el pel d’un cabell de cavall. Si s’arrissa, hi ha humitat Termòmetre: temperatura ...



Comentario de maalb en 2018-05-29 23:47:50
Hi ha alguna manera de comprar els apunts sense fer-se Premium?