+ transtorns de la marxa (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 32

Vista previa del texto

Seminari trastorns de la marxa.
1. Transferències depenent de l’afectació neurològica 1.1Transferència d’un paraparètic de la cadira al llit Ens posem davant del pacient assegut, bloquegem els seus peus fent cunya, posant-los en forma de “V”. Al mateix temps, amb els genolls bloquejaríem els genolls del pacient, posant els seus genolls enmig dels nostres i estrenyent-los. Seguidament ens balancegem, flexionant els genolls al mateix temps que ens tombem cap enrere; i redireccionem el pacient cap al llit. Quan està assegut al llit, el tombem posant el nostre braç com una safata. Per passar-lo en decúbit lateral hem de posar la cama homolateral a la camilla en forma de tisora, i passant les mans per sota de la columna lumbar i interescapular, la mobilitzarem cap al decúbit lateral. Cap al decúbit supí el mobilitzarem agafant-lo de les espines ilíaques.
1.2Transferència d’un pacient amb ictus de la cadira al llit Ens posem a davant el pacient, l’agafem amb una mà del’escàpula i amb l’altre dels calçons. S’ha de tenir en compte que la banda afectada sempre anirà externa.
1.3Transferència d’un tetraplègic de la cadira al llit Simplement agafem el pacient de les escàpules (per dins l’espai toraco-braquial) i el passem al llit.
Així i tot, és recomanable transferint-lo amb l’ajuda d’una altra persona. Així doncs, un es posa a darrera i agafant els canells passant els braços pels espais toracobraquials aixecarà al pacient, al mateix temps que un altre agafarà les cames just per sobre del rombe popliti.
Nota: sempre que passem d’una cadira de rodes a una camilla els peus han de tocar a terra; MAI als reposapeus de la cadira de rodes.
2. Crosses: pacient en ictus 2.1Un bastó Bastó a la banda bona, avancem primer cama afectada, després bastó i finalment cama bona.
2.2Dos bastons - En pacients paraplègics que porten dos bitutors (ortesis que van del peu fins al maluc).
Marxa en semipèndol: tirar bastons endavant i salt fins a la línia mitja (just enmig dels dos bastons).
- En pacients paraplègics dorsals baixos: musculatura abdominal, psoes, etc.
Marxa en pèndol: El mateix però el salt pot anar més allà de la línia mitja.
- Per lesions lumbars: isquios, algo de psoes, etc.
Marxa en quatre punts: 1) avancem bastó, 2) avancem cama contra lateral, 3) avancem l’altre bastó i 4) avancem l’altra cama.
3. De decúbit supí a bipedestació Tenim el pacient en decúbit supí, ens posicionem agenollats lateralment, posant les mans a la columna lumbar i interescapular, i el col·loquem en decúbit lateral. Llavors, col·loquem les cames correctament i agafant les crestes ilíaques, progressem a decúbit prono. Agafem des de la cintura escapular i aixequem, llavors flexionem el genoll del pacient homolateral a nosaltres i el bloquegem. Aixequem el pacient amb els seus dos genolls a terra. Seguidament, l’agafem de l’escàpula amb una mà, posicionem la seva cama contra lateral en flexió i l’aixequem des de davall els braços fins arribar en bipedestació.
4. De sedestació a decúbit supí en un paraplègic Estirem les cames el més lluny possible, ens agafem del punt més baix de la cadira, ens seiem sobre els pedals i passem dels pedals a terra.
El mateix per fer-ho viceversa, però agafant-se del punt més alt de la cadira.
Aquesta transferència podria ser autònoma o assistida (es faria de la mateixa manera).
5. Exercicis reflexes en pacient amb ictus Els dos en bipedestació un en front de l’altre.
123456- Desestabilitzacions i contra resistències rítmiques amb una mà.
Desestabilitzacions rítmiques “ amb dues mans.
Desestabilitzacions rítmiques “ amb una mà en sedestació.
Desestabilitzacions i rítmiques “ amb dues mans en sedestació.
“ en decúbit supí.
“ en decúbit supí.
...