TEMA 7 - URBANISME (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Urbanisme i Dret del territori
Profesor C.L.
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 31/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7 - LA PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA 1. La protecció de la legalitat urbanística La protecció de la legalitat urbanística comprèn els instruments destinats a fer complir les lleis i el planejament davant l’actuació dels subjectes obligats. Es tracta d’actuacions a posteriori, quan ja hi ha hagut la intervenció del particular de transformacó de l’ús del sòl contraria al planejament. Ateses les dificultats de restauració de la realitat física a la situació anterior quan s’ha produït un dany en matèria urbanística (és dificil tornar a la situació anterior un cop s’ha transofrmat el sòl), entenem que cal prioritzar sempre les actuacions a priori que vam veure en el tema anterior envers aquestes actuacions. D’altra banda, cal fer una reflexió sobre l’elevat grau d’incompliment de la legalitat urbanística, degut a la manca de mitjans de les Administracions públiques per a fer front als incompliments i a les actituds dels subjectes infractors. En aquest tema, estudiarem un conjunt de tècniques, amb finalitats diferents però que són compatibles entre elles, de manera que, si s’escau, es poden usar diferents instruments davant d’un incompliment. Aquests instruments es poden vehicular amb un únic procediment o diferents. (art. 199 TRLU): Article 199 Procediments de protecció de la legalitat urbanística 1. Totes les accions o les omissions que presumptament comportin vulneració de les determinacions contingudes en aquesta Llei, en el planejament urbanístic o en les ordenances urbanístiques municipals, subjectes a sanció de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei i el reglament que la desplegui, han de donar lloc a les actuacions administratives necessàries per aclarir els fets i, subsegüentment, o bé directament, si no es requereix informació prèvia, a la incoació d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística. 2. La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d'exercici preceptiu. L'exercici d'aquesta potestat dóna lloc a la instrucció i la resolució d'un procediment o de més d'un que tenen per objecte, conjuntament o separadament, l'adopció de les mesures següents: a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat. b) La imposició de sancions. c) La determinació dels danys i els perjudicis causats. Arts 199 TRLU. Davant d’una mateixa conducta, si els fets són constitutius d’infracció, a la persona que hagi intervingut en la infracció se li podrà imposar: a) Restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat. La finalitat és fer complir l’ordenament jurídic i retornar els béns a la situació anterior a la comissió de l’actuació incorrecta. És a dir, per aquesta determinada actuació que has fet sense autorització, de manera irregular, hauràs de tornar a la situació anterior. Si has construit més del que et permetia la llicència, adequat a la llicència, o si has actuat sense llicència, demana-la. b) Imposició de sancions. Castigar la persona infractora amb multes. c) Determinació de danys i perjudicis causats. Reparació dels danys causats a l’Administració. Per tant, davant d’una conducta es poden oposar alhora les tres tècniques, que es poden vehicular a travès d’un únic procediment, o de tres procediments diferents. Al llarg del tema s’exposaran aquests diferents instruments, apuntem ara que el TRLUC estableix unes determinacions generals per a totes aquestes tècniques, de manera que tenim coses en comú per les tres tècniques: • Tramitació: art 200.1 i 200.2 TRLUC. Seguirà el procediment sancionador o procediment administratiu comú. • Caducitat: 6 mesos des de l’inici de l’expedient. 202 TRLUC. • Es poden establir Mesures provisionals per a garantir l’eficàcia de la resolució final (suspensió de les obres). Cal motivació en la seva adopció. 203 TRLUC. • Col·laboració del Registre de la Propietat en l’eficàcia dels actes administratius en matèria urbanística. 204 TRLUC: Els actes administratius en matèria de protecció de la legalitat es fan constar en el Registre de la Propietat. Tots es instruments urbanístics (ordres d’enderrocament, etc.) es poden inscriure en el RP. Tant la Generalitat com els Ajuntaments ostenten competències per a la protecció de la legalitat urbanística, en els termes següents (art. 200.3 TRLUC): “El municipi exerceix la potestat de protecció de la legalitat urbanística respecte a les vulneracions comeses en el seu territori. El departament competent en matèria d’urbanisme també exerceix la potestat de protecció de la legalitat urbanística respecte a presumptes infraccions greus i molt greus. S’ha d’establir per reglament el sistema per a coordinar l’exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística entre les administracions competents. Amb caràcter general, aquest sistema s’ha de fonamentar en l’exercici preferent d’aquesta potestat per l’ajuntament, sens perjudici de regular supòsits especials en què no sigui així amb relació a vulneracions de la legalitat urbanística comeses en sòl no urbanitzable i en terrenys que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics generals.” El que ve a dir aquest article és que l’exercici de la protecció de la legalitat és de l’Administració Local i de l’Administració pública. Un dels problemes que té és que qui hagi de dictar ordres d’enderroc o oposar sancions administratives serà l’Alcalde o el Ple, de manera que potser costa una mica més. Per tant, en primer lloc actua el municipi i, en segon lloc, la Generalitat. Ara bé, tot i que en prinicpi qui actua es l’ajuntament, hi ha una excepció: en el sòl no urbanitzable i el sòl destinat a sistemes és la Gerneralitat qui pot actuar en primer terme, podent iniciar ella directament el planejament urbanístic. 2. La protecció de la legalitat: la funció inspectora A través d’aquesta funció, els inspectors urbanístics executen el control de l’activitat de les persones obligades per part de les administracions s’exerceix a través de la funció inspectora, la finalitat de la qual és prevenir les actuacions irregulars o minoritzar-ne els seus efectes. Es reconeix la condició d’autoritat al personal que realitzi funcions inspectores, i per tant, els seus actes tenen valor probatori. El Decret 64/2014, determina les facultats que té el personal inspector en matèria urbanística: • Article 99 Facultats El personal amb funcions d’inspecció urbanística està facultat per: a) Entrar a les finques i les obres que siguin objecte d’inspecció sense avís previ i romandre-hi el temps necessari per realitzar la seva funció. Això no obstant, quan l’objecte de la inspecció sigui el domicili d’una persona, s’ha d’obtenir el seu consentiment exprés per entrar-hi o, si escau, l’autorització judicial corresponent. b) Practicar qualsevol diligència d’investigació, examen o prova que es consideri necessària i, en particular: 1r Reclamar que les persones presents en el lloc inspeccionat s’identifiquin o justifiquin els motius de la seva presència i informin sobre qualsevol circumstància relacionada amb el compliment de la legalitat urbanística. 2n Sol·licitar la compareixença de la persona propietària i altres persones presumptament responsables en el lloc inspeccionat o en l’oficina pública designada per la persona inspectora. 3r Examinar els títols administratius habilitants de què disposi la persona promotora de l’actuació inspeccionada o que constin en els arxius de l’administració que els hagi atorgat. 4r Realitzar amidaments i obtenir imatges fotogràfiques o en moviment relatives a l’actuació inspeccionada. 3. La protecció de la legalitat: l’acció pública En A part de la funció inspectora, en matèria d’urbanisme es reconeix l’acció pública, mitjançant la qual, qualsevol persona, sense haver de demostrar que té un interès legítim o que ha estat afectat, podrà instar davant de l’Administració l’exercici de la disciplina urbanística: Article 12 Acció pública 1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable. 2. L'acció pública a què es refereix l'apartat 1, si és motivada per l'execució d'obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se'n perllongui l'execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 207 i 227, sens perjudici del que estableix l'article 210. Aquesta funció pública fa que hi hagi menys temps per dedicar-se a grans actuacions que realment sí que causen danys, donat que de vegades aquesta funció pública persegueix conflictes que tenen un caire més de problemàtica veïnal. 4. Restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat Arts. 205 a 210 TRLUC. Finalitat: fer complir l’ordenament jurídic i tornar els béns a la situació anterior a la comissió de l’actuació incorrecta. Aquesta mesura s’aplica a qualsevol actuació contrària a l’ordenament jurídic, de manera que és indiferent que l’actuació estigui o no tipificada com a infracció. Les actuacions a què s’aplica són actes d’edificació o ús del sòl que s’han realitzat: – Sense llicència o comunicació. – Contravenint la llicència o comunicació. – D’acord amb una llicència que és nul·la (pàg 18) La Llei dóna un tractament diferent segons que l’actuació s’estigui executant o ja estigui executada. A. ACTUACIONS QUE S’ESTAN EXECUTANT. 205 I 206 TRLUC. • Acord d’incoació de l’expedient de restauració i ordre de suspensió provisional de les actuacions (suspensió obres, retirada de materials i maquinària). L’Acord també ha de determinar si les obres són legalitzables o manifestament il·legalitzables. • Notificació als particulars perquè suspenguin immediatament i atorgament d’un termini de 15 dies per fer al·legacions. L’òrgan competent té un termini de 15 dies posteriors al tràmit d’audiència per a ratificar o revocar la suspensió. Si no es pronuncia en aquest termini l’ordre de suspensió queda sense efecte. En cas que l’Administració es ratifiqui, i que les actuacions siguin legalitzables l’òrgan requereix a l’interessat perquè en el termini de dos mesos (aquest requeriment es coneix com a “ordre de legalització”): - Sol·liciti la llicència o efectuï la comunicació. - Ajusti les obres al contingut de la llicència o comunicació. Si la persona obligada atén el requeriment l’expedient de protecció de la legalitat es sobresseu. En cas que s’incompleixi el requeriment (ordre de legalització): es dicta l’acte administratiu que posa fi al procediment i que es coneix com a “ordre de restauració” (206 TRLUC). Aquesta Ordre concreta els deures que té el subjecte per a retornar la realitat a l’estat anterior (enderrocar, cessar els usos etc). Si s’incompleix en el termini d’un mes es pot ordenar l’execució forçosa de l’Ordre de restauració. En cas que l’Administració es ratifiqui, i que les actuacions siguin “manifestament il.legalitzables” l’òrgan acorda l’enderrocament, si s’escau, de les obres i altres actuacions de restauració dels béns a la situació anterior a càrrec de la persona interessada (Ordre de Restauració). Si no s’executen les mesures adoptades en el termini d’un mes se’n pot ordenar l’execució forçosa. 206 TRLUC. B. ACTUACIONS JA EXECUTADES L’Administració incoa el procediment i dóna un termini de 15 dies als interessats per a efectuar al·legacions. Trobem dos supòsits: a) En cas que les obres siguin legalitzables: es requereix a l’interessat perquè en el termini de dos mesos sol·liciti la llicència, presenti la comunicació o ajusti les obres al contingut de la llicència o comunicació (Ordre de legalització). Si es presenta, es sobresseu l’expedient. b) En cas que les actuacions resultin il·legalitzables: l’òrgan competent resol el procediment de restauració ordena l’enderrocament de les obres a càrrec de la persona interessada mitjançant l’Ordre de Restauració. Si no s’executen les actuacions en el termini d’un mes: es pot ordenar l’execució forçosa o bé donar un nou termini per a executar. Aquest diferent tractament segons les obres siguin legalitzables o no es deu a la naturalesa jurídica de la llicència com a acte declaratiu de Drets (aquesta no atorga Drets sinó que deriven del planejament): per tant, fer actuacions sense llicència o incomplint-la però ajustant-se al planejament tenen una repercussió menor -si la persona interessada atén el requeriment de legalització- que en el cas que no sigui legalitzable,. *ESQUEMA* RESTAURACIÓ A. Actuacions que estem duent a terme a. Incoació de les obres • Indicació de si són legalitzables • Indicació de si són manifestament il·legalitzables b. Termini d’alegacions (termini de 15 dies) c. Resolució de l’Administració • Ratificació i.
Són legalitzables: cal l’ordre de legalització. Ho has fet sense llicència o no ajustan-te a la llicència, de manera que l’ordre de legalització. a. Si l’interessat demana la llicencia: s’arxiva l’expedient. b. Si l’interessat incompleix l’ordre de legalització: es dictarà una ordre de restauració, que comportarà l’enderroc. ii.
• Són il·legalitzables: cal l’ordre de restauració, que comporta l’enderroc. Sense efectes B. Actuacions ja executades En definitiva, la diferència entre una i l’altre, és que mentre estàs executant se t’aturen les obres (hi ha suspensió) i, obviament, si ja estan executades les obres no s’aturaran perquè no hi ha obres (no hi ha suspensió). C. OBRES I USOS EN CAS DE LLICÈNCIA IL·LEGAL. 208 TRLU. Diferenciem un últim supòsit, consistent en què l’actuació que s’està realitzant o s’ha realitzat no s’ajusta a l’ordenament o al planejament tot i que està “emparat” en una llicència nul·la (és a dir, la llicència no s’ajusta a l’ordenament). En aquests casos, el primer que cal fer és anul·lar el títol jurídic a través del corresponent procediment administratiu o contenciós. Si les actuacions s’estan duent a terme cal suspendre l’executivitat de l’acte administratiu i ordenar la paralització de les obres. En cas que es declari la nul·litat de la llicència es procedirà a l’enderrocament de les obres dutes a terme, sens perjudici de les responsabilitats patrimonials que siguin exigibles, si és el cas, a l’Administració que ha atorgat la llicència. L’ordre de restauració que emet l’Administració quan les obres no són legalitzables o s’ha incomplert el requeriment de legalització ordena les mesures necessàries per a restaurar la realitat jurídica alterada i l’ordre jurídic alterat segons les circumstàncies del cas i pot comprendre: l’enderrocament de les obres, el retorn al seu estat inicial, la reposició dels terrenys a l’estat inicial, el cessament dels usos il·legals, el desallotjament de les persones usuàries i retirada de bens mobles, l’execució d’obres per evitar els usos il·legals, el cessament dels subministraments dels serveis o prohibició de contractació, la prohibició d’ús dels edificis (art 121 D. 63/2014). Per tant, estem davant d’un tipus d’ordre molt singular i pensada pel cas concret, de manera que les actuaions fetes sense llicència no tenen perquè ser de construcció, sinò que també poden ser envers els usos del sòl. Per tant, l’ordre de restauració implica restituir a la situació anterior a la comissió dels fets, no necessariament enderrocar. Prescripció de l’acció de restauració i de l’ordre de restauració: L’acció de restauració prescriu als 6 anys des d’haver-se produït la vulneració, o si s’escau del finiment de les actuacions il·lícites o el cessament de l’activitat il·lícita. Si les actuacions es fonamenten en una llicència il·lícita, la prescripció es produeix als sis anys de la declaració de nul·litat o anul·labilitat sigui en via administrativa o contenciosa. Les ordres de restauració prescriuen als 6 anys des que foren dictades. Tot i això, determinades actuacions no prescriuen, ja que en cas d’actuacions que es produeixin en terrenys destinats a sistema urbanístic d’espais lliures públics o a sistema viari o en SNU d’especial protecció: les accions de restauració i les ordres de restauració no prescriuen mai. La finalitat, doncs, és que es protegeixi aquests tipus de sòl. (IMPORTANT) Què passa si no s’ha actuat en aquestst terminis de 6 anys o s’ha dictat una ordre de restauració i no es compleix desprès de 6 anys? La legislació urbanística estableix que si no s’ha tirat endavant l’ordre de restauraxixó pel que sigui en aquest termini, aquestes actuacions no queden paralitzades sino que queden fora d’ordenació i en volum disconforme. Per tant, fora d’ordenació perquè no hauria d’estar en el planejament, i en volum disconforme perquè s’ha fet una cosa que, conforme el planejament, no es podia fer. 5. Infraccions i sancions L’activitat sancionadora té per finalitat castigar a qui ha comés una infracció, i per tant es diferencia de la potestat de restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat que té per finalitat retornar a la situació anterior als fets comesos. Per tant, no té com a finalitat eliminar la il·legalitat, sinò castigar a qui ha comès una infracció. La normativa aplicable en matèria de sancions urbanístiques és: TRLUC i D. 64/2014, a més la normativa reguladora del procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya. Els Principis de la potestat sancionadora urbanística són els tradicionals de la matèria: legalitat, irretroactivitat, tipicitat, responsabilitat, prescripció, “non bis in idem” i proporcionalitat. A. LES INFRACCIONS URBANÍSTIQUES. 211 TRLUC: A) Infraccions molt greus. 213 TRLUC. Destaquem actuacions realitzades en SNU i sistemes generals; vulneració (construir més d’allò permès) en més d’un 30% dels paràmetres edificatoris bàsics (ex sostre, volum ocupació permesa). B) Infraccions greus. 214 TRLUC. Destaquem actuacions en SNU ordinari, SU no delimitat, sistemes locals. Vulneració entre 10-30% paràmetres urbanístics bàsics. Incompliment de deures de rehabilitació o conservació. C) Infraccions lleus. 215 TRLUC. Destaquem vulneració de menys del 10% dels paràmetres urbanístics bàsics. Cal destacar en matèria d’urbanisme l’existència d’un procediment de conversió d’infraccions urbanístiques greus i molt greus en infraccions lleus quan es tracti d’infraccions legalitzables: en cas que les persones infractores, abans que recaigui la resolució sancionadora, hagin instat la legalització davant l’administració, i aquesta l’hagi autoritzat. 216 TRLUC. Per tant, com que el que busca la llei per les infraccions en el medi és més retornar l’estat originari que no la sanció com a tal, el que fa és suavitzar la sanció administrativa quan es tracti d’infraccions legalitzables. De manera que si legalitzes l’activitat durant el procediment sancionador, aquesta sanció pot passar de molt greu a lleu. B. LES SANCIONS URBANÍSTIQUES. 219 TRLUC. • Infraccions lleus: Multa de fins a 3.000 euros. • Infraccions greus: multa de fins a 150.000 euros. • Infraccions molt greus: multa de fins a 1.500.000 euros. Les sancions s’han d’incrementar fins la quantia del benefici obtingut pels infractors, si aquest fos superior. Pel que fa a la graduació de les sancions, l’art.220 TRLUC estableix que cal tenir en compte els criteris següents: - Criteris generals dels principis de la potestat sancionadora. - Gravetat en què la infracció afecta els béns i els interessos protegits; la gravetat del risc creat, el grau de culpabilitat de les persones infractores; l’entitat econòmica dels fets i la viabilitat de la legalització de la infracció. - El Decret 64/2014 preveu múltiples circumstàncies que modulen la responsabilitat: agreujants i atenuants. 136 D. 64/2014. A més el Decret 64/2014 ha establert una fórmula per a l’establiment de l’import de les multes. Art. 137, que suposa un grau d’objectivitat molt important en l’establiment de les sancions. Aquesta és una forma matemàtica per a determinar la quantia de les sancions, de manera que és totalment objectiva: M= R x VS x G x C M: Multa R= Mòdul regulador de la multa VS= Volum edificat que infringeix G= Factor relatiu a la gravetat de la infracció C= Factor relatiu a les circumstàncies que modulen la responsabilitat. Finalment, es preveu una reducció de l’import de les sancions en cas de restauració voluntària. 217 TRLUC: S’aplica una reducció del 80% de la quantia de la sanció si els responsables, abans que aquesta sigui ferma en via administrativa, restauren voluntàriament la realitat física o jurídica. El D. 64/2014 afegeix que si la restauració es produeix un cop la sanció és ferma però abans que s’iniciï l’execució forçosa: la reducció de l’import pot arribar al 60%. Per tant, aquest és un altre mecanisme pel qual l’import de les sancions també es pot rebaixar, en cas de restauració voluntària. Hem vist doncs, dos mecanismes de restauració de la realitat física alterada: - Procediment de conversió d’infraccions urbanístiques greus i molt greus en infraccions lleus - Reducció de l’import de les sancions en cas de restauració voluntària C. VINCULACIÓ DE L’IMPORT DE LES SANCIONS AL PATRIMONI PÚBLIC DE SÒL I HABITATGE. 223 TRLUC. “Les administracions han de destinar al patrimoni públic de sòl i d’habitatge respectiu els ingressos obtinguts de les multes que imposin en l’exercici de la potestat sancionadora que estableix aquesta llei”. D. PRESCRIPCIÓ D’INFRACCIONS I SANCIONS 227 TRLUC Infraccions: • Molt greus: 6 anys • Greus: 4 anys • Lleus: 2 anys Sancions: • Molt greus: 3 anys, • Greus: 2 anys, • Lleus: 1 any. Infraccions i sancions comeses en sistemes d’espais lliures públics, sistema viari o en SNU d’especial protecció: no prescriuen. E. PERSONES RESPONSABLES. 221 TRLUC Totes les persones físiques o jurídiques que hagin intervingut en la comissió de les infraccions, més enllà de l’autor, és a dir, tots els que hi cooperin o en facilitin la realització. Caràcter independent de les multes que s’imposin a diferents subjectes a conseqüència d’una mateixa infracció. L’excepció serà la responsabilitat solidària (en cas d’incompliment d’una obligació que correspongui a diferents persones conjuntament): 221.5 TRLUC. Les infraccions connexes: 224 TRLUC. Incorporació d’una tècnica pròpia del Dret penal per a sancionar un mateix individu sobre el que recauen sancions per infraccions “relacionades”: imposició de sanció en major grau. Per tant, és cert que els mecanismes de la realitat fisica alterada afecten només als propietaris, però les infraccions i sancions no afecten nomès a aquests, sinó que tots aquells que han intervingut en els fets es veuran sancionats. F. TITULARITAT DE LA POTESTAT SANCIONADORA. 226 TRLUC. • Alcalde: sancions lleus i greus • Ple: sancions molt greus • DGU: sancions inferiors a 600.000 euros • Conseller DTES: sancions superiors a l’esmentada. G. PROCEDIMENT SANCIONADOR. D’acord amb la normativa de procediment administratiu comú: es pot tramitar a través d’un Procediment ordinari o, en el cas d’infraccions lleus, d’un Procediment abreujat (art. 96 Llei 39/2015). 6. Rescabalament de danys i perjudicis En els supòsits en què els actes constitutius d’infracció urbanística causin danys als béns públics que no s’hagin subsanat en el procediment sancionador. Cal tramitar un procediment de rescabalament de danys d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú. ...

Comprar Previsualizar