TEMA 3 Economia Espanyola (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Empresa y Tecnología - 2º curso
Asignatura Economia Espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/11/2014
Descargas 15
Subido por

Descripción

TEMA 3 dels apunts dictats a classe d'economia Espanyola.

Vista previa del texto

TEMA 3. LA CONTINUITAT DEL CREIXEMENT DEL 2000 AL 2007.
L”ASSUMPCIÓ DE LA POLÍTICA MONETARIA PEL BCE I LA CREACIÓ DE LA BOMBOLLA IMMOBILIARIA.
3.1 La unió monetaria i el deteriorament del saldo exterior 2000-2007 Anteriorment de la unió monetària, les devaluacions de la peseta eren un instrument important a l”hora de superar la crisis perque quan es devaluava, baixaven els preus d”exportació amb la qual cosa, feia la moneda més competitiva.
Les devaluacions impulsava la demanda externa, i, per tant, l”ocupació i producció. Des de que va començar el procés del creixement de l”economia(Plans de creixement 1959), va començar a devaluar-se la peseta,i, més concretament van ser: 1959, 1967,1976,1977, 1982. Però la crisis dels 90 va superar tots els registres i en un periode de 9 mesos, va haver 3 devaluacions. Es va devaluar el setembre i novembre del 1992 i el maig del 1993. Fins i tot el març del 1995 va haver-hi una altre devaluació.
La devaluació és una baixada e preu respecte a l”exterior(també és un empobriment) però va fer que recuperesssin competivitat. Aquesta pràctica va desaparèixer amb l”entrada a la unió monetària. Devaluar es fer un ajustament via preus,i, si no es pot fer(com ara perquè espanya està a l”euro), es fa un ajustament via quantitats(produïnt menys, menys treballadors...etc).
Després d”això, el dèficit de la balança d”operacions corrent, va anar augmentant. Quan es deixa de devaluar, aquest dèficit es fa més gran perquè l”economia deixa de ser competitiva.
- Perquè en una fase d”expansió el dèficit augmenta? 1. Quan l”economia espanyola s”expansiona sol créixer més que la majoria de països europeus, importa molt més.
2. En una fase d”expansió, és consumeix més energia. Importa més energia.
3. Pèrdua de competitivitat.
- Que s”hauria de fer per no tenir tant dèficit de la balança d”operacions corrents? Millorar les estructures productives i energètiques.
3.2 L”expansió de l”endeutament intern i exterior i el creixement de la demanda interna Espanya s”integra malament a l”àrea monetària. El principal problema va ser la caiguda dels tipus d”interès. A més, entre el 1999 i el 2007 hi havia un excés de liquiditat a nivell internacional. Això va produir una entrada massiva de capitals a Espanya a un cost molt baix, que va servir per finançar tot tipus de despesa. Aquesta entrada va ser tant gran que l”endeutament extern va aribar a tal magnitud que els mercats financers van veure la insostenibilitat d”aquest “sistema”.
Tant recursos monetaris van suposar una forta pressió sobre la demanda amb un augment de preus considerable (pèrdua de competitivitat), aquesta pèrdua de competitivitat més l”increment de les importacions va provocar un dèficit en la balança d”operacions corrents que va arribar a ser del 10% del PIB i va provocar un gran endeutament exterior. Gran part d”aquests recursos exteriors es va canalitzar a a construcció d”habitatges i activitats immobiliàries.
3.3 Els errors dels reguladors Espanyols i la bombolla del crèdit 3.3.1 Innovació Financera Ens trobem amb un tipus d”interès molt baix i un excés de iquiditat internacional, conseqüència de la política seguida pels països emergents, sobretot Xina i Arabia Saudita que invertien bona part dels seus superavits en la compra d”actius estrangers, sobretot, deute públic. Quan els tipus d”interès són baixos, els marges d”intermediació(la diferència entre el que cobren les entitats financeres per les operacions d”actiu i el que paguen per les operacions de passiu) són baixos. Quan aquests marges són baixos, les entitats financeres perden diners.
Perquè no els hi baixin els beneficis, les entitats financeres fan més operacions d”actius, com concedir més crèdits necessàris. I com vol concedir més crèdits, fa un mal anàlisis del risc i van acabar concedint crèdits a aquells que no els podien pagar. També es van dissenyar més productes financers amb l”idea d”augmnetar la rendibilitat(Com per ex: hipotèques de bona qualitat barrejades amb les de mala qualitat).
3.3.2 Fallides en la gestió i en la valoració del risc Es va entrar en un procés de gran innovació financera, cobtinuament anaven entrant nous productes. Això feia que no s”analitzes el risc d”impagaven que hi havia. Les entitats financeres contracten empreses de Rating perquè analitzi el seu estat, i els interesos, ja que les companyies de rating tenen interès a donar bones dades a les entitats financeres perquè així continuaven estan contractades.
Per tant, també hi havia una mala gestió del risc per part de les gestió de rating, perquè donant números que no reflexaven la situació real, 3.3.3 Fallides en la regulació i en la supervisió Estem als anys 2000, on hi havia una gran expansió de la globalització Golbalització Augment dels moviments comercials, migratoris i de capital. Hi havia una gran movilitat del mercat que provocava pitjor control del risc. La predicció en economia té un caracter prociclic(analitzes amb el que ha passat anteriorment, quan passa algo important com una crisis, les prediccions no serveixen per res). Analitzaven el risc amb una situació d”economia estable, poca morositat, creixement econòmic...
3.4 L”accentuació dels desequelibris exteriors: La balança de compte corrent i els canvis en la posició d”inversió internacional.
La balança de pagaments es un instrument per registrar totes les transaccions de l”economia amb l”exterior. És un instrument del Fons Monetari Internacional que utilitzen totes les economies. Hi han dos grans balances: S-I = X-M +- Tr i la balança financera es la que l”equilibra.
La balança d”operacions corrents agrupa 4 subbalances: 1. Balança de Mercaderies 2. Balança de serveis 3. Rendes internacionals del capial i el treball 4. Les transferencies corrents internacionals Entre 1985 i 2012, el saldo del compte corrent ha sigut negatiu en 22 dels 28 anys de referència. És una situació crónica de la balança d”operacions corrents de l”economia espanyola(que tingui dèficit), un problema que s”ha de soventar ja que els deficits exteriors no es poden sostenir de manera indefinida.
El pitjor any va ser l”any 2007(pre-crisis) , el dèficit arriba gairebé al 10% del PIB.
En saldo positiu, tenim la balança de serveis i fins l”any 2007, la de transferències. A partir del 2007 té un comportament gairebé pla amb petits superàvits. La Balança de serveis té un saldo positiu al voltant del 4-5 % sobre el PIB, com sabeu, aquest comportament positiu es gràcies a l”activitat turística de l”economia espanyola. Tot i això en els darrers anys hi ha una certa tendència que redueix la balança ja que hi ha uns certs pagaments que es fan a través de roialties i altres pagaments de marketing. La balança de transferències ha tingut un saldo positiu entre el 1“5 i el 2% del PIB. Els principals ingresos de les transferències eren les remeses d”immigrants. Això s”ha anat reduint a partir de l”any 2000. En comportament negatiu, hi ha la balança de rendes i sobretot, la balança de mercaderies. LA balança de mercaderies va arribar a un 8-9% de dèficit del PIB entre 2006-2008 i és el gran problema de l”economia espanyola. Exporta poc i importa molt en bona part per culpa de la dependència energètica.
La balança de rendes té un comportament negatiu i que va entre l”1 i el 2% del PIB.
L”economia espanyola es una economia receptora de capitals estrangers i provoca que ha de pagar interèssos i dividends a l”exterior.
...