La revolució modernista (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 11/12/2014
Descargas 28

Vista previa del texto

LA REVOLUCIÓ MODERNISTA El Modernisme, moviment sorgit a finals del segle XIX i principis del XX, és molt vistós, sobre tot arquitectònicament (Gaudí). És una manera de fer totalment revolucionària.
Tot i que passa un segle entre la revolució romàntica i la modernista, podria dir-se que el Modernisme és en alguns països com la concreció del Romanticisme, per tant, té una forta herència romàntica en molts ordres.
El Modernisme a Catalunya és el gran Modernisme europeu, sobre tot perquè a la història de la traducció és molt important. Des de 1478 (La Bíblia Valenciana), que era l’inici d’una davallada, les lletres catalanes entren en un procés llarg de silenci. Una davallada no vol dir, però, una decadència, ja que hi continua existint producció en llengua catalana, tot i que bàsicament de tipus popular, per satisfer les necessitats d’un públic que és exclusivament monolingüe. Aquests productes de tipus popular són les faules d’Isop (Isopet), catecismes, llibres de sants... La gran literatura no arriba directament en català sinó a través d’altres canals com la llengua castellana i la francesa. Però hi ha dues excepcions colossals de dos territoris catalanoparlants que al segle XVIII no formen part de la Corona Espanyola: Catalunya nord i Menorca. Són excepcions perquè al segle XVIII s’hi produeix (s’escriu i es tradueix) altíssima literatura: Molière, Goldoni, Azorín..., els grans dramaturgs de l’època.
El 1833 Carles Aribau escriu el poema La pàtria de sis estrofes. El 1859 es reinstauren els Jocs Florals medievals. Però el més important són tres noms essencials en aquesta revolució: Àngel Guimerà (teatre), Jacint Verdaguer (poesia) i Narcís Oller (prosa).
Suposen una sacsejada brutal que permet arribar al Modernisme, per tant, en són predecessors. Amb aquesta herència arribem a l’esclat modernista.
El Modernisme pretén ser, com diu el seu no, una actualització en tots els ordres estètics i en bona part dels ordres culturals possibles. En el cas català, significa una renovació de les eines que han de fer possible un nou país. Comporta l’aplicació d’una voluntat de fer ciència, gran literatura. El paradigma ha canviat perquè han canviat els models, que abans eren França i Castella, però a partir del Modernisme, els models són més aviat alemanys: Goethe, Novalis, Wagner, Schopenhauer, Ibsen i Maeterlink.
El Modernisme és, doncs, una revolució integral, un moviment transversal: suposa un canvi substancial a la cultura catalana perquè afecta tot el territori catalanoparlant, afecta totes les arts. Cap nucli social amb una mínima preocupació intel·lectual no queda al marge. A més, com hem dit abans, imperen uns altres models culturals que fins aquell moment no havien imperat a Catalunya. Si hi ha creadors en totes les disciplines, la traducció ocupa un paper importantíssim  si hi ha un moment important a la història catalana on la traducció és l’eix central, és el Modernisme. La tradició autòctona té llargs parèntesis, és feble i no pot oferir un bagatge riquíssim en totes les èpoques, i la traducció fa una funció de suplència, d’alternativa, ha de proporcionar tot el que no ha pogut sorgir de la pròpia tradició. Ha de proporcionar les obres que la història ha escamotejat.
La història catalana ha tingut moltes guerres perdudes, i això ha deixat una petja. La traducció té un sentit de suplència fonamental  consciència general que cal traduir-ho tot per engrandir la llengua i literatura pròpies. A més, el català ha de pujar al tren de la cultura europea. S’ha acabat l’aïllament, el folklorisme, la literatura popular d’entreteniment. La traducció és l’antídot del regionalisme, de les guerres perdudes, i alhora la connexió amb la modernitat, amb la gran cultura europea. Per fer-ho, cal començar a traduir els clàssics grecollatins, continuant per l’Edat Mitjana fins a arribar a la modernitat. Mai no ha existit una consciència de la necessitat de traducció tan gran.
...