TEMA 2 - LA CÈL·LULA PROCARIÒTICA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

2. LA CEL·LULA PROCARIOTA DIFERÈNCIES ENTRE LE S CEL·LULES PROCARIO TES I EUCARIOTES CÈL·LULA EUCARIOTA Formen teixits Estructura de membranacitoplasma-nucli Nucli amb mb nuclear, ben diferenciat del citoplasma Orgànuls complexos Material genètic dins del nucli CEL·LULA PROCARIOTA* No formen teixits especialitzats Eucariotes>procariotes No tenen membrana nuclear No té orgànuls (només té ribosomes) Material genètic al citoplasma DNA circular Tenen plasmidis *només es troba en bacteris i cianobacteris.
MORFOLOGIA I MIDA CEL·LULAR A ME tenim una foto d’un bacil i no es veu gaire cosa. La part més clara és el DNA que en diem nucleoide. La majoria de bacteris tenen diàmetres que van de 0.5 a 0.8 micres fins a 2.
Imatge de TEM, comparant procariotes i eucariotes, on es poden veure que s’observen estructures diferents. Les cells eucariotes són més grans que les procariotes.
Llevat comparat amb un bacil i els virus que encara son mes petits. Hi ha una foto del virus de la ràbia i un bacteriòfag.
Les formes que poden tenir els bacteris. Poden ser: 1. Completament esfèrics → cocs 2. Allargats, sense curvatures → bacils 3. Allargats amb curvatures → espirils 4. Allargats amb moltes curvatures → espiroquetes 5. Bacils asimètrics que tenen peduncles o hifes o fins it to de filamentosos.
MEMBRANA CITOPLASMATICA DE BACTERIA I ARCHAE A - Té les mateixes funcions que les membranes de la cèl·lula eucariota. És una membrana amb una permeabilitat selectiva, tan per captar nutrients com per excretar residus. És el lloc d’ancoratge de proteïnes vitals per la cèl·lula. I a més a més, produeixen energia.
A la membrana citoplasmàtica es pot formar un gradient de protons que es fa servir a través d’una ATP sintasa.
La membrana citoplasmàtica, similar a la membrana dels eucariotes, està formada per una doble capa lipídica on hi ha inserides proteïnes, aquí hi ha proteïnes integrals que van d’una cara de la membrana a l’altra o proteïnes que no son integrals i simplement estan a la superfície externa o en la interna.
!la majoria de bacteris no tenen colesterol en la seva membrana ARQUEOBACTERIS Hi ha un grup de procariotes, diferents als que serien la majoria de bacteris que coneixem que son els arqueobacteris.
La resta d’organismes: molècula de glicerol esterificada amb dos AG amb un enllaç ester i amb un grup fosfat que pot estar unit a AA, sucres, etc.
Arqueobacteris (evolutivament diferents, es va demostrar estudiant el seu RNA): molècula de glicerol amb un enllaç èter unit a un isoprè, un hidrocarbur.
(4 molècules d’isoprè → 20 àtoms de carbonis) !alguns arqueobacteris no tenen bicapa lipídica sinó que tenen monocapes lipídiques.
El glicerol està unit mitjançant l’isoprè amb la següent molècula de glicerol. El fità és la unió de les molècules d’isoprè. El bífità és la unió d’aquestes molècules d’isoprè que formen la monocapa.
ARQUEOBACTERIS HIPERTERMOFÍLICS - Addictes a la calor Tots tenen Tº òptimes de creixement per sobre dels 75ºC La majoria s’han aïllat en zones esclafades geotèrmicament que contenen sulfur o sofre elemental (Sulfatures) - La majoria utilitzen compostos que contenen sofre: 1. Com a acceptor final d’electrons en la respiració anaeròbica 2. Com a donador d’electrons en el metabolisme quimiolitotròfic Solen tenir una monocapa de membrana lipídica →↑estables a ↑↑Tº Els microbiòlegs americans que estudiaven els bacteris de Yellowstone, on hi ha molt sofre i fonts termals. Van ser els primer des descriure els bacteris hipertermofilics i el primer gènere que es va descriure va ser el gènere Sulfolobus.
HÀBITAT -zones geotèrmicament escalfades, zones volcàniques terrestres i marines (fumaroles negres*).
-a 2000m de fondària a temperatura d’ebullició de l’aigua de 350ºC -a 2600m és de 450ºC Temperatures òptimes Pyrodictium 105ºC Pyrolobus 106ºC FUMAROLES NEGRES I TEMPERADES *fumaroles negres → no hi ha cap esquerda, l’aigua del mar no entra i el magma surt directament, pressiona l’escorça terrestre i fa un forat, surten unes emanacions de magma a una Tº ↑↑elevada, Quan surten ens formen les fumaroles però a la mateixa vegada es van refredant les parts més perifèriques i es forma la típica estructura cònica, aquí es on es troben els arqueobacteris hipertermofílics.
- Fumaroles temperades es troben a una fondària considerable dins del mar, es produeixen esquerdes i a través d’aquestes pot pujar el magma. Aleshores a través de les esquerdes es poden torbar la majoria de metalls que existeixen a la terra poden pujar i sortir a través de l’esquerda. Això és el que se’n diu una fumerola a temperada perquè es donen les esquerdes a l’escorça i l’aigua del mar va refredant el magma que va sortint.
A prop de les fumaroles a temperades es van trobar animals, cucs tubicules, mol·luscs gegants, etc. Els cucs tenien uns òrgans anomenats trofosoma, plens de cocs.
- Els cucs tenen sang i no tenen aparell digestiu, l’hemoglobina de la sang alhora que capta oxigen i sulfur d’hidrogen, aquesta hemoglobina capta de l’aigua l’oxigen, CO2 i sulfur d’hidrogen i passa el CO2 i el sulfur d’hidrogen i l’O2 als bacteris del trofosoma, aquests són quimiolitòtrofs que oxiden sulfur d’hidrogen que l’utilitzen com a donador d’electrons. Amb l’oxigen el fan servi r com a acceptor d’electrons i aconsegueixen així una cadena respiratòria i aconsegueixen sintetitzar CO2. Fans servir aquest CO2 per passar-lo a compostos que son passats al cuc perquè pugui viure.
COM S’ALIMENTEN AQUESTS BACTERIS? A les fumeroles no hi ha llum, tampoc hi ha gaire matèria orgànica. Aquest bacteris son quimiolitòtrofs, obtenen químicament l’energia de les pedres. A més a més, són autòtrofs, que tenen capacitat de produir la seva pròpia matèria orgànica a través del CO2.
...