PRÀCTICA POESIA (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura traducció de textos especialitzats humanisticoliteraris
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 09/01/2018
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Sandra Moreno Saez 3r Traducció i Interpretació Seminari 204 POEMES DE PIEDAD BONNET I MARIA MERCÈ MARÇAL A) En el poema de Bonnet, en primer lloc, quant a la figura del llenguatge, hi ha una anàfora, que és la repetició d’una o més paraules al començament de grups successius. En el segon i tercer vers del primer paràgraf, hi ha la repetició de les dues primeres paraules de l’oració amb el fi d’emfatitzar: yo, que siempre [...] / yo, que soy [...]. En segon lloc, referent a la figura del pensament, hi ha una antítesi, que és la contraposició de paraules o frases de sentit divers. En el quart i el cinquè vers hi ha l’anteposició dues idees contràries, el matí i la nit: y que alargo mis brazos al sol en las mañanas y me arrullo en las noches [...].
En tercer i últim lloc, hi ha un trop que és una metàfora, que consisteix en la substitució de la mateixa paraula amb una paraula la qual el seu contingut semàntic està en relació de semblança amb el de la primera. En el novè vers que representa la vida en forma de riu, el qual té diferents afluents que representen els diferents camins que una persona pot prendre. Tots els rius desemboquen al mar i la metàfora, qué haré con el confuso y turbio río que no encuentra su mar, expressa que està perdut en els afluents del riu, perdut en la vida sense trobar el seu mar o objectiu.
En el poema de Mercè Marçal, en primer lloc, quant a la figura del llenguatge, hi ha una al·literació, que és la repetició de la mateixa consonant o síl·laba en un grup de paraules. En el tercer vers del segon paràgraf apareix: són dos peixos que fugen de les mans, aquesta al·literació de les paraules peixos i fugen simulen com la pressa s’escorre. En segon lloc, referent a la figura del pensament, hi ha un parèntesi, que és equivalent a l’hipèrbaton. En el segon vers de la segona estrofa hi ha un parèntesi amb l’objectiu d’emfatitzar la informació: que el desig porta dalla!.
En tercer i últim lloc, hi ha un trop que és una metàfora, que consisteix en la substitució de la mateixa paraula amb una paraula la qual el seu contingut semàntic està en relació de semblança amb el de la primera. En el primer vers diu: els meus pits són dos ocells engabiats. Hi ha una metàfora sobre els pits de la dona i uns ocells engabiats. Hi ha relació entre ells, ja que ambdós expressen la sensació d’estar ubicats en un lloc i no poder escapar-ne. Els pits no es poden moure ni els ocells escapar-se dels barrots de la gàbia.
B) En el poema de Bonnet, la pregunta retòrica marcada en negreta vol dir, en relació amb el significat global del poema, que no sap què fer amb l’ombra que la comença a vestir i a despullar-la. Parla de la vellesa, que expressa al novè vers dient que porta el pes de la joventut a les espatlles; aquesta s’està començant a fer visible sobre la seva pell i la comença a convertir en un cos més arrugat i a poc a poc la va despullant deixant a la vista el pas dels anys i més a prop de la mort, l’ombra.
En el poema de Mercè Marçal, el poema parla d’un desig sexual i l’exclamació marcada en negreta vol dir que és el mateix desig el que tot ho destrossa. El desig fa que molts cops se sobrepassin els límits i és per això que molts cops acaba malament.
Sandra Moreno Saez 3r Traducció i Interpretació Seminari 204 POEMA “WORDS” D’ANNE SEXTON A) La idea principal és el sentit i el significat que poden tenir les paraules. Parla de què les paraules poden ser bones o dolentes segons la forma en les que s’utilitzin. Les antítesis creen el joc de què una paraula bonica dita de mala manera pot ser lletja i del contrari. Creen l’atmosfera d’inseguretat en el sentit i el significat d’una paraula, el qual pot ser tan bo com dolent.
Un exemple és l’últim vers de la primera estrofa, on diu que totes les paraules poden ser flors o ferides al mateix temps. La quarta estrofa en si mateixa és un exemple de la contrarietat de les paraules, diu que s’ha de tenir compte amb elles, les compara amb ous, que una vegada trencats no tenen solució i una paraula mal dita que fa ferida és molt difícil canviar-la.
B) Quant a les anàfores, que és la repetició d’una o més paraules al començament de grups successius, hi ha varies. Al principi del sisè i setè vers de la primera estrofa apareix they can be as ... as.... La traducció catalana ha mantingut a la meitat l’anàfora, no ha repetit el poden ser, però sí que ha repetit el tan... com....
En l’última estrofa es torna a repetir el poden ser elidint el subjecte. La traducció castellana, en canvi, sí que ha mantingut el joc de paraules i ho ha traduït literalment pueden ser tan... como..., i a l’última estrofa es torna a repetir el elles pueden ser.
Al segon, tercer i quart vers de la segona estrofa apareix: they are .... Ambdues traduccions, la catalana i la castellana, han mantingut el joc de paraules i ho han traduït literalment: són... i son....
Referent als isocòlons, que és la repetició de dos elements coordinats o subordinats que poden tenir significats iguals, diferents o contraris, hi ha un al quart vers de la segona estrofa. Hi ha la repetició de dos substantius: the treees, the legs. En el tercer vers de la tercera estrofa hi ha la repetició de tres substantius: stories, images, proverbs, etc. Ambdues traduccions han mantingut aquesta figura retòrica amb els mateixos substantius.
Pel que fa a les repeticions, que és la repetició d’una paraula, conjunció, etcètera. Hi ha una al segon i tercer vers. Apareix repetida la paraula miraculous. Ambdues traduccions han fet ús de l’anadiplosi, que consisteix a començar un vers amb el final de l’anterior: precisamente con las milagrosas/ con las milagrosas damos lo mejor// per a les miraculoses fem tot el que podem/ a vegades ens envaeixen com insectes.
Crec que totes a totes les traduccions s’ha optat per traduir literalment la paraula o han fet ús d’altres figures retòriques per tal de mantenir el sentit i el significat del poema original.
Sandra Moreno Saez 3r Traducció i Interpretació Seminari 204 C) Els versos marcats en negreta els interpreto com que, a vegades, les paraules queden massa grans al que volen dir, ja que una àguila és un ocell gran i un fraret és un petit. L’ús de les paraules és delicat.
D) Ambdues traduccions són fidels al poema original, han fet una traducció literal, tot i que en alguns casos han fet ús d’altres figures retòriques per mantenir el significat de l’original. Tot i això em sembla molt més fidel la traducció castellana que la catalana per la traducció d’algunes paraules.
Hi ha traduccions que no es mantenen igual, com la de swarm: el català ho tradueix per envair i el castellà per enjambrar. En aquest cas, la castellana em sembla més acurada perquè recull millor el significat de la paraula del text original. La traducció de sitting in my lap, no em sembla del tot acurada en castellà, ja que ho tradueix per posadas en mi seno i em sembla millor la traducció catalana assegudes a la meva falda. Una altra traducció que pot no ser acurada és la de daisies and bruises: el català ho tradueix com flors i nafres i el castellà com margarites y heridas. En aquest cas, cap de les traduccions de bruises sembla acurada, ja que la traducció literal seria blaus, però tot i això, la traducció castellana em continua semblant millor. Per últim, la traducció de to repair en català, adobar, no em sembla massa acurada, jo hauria optat per un sinònim més habitual, em sembla millor la traducció castellana reparar.
Tot i que hi ha moments en què no es faci una traducció literal, són dues traduccions que mantenen el significat del poema original. Per aconseguir mantenir el sentit, en alguns moments s’ha fet ús de sinònims o altres figures retòriques, però ambdues traduccions finals són bastant fidels al poema original.
...