Seminari 1. Held (2014)

Trabajo Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Política
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

Estructura Social i Política Gerard Escaich Folch Periodisme, Grup 3 Democracia y el nuevo orden internacional. Held, D.
David Held, sociòleg anglès, va escriure un text anomenat Democracia y el nuevo orden internacional. L’escrit ens explica les conseqüències, i les raons d’una societat globalitzada, la qual vivim en aquests moments.
Held explica un terme que fa referència a un model de democràcia, el qual és el model de democràcia cosmopolita. Aquesta manera de llibertat política trobaria l’arrel al adaptar-se a diferents condicions variables, però alhora també fa referència a les connexions que es poden crear entre dos pobles, ja siguin considerats nacions o estats. David Held fa referència a aquest concepte ja que per ell l’escalfament global té un gran interès en l’àmbit de la política internacional, és a dir en el model de democràcia cosmopolita.
La definició de cosmopolita ja proposa que aquesta considera tot el món com a pàtria seva1, és per aquesta raó que l’escalfament global no només pertany a un sol poble; sinó que interessa a moltes altres poblacions arreu del planeta Terra. El problema de la democràcia és que ha optat per a crear un conjunt de normes i procediments on els requisits per a què els ciutadans poguessin participar fossin molt extensos; i no s’ha proposat, com comenta Held, crear connexions internacionals per tal d’afavorir el màxim d’habitants possibles i no només els propis d’una població minoritària, en comparació amb la resta de la societat.
Aquesta és una de les crítiques que fa el sociòleg anglès, on vol demostrar que les comunitats nacionals només s’han preocupat pels seus interessos i no per la internacionalització d’aquestes futures normatives, les quals afecten de forma semblant a la resta dels Estats.
Un model de democràcia cosmopolita no podria ser viable sense la col·laboració d’òrgans de poder de gran importància dins el marc legal i legítim de la societat. Aquestes institucions, com el Tribunal Europeu de Justícia, han de tenir poder sobre els estats adherits en aquestes entitats per tal de fomentar que la llei —aplicada de forma igual a tots els estats membres— sigui complerta de forma correcte i tal com estava prevista la seva imposició a la ciutadania. Si l’ONU no tingués poder sobre els altres estats, el Protocol de Kyoto no podria aplicar-se de forma correcte. Tot i que aquest protocol hagi tingut els seus problemes al ser aplicat a les diferents societats civils; aquesta proposta per posar fi a l’escalfament global hauria de ser acceptada per tots els països de la Terra.
Acceptant aquest conveni internacional, els governs haurien de deixar de preocupar-se només per les seves societats; sinó també preocupar-se per les altres, ja que les decisions que un govern pren acaben ocasionant conseqüències imprevistes a altres països. És per això que Held vol demostrar que el protocol firmat l’any 2002 a Kyoto, ha de formar part d’un model de democràcia cosmopolita, perquè com s’ha comentat abans; aquest model fa referència al món sencer i les emissions d’un país que no compleixi el protocol, acaben afectant als altres encara que aquests l’hagin complert de forma estricta i correcte. Per aquesta raó, Held, proposa que els governs civils creïn comitès per a que les forces militars, o millor encara voluntaris, participessin i col·laboressin 1 Definició procedent de l’IEC 2, referent a la paraula cosmopolita.
1 Estructura Social i Política Gerard Escaich Folch Periodisme, Grup 3 per tal de poder crear una existència amb equilibri entre una responsabilitat i l’activitat d’un poder coactiu.
Si l’Organització de les Nacions Unides, impulsora del protocol de Kyoto, possés sancions als membres signants del conveni a causa de no haver complert la llei i la proposta que s’havien obligat a portar a terme per tal d’acabar amb les excessives emissions a l’atmosfera, creant conseqüències com el forat a la capa d’Ozó; només amb les sancions, els països firmants serien més conscients de les destrosses que s’estan portant a terme al planeta Terra i acabarien de forma radical amb aquests problemes.
L’únic problema important és que l’ONU, no sanciona els excessos d’emissió, tot i haver firmat un màxim anual i que aquest s’ha d’anar reduint constantment. Si no fos tant fàcil, per exemple pels Estats Units d’Amèrica sobrepassar aquest llindar màxim no comportaria repercussions econòmiques i això fa que no es compleixin les expectatives proposades per al protocol de Kyoto, el qual, amb aquestes sancions hagués estat complert en poc temps. Això fa que països que compleixen els seus objectius, no només rebin la contaminació atmosfèrica del país que no ho ha complert, ja que la contaminació no queda estancada i delimitada dins de la frontera del país en qüestió, sinó que s’escampa al voltant de la Terra; si no que tampoc rep cap benefici al complir els seus deures. Sí, són els seus deures i ells es van comprometre a portar-los endavant, i no hauria de ser necessària una recompensa per fer-los, però no estaria malament replantejar-s’ho si l’altre gran quantitat de països que haurien d’haver portat a terme diferents regulacions per aconseguir l’objectiu no les han fet i no són obligats a indemnitzar els que si que han complert els terminis establerts per a aquell any.
192 països reconeguts per la ONU i el Vaticà formen els 193 països reconeguts per tots els Estats.
Aquest fet té un problema amb aquest protocol. La primera Revolució Industrial va començar a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, i així fins a arribar a grans colònies les quals es van industrialitzar i es van convertir en potències mundials, tot gràcies a la contaminació que van generar els seus productes. Aquestes potències “antigues” ara han firmat aquest acord per tal d’arribar junts a un món més net. El problema és que ara aquests països desenvolupats estan exigint als països en vies de desenvolupament que firmin aquest acord. El problema quin és? Doncs que aquests últims estats posen com a argument que si el país que s’ha fet potència mundial gràcies a la contaminació i sense cap protocol, perquè ha d’obligar als mercats emergents a fer-ho de forma neta, provocant així una prolongació en el temps per a poder arribar a ser economies amb gran pes en l’àmbit internacional, i trencant el seu creixement continuat.
Per a Held la democràcia ha d’estar vinculada a relacions democràtiques entre comunitats i per a aconseguir això s’haurien de crear nous mecanismes organitzatius. El món polític s’hauria de dividir en quatre òrgans. L’escala local, que s’encarregaria de les condicions bàsiques d’una associació ciutadana; els òrgans d’àmbit nacional on es discutirien les decisions que afecten a diferents col·lectius, l’àmbit regional però amb les condicions de respectar l’interès comú i l’autodeterminació i finalment a l’àmbit mundial les decisions que no poden ser solucionades de forma local, estatal o regional haurien de donar cabuda a discussions de forma internacional.
2 ...