Tema 6. La Segona Guerra Mundial (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 29
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Tema 6. Segona Guerra Mundial CAMÍ CAP A LA GUERRA (2ª meitat segle XX) A diferencia de la primera, la II Guerra Mundial té uns responsables clars i unes causes bastant ben determinades. El responsable directe és Hitler i el nazisme i les causes són la mala resolució de la primera, la Conferencia de Pau de Paris de 1919 i 1920 i dels errors comesos al voltant de la viabilitat econòmica de l’Europa de la primera postguerra.
Hitler condemna el Tractat de Versalles 20 anys després de la seva imposició i hi haurà elements que posen al descobert les debilitats i ports de certes democràcies occidentals, encapçalades per França i Gran Bretanya, per fer front a un doble desafiament: revolució comunista bolxevic i el nazisme.
Aquest llarg camí cap a la II G M, té dues etapes molt ben definides: PRIMERA ETAPA, 1919 – 1929 Aquesta ve marcada per la fi d la guerra, els tractats de pau, els costos de la guerra i la consigna generalitzada de que una nova guerra no és possible. De fet, les grans resolucions de la guerra s’han fet per a que una nova guerra no sigui possible. GEORGE MOSSE afirma que embrutiment de la societat ja ha arribat a uns grans nivells.
 Apareix un esperit pacifista que s’expressa a través d’organitzacions pacifistes, literatura, filosofia... que també fa difícil qualsevol mena d’opció de força.
 Totes les minories nacionals han trobat la seva sortida en estats independents: Àustria, Hongria, Txecoslovàquia...
 Alemanya, territorialment escapçada, nomes viu per a pagar reparacions de guerra (i ho farà fins el 1975 aprox.). La previsió diu que durant anys 1 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona no serà una amenaça. Ara s’hi ha instaurat una democràcia i per tant se suposa que qualsevol mena de conflicte es resoldrà per la via pacífica.
L’any 1925 Alemanya participa en la conferència de Locarno com un país més i en aquesta: 1. Reconeix les seves fronteres amb els països de l’Europa occidental.
2. Qualsevol litigi amb les fronteres orientals (Polònia, Txecoslovàquia...) s’han de resoldre de forma negociada.
3. Incorporació a la Societat de Nacions.
SEGONA ETAPA, 1929-1939 A partir de 1933 la guerra torna a ser possible a causa de: 1. Arribada a Europa de la crisi de 1929. Aquesta tindrà uns efectes terribles sobretot en els sectors socials que també es trobaven afectats per la crisi econòmica de la Gran Guerra. Les classes mitjanes europees seran els principals receptors d’aquesta crisi.
2. Els nazis arriben al poder a Alemanya el gener de 1933 quan Hitler és nomenat canceller del govern. Entre 1930 i 1933 es reforça el camp feixista europeu inaugurat per Itàlia el 1922.
Això fa trencar l’equilibri europeu i s’estenen uns moviments ideològics de fons importants. Per una banda es consolida el model soviètic i per l’altra hi ha la percepció de que les democràcies no saben donar resposta efectiva a la crisi.
En els anys següents Europa no tindrà por de que la URSS els ocupi, sinó de que la URSS es converteixi en la gran alternativa al capitalisme (aquestes idees es troben en la victòria nazi i en la resposta europea davant del doble perill: el nazisme i el comunisme).
PRIMER CAPÍTOL (1933-1936) 2 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Aquests anys venen marcats per l’arribada de Hitler al poder. Un cop Hindenburg el nomena canceller del govern el gener de 1933, Hitler organitza un primer govern de coalició amb elements conservadors i nazis.
Els primers passos que farà són bàsicament denúncies contra l’ordre internacional existent i preses de decisions que ja havia apuntat en el Mein Kampf de l’any 1924. Hitler no reconeix el Tractat de Versalles i per tant: o Posa en qüestió les fronteres territorials existents a Europa.
o Anuncia la suspensió dels pagaments de reparacions de guerra.
o Anuncia la reconstrucció de l’exèrcit i la creació d’una nova força aèria.
El 1935 el govern alemany pren dues decisions importants: reintroduir el servei militar obligatori i retirar alemanya de la Societat de Nacions (això representa que tot el que hagi de negociar amb altres països ho farà de forma unilateral).
Per acabar de confirmar aquest canvi d’orientació, el novembre de 1936 es firma el pacte de l’Eix Roma-Berlín, un pacte de cooperació entre Alemanya i Itàlia en el que defineixen els seus interessos comuns i les possibilitats de compartir-los o de defensar-los mútuament.
Aquest pacte també respon a un altre problema que ha sorgit al sud d’Europa: la Guerra Civil Espanyola. La relació d’Espanya amb Europa és molt clara, ja que Espanya es convertirà en un laboratori de proves de pugnes europees. Des d’Europa aquesta guerra s’interpreta com una mena de camp de proves de les forces d’ordre i catòliques davant dels revolucionaris (comunistes, anarquistes...). Per tant, el resultat d’aquesta guerra pot tenir repercussions importants per a la resta d’Europa.
Quan esclata la guerra el juliol de 1936, fracassat el cop, es dibuixen els dos bàndols: el dels sublevats i el govern de la república.
El govern de la república demanarà ajuda a França i aquesta demana consell al govern britànic, ela quals veuen amb molta por qualsevol mena d’involucració en el conflicte espanyol. Finalment França no donarà ajut oficial al govern republicà i en canvi, juntament amb Gran Bretanya crearà el comitè de no intervenció, el 3 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona qual té com a missió principal evitar que cap país europeu intervingui en la Guerra Civil Espanyola. Es nomenarà un grup de comissaris i inspectors per a que vetllin per la pau.
Els sublevats, més concretament el general Franco, que és en aquests moments entre Ceuta i Melilla, connecta amb representants diplomàtics alemanys i italians i a l’agost de 1936 comença a rebre ajuda militar.
La primera ajuda significativa son avions italians que permetran a les tropes sublevades traslladar-se a Andalusia i incorporar-se a les tropes que ja fan la guerra a la península. Darrera vindrà armament Alemany i la Legió Còndor.
Tancada la via de l’ajuda de les democràcies occidentals, la república pactarà amb la URSS comprant ajuda amb les reserves d’or d’Espanya.
El que era un afer intern es converteix en un afer internacional reflectit en l’establiment de l’eix Roma-Berlin, la construcció del nucli central de la gran aliança feixista i la consolidació de l’ajut feixista als sublevats i a partir de 1939, fan incorporar a Espanya en els països feixistes europeus que estan a punt d’entrar en guerra contra França i la Gran Bretanya.
SEGON CAPÍTOL (1936 – 1937).
Proliferació de guerres perifèriques:  Guerra Civil Espanyola  Guerra del Chaco entre Paraguay i Bolivia  Guerra d’Etiòpia. Té com a protagonista principal Itàlia. Etiòpia és en aquell moment un dels dos o tres estats independents existents a l’Àfrica i membre de la Societat de Nacions, per tant, es tracta d’una guerra totalment colonial.
Mussolini volia tenir presència a l’est d’Àfrica.
En aquesta guerra Itàlia assajarà algunes tècniques de guerra, s’utilitzarà armament químic i es bombardejarà la població civil.
La Societat de Nacions a imposà sancions a Itàlia com un país agressor.
4 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona  Guerra xino-japonesa. Des del començament dels anys 30 el Japó, que viu sota governs extremistes, sobretot nacionalistes radicals, ha llençat un programa d’expansió per construir el que anomenen la Gran Esfera de prosperitat. Els japonesos creuen que el seu creixement econòmic nomes es pot aconseguir amb el control i explotació de les fonts energètiques i matèries primeres existents fora de les illes Japoneses. Això es troba al continent Xinés, concretament a la península de Corea, i sino s’aconsegueix mitjançant tractats comercials, s’haurà de fer una operació de caràcter militar.
Aquesta guerra també despertà un enfrontament amb EEUU, que tenia interessos emergents a la zona. El que en principi es una guerra perifèrica té repercussions internacionals. Afecta els interessos nordamericans i els interessos i el domini dels imperis colonials europeus, que des dels segles 17 i 18 han estat els principals elements de govern en aquestes àrees.
Per últim, es posa en evidència la incapacitat de la Societat de Nacions per imposar algun tipus de sortida negociada. A partir de 1937 aquesta deixa de tenir un paper important en els canvis internacionals.
Ocupació militar de Renània (març 1939) En el Tractat de Versalles es deia que Alemanya no podia instal·lar contingents en aquesta regió, i ara Hitler, ordena contra l’opinió dels militars alemanys, la reocupació de Renània. És el primer gran desafiament a l’ordre internacional.
Això dóna la primera reacció francobritànica.
La resposta de França és diplomàtica, ja que no estava preparada per una guerra amb Alemanya. Els britànics comprenen aquesta reacció.
Reunió del Protocol Hossbach (novembre de 1935) Hossbach, un coronel que va actuar com a secretari en una reunió d’alt nivell i secreta el novembre de 1937, va presentar l’acta d’aquesta reunió en el procés 5 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona de Nuremberg contra els dirigents nazis i va ser una de les proves més importants per acusar-los d’haver estat preparant la guerra.
En aquesta reunió Hitler convoca al ministre de guerra i d’afers estrangers i part de l’exèrcit i dirigents nazis. Els explica les grans línies d’actuació pràctica de la política nazi i l’objectiu final. La política exterior alemanya ha d’estar basada sobretot en 3 idees:  Conquesta d’un espai vital (de Polònia cap a l’est).
 Guerra contra el bolxevisme.
 Els grans enemics d’Alemanya són França i la Gran Bretanya i només se’ls podrà guanyar si alemanya aconsegueix el predomini continental.
Primer s’han de neutralitzar els obstacles: Àustria i Txecoslovàquia. Això significa assegurar-se la posició alemanya al centre d’Europa i eliminar un aliat de França (Txeco). Una vegada aconseguit el control sobre aquests dos països, i per tant, assegurat el control de l’Europa central, Alemanya estarà en condicions de començar la seva expansió cap a l’est. El pas següent és Polònia. A partir d’aquí, amb la posició hegemònica d’Alemanya com a centre d’Europa vindria la resta.
Fet això a Alemanya només li quedaran dues qüestions per resoldre: Gran Bretanya i la URSS.
Entre 1938 i 1939 es desenvolupa l’esquema d’aquesta reunió. Com a elements generals d’aquests dos anys hi ha tres punts centrals:  Desaparició de la Societat de Nacions com un organisme vàlid per a fer de mediador en tots els conflictes que s’estan plantejant. A partir del 38 és inoperativa i ha desaparegut pràcticament del mapa internacional.
 Política d’apaivagament franco-britànica. Els governs britànic i francès afronten les reivindicacions i aspiracions de l’alemanya nazi des de 1936 i amb una especial influència durant el 1938 i bona part del 1939. Aquesta política, que cedeix i justifica les pressions de l’alemanya nazi, es fa especialment visible a partir de 1936 amb la Guerra Civil Espanyola, quan francesos i britànics toleren la presència activa d’Alemanya i Itàlia al costat 6 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Franquista (ajuda militar de tota mena, avions, armament, assessors militars, petroli, suport polític i ideològic...) i en canvi, patrocinen el Comitè de No Intervenció que havia de vetllar perquè fos un conflicte únicament espanyol.
Aquesta política es defineix amb una frase cèlebre d’aquells anys: Abans Hitler que Stalin. Creien que el nazisme, traient-li els elements més radicals, no deixa de ser un projecte per a donar ordre a un país com Alemanya. I mentre existeixi una Alemanya potent a l’Europa central, difícilment l’URSS s’atrevirà a atacar.
Anthony Eden: Un estat no ha de contraure mai obligacions automàtiques en aquelles zones en que no hi tingui interessos vitals. Gran Bretanya no garanteix cap mena de suport al conjunt de països de l’Europa central que puguin sentirse amenaçats per l’Alemanya nazi. Els interessos britànics es centren en França, Bèlgica i Holanda.
Lord Halifax: No podem determinar per endavant la nostra actitud respecte a unes hipotètiques complicacions a l’Europa central. Vol dir que ningú esperi austríacs, txecoslovacs, polonesos... una resposta clarament britànica amb els problemes que puguin tenir els veïns d’alemanya amb la mateixa alemanya.
Posada en pràctica de la política expansionista alemanya El primer pas és la qüestió austríaca, és a dir, l’annexió d’Àustria a Alemanya (Anschluss). Àustria, aleshores una República amb una gran capital com Viena, ha quedat com el paradigma d’un dels països inviables després de la Conferència de Pau de París.
El pas definitiu per a l’annexió es produeix el març de 1938 quan Hitler i el seu entorn més immediat compten amb dos elements clarament favorables: l’experiència de l’ocupació de Renània i la seguretat de que una hipotètica annexió d’Àustria per part d’Alemanya (saltar-se definitivament tots els principis de l’ordre nacional vigent) no suposarà un conflicte greu ni amb Gran Bretanya ni França. Així, i després d’uns mesos de pressions sobre el govern austríac a 7 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona través del fiançament d’un partit nazi a Àustria, el 12 de març de 1938, les tropes alemanyes desembarquen a Viena i imposen l’annexió d’Àustria.
Reaccions principals:  Itàlia. En els anys anteriors a 1938 havia aspirat, a més de construir un imperi mediterrani (que anava des de Grècia fins les Balears), a tenir un paper influent a l’Europa central i sobretot sobre Àustria. Ara, amb l’Anschluss això desapareix mitjançant un pacte amb alemanya en que Itàlia accepta l’Anschluss des del moment en que Alemanya reconeix que la gran àrea expansió natural italiana és el Mediterrani. No es fan la competència.
 Gran Bretanya i França. Gran Bretanya opta per la prudència, considera que no s’ha d’implicar amb afers de l’Europa central. Alemanya no fa altra cosa que annexionar-se un territori que en el fons forma part de l’espai germànic des de fa segles per llengua, cultura, religió, i que accidentalment no n’havia format part políticament. El govern francès té la mateixa reacció.
El segon episodi és Txecoslovàquia. Aquesta havia estat percebuda com un estat artificial nascut de les sancions i tractats de la conferència de Pau de París i només s’entenia en funció que era un país enemic a Alemanya. Serà un estat dominat per una força contrària als sectors conservadors europeus com la francmaçoneria. Calia liquidar el país. Alemanya té interès a Txecoslovàquia per la seva estructura econòmica desenvolupada (part notable de les millors fàbriques d’armament d’europa, bona estructura industrial) i interessa per fer fora l’influència francesa de l’area de l’europa central.
Al maig s’inicia el procés a través d’una política de pressió sobre el govern de Praga. El govern britànic accepta d’enviar un delegat britànic a Txecoslovàquia 8 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona per inspeccionar el que està passant. Aquest delegat fa un informe en el que confirma que Praga castiga alemanya, la persegueix per qüestions lingüístiques, professionals, etc. I avala les reivindicacions d’Alemanya. Així, el setembre, alemanya planteja una opció claríssima: o Txecoslovàquia es parteix en dos sota tutela internacional i la part d’Alemanya s’integra a l’alemanya nazi i la resta queda en un estat txecoslovac reduït o s’envairà Txecoslovàquia.
En aquest moment Neville Chamberlain, en una intervenció radiofònica a finals de Setembre, diu que és horrible veure com persones que no coneixen de res els plantegen una guerra.
El de setembre de 1938 Hitler accepta una conferència a Munich per parlar de Txecoslovàquia. Es tracta d’arribar a un acord raonable per satisfer l’Alemanya nazi. Aquí s’hi trobaran Mussolini, que ha esat l’impulsor, Hitler, per part d’Alemanya, i el primer ministre francès Eduard Daladier i el primer ministre britànic Neville Chamberlain. Queden exclosos de la conferència els representants del govern de Praga i l’URSS, que tenia un tractat d’amistat i cooperació amb Praga. En aquesta conferència s’acorda: - Cedir a Alemanya les zones de Txecoslovaquia amb predomini de població d’origen alemany (zona dels sudets).
- Crear una comissió internacional per resoldre el problema de les minories polonesa i hongaresa dins de Txecoslovàquia.
- Compromís francobritànic de garantir la supervivència del que quedi de l’estat txecoslovac.
Txecoslovàquia perd 5 milions d’habitants, produccions de carbó i ferro i el 40% de les empreses industrials. Pràcticament la meitat de capacitat del país. També van passar a mans alemanyes milers de jueus i de ciutadans militants d’esquerres o demòcrates que formarien part de l’oposició de l’alemanya nazi.
Principals errors de la conferència de Munich 9 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona o Presa de decisions sobre un estat sobirà i independent sense la participació d’aquest.
o Deixar fora de la conferència i de qualsevol mena de consulta a l’URSS, que era aliada de Txecoslovàquia fins aleshores. Davant d’això, l’URSS explorarà totes les vies diplomàtiques possibles per assegurar-se la supervivència política amb Alemanya. Una dictadura tant paranoica com la soviètica deixa de fiar-se dels occidentals. D’aquí surt el pacte de no agressió del setembre de 1939.
o Tots els països de l’europa de l’est i central amenaçats per alemanya buscaran acords amb alemanya perquè entenen que ni França ni la gran Bretanya els ofereixen cap mena de suport.
o Desaparició de la influencia francesa a l’Europa central i inici de l’hegemonia Alemanya en aquesta regió.
La conferència de Munich és un desastre extraordinari i un cop duríssim al prestigi de les democràcies, i referma completament a Hitler en el convenciment que les democràcies occidentals no estan preparades per anar a una guerra i tant important com això, encara que estiguessin preparades, són per naturalesa règims dèbils que no suportarien un enfrontament directe amb un país totalitari com Alemanya.
Tot això es completa el març de 1939 quan es produeix l’anomenada II crisi txecoslovaca. Aquesta es resumeix amb la culminació de la pressió de l’alemanya nazi sobre la resta de l’estat txecoslovac amb l’invasió i ocupació militar de txecoslovàquia per part dels alemanys i la seva liquidació definitiva. Es crearà l’anomenat Protectorat de Bohemia i Moràvia, una mena de colònia de l’alemanya nazi i també es crearà un estat nou: Eslovàquia, que funcionarà com a Estat satèl·lit d’Alemanya.
Provocarà també la fi de la política d’apaivagament francobritànica.
Francesos i britànics inicien una política diferent, basada sobretot en el rearmament accelerat i una política exterior centrada a oferir garanties d’ajut, cooperació, suport... a les altres democràcies europees. Les més importants són 10 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona les que s’ofereixen a Polònia, segons les quals si aquesta fos agredida per Alemanya, França i GB es comprometien a ajudar-la.
Mentrestant, el joc polític europeu continua passant per un punt d’equilibri molt delicat, que és mantenir l’antagonisme entre alemanya i la Unió Soviètica.
Al llarg de la primavera del 39, francesos i britànics buscaran acords amb els soviètics, els que jugaran amb dues cartes, aquesta, i un acord amb els alemanys, que és el que acaba triomfant.
El 24 d’agost de 1939, alemanys i soviètics signen el pacte de no agressió.
En la primera part s’inclou clàusules com el proveïment per part de l’URSS cap a Alemanya i la promesa d’un no enfrontament.
La segona part és l’anomenat protocol secret. Per realitzar el programa d’espai vital de Hitler, i per tant, liquidar Polònia, Hitler i alemanya necessiten un element fonamental: assegurar-se que un atac sobre Polònia no s’interpreta a l’URSS com una maniobra agressiva, la qual desembocaria en una guerra.
Un atac de Polònia podria comportar una guerra contra França i Gran Bretanya, per això cal assegurar-se de la posició de l’URSS, per a no tenir una doble guerra és negocia Polònia amb els soviètics.
PAS PREVI A L’INICI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL A la primavera del 39 Hitler ha aconseguit culminar el que considera el pas previ fonamental al llançament de la conquesta de l’espai vital: ha aconseguit assegurar-se el control dels gran països de l’Europa central.
Paral·lelament, Alemanya des del 1936 té una aliança amb la Itàlia feixista (Eix Roma-Berlin) que es reforçarà el 1939 amb l’anomenat Pacte d’Acer: si un dels dos països entra en guerra amb un tercer l’aliat sortirà a ajudar a l’altre. Aquesta 11 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona aliança, a més a més, significa dibuixar sobre el paper les grans àrees d’influència de cada un d’aquests països (Alemanya Europa central i de l’est i Itàlia el Mediterrani). A partir d’aquí calia ajustar altres elements.
L’àrea de Polònia cap a l’est havia de ser en un futur no massa llunyà el territori de conquesta alemany. A més a més, sobretot Ucraïna, el Caucas i el Mar Caspi havien d’assegurar la supervivència de l’imperi a causa de les seves enormes potencialitats en matèries primeres. Ucraïna era una de les regions més fèrtil d’Europa en cereals i el Caucas i el mar Caspi havien d’assegurar el proveïment de al Marroc.
Hitler creia que tots els plans expansionistes cap a l’est no representaven cap problema amb la Gran Bretanya perquè confia en un acord amb la Gran Bretanya pel qual els britànics acceptarien aquest domini continental d’Alemanya i la seva expansió a canvi de preservar el seu imperi d’ultramar repartit entre Àfrica i Àsia.
L’únic obstacle és França, per tant, la millor hipòtesis per anar a la guerra és un enfrontament inevitable amb França però un acord amb la Gran Bretanya per estalviar-se una guerra contra els britànics.
PRIMAVERA – ESTIU DEL 1939 Alemanya ha aconseguit que els països més petits de la zona, com Romania, Bulgària i Hongria, se sentin prou amenaçats per el pes alemany. Ha incorporat l’Espanya franquista i el pas següent és Polònia.
Polònia és, des de l’òptica alemanya, un doble problema: és un estat artificial aparegut el 1919 creat per perjudicar Alemanya i és l’entrada natural als territoris de conquesta de l’imperi nazi (els territoris soviètics).
Com es durà a terme el procés de destrucció de Polònia? Liquidada Txecoslovàquia el pas següent és reivindicar la connexió entre l’imperi alemany i la ciutat de Danzig: un passadís terrestre que tallés el passadís polonès (la sortida que tenia Polònia al mar Bàltic).
12 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Així el maig de 1939 Alemanya es planteja construir un autopista i un ferrocarril.
Tot això es complicarà perquè França i la Gran Bretanya han ofert garanties de suport i ajuda a Polònia en el cas d’un atac d’un tercer país. Aquesta serà la única ocasió en que Hitler dubtarà abans de llançar-se sobre Polònia.
Aquí es quan Hitler es planteja la possibilitat d’arribar a un acord amb l’URSS.
En aquest presenta a Stalin la possibilitat de repartir-se Polònia i donar-li una part dels països Bàltics (Estonià i Letònia). D’aquesta manera, els alemanys s’asseguren que l’atac sobre Polònia no s’interpreti per els soviètics com el que realment és: l’expansió del seu espai vital.
Per part soviètica el pacte significa guanyar territoris i guanyar temps perquè la URSS, l’estiu del 39, té un exercit poc modernitzat i, sobretot, sense comandaments capacitats i amb experiència, és a dir, perquè no esta en condicions per enfrontar-se amb èxit a Alemanya.
L’1 de setembre de 1939 Hitler dona l’ordre d’atacar Polònia. Passades 48h en les quals tenen les esperances de que Polònia cedís a les reivindicacions d’Alemanya, el 3 de setembre, França i la Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya.
DRÔLE DE GUERRE S’inicià llavors, una guerra estranya entre Alemanya i França i GB en la zona de Polònia (aquests dos s’havien compromès a ajudar Polònia si era atacada).
És coneguda com la Drôle de guerre, la guerra estúpida, ja que en el front occidental, mes enllà de les maniobres militars, les fortificacions, no hi ha combat directe, una guerra real entre Alemanya i els Francobritànics. Això canviarà quan alemanya inici la guerra real contra els seus enemics occidentals.
LA GUERRA LLAMPEC El 28 de setembre alemanys i soviètic es troben en la línia de demarcació que havien marcat en el protocol secret i donen per liquidada i repartida Polònia.
Aquesta ràpida conquesta és el que s’anomena Blitzcreic, la guerra llampec.
13 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona A finals de setembre, primers d’octubre, Polònia desapareix amb les zones més orientals (de l’est) incorporades a la unió soviètica i la zona alemanya es divideix en dos: territoris annexionats a Alemanya (mes propers a la frontera entre Polònia i Alemanya) i el govern general (gran zona administrativa governada pels alemanys), on hi van a parar polonesos i jueus expulsats dels territoris annexionats a Alemanya. Aquests territoris són el primer pas de les previsions alemanyes de colonització dels territoris de l’est.
ELS EEUU Els EEUU, neutrals, amb la presència de Franklin Roosvelt viu un doble debat, per una banda allò q es vincula a la política econòmica del New Deal i a la sortida de la crisi del 1929, i per altra banda l’aillacionisme dels EEUU.
Roosvelt es mostra partidari de no participar en els afers europeus perquè el seu problema principal és el Japó i la situació a l’area del pacífic.
Les dues grans potències mundials (EEUU i URS) són oficialment neutrals, però aquesta neutralitat no impedeixen les ajudes als països amb guerra. La URSS proveeix alemanya de matèries primeres i productes i EEUU ajuda l’altre bàndol.
LA GUERRA DEL NORD (Finlàndia i la Unió Europea) Guerra motivada per un error territorial molt concret. L’URSS volia ampliar el territori al voltant de la ciutat de Leningrad i la frontera entre Finlàndia i la URSS passava a tocar de la ciutat, a la península de CARÈLIA.
Liquidada Polònia, el pas següent era llençar-se contra França. Però de novembre del 39 fins a abril del 40 la situació queda estabilitzada militarment, sense combats rellevants a l’espera de que algun país prengui la iniciativa.
Això farà que Alemanya llenci un atac culminant cap al nord, passant per Dinamarca i cap a Noruega. L’objectiu d’aquest atac i el domini sobre Noruega es deu a l’objectiu de poder controlar l’accés a les mines de ferro de Suècia. Així alemanya domina l’àrea del nord.
14 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Després Alemanya fixà els objectius en Holanda i Bèlgica per poder descarregar des d’allí sobre França. És el final de la Drôle de Guerre i l’inici de la guerra contra França, de maig-juny de 1940.
És una campanya rapidíssima, una ensorrada radical de la Tercera República Francesa immersa en una crisi política sense precedents i amb dues conseqüències importants: o Chamberlain, primer ministre britànic, presenta la seva dimissió i el seu lloc és ocupat per un altre líder del partit conservador, amb mala fama de ser poc diplomàtic, poc disciplinat, d’anar per lliure, de no haver gestionat no massa bé alguns episodis de la Gran Guerra, però a qui ningú li nega la seva capacitat política: Winston Churchill. Serà el responsable de dirigir l’esforç de guerra del país davant de l’amenaça d’Alemanya. El que farà Churchill ràpidament, a banda de pronunciar els discursos històrics més importants de la història britànica i europea del segle XX, serà constituir l’anomenat Gabinet de Guerra, que serà el responsable màxim de dirigir la guerra en termes polítics i militars.
o Clement Attle i Ernest Revin seran els responsables de dirigir la Gran Bretanya de postguerra. L’estat del benestar que s’està desballestant neix durant la Segona Guerra Mundial a la Gran Bretanya i es desenvolupa després de 1945 de la mà d’aquests personatges laboristes.
ESTIU-TARDOR DE 1940  La URSS continua neutral però ajudant a Alemanya.
 Roosvelt ha promès ajudes a Churchill però no pot entrar en guerra sense el suport del Congres i el Senat i va ajudant puntualment als britànics.
 Alemanya és la reina del continent amb dues excepcions: l’est de la URSS (objectiu final) i el Mediterrani, àrea d’expansió italiana.
15 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona  Itàlia, que havia dit a Hitler que no estaria preparada per entrar en guerra fins l’any 42 o 43, veient l’evolució d’Alemanya entra en guerra el maig de 1940 ja que no es vol quedar fora del botí. Ara mentre Alemanya ataca França pel nord i per l’est, Itàlia ho fa pel sud.
Això provocarà que les úniques victòries franceses de l’època siguin contra els italians, amb les seves primeres dues derrotes. Itàlia aconseguirà un tros de França de la costa blava i la illa de Còrsega.
Per consolidar la presència Mediterrània, Itàlia es llençarà l’octubre de 1940 sobre Albània, i des d’allí sobre Grècia. La primera ocupació s’aconsegueix amb dificultats i la de Grècia és un autèntic desastre.
Tot això obligarà a Alemanya a intervenir en tres zones que no preveia: a l’Àfrica del nord, sobre Grècia i sobre els Balcans.
De inicis fins al maig de 1941, i amb els tres últims atacs no previstos, Alemanya passa a ser el continent alemany I a ser el continent Alemany II, una Alemanya que ara pot amenaçar Turquia i Egipte des de Grècia. Romania, Bulgària i Hongria, independents, són aliats directes i incondicionals d’Alemanya.
La campanya de França culmina el 23 de juny de 1940 quan el mariscal Petain, que ha estat nomenat president de la República, accepta la derrota militar, ordena la fi dels combats i es disposa a signar un armistici amb Alemanya per posar fi als combats i reordenar el país. Això significa la partició del país.
- La zona nord i central queda sota administració directa dels alemanys - La costa atlàntica i més propera a la Gran Bretanya és una zona militar - La zona central i del sud, amb capital a la ciutat de Vichy, es converteix en una nova França coneguda com la França de Vichy, encapçalada pel mariscal Petain. Serà també la França col·laboracionista.
És un estat independent sotmès als interessos alemanys amb l’objectiu de proveir Alemanya de productes de primera necessitat, de mà d’obra, i controlar l’imperi colonial francès a l’Àfrica, a l’Orient Mitjà i a les illes del Carib.
16 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Tot això és important per entendre perquè l’Espanya franquista no acabarà entrant en la Segona Guerra Mundial.
Alemanya, amb la derrota de França, té l’oportunitat de donar espais ocupats a Espanya i aquesta vol entrar a canvi de territoris, però Alemanya veu més oportú que aquest país pobre es quedi fora: serà una càrrega i no una ajuda.
El junt de 1941 un pas definitiu justifica el caràcter mundial de la guerra: l’operació barbarroja, la gran ofensiva sobre la unió soviètica.
Aquesta ha de ser una guerra racial, ideològica, colonial, d’extermini i per tant, no té res a veure amb els cànons tradicionals de tot enfrontament bèl·lic que s’hagués produït en el continent europeu en els segles anteriors.
Aquí comença el que podríem dir la tercera part del continent europeu alemany que arribarà als seus límits màxims, des de l’Atlàntic fins a la zona del Caucas i que té cronològicament el seu final el novembre de 1943 quan els soviètics recuperin la capital Ucraïna.
- S’ha de destruir el poder judeobolxevic, el govern comunista de Moscou i l’exèrcit Roig. La liquidació d’aquest poder significa destruir definitivament l’amenaça d’un continent europeu controlat pels comunistes.
- S’han de destruir totes aquelles estructures econòmiques, físiques, demogràfiques que pugin ser un impediment per a la colonització de les terres de l’est. A diferència de l’Europa occidental, els soldats alemanys hi trobaran dos tipus de població: eslava i jueva. Aquest tipus d’ésser humà és racialment inferior i que només té dues opcions: desaparèixer o sotmetre’s a un esclavisme extrem.
L’operació barbaroja té un èxit brutal entre el juny i el novembre de 1941.
Els exèrcits alemanys destrueixen els principals exèrcits soviètics amb una facilitat extraordinària i fan uns tres milions de presoners de guerra.
Però aquesta campanya és exitosa amb dues excepcions: Leningrad i Moscou.
Kiev cau a l’estiu, però aquests dos no. Leningrad quedarà assetjada fins al gener de 1944, quan és alliberada pels mateixos soviètics, i Moscou es salva el novembre de 1941 gràcies al mal temps i a la resistència de la població.
17 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Les tropes alemanyes, que volien acabar la guerra abans de que arribés el fred, van tenir baixes per congelació, se’ls gelava la gasolida dels dipòsits, hi havia ferits amb amputacions per congelació i l’ofensiva va quedar aturada.
A partir de març del 1942, els alemanys es dirigeixen al sud, a la zona de Crimea i fins a Stalingrad, que és l’objectiu estratègic fonamental. Per tant, la batalla de Stalingrad (novembre del 42 - febrer del 43) és la batalla clau.
La guanyaran els soviètics i serà la primera gran derrota d’alemanya en tota la guerra. L’agost de 1943, l’anomenada batalla de Kursk, és l’última batalla ofensiva dels alemanys i a partir d’aquí comença la seva lenta retirada.
EL NOU ORDRE EUROPEU Durant un període determinat Europa estava sota el domini de l’Alemanya nazi, una idea que va partir del concepte de Lebensraum (espai vital), és a dir, territoris necessaris per assegurar la supervivència del nou imperi alemany.
Quan arrenca la guerra la guerra el 1939 la idea de Lebensarum es manté però s’hi apliquen unes dosis de pragmatisme que no estaven previstes inicialment.
Es mantindrà l’esquema bàsic que es l’expansió cap a l’est d’Europa, fonamentalment Polònia i la URSS fins als Urals (Rússia europea), a la vegada que es neutralitza França i s’expulsaria la Gran Bretanya del continent. Alemanya seria la gran potencia europea i Gran Bretanya es limitaria a les seves possessions imperials, renunciant a tota mena d’influència sobre el món.
Entre 1940-1941, arran dels èxits militars i l’ocupació de l’Europa occidental, es comença a configurar un nou model d’ocupació europea.
Per una banda tenim els antics territoris polonesos i Lituània, que estan sent utilitzats com a zones d’experimentació neocolonial. Per altra banda els grans països de l’Europa occidental on s’intenta posar l’economia al servei d’Alemanya.
Això es mantindrà fins al fi de la guerra.
18 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona A partir de l’estiu de 1941 aquest esquema canvia i l’objectiu passa a ser l’est d’Europa (territoris polonesos i soviètics). Aquest territori, un cop conquistat, seria sotmès a una reorganització demogràfica, social i ètnica. Per tant, aquesta conquesta implica la destrucció del poder bolxevic i la submissió de la població indígena segons criteris racials.
L’exercit alemany i els seus aliats són la personificació d’una raça superior, la raça ària, d’arrels indoeuropees de la qual en deriva la població germànica i el món anglosaxó juntament amb els noruecs i holandesos.
Per explicar perquè la raça ària pot ser superior i tractar-se amb els italians, hi ha una teoria inventada que diu que Itàlia és una raça llatina (Espanya també).
Davant d’aquestes tropes es trobaran una barreja de races inferiors de les quals destaca l’eslava, una raça contaminada per l’element judeo-bolxevic, un element que s’ha d’eliminar per a fer possible la reordenació.
Els excedents demogràfics de l’alemanya nazi o voluntaris provinents de països com Holanda o Noruega ocupen el territori i explotacions agrícoles, per tant, se situen sobre el territori per viure-hi i explotar els seus recursos deixant la població indígena com a ma d’obra esclava.
Aquest programa vindrà impulsat a partir de diferents instancies oficials de l’estat alemany del III Reich. Hi participen des dels territoris de l’est, encapçalats per Alfred Rosenberg, fins a les SS. I es que una gran quantitat d’organismes públics s’estan barallant per poder gestionar els nous territoris.
Però el que han de tenir en compte tots ells es que aquesta gestió ha de transferir en màxim de riquesa a Alemanya. Els mètodes són indiferents. A Polònia es faran servir dos programes que després es faran servir als altres territoris: - Expulsar la població d’origen polonès dels territoris annexionats per Alemanya i entregar els patrimonis d’aquesta població a Alemanya.
- Arianització dels negocis jueus, es confisquen i es lliuren als organismes públics i dependents o a particulars i oficials de l’alemanya nazi.
19 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona El conjunt de l’Europa ocupada acabarà pagant l’esforç bèl·lic alemany fins el 1945. El III Reich no patirà cap mena d’escassetat de productes i aconseguirà ser l’única potència continental europea. Però aquesta construcció europea s’anirà desmuntant a mesura que es vagi perdent la guerra.
L’EXTERMINI DELS JUEUS - SOHA El nazisme va recollir l’herència de l’antisemitisme europeu preexistent des dels orígens del cristianisme i li va donar una nova dimensió. Els jueus són el poble deïcida que havia assassinat els Messies. El nazisme identifica els jueus com una comunitat estranya en el món europeu, com un grup ètnic, religiós, cultural i social diferent de la resta de la població. La “ràbia jueva” s’aniria manifestant al llarg dels anys amb la coneguda Progroms.
A finals del segle XIX, en la Rússia Tsarista, apareixerà un pamflet anònim anomenat els Protocols dels Set Savis de Sió, on s’explica l’existència d’un govern secret format per jueus que resideix en algun lloc de l’Europa central i que té com a objectiu el domini econòmic del món.
D’aquí es derivarà la idea de la Conspiració Jueva Mundial. El pamflet tindrà un èxit enorme, serà confeccionat per un policia de la Rússia tsarista, i serà traduït a més idiomes. Aquest pamflet reforçarà les tendències antisemites.
El nazisme recull aquesta llarga tradició i li aplica tota una sèrie de filtres de caràcter racista i criminal que porten a la conclusió que els jueus no són assimilables a les societats europees i que per tant n’han de ser apartats.
20 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona El primer pas es dona el 1935 amb les anomenades lleis de Nuremberg, per les quals la població jueva alemanya començarà a patir l’aplicació de tota mena de mesures discriminatòries: no poden accedir a càrrecs públics, a segons quin treball, no poden tenir relacions amb gent l’origen alemany i no poden tenir personal domèstic alemany.
A partir de 1935 fins al 1939 s’impulsa una política d’emigració forçosa. Es facilita la marxa de població jueva alemanya amb la condició de que deixin a alemanya els seus patrimonis. Aquests jueus aniran a Gran Bretanya, EEUU, França o Palestina. Però hi ha dos problemes: 1. Els britànics adopten una política restrictiva a l’hora de rebre immigració europea.
2. Cal aconseguir l’equilibri entre àrabs i jueus a Palestina.
També s’opta pels ghettos urbans, el trasllat de població jueva a zones rurals o urbanes sota control policial i militar. La idea és que un cop s’hagin agafat totes les seves possessions, siguin utilitzats com a mà d’obra barata o esclaus.
També es creà el Pla Madagascar, que consistia en enviar aquest jueus a l’illa de Madagascar. Però es necessitava molts combois, control del territori i s’havia de creuar per zones perilloses en temps de guerra. No serà possible.
La situació es complica quan el juny de 1941 es comença la guerra contra la URSS i les tropes alemanyes es fan càrrec de nova població jueva que no ha pogut escapar de l’ofensiva alemanya. Tal i com està evolucionant la guerra, quedaran sota domini alemany al voltant d’uns 11 milions de jueus.
Llavors Hitler encarrega a Hevdrich que busqui una SOLUCIÓ FINAL pel problema jueu. Aquesta assumeix el càrrec i el gener de 1942 organitza la Conferència de Wannsee a Berlín. Hi participa tota la cúpula nazi i defineixen: 1. Qui o que és la població jueva? 21 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Hi ha diferents categories de jueus, n’hi ha de plens (amb avantpassats jueus) i a partir d’aquí s’obra una degradació: fills de matrimonis mixos, avis que no són jueus, que tenen algun tipus d’honor concedit per Alemanya, etc. Si algú que és mig jueu ho pot demostrar davant les SS no se’l pot exterminar.
2. Com eliminar els jueus de l’espai vital del poble alemany? S’amplien els camps de concentració existents i la població jueva que caigui en mans dels alemanys serà dividida entre útil i no útil (gent gran, malalts, dones i nens), els quals seran destinats a camps d’extermini. La resta seran enviats a camps de concentració on seran utilitzats com a mà d’obra per a la indústria fins a la seva mort o fins que deixen de ser eficients i s’hagin de matar (la SS instal·la factories als camps).
Aquests camps fan que Polònia perdi el 80% de població jueva, Lituània el 87% i Txecoslovàquia i Alemanya també una bona part. En total han desaparegut 6 milions de jueus i els supervivents emigraran a Palestina reforçant moviments en pro de la formació d’un estat jueu a Palestina o bé emigraran fora d’Europa (EEUU).
El desembre de 1941, arran de l’atac a Pearl Harbour, Alemanya declara la guerra a Estats Units. Amb això es defineixen els dos grans bàndols de la Guerra Freda:  Eix Japó – Alemanya – Itàlia  Aliats: Gran Bretanya, Estats Units, Unió Soviètica, Xina i França.
Aquest bàndol es comença a construir el 1940 en l’etapa de la Drôle de Guerre quan els governs de Londres i París busquen el suport logístic i armamentista dels Estats Units. També entre la caiguda de França i l’agost de 1941, quan la Gran Bretanya crea una trama de complicitats amb el govern nordamericà per a poder disposar de la seva ajuda i combatre ella sola a Alemanya.
Des de l’any 1933 hi ha una administració demòcrata per part de Roosvelt que ha llançat el programa econòmic New Deal, un programa ambiciós per a treure al país de la crisi del crack de 1929. És un programa inspirat per John Maynard Keynes i basat en l’esforç de la inversió pública de l’Estat. Però aquest presenta dos problemes: 22 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona  Resistència interna: hi ha una notable oposició considerant que la política demòcrata d’aquell moment tenia una mentalitat comunista.
 Polítiques aïllacionistes (presents en sectors republicans i extremistes), segons les quals el que succeeixi a Europa és un problema europeu en la que els nordamericans no hi han de fer res: els grans interessos nordamericans son sortir de la crisi, mantenir i aprofundir en el domini americà sobre el seu continent i vigilar la hipotètica amenaça Japonesa a l’àrea del Pacífic.
Durant els seus dos primers mandats Roosvelt manté la política del New Deal i el 1940, quan es presenta a un tercer mandat, ho fa sobre la promesa que no portarà el país a una Guerra Mundial. Tot això deixa la porta oberta a la col·laboració amb un vell aliat com Gran Bretanya (per raons de llengua, historia...). Per tant, Estats Units proveirà aquest país a canvi de cessió de territoris per a implantar bases militars nordamericanes. Tot això acabarà accelerant-se amb dos fets:  Març de 1941 – Llei de Préstec i Arrendament. Roosvelt ha guanyat les seves terceres eleccions i el març de 1941 aconsegueix que la cambra nordamericana aprovi aquesta llei que diu que el govern dels EEUU pot llogar i prestar material de caràcter militar, tecnològic, etc, als seus aliats (GB) a canvi que el país que rebi aquest ajut el pagui amb règim de lloguer o el pagui un cop acabat el conflicte.
La llei és important perquè la Gran Bretanya ja havia acabat les reserves financeres per a comprar ajut militar als EEUU però tot i així el necessitava.
L’administració demòcrata d’aquells moments té molt clar que una victòria nazi a Europa no implica només al continent, sino que posa en perill l’equilibri internacional i els interessos nordamericans en àrees molt sensibles de l’Atlàntic i en el seu mateix continent.
 Agost de 1941 - Carta de l’Atlàntic. És un document oficial que es fa públic després de la primera trobada entre Churchill i Roosvelt. L’administració Roosvelt té molt clara la necessitat d’ajudar la Gran Bretanya i que ha de justificar molt bé aquest suport.
23 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Defensa que aquest suport recau en la necessitat de derrotar a l’Alemanya nazi i alliberar els països ocupats per aquesta. A més, aquesta carta també recull un punt que serà importantíssim per als republicans espanyols exiliats després de la guerra del franquisme, ja que es diu que el suport nordamericà als britànics es fa per alliberar aquells països ocupats pel feixisme o nazisme i permetre que els pobles d’aquests països puguin decidir lliurement el seu destí.
La qüestió era: Espanya entra dins d’aquesta categoria? El franquisme es la forma espanyola del feixisme europeu i va guanyar la guerra civil gracies a l’ajuda dels feixismes, per tant és un aliat lògic d’aquests. Cal suposar que Espanya està englobada dins d’aquest grup.
Aquest document serà la declaració moral de guerra contra l’Alemanya nazi i a la vegada, un element cohesionador del nucli d’aliats.
El juny de 1941, amb l’atac alemany a la Unió Soviètica, la Gran Bretanya i l’URSS estableixen una al·liança de col·laboració amb l’enemic comú: l’Alemanya nazi.
Aquest acord rebrà el nom de l’estranya aliança en la mesura que el règim soviètic és antagònic a una democràcia com la britànica. El desembre de 1941, amb l’atac Japonès a Pearl Harbour, es consolida el bloc aliat.
Després, i sobretot a partir dels primers mesos de 1943, el que serà important i urgent serà preparar la postguerra a partir del càlcul aliat que inevitablement alemanys i japonesos acabaran perdent la guerra. El primer pas serà: 1. Conferència de Casablanca (gener de 1943).
Després d’haver definit genèricament els objectius de la guerra amb la Unió Soviètica, es comença a parlar de política de postguerra.
El novembre de 1942 s’ha creat el primer front a partir del desembarcament a l’Àfrica del nord per a crear les bases mínimes per a un posterior assalt al continent europeu (operació antorxa). En aquesta conferència es planteja una primera qüestió que és obrir un segon front a l’àrea occidental d’Europa per a descarregar la pressió sobre els soviètics.
El punt central d’aquesta conferència és decidir com acabarà la guerra: rendició incondicional de l’enemic i una rendició conjunta davant dels aliats.
Una altra decisió és per on començar a debilitar Alemanya a l’hora d’ajudar a la Unió Soviètica. Es decideix atacar el continent per la via Italiana.
24 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona 2. Conferència de Teheran (novembre de 1943).
En aquesta participen directament els soviètics i es concretaran continguts polítics. Es discuteix sobre el futur d’Alemanya un cop acabada la guerra. Hi ha dues o tres idees genèriques: desmembrar Alemanya en estats petits, mantenir Alemanya com un estat estrictament agrícola (desmantellant la seva industria general) o repartir els territoris germànics (Àustria i Alemanya) en diferents estats federats.
També apareix l’anomenat problema polonès, la futura reconstrucció de l’estat de Polònia sobre territoris alemanys i no sobre el territori que Polònia havia perdut a favor de la URSS a través del Pacte de No Agressió.
Per últim es decideix obrir un nou front europeu amb un desembarcament a Normandia a mitjans de 1944 i la 3. Conferència de Moscou. Aquesta fou una trobada entre Churchill i Stalin que responia a una preocupació creixent del primer ministre britànic sobre l’Europa de la immediata postguerra.
L’octubre de 1944 els aliats occidentals han desembarcat amb èxit a Normandia, han alliberat França i també Bèlgica però no han arribat a la frontera amb Alemanya. A la banda est, al costat soviètic, no han arribat només a Polònia, sino que han ocupat Romania i Bulgària alhora que han agafat una prominència a Europa. Churchill comença a veure la possibilitat de que l’empenta soviètica generi un continent dividit. Davant d’això proposa una trobada amb Stalin per a discutir el nou mapa europeu.
El primer punt del desacord es el de Polònia: Churchill demana garanties per unes futures eleccions democràtiques i Stalin en fa promeses vagues. El pas següent és veure la situació país per país. Aquí es produeix una escena que Churchill recalca en les seves memòries: “El moment era l’adequat per actuar i vaig dir: arreglem assumptes als Balcans, hi tenim interessos, procurem evitar un enfrontament entre nosaltres.” Es van repartir influències a tots els països.
4. Conferència Yalta (febrer de 1942).
Qüestió Alemanya. Els aliats n’accepten la divisió en tres zones (que després seran quatre amb l’ocupació de França). Aquestes zones estan coordinades 25 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona per una autoritat aliada i es desnazificarà la població. Pel que fa als soviètics s’haurà de procedir al pagament de repressions de guerra, un pagament que no només es farà en metàl·lic sinó que també es fara amb el trasllat d’estructures alemanyes a territori soviètic.
Qüestió polonesa. Polònia es reconstruirà sobre territoris alemanys amb noves fronteres. Un cop acabada la guerra es convocaran eleccions lliures a partir de la formació prèvia d’un govern d’unitat entre els comunistes polonesos que hi ha a Moscou (comitè de Lublin) i els exiliats anticomunistes polonesos a Londres.
Qüestió Japonesa. La Unió Soviètica es compromet a declarar-li la guerra per ajudar als Estats Units.
Creació d’un nou organisme internacional: Nacions Unides (ONU) 5. Conferència a Postdam (juliol de 1945).
La guerra a Europa ja ha acabat i els soviètics han alliberat/ocupat la meitat del continent europeu excepte dos països: Iugoslàvia i Grècia.
S’arriba a aquesta conferència amb la sensació de que moltes de les coses discutides a les conferències prèvies no es podran dur a terme.
Roosvelt ha mort el 1945 i s’ha substituït per Truman, qui es refia molt menys dels soviètics i arriba sabent que ja té dues bombes atòmiques preparades.
També s’ha de destacar el fet que Churchill perd les eleccions enfront del laborista Clement Attlee, qui té com a prioritat la consolidació de la societat britànica a la sortida de la guerra.
Finalment no hi haurà grans acords, és deixarà la qüestió polonesa amb ambigüitat i només s’aconseguirà construir un model de gestió provisional de l’Alemanya ocupada i el convenciment no expressat que la política interaliada s’ha acabat a favor de polítiques locals determinades per la influència de cada país vencedor en aquella àrea que ocupa.
L’inici de la Guerra Freda ve marcada per una catàstrofe demogràfica per culpa de la Guerra (50 milions de morts) i per emigracions forçoses (5 milions d’Alemanys són expulsats de Polònia, Txecoslovàquia i Hongria).
26 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Alemanya serà alimentada des de fora i canviarà en termes polítics i culturals. A la Gran Bretanya Clement Attle substitueix Churchill i aquests duen a terme transformacions socials (incorporació dona al treball, principi estat del benestar). En l’anomenat informe Beveridge es concreten les formes d’un estat modern.
En els primers governs d’unitat de postguerra predominen les esquerres. Entre l’any 1945 i 1946 hi haurà una evolució política i cultural cap a posicions obertament socialdemòcrates que impulsaran els països occidental cap a la seva reconstrucció amb l’ajut de l’estat del benestar.
A partir de 1945 també emergeixen dues potències que passen a dirigir les grans línies de la reorganització del món: Estats Units i la Unió Soviètica.
Estats Units trenca amb la tradició aïllacionista i assumei el paper de director de polítiques mundials. L’emergència de la Unió Soviètica, que la situa per primer cop com a gran potència mundial, consolida el model soviètic i fa desaparèixer qualsevol amenaça sobre la sobrevivència del règim.
Tot això mostrarà la caiguda de les velles potències: Gran Bretanya i França.
Un altre gran element que sorgeix és l’inici dels processos de descolonització, començant pel britànic. La guerra al pacífic no només ha tingut uns costos molt alts (demogràfics, econòmics, socials...), sinó que ha debilitat els llaços entre les metròpolis i les seves colònies de referència. En aquest context els britànics patiran les dues primeres ferides sagnants en el seu imperi: - Palestina. Aquesta comença a rebre la pressió d’arribades massives de jueus supervivents a la catàstrofe nazi i s’agreuja la situació tot reforçant-se la opinió juevasionista que defensa la creació d’un estat jueu a Palestina com a única opció viable per a salvar el poble jueu.
- Independència de la India.
En el cas europeu, el març de 1946 Winston Churchill certifica públicament la divisió del continent en dos blocs a través del Teló d’Acer: un bloc soviètic i l’Europa occidental.
A l’acabament de la Segona Guerra Mundial Alemanya havia quedat dividida en quatre zones d’ocupació militar controlades pels vencedors: soviètics, nord27 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona americans, britànics i francesos. Els aliats van decidir unificar els seus territoris i van anunciar la intenció de crear un Estat federal alemany separat de la zona russa i establir-hi un sistema monetari comú. La capital, Berlín, es trobava en territori soviètic. L’URSS va decidir tancar la frontera i aïllar el sector occidental de la ciutat.
El blocatge de Berlín va durar gairebé un any. Estats Units hi va respondre establint un pont aeri ininterromput per abastar la zona oest de la ciutat.
Els Estats Units van teixir una xarxa d’aliances i de pactes militars amb l’objectiu d’aïllar l’URSS i d’encerclar-la. L’any 1949 es va signar el Pacte Atlàntic, integrat pels EUA, el Canadà i deu països de l’Europa occidental. Fou l’origen de l’OTAN, un organisme de cooperació militar. Com a resposta, l’URSS i els països de l’Est van crear el COMECON una organització econòmica del bloc socialista.
El 1947 Truman, president dels EUA, va oferir suport polític i militar a tots els països que se sentíssim amenaçats pel comunisme. El secretari d’estat Marshall va presentar el programa d’assistència a Europa: el Pla Marshall. Aquest pla oferia ajuda en forma de crèdits i donacions que havien de repartir-se entre els països que l’acceptessin. Com a condició prèvia, s’exigia l’expulsió dels ministres comunistes dels governs de coalició. La majoria dels països occidentals van acceptar la proposta i van organitzar l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).
Davant d’això Stalin reafirmà un món dividit per dos sectors irreconciliables i deixava voluntat de liderar les lluites revolucionàries o fer-los costat arreu del món. A més, va instar els partits comunistes d’Europa a construir governs submisos a Moscou i es va crear el Kominform, una organització que havia d’ensenyar als partits comunistes d’Europa l’estratègia que havien de seguir en cada moment.
Després de la derrota del Japó el nord de la península de Corea va ser ocupat per les tropes russes (administració comunista), i el sud, per les nord-americanes (dictadura militar). L’any 1949 es va produir la retirada dels soviètics i la divisió de Corea es va consolidar.
El juny de 1950 Stalin va animar als seus aliats de Corea del Nord a envair el sud.
L’ONU va condemnar l’agressió i va acceptar enviar-hi tropes nordamericanes comandades pel general MacArthur. Els nordamericans es van oposar a la invasió i van iniciar l’expansió cap al nord, però la intervenció de les tropes xineses es va obligar a recular. Per evitar l’extensió del conflicte, Truman destituí MacArthur. El 28 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona conflicte es va acabar amb la Pau de Panmunjom, l’any 1953, que va consolidar la divisió de les dues Corees. S’havien produït més d’un milió de morts.
29 ...