Tema 4 derecho administrativo I (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. El reglament El reglament Es la font del dret mes important.
El reglament son normes que provenen de l’administració publica, perquè té potestat reglamentaria.
Característiques El reglament sempre esta per sota de la llei i de la constitució. Es a dir, la seva relació amb la llei es sempre d’inferioritat. Hi ha una relació de jerarquia.
El nom del reglament es un nom molt ampli perquè la norma normalment no agafa el nom del reglament, sinó de l’òrgan del que prové.
No tots el que agafen aquest nom son reglaments, no tot el que diu reglament a dintre hi haurà un reglament. Ha de regular una determinada matèria.
Diferencia entre reglament - llei   Entre aquestes dos normes hi ha una relació de jerarquia de manera que un reglament que sigui contrari a la llei es nul.
L’origen de les dos potestats. La potestat reglamentaria ve sempre d’una administració publica mentre que la llei ve de la potestat legislativa La potestat legislativa ve atribuïda als parlaments i per la constitució i estatuts d’autonomia i en canvi la reglamentaria esta atribuïda de forma genèrica a l’administració de l’estat a la CE de forma indirecta a les CA, però fonamentalment ve atribuïda per les lleis.
Les lleis no tenen límit material, poden tractar qualsevol matèria. Pro la potestat reglamentaria nomes actua quan ho diu la llei, per tant no es il·limitada.
Com es relacionen? El reglament pot tenir 3 tipus de relació amb la llei: Reglament executiu. Quan desenvolupa la llei.
Reglament independent. Quan no desenvolupa una llei però no son contraris a la llei.
Àmbits on la llei no arriba.
Reglaments contraris a la llei. No poden existir perquè son nuls, però existeixen en situacions excepcionals.
Diferencia entre reglament i actes administratius El reglament es una norma jurídica, es a dir, que innova l’ordenament jurídic. En canvi l’acte administratiu es l’aplicació de la norma a un supòsit concret, ja afecti una persona o grup de persones.
Els reglaments quan son contraris al ordenament jurídic son nuls mentre que els actes administratius que son contraris al ordenament jurídic son nuls o anul·lables.
El procediment. Les normes que regulen com es fa un reglament son normes diferents i per tant procediment diferent a la que s’elabora o es fa un acte administratiu.
El reglament perquè sigui eficaç cal que sigui públic en canvi l’acte administratiu lo normal es que no necessiti publicació sinó notificació i normalment els efectes son immediats desprès de la notificació.
El reglaments son derogables en qualsevol moment, en canvi els actes administratius quan son favorables a l’interessat son difícilment revocables.
Normalment el reglament va dirigit a un conjunt de ciutadans, mentre que els actes administratius son singulars, dirigits a un ciutadà o grup concret de ciutadans. Aquesta afirmació té excepcions.
Els reglaments nomes es poden recórrer en via jurisdiccional, es a dir, que si algú vol recórrer ha de ser directament en el contenciós administratiu en canvi l’acte administratiu es pot recórrer davant de la pròpia administració amb els recursos administratius.
Per a elaborar un reglament hi ha un procediment i en canvi per fer un acte administratiu es un altre. Segons el procediment sabem si es acte o reglament.
El reglament es una norma dirigida als ciutadans en general i l’acte administratiu no té un abast general, no va dirigit a un conjunt de ciutadans, sinó una persona o grup de persones concretes.
Diferents tipus de reglament Segons d’ on venen els reglaments, segons quina administració, trobem: Reglament estatal. Venen de la administració de l’estat i son dictats pels òrgans competents dins d’aquesta administració, el govern i els ministres Reglaments Autonòmics. Es dicten per part de les CCAA i son dictats també pel govern i en algun cas per els consellers dels diferents del departament Reglaments locals. Dictats per algunes administracions locals, sigui província, municipi i l’òrgan competent es sempre el ple. Excepcionalment l’alcalde pot dictar unes normes de caràcter semi reglamentari que son els bands.
Existeixen altres ents públics que no son les territorials que poden dictar reglaments: D’òrgans legislatius. El de les cambres, parlaments autonòmics son normes de funcionament d’aquestes instancies parlamentaries. Agafen el nom de reglament perquè el seu objectiu es organitzar el funcionament dels diferents parlaments però en realitat, en sentit estricte no son reglaments, sinó normes que no venen del govern sinó de la pròpia cambra legislativa.
Reglament d’organització i funcionament del TC i del poder judicial. Aquests reglaments que també son instancies constitucionals, tenen un reglament de funcionament que es producte d’una potestat reglamentaria atípica, que suposa que son fruit de que ells mateixos per tal de protegir-los es poden donar les seves pròpies normes de funcionament.
Reglaments internacionals i de la UE. Malgrat que agafa el nom de reglament son normes que provenen de diferents òrgans internacionals que tenen capacitat normativa. Moltes de les normes d’aquests reglaments son convenis internacionals( acords entre estats) i en canvi els reglaments de la UE son normes de caràcter legislatiu que s‘apliquen en igualtat de condicions que les lleis internes. Per tant aquests tipus de reglament intern estan equiparats a les normes amb rang de llei.
Reglaments que donen entitats de caràcter privat ( entitats, associacions, etc). Son normes que no tenen caràcter públic i es donen de caràcter privat per tal de regular el seu funcionament intern.
Altre classificació es segons la seva relació amb la llei En general una de les mes importants característiques del reglament es la seva submissió a la llei, perquè la jerarquia normativa te caràcter inferior. Un reglament contrari a la llei es nul.
Reglaments Executius. Reglament que completa la llei, es a dir, desenvolupa una norma de caràcter legislatiu. Normalment la pròpia llei en el seu article reconeix que serà regulat el desenvolupament del reglament.
Donen un termini per tal que la llei sigui desenvolupada pel reglament. En aquest desenvolupament el reglament no pot contradir la llei però si matisar i desenvolupar.
Moltes vegades es planteja quan el reglament estableix mes limitacions que la llei si son legals o contraris a la llei.
La llei de procediment legislatiu diu que en el procediment d’elaboració d’un procediment executiu es necessari un dictamen preceptiu d’un òrgan consultiu.
Reglaments Independents. Es aquell reglament que regulen espais no regulats per la llei. El reglament independent no pot existir excepte en un espai que son els reglaments organitzatius. Aquests son tots aquells que regulen l’organització interna d’una administració publica.
Hi ha molts perquè les normes deixen molts espais sense regular i no demanant ser desenvolupades per reglaments l’administració ha de fer un reglament per poder desenvolupar la llei. O be la llei no especifica res sobre alguna matèria o be especificant alguns articles el reglament el desenvolupa amb més articles Reglaments Contraris a la llei o de necessitat. Son reglaments excepcionals, sempre temporals que van en contra del que diu la norma de rang legal. En general el reglament contrari a la llei es nul, però les lleis permeten que en situacions excepcionals es puguin dictar reglaments que suspenguin la suspensió de la norma, que la impossibilitin davant d’una situació de caràcter excepcional.
Distinció entre reglaments interns o organitzatius i reglaments externs o jurídics Reglaments interns o organitzatius. Té com a funció organitzar i regular el funcionament de la pròpia administració i per tant el seu objectiu no es regular situacions jurídiques del ciutadà, sinó el reglament d’aquesta mateixa administració.
Dintre d’una administració a part de tenir el seu reglament s’utilitzen uns reglaments de caràcter intern que s’anomenen circulars o instruccions.
Les circulars i instruccions son normes de funcionament o direcció que dirigeixen els òrgans superiors cap els òrgans inferiors.
Reglaments externs o jurídics. Son aquells reglaments que creen, suprimeixen o modifiquen drets de particulars, es a dir, que afecten directament a l’àmbit jurídic del ciutadà.
Les circulars i instruccions, en alguns casos poden ser reglaments externs o jurídics quan es donen en el marc de relacions d’especial subjecció. En el àmbit aquest es possible dictar reglaments, instruccions i circulars que tenen caràcter jurídic, es a dir que modifiquen, creen o extingeixen drets.
D’ on ve la potestat reglamentaria i característiques Com un òrgan administratiu té potestat reglamentaria? Li ha d’ estar atribuïda directament de forma expressa per una llei, una norma de rang legal. Necessiten 2 elements:   Que hi hagi una atribució expressa, clara i precisa.
Que aquesta atribució ha de venir feta d’una norma amb rang legal o constitucional. La llei ha d’establir quina administració i quin òrgan te potestat normativa i en quin àmbit té aquesta potestat normativa Quins límits té la potestat reglamentaria? En quines matèries pot entrar? No es una potestat il·limitada a diferencia de la potestat legislativa. L’administració no pot elegir fer reglaments sense límits, sinó que en té una sèrie de límits: Límits de caràcter material Principis generals del dret. En especial la prohibició d’arbitrarietat i irretroactivitat.
Un reglament mai pot regular de forma arbitraria la activitat de l’administració, ha d’establir uns elements de caràcter reglat per tal que la administració hagi de seguirlos en la seva presa de decisions.
Principi de irretroactivitat. Els reglaments han de seguir que les normes no son o poden ser retroactives excepte que siguin favorables al ciutadà.
La pròpia llei. El reglament mai pot contradir la llei. si la llei marca un àmbit aquest nomes pot complir-lo. Aquesta limitació es especialment important en els supòsits de reserva de llei perquè el reglament no pot entrar a regular la matèria, excepte que la llei li permeti i aquesta nomes li poden permetre quan ha establert un nucli essencial de la llei i en la llei.
Límits de caràcter formal Límit de la competència. L’administració pot dictar reglament sempre que ho faci l’òrgan competent i sobre la matèria de la que es competent.
Jerarquia normativa. En cada ordenament, el reglament ha de ser o ha d’estar d’acord amb la llei, la constitució i els reglaments superiors que hi hagin.
Procediment d’elaboració. Cada reglament per ser elaborat necessita seguir un procediment i es diferent segons cada administració publica. Té una sèrie d’elements comuns però son diferents. No seguir parts substancials d’aquest procediment suposa que el reglament es nul.
Per elaborar un reglament cal tenir en compte que l’administració esta creant una norma que innova o canvia l’ordenament jurídic. Per tant aquesta com a part de l’ordenament jurídic te una sèrie de límits materials que haurà de tenir en compte l’administració.
Aquest límits es tindran en compte als actes preparatoris.
Límits:  La legislació vigent en aquell moment. Lleis o normes de caràcter legal o superior amb les que ha d’estar amb conformitat. Pot emmarcar-se en mes d’una llei, en varies legislacions.
  Competència. No sol hi ha d’haver una llei de referència sinó que aquella administració que ha de dictar el reglament ha de ser competent en la matèria Que l’òrgan que aprovarà el reglament ha de tenir potestat reglamentaria. La té el Govern i ple de l’ajuntament.
A partir d’aquest moment comença el procediment del reglament i es tan important com el seu contingut. Si el reglament no segueix el procediment aquests reglaments seran nuls per no haver seguit el procediment Iniciació del procediment La iniciació pot ser de qualsevol tipus, però normalment es que la unitat directiva i competent per raó de la matèria decideix iniciar un procediment, per o be crear una nova regulació o modificar la regulació ja existent.
Aquesta unitat directiva ha d’acompanyar aquesta directiva amb un informe de necessitat i d’oportunitat de la nova normativa. També d’un informe econòmic que ha de reflectir quin cost econòmic te posar en marxa aquest reglament.
S’han de demanar a part, informes o dictàmens que poden ser de dos tipus: Informes preceptius. Que la norma t’obliga a demanar-los.
Informes no preceptius. Informes que l’administració, perquè creu que sera millor per elaborar el document, sol·licita per tal de millorar la legalitat i l’encert del reglament.
Al procediment que iniciem hi haurà de constar tots aquests documents que son com si fossin el perquè, els antecedents junt amb les memòries i informes que fan necessari aquest reglament.
Tràmits preceptius Tràmit d’audiència, en alguns casos tràmit de informació publica. Donar a conèixer als destinataris que tenen drets o interessos legítims afectats al projecte de reglament per tal que puguin fer al·legacions que creguin convenients. Es un tràmit essencial del procediment de tal manera que no fer-lo o descuidar-se d’alguna organització dedicada a l’objecte del reglament suposa la nul·litat del reglament.
Una vegada donat a conèixer s’ha de donar un termini raonable no inferior a 15 dies perquè aquest document pugui ser estudiat i puguin presentar al·legacions. També hi ha la possibilitat de publicar el projecte quan per les característiques de la disposició pugui afectar a moltes mes persones o institucions no identificades per la administració.
Informes. Son normalment informes interns a diferencia dels dictàmens que poden ser externs.
Hi ha d’haver un informe del departament corresponent.
També un informe de la secretaria general tècnica.
També un informe d’un òrgan consultiu, sigui a nivell d’estat del consell d’estat, sigui en el cas de la generalitat de la comissió jurídica assessora. Aquest informe es preceptiu nomes pels reglaments de caràcter executiu.
Un cop fet l’administració ha de respondre aquestes al·legacions o observacions que faci els dictàmens i decidint incorporar aquestes al·legacions al projecte o decidir que no son pertinents i no incloure’ls.
Un cop fets aquests tràmits, l’òrgan competent de l’administració l’aprova i es publica en el butlletí oficial corresponent entrant en vigor normalment 20 dies desprès de la seva publicació.
Una llei que es va aprovar al 2011 va afegir una sèrie de principis per a la aplicació i regulació dels reglaments. Es dedica 4 articles.
Els reglaments han de seguir els principis de bona regulació: Principi de necessitat. Ha de demostrar que es necessari fer aquest reglament per raó de l’ interès general.
Principi de proporcionalitat. Que les mesures que pren el reglament son adequades i les menys restrictives possibles pel ciutadà.
Principi de Seguretat jurídica. La norma s’ha d’emmarcar dintre d’un marc normatiu i ha de deixar clar quina es la norma vigent, ha de donar un marc de seguretat jurídica.
Accessibilitat. El ciutadà i els agents interessats en aquest reglament els hi sigui fàcil l’accés del coneixement d’aquesta norma Principi d’eficàcia. Quan comença a ser eficaç aquesta norma i ha de fixar els objectius que vol aconseguir la norma Principi art 5, millora en la regulació. Disposa que la normativa que s’aprovi s’ha de fer a priori un anàlisis previ de quins son els efectes i quins son els objectius que es volen aconseguir i al mateix temps s’ha d’establir u mecanisme que a posteriori pugui avaluar si s’han aconseguit o no els objectius indicats en el text.
Aquesta nova reglamentació s’ha d’adequar al principi de sostenibilitat. La norma que s’aprova s’ha de revisar de forma periòdica per tal de que assoleixi els objectius marcats i afegeix un element de que s’ha de fer un anàlisis econòmic de l’aplicació de la norma perquè sovint l’administració el que fa es establir que la norma o te cap cost.
La llei d’economia sostenible demana que hi hagi una transparència i un seguiment de la millora regulatòria.
Validesa i invalidesa dels reglaments i la nul·litat dels reglaments Quan un reglament respecta tots els límits materials i formals es vàlid i eficaç es a dir que s’aplica. Però en canvi si infringeix aquests límits essencials aquest reglament esdevé invàlid i per tant nul de ple dret, es a dir, nul·litat absoluta.
L’art 62 de la llei 30/92 estableix una sèrie d’elements pels actes administratius i reglaments que suposen la nul·litats dels reglaments en cas de vulnerar-los.
Aquests elements son:        Aquells reglaments que son contraris a la llei son nuls de ple dret.
Tots els reglaments que envaeixin matèries reservades a la llei també seran reglaments nuls.
També ho seran aquells reglaments que estableixin la retroactivitat de disposicions desfavorables.
Aquells reglaments que dicti un òrgan incompetent, ja sigui aquesta incompetència per raó de la matèria o del territori.
Un reglament es nul quan es prescindeix total i absolutament del procediment.
Per tant no seguir el procediment suposa que aquest reglament te un vici de nul·litat.
Quan no es realitzen determinats tràmits essencials del procediment, com per exemple el tràmit d’audiència al interessat o que es realitzi de forma parcial.
Quan no es realitzin els informes preceptius legalment sempre que aquests siguin necessaris per poder dictar els reglaments.
Quina conseqüència te la nul·litat d’un reglament Pot ser una nul·litat total o parcial. Sempre la jurisdicció contenciosa administrativa declara quins reglaments son nuls.
Una vegada s’ha determinat que un reglament es nul les conseqüències son: La inaplicació, es a dir, quan el tribunal declara que uns arts o la totalitat del reglament es nul aquest reglament s’ha de deixar d’aplicar per tots el supòsits a partir de la declaració, no endarrere, a excepte que s’hagi demostrat que no hi ha nulitat en els actes anteriors Hi ha dos maneres d’impugnar reglaments: Impugnació directe. Quan un ciutadà impugna directament l’articulat o algun dels preceptes.
Recurs indirecte. Es aquell en el que no havent impugnat el reglament, quan s’aplica aquell reglament en una situació concreta, aquests impugnen l’aplicació del reglament.
S’impugna l’acte administratiu perquè el reglament es il·legal.
El jutge pot declarar que no nomes es nul per qui l’ha impugnat sinó per a tots aquells als que s’ha aplicat aquest reglament.
Qui pot iniciar un recurs de nul·litat? Hi ha la possibilitat de que l’administració pugui fer una revisió d’ofici, es a dir, que la pròpia administració faci un procediment reconeixent que l’acte es nul, sigui el moment que sigui. La revisió d’ofici es un procediment iniciat per l’administració i es necessita un dictamen d’un òrgan consultiu. L’administració declara que algun art o totalitat del reglament son contraris a l’Ordenament Jurídic i per tant es nul de ple dret.
Normalment es fa servir aquest sistema i modifica el reglament.
...