Tema 3. L'Alemanya nazi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Tema 3. L’Alemanya nazi El nazisme neix de la crisi de postguerra marcada per la frustració social davant d’un final de guerra no previst (armistici i una interpretació equívoca d’aquest), una revolució social que acompanya la caiguda del II Imperi i el naixement d’un nou sistema polític (república de Weimar) i, en definitiva, una crisi que afecta el conjunt de la societat i el seu sistema institucional bàsic.
Aquesta situació general quedarà profundament marcada pel Tractat de Versalles, els seus continguts i la seva aplicació. És en aquest marc de crisi generalitzat on apareix el grupuscle que donarà lloc al moviment nazi.
A l’Alemanya posterior a la guerra hi conviuen grups militars fortament conservadors i nacionalistes que no només no són capaços de reintegrar-se plenament en la societat civil, sinó que a més han vist en molt poc temps una revolució social que ha estat apunt de convertir Alemanya en una segona Rússia (la desaparició de l’imperi Alemany substituït per la República de Weimar).
Aquests grups desplaçats en un nou sistema polític econòmic i social intentaran buscar en la tradició elements per construir noves alternatives polítiques.
Un d’aquests grupuscles d’extrema dreta es fa passar a dir Partit Obrer Alemany.
Aquest tenia una certa presència al sud d’Alemanya i recollia la ideologia més extremista de l’àrea germànica del segle XIX, feta d’un discurs antisemita potent, la reivindicació d’una gran Alemanya que fos la gran potència imperial de l’Europa central i una condemna explícita central de l’estat liberal. Era racista, agressiu i anticapitalista.
El 1919 s’incorpora a aquest partit Adolf Hitler (ex caporal de l’exèrcit alemany), qui el 1920 passa a ser el dirigent més destacat i capacitat. L’any 1921 es posa al capdavant del partit, el reorganitzà i el va dotar d’un caràcter violent amb la creació d’uns esquadrons paramilitars, la SA (Seccions d’Assalt), que exercien l’amenaça i la coacció contra els seus adversaris. Molta població alemana va passar a formarne part ja que la SA els hi ofereix una missió i una ocupació mes o menys remunerada: impulsar la revolució nazi. Ofereixen un sou, impuritat i un lloc de pertinença. Les SA haurien de ser el nucli fundacional d’un exèrcit regular amb tots 1 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona els valors del nazisme, per tant un exercit que substituiria l’exercit tradicional alemany fet a imatge de l’antic poder prussià.
També va donar al partit un component antijueu i adoptà un seguit d’emblemes semblants als del feixisme italià (camisa marró, salutació a la romana, creu gammada...) L’any 1923, després d’un cop d’Estat fracassat contra la República de Weimar (cop de Munich), Hitler va ser detingut i va complir poc mes d’un any de presó dels 5 que se li havien imposat. Durant aquest període va escriure Mein Kampf (La meva lluita), en què exposava el seu pensament i el seu programa polític: menyspreu per la democràcia parlamentària, odi al bolxevisme i necessitat d’un lideratge únic i fort per dirigir el poble alemany. Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un Gran Reich amb tots els territoris de població germànica sobre la base d’un programa d’expansió territorial.
Quan va sortir de la presó, la posició de Hitler dintre del partit i el seu lideratge polític s’havien reforçat. Ja era reconegut com a Führer (cap del Partit) i l’any 1925 va crear la seva pròpia milicia, la SS (Grup de Protecció); a càrrec de qui passa a ser la ma dreta de Hitler: Henrich Himmler. No obstant això, la millora de la situación económica i social entre el 1924 i 1929 va fer perdre terreny als nazis, que es van veure obligats a frenar la seva activitat parlamentària.
A partir de 1939 i fins al final de la segona guerra mundial les SS es converteixen en el que s’anomena un estat dins de l’estat nazi, hauran superat de molt la seva funció de seccions de protecció del partit i passen a ser un petit exèrcit paral·lel a l’exèrcit oficial. Tidran grans interessos econòmics i una estructura suficient per a convertir-se en un exèrcit autònom en el marc de la segona guerra mundial. També, una bona part del sistema nazi respon als interessos econòmics de la SS. Un exemple n’és el camps de Mathausen on hi havia una pedrera explotada per una empresa de les SS que utilitzava la ma d’obra esclava. Era un negoci extricte i propietat de les SS (empreses químiques o vinculades a l’esforç de guerra). Totes les grans corporacions alemanyes tindran rendiment directe dels camps de concentració alemanys.
2 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona A partir de 1924 el partit queda configurat ja en la seva forma definitiva: Adolf Hitler com a líder, les SA i SS, uns dirigents identificables que l’acompanyen: Herman Goering, Rudolph Hess, Josep Goebbels, Ernst Röhm. I un full de ruta: el Mein Kampf, on hi ha dibuixades les línies fonamentals del nazisme, les quals s’hauran de seguir per arribar al poder. Aquestes seran: 1.
Denuncia del Tractat de Versalles 2.
Construcció de la gran Alemanya Aquesta, però, no es va poder construir a mitjans del segle XIX. Per primera vegada la autentica comunitat germànica (alemanys, austríacs, i altres que vivien a Polònia, Txecoslovàquia, Hongria...) passaria a ser el III Reich.
Tant el Tractat de Versalles com el de Sant Germain (Àustria) prohibien qualsevol forma d’unió entre Alemanya i Àustria per evitar el gran somni.
3.
Com es mantindrà aquesta gran Alemanya? Per dues vies:  La recuperació de les colònies perdudes el 1919, en les quals es podran extraure matèries primeres indispensables i realitzar alhora el que s’anomenà el Lebensraum (conquesta de l’espai vital). Això només es podia aconseguir en les zones geogràfiques de l’est d’Europa (fonamentalment: Polònia, Bielorússia, Rússia europea i Ucraïna, fins i tot els països bàltics).
 Eliminació de la població jueva Els jueus – juntament amb bolxevics - volien destruir Alemanya, el poble germànic, i aconseguir manar Europa segons els interessos del que la literatura de l’època anomena: plutocràcia europea.
Així en el programa d’actuació del nazisme s’acabarà incorporant l’objectiu d’eliminar els jueus del continent europeu.
En un principi els jueus estaven obligats a emigrar deixant en els llocs d’origen els seus béns econòmics fonamentals, els quals serien ràpidament confiscats. Però els EUA ficaven molts problemes a l’hora de la recepció jueva.
Així, a partir de 1939 i quan comença la guerra hi ha el problema de que fer amb els 3 milions de jueus de Polònia que van a passar en mans d’Alemanya.
3 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Així es desenvolupà l’anomenat PLA MADAGASCAR DE 1940, el qual contemplava l’opció de portar els jueus a l’illa de Madagascar. Això tenia uns costs econòmics molt alts ja que se’ls havia de passar per la franja de Vichi (França) i no es disposava de recursos.
La tercera opció que s’havia començat a assajar des de 1939 seria el que anomenen la solució final: eliminar la població jueva de la forma més massiva possible amb el mínim de temps possible i amb una optimització màxima dels recursos.
Aquesta liquidació, però, planteja problemes logístics: falta de recursos humans (que s’han de derivar de la guerra) i materials (munició, maquinària, calç per a fer enterraments massius...). També moltes de les tropes del règim no estan preparades i molts soldats demanaran la baixa mèdica perquè no ho podien suportar.
Llavors es pensa en la matança mòbil: tancar jueus en camions i fer-los circular amb la particularitat de que els gasos que emetin els camions anirien cap a dins enlloc de cap a fora i els deportats s’ofegarien. Però per a fer això necessitaven una flota de camions no disponible.
Una altra opció seria utilitzar camps de concentració (no encara d’extermini) per a fer-hi matances massives. Aquests camps havien estat pensats sobretot per tancar-hi els opositors del règim (jueus) i utilitzar-los bàsicament com a mà d’obra esclava, però ara s’haurien de convertir en camps d’extermini. Aquesta serà la solució final.
Aquests camps d’extermini eren pensats exclusivament per a l’eliminació física de la població que s’hi destinaria (jueus, presoners de guerra soviètics, espanyols...). Funcionarà amb una mínima estructura de manteniment per anar assumint la població que hi arriba i fer-la passar directament a les cambres de gas.
L’ARRIBADA AL PODER DEL NAZISME La conjuntura econòmica difícil derivada de la crisi de 1929 va ser la que va donar una altra oportunitat als nacionalsocialistes, ja que l’augment del malestar social va afavorir la difusió del seu sistema radical i va provocar una polarització política.
4 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona RESULTATS ELECTORALS 1928-1930 PARTIT NAZI DNVP 1928 1930 12 107 (democràtic 73 41 nacionalista) DVP (democràtic 45 31 populista) ZENTRUM (catòlics) 62 68 P. SOCIALDEMÒCRATA 153 143 P. COMUNISTA 77 54 El 1930 el nazisme encara no té el poder però és la força política de més ràpida projecció en el futur immediat.
Els resultats de 1930 provoquen una desestabilització política que portarà als governs d’excepció. A partir d’aquest moment tots els governs que es vagin formant ho seran sota la forma dels poders excepcionals que la constitució atorgà en el president de la república Paul Von Hindenburg. És l’inici de la destrucció de la República de Weimar.
Els dos principals governs d’aquesta etapa eren encapçalats per Brüning i Franz Von Papen. Es tractava de reforçar el poder dels sectors més conservadors d’Alemanya (amb suport socialdemòcrata si feia falta) per evitar una eminent revolució comunista o l’ascens dels nazis al poder. Això implica dues grans coses: 1. Una política econòmica i social extraordinàriament conservadora i antiobrera 2. L’intent d’utilitzar els nazis com una mena de força auxiliar que serviria per combatre tota forma de revolta, de protesta obrera... o de mobilització per part de sindicats obrers o comunistes.
Aquesta serà la tònica fins a les eleccions de 1932, quan van sortir elegits 196 diputats nazis i 100 de comunistes, en les segones eleccions de 1932 els nazis perderen molts vots, però davant del fracàs del govern de Hindemburg, el gener de 1933 Hitler va ser anomenat canceller en un govern de coalició i aquest jurà la constitució, però la seva intenció era convertir la república en un estat autoritari.
5 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Les raons de l’èxit electoral dels nazis les hem de buscar en el suport que van trobar entre les classes mitjanes, els pagesos arruïnats i els obrers desesperats davant de la misèria i de l’atur. D’altra banda, el seu nacionalisme radical els va fer guanyar adeptes entre els militars i antics combatents, entre personalitats de la industria i entre la burgesia que volia un poder fort. Per a una part important de l’opinió pública alemanya, Hitler era un defensor eficaç de l’ordre enfront el comunisme i qui trauria Alemanya de la crisi econòmica i nacional en la que vivia.
A partir d’aquí, l’escalada cap al poder és rapidíssima i amb una efectivitat extraordinària.
 30 de gener de 1933  Es constitueix el primer govern de Hitler, encara de coalició entre nazis i forces de dreta. Es suspenen les lleis constitucionals de la república i es dota el canceller de poders excepcionals.
 27 de febrer de 1933  algú crema l’edifici del Reichstag (parlament).
Immediatament el govern acusa els comunistes.
 28 de febrer de 1933  S’implanta l’estat d’excepció a tota alemanya (tots els partits polítics fora de llei i suspensió de publicacions de premsa d’esquerres).
 5 de març de 1933  Últimes eleccions. El partit nazi aconsegueix més de 17 milions de vots mentre que el partit socialdemòcrata arriba a una mica més de 7 milions.
Aquestes eleccions s’expliquen per la necessitat dels nazis de legitimar-se popularment aconseguint aquesta majoria que els permetrà neutralitzar qualsevol forma d’oposició.
 21 de març de 1933  Llei de defensa del poble i l’Estat. En aquesta el govern assumeix el poder legislatiu, es defineixen els principals enemics del poble alemany i es permet l’inici d’un procés de depuració de l’administració pública partint dels criteris d’eliminació de funcionaris comunistes i jueus.
 31 de març de 1933  Audició del sistema federal.
6 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona  1 de desembre de 1933  El partit nazi passa a ser l’únic partit d’Alemanya i es liquida definitivament l’última aparença de sistema democràtic.
 1934  Creació de la Gestapo (Policia Secreta).
L’última cosa que quedava per aconseguir era la submissió total del partit a les directrius de Hitler, ja que un sector de la SA, liderat per Röhm, mantenia diferències polítiques amb el Führer i insistia en les antigues consignes capitalistes. Se’l va neutralitzar durant la Nit dels Ganivets Llargs (1934), en la qual van ser assassinats el mateix Röhm i més de 300 dirigents de la SA. A partir d’aquest moment, el control de Hitler sobre l’Estat i el partit nazi va ser absolut.
7 ...