CARDIO (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Clínica I
Año del apunte 2016
Páginas 22
Fecha de subida 24/02/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

CURA A LA PERSONA AMB TRANSTORNS CARDÍACS FUNCIONAMENT DEL COR DEPÈN DE: - Múscul cardíac Aparell valvular Circulació / Arbre coronari Pericardi Sistema específic de conducció Quan algun d’aquests components no funciona apareixen els trastorns cardíacs.
ASPECTES GENERALS DE LA CURA DE LA PERSONA AMB TRASTORN CARDÍAC - - Gran dolor  Gran ansietat. “Vivència d’una mort propera”.
Cal valorar incapacitat per realitzar algunes activitats de la vida diària en Fase Aguda/Fase no aguda.
*Fase aguda: situació desesperant, dolor intens, creure perdre la vida, angoixant...
Sovint hàbits tòxics / dietètics a corregir.
Malalt crònic té molts coneixements sobre farmacoteràpia i proves.
1. TRANSTORNS CARDÍACS 1.1. RESUM FISIOPATOLÒGIC 1.1.1.ALTERACIONS ELÈCTRIQUES DEL MIOCARDI: ARÍTMIES ARÍTMIES Una arítmia es l’alteració de la freqüència i/o regularitat del ritme cardíac causada per una fallada del sistema de conducció elèctrica del cor.
Les causes son: - Hipòxia/isquèmia cardíaca (moren cèl·lules de conducció o moren cèl·lules de múscul) Desequilibris hidroelectrolítics (son compensables: Ca+, Na, K+ [el + que ho causa]...) Focus irritatiu localitzat Fàrmacs antiarítmics El malalt ho pot manifestar com: ”es com si el cor em fes salts” “tinc palpitacions” ”no acabo de trobar-me bé” “ Em noto estrany...” .
INTERPRETACIÓ ECG Ritme sinusal normal: ens fixem en la ona P. Si el ritme s’inicia en la ona P es que es u ritme sinusal normal. Si s’inicia en una altre, no serà normal. Qualsevol modificació es una patologia.
En un ECG hem de fixar-nos en: - Regularitat: distància entre P-P i R-R o Regular (correcte) o Irregular - Velocitat o Ràpid: taquiarítmies (FC > 100x’) o Lenta: bradiarítmies (FC < 60x’) Cada ona P segueix un complex QRS? Quina distancia té l’interval PR? (entre 0.12 – 0.20seg) Com es el complex QRS: o Estret (<0.12seg) o Ample (>0.12seg) Ona T: o Positiva (correcte) o Negativa - - CLASIFICACIÓ ARÍTMIES - - Segons localització: o Supraventriculars: si estan originades per sobre de la bifurcació del Feix de Hiss o Ventriculars: originades per sota del Feix de Hiss.
Segons freqüència: o Taquiarítmies: FC > 100x’ OBJECTIU: - Restaurar RS Alentir FC - Antiarímics Cardioversió elèctrica *TAQUICÀRDIA SINUSAL Pot manifestar-se quan una persona acaba de córrer.
*TAQUICARDIA VENTRICULAR Si te pols intentarem revertirla amb farmarcs i pot revertir o no. Si no reverteix anirem a la cardioversió (“reset”) *FIBRILACIÓ VENTRICULAR Persona inconscient sense pols. S’utilitza la desfibril·lació.
CARDIOVERSIÓ ≠ DESFIBRIL·LACIÓ Cardioversió: s’utilitza per revertir arítmies pacient inconscient amb pols. El xoc elèctric esta sincronitzat amb l’activitat elèctrica del cor. (Persona no morta) Desfibril·lació: s’utilitza en PCR amb el pacient inconscient sense pols. (Persona morta) *FIBRILACIÓ AURICULAR - Ritme ventricular i caòtic Sense morfologia Contracció desorganitzada del cor A l’ECG no s’observen ni s’identifiquen ones P ni QRS URGENCIA MÉDICA  PRECURSORA D’ATURADA CARDÍACA  Massatge cardíac.
o Bradiarítmies: FC < 60x’ *BRADICARDIA SINUSAL Esportistes d’elit (No presenten clínica) *TRANSTORNS DE LA CONDUCCIÓ Si presenten clínica 1.1.2.SÍNDOMES CORONARIS AGUTS (SCA) Més coneguts com infart o ANGOR CARDIOPATIA ISQUÈMICA. SÍNDROMES CORONARIS AGUTS FACTORS DE RISC - SCA INMODIFICABLES - Edat > 50 anys Sexe (+ freqüent  homes) Antecedents familiars (Hipercolesterolèmia) MODIFICABLES - Tabaquisme - HTA - Diabetis mellitus - Dislipèmia - Obesitat - Sedentarisme - Estrès - Consum de drogues (cocaïna) - Contraceptius orals El temps d’exposició i la presència de més d’un en un mateix individu ↑ la probabilitat.
DEFINICIÓ: El síndrome coronari agut es l’oclusió parcial o total de la llum d’una artèria coronària (trombo pel trencament d’una placa d’ateroma) que dificulta o inhibeix la irrigació i aport d’oxigen i nutrients al teixit miocàrdic El SCA sempre comença amb DOLOR TORÀCIC, l’única excepció es en els diabètics que poden no patir aquest símptoma. (També pot haver dolor toràcic per pneumònia o etc., per això també en parlem de dolor coronari.) El ECG s’ha de fer abans de 10min, el temps es primordial.
- Sense elevació del segment ST  ISQUÈMIA  IAM sense elevació o Oclusió arterial (un territori coronari que no s’irriga) o Es reversible i pot no haver lesió sense conseqüència.
- Amb elevació del segment ST  LESIÓ  IAM amb elevació ¡IMPORTANT! o Probabilitat de IAM amb lesió que segur que es irreversible.
PROTOCOL D’ACTUACIO FRONT SCA OBJECTIU: - Restablir circulació coronària: o Fàrmacs o Revascularització SCA: CODI IAM En el SCA Pot haver: - Oclusió parcial: o Trombo coronari o No elevació segment ST - Oclusió total: o Trombo de fibrina o Elevació del segment ST - Antiplaquetaris Anticoagulants Reperfusió directa - Reperfusió immediata Fibrinòlisi Angioplàsia primària Exploració física dirigida: - Aspecte general, constants vitals: TA, FC, FR, saturació O2 Marcadors de risc: TAS < 100mmHF i FC > 100 bpm Crepitants, bufs, ingurgitació jugular, III o IV soroll.
Altres (polsos perifèrics i freqüència pericardíaca).
BIOMARCADORS: ENZIM DE DANY MIOCÀRDIC Les TROPONINES son els biomarcadors mes importants 1.1.3.INSUFICIÈNCIA CARDÍACA DEFINICIÓ: Incapacitat dels ventricles de bombar la sang que rep a un ritme adequat per satisfer les necessitats d’oxigen i nutrients dels teixits de l’organisme.
ETIOLOGIA: Cardiopatia isquèmica (IAM), HTA (principal element), valvulopaties, miocardiopaties, arítmies, diabetis, consum d’alcohol i drogues.
OBJECTIU: Control simptomatologia i prevenir descompensacions.
CLASIFICACIÓ DE LA IC 1. Segons velocitat d’instauració o rapidesa d’aparició dels símptomes:  IC aguda o “de novo”  IC crònica  IC crònica compensada  IC crònica descompensada 2. Segons la fisiopatologia (ecocardiografia):  IC sistòlica, disfunció sist lica o amb fracció d’ejecció reduïda  IC amb funció sistòlica preservada o fracció d’ejecció preservada 3. Segons la capacitat funcional (classificació NYHA)  CLASSE I: No limitació de l’activitat física. L’activitat ordinària no ocasiona excessiva fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.
 CLASSE II; Lleugera limitació de l’activitat física. Confortable en repòs.
L’activitat ordinària ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.
 CLASSE III: Marcada limitació de l’activitat física. Confortables en repòs.
Activitat física menor que l’ordinària. Ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.
 CLASSE IV: Incapacitat per dur a terme qualsevol activitat física sense desconfort. Els símptomes de insuficiència cardíaca poden estar presents inclús en repòs. Si es realitza qualsevol activitat física el desconfort augmenta.
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: CLÍNICA 1.1.4.ALTERACIONS DEL PERICARDI DEFINICIÓ: Procés inflamatori del pericardi que afecta a les capes visceral i parietal, i al miocardi extern.
- Valors normals líquid pericàrdic: 30-50 ml.
Pericarditis seca (sense vessament): teixit fibrós (calci) Pericarditis humida (amb vessament): líquid 100ml a 3 litres d’exsudat: o seròs (pericarditis serosa) o pus (purulenta) o sang (sanguinolenta) PERICARDITIS AGUDA: - - Manifestacions clíniques típiques: o Dolor toràcic, buf per fricció del pericardi (frec pericàrdic), sorolls cardíacs atenuats (auscultació) o Altres manifestacions: Segons etiologia i velocitat d’instauració: Febre, artromiàlgies, dispnea...
Etiologia: idiopàtica, infecciosa, inflamatòria, farmacològica, neoplàsica, post-cirurgia cardíaca, traumàtica hemopericardi, post procediments cardiològics invasiu, urèmica, post-iradiació.
COMPLICACIONS - - VESSAMENT PERICÀRDIC (no constrictiu) TAPONAMENT CARDÍAC: l’augment de líquid pericàrdic comprimeix el cor produint-se una disminució de la despesa cardíaca.
o Hipotensió o Ingurgitació jugular o Pols paradoxal *Compressió cardíaca = Compromís cardíac Aturada càrdio-respiratòria 1.1.5.ALTERACIONS VALVULARS - INSUFICIÈNCIA VALVULAR: regurgitació (no tanquen bé) ESTENOSI VALVULAR (no obren bé) DOBLE LESIÓ: INSUFICIENCIA + ESTENOSI Manifestacions clíniques molt similars a IC 1.1.6.HIPERTENSIÓ ARTERIAL La hipertensió arterial (HTA) es defineix com l'elevació continuada i sostinguda de les xifres de PAS ≥ 140 mmHg i/o PAD ≥ 90 mmHg.
ETIOLOGIA - 90% HTA essencial o primària 10% HTA secundària: Estenosi artèries renals, medicaments, embaràs, arteriosclerosi, estenosi aòrtica FACTORS DE RISC - Antecedents familiars Edat > 60anys Sexe: homes i dones a la postmenopausa.
Factors psicosocials: tabac, estrés, sedentarisme Diabetes Hiperlipèmia COMPLICACIONS Manifestacions òrgans diana i emergències hipertensives - IC, SCA AVC, AIT, Deméncia vascular Retinopatia Nefropatia 1.2. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL 1.2.1.FARMACOLÒGIC ANTIARÍTMICS  Fàrmacs indicats per prevenir o frenar les taquiarítmies freqüentment d’origen supraventricular  Indicacions: o Taquiarítmies paroxístiques o per reentrada o Flutter auricular o Fibrilació auricular (ACxFA) CLASIFICACIÓ Classe I: Blocadors canals del sodi: lidocaina, procainamida, propafenona Classe II: Beta-blocadors: Propanolol Classe III: Prolonguen potencial d’acció: AMIODARONA Classe IV: Blocadors canals del calci: Verapamil, Diltiazem Classe V: Altres mecanismes: Adenosina, Sulfat de magnesi ¡¡ VIGILAR SEMPRE FC DURANT I DESPRÉS DE L’ADMINISTRACIÓ !! - D’elecció en cas de TSV i TV.
- Precisa impregnació.
- Administració IV - L’administració continuada per vies perifèriques pot causar flebitis.
- Si s’administra molt ràpid: - HIPOTENSIÓ - BRADICÀRDIA VASODILATADORS  Fàrmacs que actuen reduint les resistències perifèriques vasculars arterials i venoses, millorant l’aport sanguini a través de les coronàries i reduint la PA CLASIFICACIÓ - - Vasodilatadors arterials o Nitroprusiat o Hidralazina Emergències hipertensives Vasodilatadors vensos o Nitrats: Nitroglicerina SCA: Angina inestable, IAMSEST, IAMCEST      Millora la perfusió coronària. Efecte sobre la percepció dolorosa Risc hipotensió. No administrar si PAS <90mmHg Fotosensible Administració: sublingual o IV diluit en SG.
Efectes 2: mareig, cefalees TERÀPIA ANTITROMBÒTICA - Antiagregants: [Indicat en SCA] o AAS(250mgrs/oral), CLOPIDOGREL(600mgrs/oral) o Inici precoç davant sospita SCA i indefinidament (AAS 100mgrs/d; clopidogrel 75mgrs/dia durant 1 any).
- Anticoagulants: [Indicat AC x FA/ post ICP amb stent. Objectiu: Descoagulació: INR 2-3] o HEPARINA sódica no fraccionada (IV) Heparina Sòdica 5% 25.000 UI en 245 cc SG 5% (concentració de 1cc = 100 U) o Heparines de baix pes molecular (HBPM)(SBC): Enoxaparina, bemiparina o Anticoagulants orals: Acenocumarol, warfarina  - CONTROLS: Controls de TTPA c/6h Valors objectiu: TTPA ratio 2-3 (50-70 seg) No treure mostra de l’extremitat amb la perfusió d’Heparina Vigilar manifestacions de sagnat TRACTAMENT IAMCEST  REPERFUSIÓ FARMACOLÒGICA: FIBRINOLISI  FIBRINOLITICS: (estreptoquinasa, alteplasa-RtPA, tecneteplasa-TNK). Només en IAMCEST. Tractament intravenós  BASES TTO: o L’infart de miocardi es produeix per una TROMBOSI CORONÀRIA.
o La necrosi miocàrdica progressa fins a les 6h de l’inici del dolor.
o Hi ha la possibilitat de desfer (LISAR) el coàgul.
 QUAN: o Només si no és possible d’ACTP abans de 90min o Sempre abans de 12h des de l’inici del dolor. Quan abans millor.
o NO PRESÈNCIA DE CONTRAINDICACIONS: AVC <6mes, hemorràgies, cirurgies<1mes...
DIÜRÈTICS Diürètics de la nansa   FUROSEMIDA TORASEMIDA - Augmenten emissió d’orina en 24h.
- Reducció de la PA i els edemes - IC, EAP, HTA Antagonistes de - Inhibeixen resorció l’aldosterona o d’aigua i sodi.
Estalviadors de potassi - Alenteix canvis estructurals miocardi  ESPIRONOLACTONA en la IC - IC  EPLERENONA - Administració: oral (matí) o IV - Controls: Ions en sang (sodi, potassi i clor) - Administrar suplements de potasi (Boi-K, Potasion...) - Administració oral (matí) - Hipotensió (Hipovolèmia) - Hiponatrèmia - Hipoclorèmia - Hipopotasèmia - Alcalosi metabòlica -Hipotensió - Hiponatrèmia - Ginecomàstia ANTIHIPERTENSIUS  Fàrmacs que actuen reduint les resistències vasculars o la despesa cardíaca i en conseqüència la PA CARDIOTÒNICS - DIGOXINA o Glucòsid cardíac que incrementa la força de contracció del cor. Batec més efectiu o Efecte antiarítmic.
o Indicat en ACxFA i IC o Administració: oral o iv.
o Precisa impregnació: 0.25mgrs c/6h o Risc d’intoxicació. Descans 2 dies/setmana.
o Control dosificació: nivells digoxina ANALGÈSICS OPIACIS - MORFINA: o Indicat en SCA en cas de dolor refractari a nitroglicerina.
o Indicat en EAP per efecte vasodilatador venós. Alleuja congestió pulmonar.
o Administració IV: 3-5mgr i repetir fins que desaparegui dolor o dispnea.
(1amp=10mgrs) HIPOLIPEMIANTS - ESTATINES: (Simvastatina, Atorvastatina) o Reducció hiperlipèmia. Indicat en cardiopatia isquèmica.
o Inici: a les 24h post SCA. Via oral 1.2.2.QUIRÚRGIC Tècniques de reperfusió o revascularització: BY-PASS AORTO-CORONARI  Consisteix en l’establiment d’un nou pont o derivació vascular coronaria que substitueix la funció de l’artèria estenosada OBJECTIU: portar la sang des d’un punt de l’artèria anterior a la lesió a un altra punt més enllà de l’obstrucció.
- OBJECTIU: portar la sang des d’un punt de l’artèria anterior a la lesió a un altra punt més enllà de l’obstrucció.
- Vena safena invertida, Artèria radial, mamària - Precisa: o Circulació extracorpòria o Descoagulació o Hipotèrmia Rapidesa: Temps d’isquèmia Implantació dispositius elèctrics  Aparell que genera estímuls elèctrics en el cor en un determinat temps, sincronitzantlo amb ritme del cor del malalt.
- Funció: Controlar la FC.
- S’utilitza en el tractament de bradiarítmies.
- Marcapàs d’ajuda / dependència marcapàs Tipus de marcapàs - - Segons temporalitat.
o Marcapàs definitiu: implantació subcutània o Marcapàs provisional: transvenós o epicàrdic Segons càmeres cardíaques a estimular: o Unicamerals  Auriculars  Ventriculars o Bicamerals: duals Parts d’un marcapàs - Bateria o generador d’impulsos Cable o catèter : condueix l'estímul des de la bateria i que està en contacte amb la paret del ventricle Observem en una persona amb marcapàs  al ECG - Si s’observa una ESPÍCULA característica a l’inici del complex ECG Recomanacions ala persona amb MCP - Immobilitzar ES del costat on s’ha implantat MCP fins 48h post-implantació.
(Nomalment costat contrari al braç dominant) Valorar molèsties post-implantació: dolor local, hematomes, maregi, palpitacions...
Portar sempre distintiu o targeta d’intificació de ser portador de MCP.
- - Informar a qualsevol metge de l’existència del dispositiu Avisar en cas d’haver de sotmetre’s a un estudi diagnòstic especialment RMN Informar al personal d’aeroports i arcs de seguretat d’edificis oficials (evitar exposició a Sistemes detectors de metalls).
Evitar mòbil o no portarlo a sobre al mateix costat que el MCP.
Evitar l’ús de tirants i pressions sobre la zona d’implantació del generador. (motxilles) Vigilar amb les funcions Bluetooth, els reproductors de música digitals i el “walkietalkies” que funcionen mitjançant ones de ràdio i poden afectar transitòriament al funcionament.
Es poden realitzar esports que precisin del moviment del braç del costat del MCP (tenis, golf) Es pot prendre el sol però evitar exposar la pell moltes hores sobre la bateria del MCP ja que es pot escalfar i produir cremades internes.
Poden fer-se servir tots els electrodomèstics del domicili (microones...) FER VIDA NORMAL 1.2.3.PROCEDIMENTS I TECNIQES ESPECÍFIQUES 1.2.3.1 Electrocardiografia, monitorització contínua i prova d’esforç  Mètodes que tenen per objectiu estudiar el ritme i funcionalitat de l’activitat cardíaca.
Trobem: o ECG o Monitorització o Prova d’esforç: sotmet el cos a un treball càrdio-respiratori per avaluar-se la resposta. Es mesuren paràmetres electrocardiografics, hemodinàmics, clínics i capacitat funcional.
 Mètode no invasiu consistent en l’ECG mentre el pacient es sotmet a un exercici físic.
 Prova esforç isotòpica: Mètode invasiu que consisteix en avaluar la reacció cardíaca quan s’administra un fàrmac: DOBUTAMINA, DIPIRIDAMOL.
 Prova d’estrès farmacològic  Estudi del segment ST, que s’altera quan hi ha isquèmia cardíaca.
 CONTRAINDICACIONS ABSOLUTES o IAM recent  menys 3 dies o Angina inestable o Arítmies amb deteriorament hemodinàmica o Crisis hipertensiva o Insuficiència cardíaca o Incapacitat física o psíquica per realitzar PE  RECOMANACIONS o Informar / preparar o No beure ni fumar les 3h abans prova o Suspendre medicació o Compte diabètics o Control signes vitals estat pacient abans, durant i després prova 1.2.3.2. Massatge Carotidi  Maniobra que es realitza a sobre l’artèria caròtida sota control ECG en cas de taquiarítmies supraventriculars.
S’aplica pressió just per sota el maxil·lar inferior, en la zona de bifurcació carotídia.
No s’ha de fer mai simultàniament en ambdós costats, només un costat.
Provoca acció vagal, amb ⇓FC, ⇓ TA, que pot ajudar a revertir o modificar la FC arítmica del pacient.
1.2.3.3. TÈCNIQUES ELÈCTRIQUES: CARDIOVERSIÓ, DESFIBRIL·LACIÓ, ABLACIÓ RADIOFREQÜÈNCIA 1.2.3.3.1. Cardioversió elèctrica:  Procediment que consisteix en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica SINCRONITZADA en la zona toràcica amb l’objectiu de modificar el ritme elèctric del cor, retornant- lo al sinusal.
o Indicacions: Fibril·lació auricular, Taquiarítmies resistents o Aparell: Desfibril·lador (Carret d’ATURADA ) o Lloc: Habitació, si és cardioversió externa.
o Preparació:  Si la cardioversió és programada; DEJÚ 6h abans del procediment.
 Si la persona pren anticoagulants disposar d’una valor de INR >2 mínim de 48h abans. Risc d’AVC.
o Realització:  Informar al malalt del procediment  Monitorització (FC, PA, SpO2) abans i durant la prova. Comprovar l’arítmia  Col·locar ulleres nasals (3l/min)  Col·locar CVP per administració de sedació curta.
 Aplicar els pegats a la paret anterior del tòrax.
 Fer descàrrega SINCRONITZADA 70-100J bifàsica. Sincronitzar descàrrega amb ones R.
 Comprovar signes i vitals i estat de consciència post-procediment  Fer ECG post-procediment  Retirar les plaques i netejar el tòrax. Comprovar estat de la pell.
 Pot iniciar-se ingesta hídrica a les 2h.
1.2.3.3.2. Desfibril·lació:  Procediment consistent en l’aplicació una càrrega elèctrica NO SINCRONITZADA en la zona toràcica amb l’objectiu de modificar el ritme elèctric del cor, retornant-lo al sinusal o asistòlia. Càrregues elèctriques d’elevat voltatge. (150-200J bifàsica) També s’utilitza amb medicació adjunta per remuntar l’arítmia.
Situació d’urgència vital davant FIBRILACIÓ VENTRICULAR. (ATURADA CÀRDIO-RESPIRATÒRIA) *DEA: Desfibril·lador Extern Automàtic: Detecta i informa de la presència de ritme cardíac desfibrilable (TV, FV) o no desfibrilable. Va assistit d’una gravació que ajuda a fer procés de RCP davant l’aturada Present en llocs públics, seguint normativa. No cal ser professional sanitari per utilitzar-lo.
També el porten els d’Emergències. Fàcil maneig, gran utilitat.
1.2.3.3.3. Ablació per radiofreqüència  Consisteix en cremar per via percutània amb una agulla de radiofreqüència un focus ectòpic auricular.
o Indicacions: taquiarítmies persistents.
o Lloc: sala hemodinàmica.
o Preparació: Dejú 8h. Monitorització. Col·locació CVP. Netejar i rasurar engonals. Accés femoral arterial o venòs guiat. Anestèsia local. Provocació i localització de la arítmia. Ablació. Comprovació posterior.
o Post-operatori: Repòs absolut 24h (si punció arterial). Control polsos pedis i apòsit compressiu femoral. Mantenir 24h.
o CP: hematoma, hemorràgia, arítmies 1.2.3.4. TÈCNIQUES PERCUTÀNIES: ECOCARDIOGRAFIA, CATETERISME, INTERVENCIONISME CORONARI (ICP) [ANGIOPLÀSTIA TRANSLUMINAL PERCUTANEA (ACTP), COL·LOCACIÓ D’ENDOPROTESI (STENT)], PERICARDIOCENTESI.
1.2.3.4.1. Ecocardiografia  Tècnica diagnòstica basada en els ultrasons que permet conèixer: o L’estructura del cor (volum, geometria, gruix de la paret muscular, anomalies valvulars) o Funcionalitat cardíaca (moviment, distensibilitat, funcionament valvular i volum i fluxos de sang en sístole i diàstole)  Proporciona gran informació pel diagnòstic d’IC i la seva classificació en IC amb fracció d’ejecció preservada (>45%) o reduïda (<45%)  Tipus: o ECOCARDIOGRAFIA TRANSTORÀCICA: a través de la pell. ü  Netejar bé la pell abans i després de la prova.
o ECOCARDIOGRAFIA TRANSESOFÀGICA. Signa CI ü  Precisa dejú 8h ü  Disposar de CVP per administrar sedació ü  En decúbit lateral.
o ECOCARDIOGRAFIA D’ESTRÈS: durant l’exercici o administració de fàrmacs que incrementen l’activitat cardíaca 1.2.3.4.2. Cateterisme cardíac  Procediment invasiu DIAGNÒSTIC que consisteix en la introducció d’un catèter especial per una vena o una artèria fins arribar als grans vasos i a les cavitats cardíaques.
 S’utilitza contrast i RX, i forma part de varies proves específiques: o CORONARIOGRAFIA, o ANGIOGRAFIA.
 Permet: o Estudiar anatomia grans vasos / obstruccions / activitat cavitària i valvular.
o Identificar obstruccions artèries coronàries. Tractar-les mitjançant mètodes físics i/o farmacològics.(fibrinolítics) o Estudiar cor dret (venós) i cor esquerre (arterial) ON ACCÈS INDICACIONS CATETERISME CARDÍAC DRET Cor dret VENÒS - Femoral - Humeral - Jugular - Avaluar funció ventricle dret Valorar funció valvular TRICUSPIDE i PULMONAR Mesurar/monitoritzar pressions intracardíaques CATETERISME CARDÍAC ESQUERRE Cor esquerre ARTERIAL - Femoral - Radial - Valorar funció ventricle esquerre - Estudiar vàlvules mitral i aòrtica - Estudi aneurismes - Circulació coronària ( localitzar oclusions) - Post transplantament 1.2.3.4.3. Intervencionisme coronari percutani (ICP) L’objectiu del ICP es repermeabilitzar l’arteria ocluïda, millorar la funció del ventricle, reduir la mortalitat. Es el TTO d’elecció pel IAMCEST - 1er: ICP primària (abans dels 90 minuts des de l’inici del dolor).
o Si no opció ICP abans dels 90min - 2on: FIBRINOLISI “in situ”: Abans de les 12h.
o Si contraindicació o no reperfusió - 3er: ANGIOPLÀSTIA DE RESCAT 1.2.3.4.3.1. Angioplastia transluminal percutània (ACTP)  consisteix en la dilatació de la llum arterial estenosada (a. Coronària) a partir de la inserció d’un catèter provist d’un baló al seu extrem distal. El catèter s’introdueix fins a la zona ocluïda i s’infla gradualment fins eliminar l’oclusió.
 Indicacions: IAMCEST (TTO ELECCIÓ)  ICP PRIMÀRIA  Lloc: Laboratori hemodinamia.
 Tècnica: CATETERISME arterial diagnòstic via radial o femoral + coronariografia+ revascularització  Preparació: pacient amb accés arterial i venós. Sedació lleugera. Medicació adjunta.
Contrast. Antiagregants i anticoagulants. Inserció catèter amb baló dirigit per escòpia.
Comprovació revascularització.
1.2.3.4.3.2. Col·locació d’endoprotesi : STENT  Dispositius metàl·lics expansibles, que s’insereixen a una artèria per mantenir permeable la llum del vas per evitar que es torni a estenosar o ocluir.
- Col·locada l’endopròtesi vascular començarà a formar-se teixit a sobre d’ella pocs dies després del procediment.
- Per evitar la trombosi, és necessari l’administració d’antiagregants plaquetaris (AAS, clopidogrel) o anticoagulants orals (acenocumarol Sintrom®).
- Actualment: stents farmacoactius  Cures PRE-OPERATÒRIES a la persona sotmesa a ACTP i col·locació d’endopròtesi.
o Informar, consentiment informat, col·laboració. Suport emocional. Durada prova: 1 hora.
o Explicar sensacions durant prova: calor per contrast o Antecedents al·lèrgics.
o Dejú 8 hores.
o Higiene amb aigua i sabó / rasurat.
o Pintar zona radial i femoral amb antisèptic.
o Monitorització signes vials i polsos distals (compararem amb post) o Col·locació CVP o Sedació lleugera.
o Registrar en la Història Clínica  Cures infermeres POST-OPERATÒRIES a la persona sotmesa a ACTP i col·locació d’endopròtesi.
o Si abordatge femoral:  Repòs absolut en decúbit supí (màxim 30º) amb EI estirada durant les primeres 24h.
 Retirada de l’introductor femoral a les 4-6h post intervencionisme.
Mantenir apòsit compressiu 24h.
o Si abordatge radial:  L’introductor radial es retirarà al laboratori d’hemodinàmia.
 Mantenir ES en alt i mobilitzar dits.
 Observar apòsit compressiu radial. (CP: hematoma, hemorràgia).S’ha d’anar afluixant la compressió. Retirar a les 4h.
o Monitorització constants vitals horàries (ECG, PA, FC, FR, Tª, SpO2) i EVA o Control de polsos perifèrics d’ambdues EE.
o Valoració de coloració, temperatura i sensibilitat d’EE.
o Observar l’emissió d’orina (característiques i quantitat).
o Iniciar la tolerància hídrica a les 2-4h post-intervencionisme.
Al malalt se li prescriurà un bon aport de sèrums per afavorir l’eliminació del contrast.
o A les 24h incorporació del llit i la sedestació en cadira controlant en tot moment si existeix sensació de mareig.
o Principals CP: Arítmia, hemorràgia, hematoma, embòlia arterial i venosa 1.2.3.4.4. Pericardiocentesi  Tècnica per punció directa dirigida a eliminar el líquid de la cavitat pericàrdica. Es realitza a quiròfan.
 Indicacions: o Vessament pericàrdic o Taponament pericàrdic  Complicacions: o Arítmies o Punció cavitats ...