3. Resposta a factors ambientals (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  3:  RESPOSTA  DELS  ORGANISMES  ALS  FACORS  AMBIENTALS   ECOLOGIA   CONCEPTES   Medi:  concepte  antic  referent  a  l’estat  de  la  matèria  immediata  i  a  les  seves  condicions   generals  (medi  aquàtic,  terrestre,  marí...).   Ambient:  conjunt  de  factors  físics  que  defineixen  unes  condicions  concretes.   Hàbitat:  lloc  físic  que  reuneix  unes  determinades  condicions  ambientals.   Àrea  de  distribució:  àmbit  geogràfic  on  es  localitzen  els  hàbitats.   ABUNDÀNCIA  I  DISTRIBUCIÓ   Mesuren  aspectes  diferents  de  l’èxit  adaptatiu.   L’abundància  d’un  organisme  es  pot  entendre  com  el  resultat  d’una  sèrie  de  variables  i   factors  determinats  per  l’ambient.  Aquestes  variables  i  factors  ecològics  poden  ser:   -­‐  Abiòtics  (salinitat,  humitat,  pH...)  o  biòtics  (depredadors,  preses,  competidors...).   -­‐  Continus  (defineixen  rangs  de  tolerància)  o  discrets  (no  numèrics).   -­‐  Ordinals  (gran,  mitjà,  petit...)  o  nominals  (solell-­‐obaga,  etc.).   Els   factors   abiòtics   o   biòtics   que   determinen   o   limiten   la   presència,   abundància   o   funcionament  dels  organismes  són  condicions  i  recursos:   -­‐  Condicions:  aquells  factors  no  consumits  per  l’organisme  (pH,  temperatura,  CO2..).   -­‐  Recursos:  aquells  factors  consumits  pels  organismes  (radiació,  preses,  nius...).   RESPOSTES  DELS  ORGANISMES  AL  MEDI  FÍSIC   Aclimatació i adaptació: reversibilitat vs irreversibil -­‐  Morfològiques:  mida,  forma  i  disposició  del  cos  i  les  parts  (sobretot  en  animals).   -­‐  Fisiològiques:  canvis  en  el  metabolisme  (sobretot  en  plantes).   Taxa  metabòlica  en  peixos  d’ambients   amb rangs tèrmics contrastats -­‐  Comportamentals:  migracions,  ritmes  d’activitat,  selecció  d’hàbitat...   L’adequació  al  medi  pot  ser  de  dos  tipus:       -­‐  Reversible  (aclimatació).   -­‐  Irreversible  (adaptació).   Hi  ha  diferents  funcions  de  resposta  dels  organismes  a  condicions  i  recursos:        1.   Resposta   de   saturació:   creixement   d’un   factor   determina   un   augment   de   la   resposta  fins  arribar  a  una  asímptota.  Exemple  quantitat  d’un  recurs  essencial.        2.   Resposta   òptima:   petits   increments   en   un   factor   tenen   un   efecte   positiu   en   la   resposta  fins  un  punt  d’inflexió  en  el  qual  canvia  a  negatiu.  Exemple  temperatura.        3.   Resposta   sigmoidea:   la   resposta   no   es   dóna   fins   una   certa   quantitat   de   factor,   després  de  la  qual  la  resposta  s’intensifica  fins  a  una  asímptota.  Exemple  núm.  preses.   *  Llindars   de   resposta:  petits  increments  del  factor  determinen  canvis  bruscos  en  la  resposta   (autocontrol  limitat).  Conceptes  de  rang  i  límit  de  tolerància!       Canvis estacio temperatura a (Lagopus mut TEMA  3:  RESPOSTA  DELS  ORGANISMES  ALS  FACORS  AMBIENTALS   ECOLOGIA   PRINCIPIS  DEL  FACTOR  LIMITANT  I  DE  L’ASSIGNACIÓ  DE  RECURSOS   Un   factor   limitant   és   aquell   que   controla   un   procés.   Segons   la   llei   de   Liebig,   el   creixement  és  controlat  pel  recurs  més  escàs,  no  pas  pel  total  de  recursos  disponibles.   Segons  el  principi   d’assignació   de   recursos,  la  quantitat  de  recursos  disponibles  per  un   organisme   és   limitada   i   s’ha   de   repartir   entre   les   funcions   biològiques,   per   tant,   l’estratègia   de   vida   dels   organismes   comporta   compromisos   entre   les   funcions   biològiques,   ja   que   l’assignació   de   recursos   a   una   funció   implica   menys   disponibilitat   per  a  les  altres.   EL  NÍNXOL  ECOLÒGIC   Nínxol   ecològic  és  una  determinada  funció  que,  segons  les  circumstàncies,  pot  dur-­‐la  a   terme  una  o  altra  espècie.  Posa  èmfasi  en  l'ofici  de  cada  espècie.   -­‐  Nínxol  fonamental:  nínxol  potencial  resultant  de  la  combinació  dels  diversos  factors.   -­‐  Nínxol  real:  nínxol  real  que  pot  ocupar  l’organisme  tenint  en  compte  les  restriccions   abiòtiques  i  biòtiques.   Tot  i  que  el  nínxol  real  és  més  petit  que  el  fonamental,  com  més  competència  hi  hagi,   més  gran  serà  la  diferència  entre  el  nínxol  real  i  el  fonamental.   TEORIA  DE  L’AMBIENT  DE  BRANDON   Hi  ha  una  coevolució  organisme-­‐ambient  a  partir  de  tres  compartiments  ambientals:   -­‐  Ambient  extern:  ambient  físic  comú  per  tots  els  organismes  d’una  regió  de  l’espai.   -­‐  Ambient  ecològic:  factors  ambientals  que  afecten  la  fitness  d’un  llinatge  evolutiu.   -­‐   Ambient   selectiu:  part  de  l’ambient  ecològic  que  afecta  la  fitness  variant  el  llinatge   evolutiu.  Conté  les  pressions  d’adaptació  que  determinen  l’adaptació.   ...