Tema 5 FRDV Giberel·lines (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

^,q .' \.
o+t (.fl-^'^,, /!-","t Tema 5.- Giberel;lines 'o^J'' ,qciOo i""),, Oberetlco (GF,e ) Hist0ria Les plantes infectades pelfons GIBERELLA FUJIKUROI, que feia plantes gegants ique no fiuctificaven' La substancia secretada pel fons es la Giberel'lina A.
paral.lelament es troba a americi i Anglaterra l'icid giberelic. Quan es van posar en comri els dos estudis es van adonar que era el mateix compost.
Existeixen mes de 150 compostos perd tots depenen d'un principal. S'anomenen GAn, fins al 150' No tots tenen la mateixa activitat.
Com son les gibberel'lines? Son diferents amb un heterocicle ent-kaurE. Es divideixen en dos grans Erups: amb 20 carbonis o amb 19 carbonis. Les que tenen 19 son mes actives. Algunes de 19 carbonis no son actives perquE son intermediaris de sintesi. Sitenen un OH en posici6 LSilo en posici6 3 son molt mds actives.
Biosintesi Creenga clissica: provenen de la ruta dels terpents, derivant de l'acetil-CoA i continuant per la ruta del mavelonat. Avui dia sabem que hi ha 2 rutes de sintesi: : :::fl,ffi:::-:';$ff:flva,igicera,dehid-P) <{ P? Pi cuoo.! r Gl.icx-sa-\&ltd -P e(As-riDi ob--t Gp--ut- p\c6-P (es.\ .
r- ert\ - Lcorrsesoit -\c*-hidsox.* Louser6.ic \\--> ." l:*--fq= q.-\efrst - v"ni'reg ; f2.re\ictE e$'TDoPLASrtA-nc.
O\de\ric\ (=A,,z piro-P-sinta$ t", oxigenases del citosol i del reticle endoplasmatic son punts de control sobre la ruta. Al citosol es dona retroinhibici6 de tot el proc6s.
Copali Hi ha dos rutes principals: la ruta hi{rolitzada en 13 i la ruta no hidrolitzada en 13. Els que no hidrolitzen no son tan actius. GA19 dona lloc a GA20 per descarboxilaci6. Aquest GA20 pot convertirse en GAl per canvis diversos o pot hidrolitzar-se en posici6 2 per inactivar-se. Si aixd ocorre perdri la seva activitat i s'hauri de degradar.
h'droxi\as'cc.
GA20 pot hidretitear-s€ en posici6 3 i tornar-se GA3, que 6s la forma mds activa de totes. GA3 per forga ve de la hkhrlitzaei6 en L3, per aixd suma les dues activitats i es fa el m6s actiu de tots.
hi&sex\kr<.if fauxina estimula la sintesi del GA3 i per tant del GA20 i GAl. La ruta pot ser inactivada o pot passar que els compostos actius quedin conjugats a aminoicids o sucres i quedin inactius d'aquesta manera.
e GAdelgC+GAliGA3 (+" a.r'Y'i,*a n..' r tc . GAde20C )Ga27 iGA28 No s'ha demostrar polaritat en el transport de GA. Sembla que van pel xilema des de l'arrel floema per la part aEria.
i pel Giberel.lines La concentraci6 en planta es d'entre 0.01 i 10 mglL. Tenen estructura terpdnica amb un heterocicle.
Tenen 19 o 20 carbonis.
Funcions bioldgiques hisiques: ro oo ..
' .
, .
et . .
Estimula el creixement de tiges Estimula la floraci6 en plantes de dies llargs Estimula el creixement delfruit Estimula la partenocirpia (formaci6 de fruits sense llavors, sense fecundaci6 pr6via) lnhibeix la vernalitzaci6 (proc6s durant el qual la planta rep el fred necessari per poder florir) lnhibeix la senescEncia Estimula la sortida de gemmes o llavors.
com hormona juvenil, Actua Ia transcripcid de les s-amilases i les glucanases, alliberant productes per mobilitzar. Poden intervenir en la determinaci6 del sexe i tamb6 poden disparar la Es coneguda germinaci6 de llavors en cereals.
Extracci6 i valoraci6 ,: ' Costa valorar l'activitat perqud sempre esta actuant conjuntament amb altres hormones o compostos.
1 GA gnuo,frh\id sJ{S ryJ-- 6As (-Sa,id\${e{riotsdrsde Gd\eo ...