El cinema (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Historia del periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Cinema L’ evolució del cinema  Introducció - Cine=Art de representar imatges en moviment sobre una pantalla mitjançant fotografies - La imatge en moviment existeix des de que existeix la humanitat - Antecedents a la Xina i la India. Espectacles amb projecció d’ imatges rudimentàries.
Teatre d’ ombres a Europa de la Il·lustració.
 Invenció de la fotografia - 1826 Niepce i Daguerre aconsegueixen imatges reflectides en càmera fosca - 1840 Fox TallborFotos sobre paper - 1840 Germans LangheimImatges sobre vidre - 1952 fotos substitueixen als dibuixos en els aparells per veure imatges animades  La persistència de la visió - Roget24 fotogrames per segon, sensació de moviment  Projecció - 1888 es crea el teatre òptic, projecció d’ imatges a partir d’ un aparell cilíndric que amb la projecció d’ una imatge de fons des d’una llanterna proporcionà la visió dels primers dibuixos animats  El mecanisme d’ avançament - Thomas EdisonKinematograf(càmera) i Kinetoscopi(projector). La feina la va fer el seu ajudant  Inici del cine - 1895 es projecta primera pel·lícula a París - Cinematògraf dels germans Lumière= Kinetògraf+Llanterna màgica El cinema americà Etapes:  La era muda: Principis del XIX. Moneda x 20 segons de film. La industria comença el segle XX, companyies venent pel·lícules a metre  Les primeres pel·lícules: - Cavall, noia ballant, o vida quotidiana 1890=Nickelodeons.
- Violència i sexualitat, acompanyats per música en directe i un narrador.
- Públic masculí i immigrant.
- Edison fa el primer anunci i estableix conceptes bàsics de producció.
 Naixement de Hollywood - Edison monopolitza la projecció als USA. Té patent del kinetograf i crea la Motion Pictures Patents Company per perseguir a qui projecti coses - Productores fugen de la Motion Pictures Patents Company cap a Califòrnia per si havien de fugir cap a Mèxic.
- El 1912 el govern permet fer projeccions en directe pel gran públic a aquestes productores  Cinema durant la IGM - Destrucció de la industria cinematogràfica europea.
- Als USA creix, innovacions tecnològiques i creixement comercial - Neixen grans estudis a Hollywood - Triomfa la comèdia muda: Charles Chaplin - Zukor, crea el sistema de Hollywood:  Llançament setmanal d’una gran peli i divisió de les produccions en 3 categories - Thomas H. Ince promou professionalització del cine  Cinema després de la IGM 1918-27 - Estabilització del sector - Companyies cinematogràfiques monopolitzaven el cine - Es funden la Warner Bros i la Metro Goldwyn - Degut als escàndols amb els professionals es crea la Oficina de productors i distribuïdors del cinema americà - Anys 20: Comèdia, primera pel·lícula de guerra i primera bíblica  El nou Hollywood (1960-1970) - Influència del neorealisme italià i el Nouvelle vague Francés. Es tracten temes tabú - Es renoven gèneres clàssics com el Western i el cinema negre.
- Evoluciona la figura del director en l’ elaboració de les pel·lícules. Disposa del final cut (decisió final) - Representants de l’ autoritat (família, Estat...) mostrats com a corruptes - Reflexa la inseguretat i paranoia de la època del Vietnam i el Watergate - Tècnica  Incorporació de càmeres lleugeres, permeten abandonar el plató i rodar a l’ exterior.
 Enfocament realista es combinava amb l’ estil expressionista - Actors:  No estrelles consagrades  Poc glamour i molt talent  Jack Nicholson, De Niro, Hoffman i Al Pacino - Etapes:  Primers èxits del Nou Hollywood: Anys 60, estètica anti-sistema  Bonnie & Clyde  The Graduate  Easy Rider  Culminació del nou Hollywood:Anys 70, pel·lícules de baix pressupost.
4 realitzadors  William Friedkin: The French connection. El exorcista  Peter Bogdanovich: The last picture show i What’s up, Doc?  Roman Polanski: Chinatown  Francis Ford Coppola: The Godfather, el padrí.
 Renovació i final del nou Hollywood: Finals dels 70, pel·lícules comercials  George LucasBlockbusters=Personatges identificats, victòria dels bons sobre els dolents, història sentimental, final feliç...
 Gent vol final feliços perquè estan després per la guerra del Vietnam - Èxits dels primers gèneres:  Terror: Night of the living death  Ciència ficció: Pessimisme i crític amb la civilització, Mons post apocalíptics. Alien  Comèdia: Woody Allen, figura de l’ antiheroi. Sèrie de pel·lícules on es burlava de Hollywood  Western  Cinema americà contemporani: - Gran pressupost i espectacularitat.
- Augment dels salaris - 1975, Tiburón, 1r Blockbuster=Es rendebilitza el cost de la peli ja a la primera setmana a taquilla - VHS canvia la comercialització - Boom tecnològic sempre acompanyat pel cinema Cinema oriental Japó  Dos grans moments: - Anys 50: Efecte kimono. Espectador occidental prefereix pel·lícules històriques a pel·lícules d’ ambient contemporani - Finals dels 70: fascinació més formal que cultural  El cinema japonès, categories genèriques(històriques): - Jidai-geki: abans de 1868 (abolició del feudalisme a Japó) - Gendai-geki: posterior a 1868  Rep l’ herència del teatre kabuki. 1s pel·lícules escenes quotidianes de la ciutat  Principis del segle XX: Introdueixen comentaristes/narradors(benshi) per explicar pel·lícules yankees i europees.
 1950: Govern militar controla el cinema i obliga a fer propaganda  1970: Crisi. Creació de companyies pròpies per part de cineastes.
Xina      1896 a Xangai 1a peli: Enregistrament de l’ Opera de Pequín 1923, Avi salvat per un orfe. Èxit, mercat al sud-est asiàtic Cinema parlat, nou impuls.
II GM: Cineastes es refugien a Hong-Kong. Producció en cantonés, censura anglesa.
 Revolució cultural (1967-72): Producció limitada x censura. Prohibides pel·lícules prerevolució  Final de la revolució cultural: Nou gènereDrama de cicatrius, que ensenya traumes emocionals causats per l’ època  1986: Ministeri de cultura regula el cinema  Any 90: Corrent de cinema clandestina. La 6a generació. Pel·lícules ràpides i barates, sensació de documental Hong Kong      Cineastes exiliats de Xangai durant la IIGM Mitjans dels 50 ¾ en cantonesa, ¼ en mandarí i poques en dialectes.
60-70: Produccions cantoneses 80-90: Cinema d’ acció (arts marcials) 90: Excés de producció, pirateria, competència de Hollywood.
Índia     Música i danses: bollywood Films parlats Escenes musicals S’ oblida el realisme en favor de la fantasia Cinema europeu Dels inicis fins a IIGM  Germans Lumière: - Inventen cinematògraf.
- Cine com a negoci - 1895 1s projeccions temes quotidians - Neix gènere documental, noticiari i reportatge - Fonaments que defineixen el llenguatge cinematogràfic  George Méliès: - Il·lusionista, inclou el cinematògraf a les seves representacions - Viatge a la lluna, bala de canó a la lluna - 1913 abandona el cine per pressió monopolis Edison i Pathé i IGM  Expressionisme Alemany - Reacció al impressionisme - Importància dels decorats i il·luminació - Simbolisme - Temàtica fantàstica i/o terror - Pessimisme i angoixa existencial  Cinema soviètic - Cinema unit a revolució - Adoctrinament soviètic. No protagonistes, triomf revolució - Importància del muntatge  Surrealisme - França, 1924, André Breton Automatisme, subconscient, somni, atzar..
Humor cruel i confusió constant Narració sense sentit, simbolisme (un chien andalou) Del fi de la IIGM a finals dels 70  Neorealisme italià: - Visió objectiva de la realitat obrera - Diversos factors:  Unit al realisme francès  Actors no professionals  Poc pressupost  Trames dures  Llenguatge col·loquial  S’evita l’ artificiositat en la il·luminació i edició  Roberto Rossellini (Germannia, anno zero) i Vittorio De Sica (Lladre de bicicletes)  Nouvelle Vague: - França, finals dels 50 - Truffart (Les quatre cents coupes), Godard (À bout)...
- Cinema anti-intel·lectual contrari al star system de Hollywood - Llibertat personal de l’ artista  Free cinema: - Finals 50 i 60 a Anglaterra. Precurssor, John Osborne - British social realism, realitat obrera. Redacten el document The Angry Young Men on deien:  Històries quotidianes  Baixos pressupostos  Compromís amb la classe obrera  Expressió de les seves idees mitjançant la revista Sequence  Influència de Nouvelle vague  Gènere més utilitzat: Documental  Tony Richardson (La soledat del corredor de fons)  Cinema espanyol: - Molta censura - Es creen festivals (San Sebastià) - Grans directors: García Berlanga (Bienvenido Mr. Marshall) i J. A Bardem (Muerte de un ciclista). Influència del neorealisme italià Cinema europeu contemporani (anys 70-actual)  Es perden tendències grupals. Només projectes individuals, triomf de Hollywood.
 Cinema italià: - Directors clàssics - Aposta pel model Hollywood  Cinema alemany:     - Generació intermèdia Cinema britànic: - Anys 80, esplendor. Autors veterans com Kubrick (Clockwork Orange, El resplandor) Crichton (Un pez llamado wanda).
- Segle XXIHarry Potter Cinema francès: - Molts actius: Truffaut, Malle, Chabrol, Tavernier, Guédiguian, germans Luc...
Dogma 95: Cinema alternatiu - Fundat per autors danesos (Lars Von Trier) - Llista de preceptes:  Escenaris naturals, càmeres en mà  Respectar el so  No recórrer a la música que no esta en escena  No il·luminació artificial  No filtres ni lents  Època contemporània  No pel·lícules de gènere  Estrenar en 35 MM  Nom del director en l’ anonimat Acadèmia del cine europeu: - 1988, premis al cine europeu - EFA (Acadèmia europea del cinema) Cinema documental  Posa en escena la realitat.
Orígens     1895 a París Vertov introdueix “cine ull” Falthery, pare del documental (Nanook of the north, va d’ esquimals) Transmetre visió del que s’ha estudiat Tipologia de documentals           Animat Social Reporter Participatiu Explorador Documental propaganda/polític De guerra Poètic Històric D’ observació. Direct Cinema  Informatiu Cinema informatiu Característiques       Cinema de notícies Regularitat en la projecció Articulació temàtica variada Durada similar de cada tema Presentació directe dels fets, NO interpretació Noticiari màxim representant Etapes  Primeres produccions (1895-1914): - Temes: Catastròfes, celebrities, cerimonies - Tècnica: Càmeres pesades - Espectadors s’ho creien tot  IGM: - Propaganda - Tècniques: Càmeres lleugeres i presses des d’ avions  GC Espanyola: - Propaganda a cada bàndol - Franquistes amb material estranger - Espectadors més interessats en pel·lícules yankees  IIGM: - Enfocament més periodístic - Millores en l’ edició i distribució - Gran audiència Que va passar amb el cine informatiu? Va desaparèixer amb l’arribada de la televisió ...