Tema 15: Reproducció vegetativa (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i histologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Vegetal TEMA 15: REPRODUCCIÓ VEGETATIVA: PLANTES CLONALS A les plantes la reproducció vegetativa (reproducció clonal) es veu afavorida pel caràcter modular del creixement.
Rizomes (gemmes adventícies a l’arrel) Sistema Estolons (arrels adventícies als brots) També es freqüent la formació d’embrions somàtics (embrions que es formen a partir de cèl·lules somàtiques).
Per contra la reproducció sexual té un paper menys remarcable: moltes plantes, inclosos els arbres formen grans masses clonals.
El caràcter modular i sèssil afavoreix la reproducció vegetativa.
OBTENCIÓ D’ESQUEIXOS Un tros d’una planta, generalment un tros de tija amb gemmes, és capaç de formar arrels amb facilitat i reconstituir la planta.
La zona de la ferida forma un teixit cicatricial anomenat cal·lus, una capa a penes visible de color blanquinós (triga uns 7-10 dies a recobrir la ferida).
Si es donen les condicions favorables (de temperatura i aigua), al cap de 10-30 dies, tenen lloc processos d’organogènesi, es formen arrels i brots.
CAL·LUS És una resposta natural a les ferides.
Es queda sec, en alguns punts forma teixit de revestiment  formarà noves arrels Mecanismes ràpids per evitar la pèrdua d’aigua i les infeccions i mecanismes lents per la regeneració de teixits.
  Formació de la capa de tancament (ràpid): suberificació i mort de les cèl·lules més properes a la superfície, per tal de formar una capa protectora que eviti la pèrdua d’aigua i sigui més resistent als atacs de patògens.
Formació del cal·lus cicatricial (lent): una massa de teixit que prolifera fins recobrir la ferida i en el qual es regenera un teixit protector suberificat: la periderma.
Formació del cal·lus: 1. Les cèl·lules diferenciades s’han de des-diferenciar  altre cop tornen a ser meristemàtiques 2. Proliferació del cal·lus  teixit protector secundari 3. Formació d’un periderma cicatricial 4. Organogènesi del cal·lus 5. Creixement i regeneració de la planta 1 Citologia i Histologia Vegetal A les plantes la diferenciació és fàcilment reversible Moltes cèl·lules poden tornar fàcilment a ser una cèl·lula meristemàtica (exemple: parènquima) Recuperació de la totipotencials Orogènesi al cal·lus quan es donen condicions adequades (tª, humitat) Ferida  cal·lus  creixement organitzat: gemma apical (meristema) Formació d’arrels: a partir de la tija  creixement desorganitzat En alguns punts  creixement organitzat  morfogènia CULTIU DE TEIXITS  fer créixer cèl·lules i teixit d’una planta in vitro Perquè serveix (fragments petits):     Per veure condicions com funciona creixement organitzat Cal·lus  crear clons de la planta Totalment estèril, molt rics en nutrients i minerals específics, concentracions baixes Hormones especifiques (afavoreix creixement si cal) En el cultiu in vitro es parteix d’un explant  trosset de planta que vols modificar Esterilització acurada de la superfície generalment amb hipoclorit, desinfecció amb fenols o a la flama, operació clau per garantir l’èxit.
Medi nutritiu complet:   Medi sòlid  cal·lus  gemmes Medi líquid  agitació (evitar fons) Ajustar la concentració de reguladors (hormones): auxina i citoquinina  estimular la formació d’arrels i brots Cada especies i òrgan té requeriments molt específics.
La propagació clonal in vitro d’una planta es coneix com micro-propagació 2 Citologia i Histologia Vegetal EMBRIOGENIA SOMÀTICA REPETITIVES Formació d’embrions a partir de teixits somàtics. Pot ser espontània en algunes plantes, i es pot induir sobre cal·lus en cultiu, si es troben les condicions necessàries.
En determinades condicions un cal·lus embriogènic pot esdevenir un sistema d’embriogènesi repetitiva. És una manera d’obtenir embrions en grans quantitats.
Clonar els embrions: Cal·lus embriogènic  embrions s’originen sobre altres embrions Tenen molta potencia  formen + embrions a sobre Cal·lus embriogènic Embrions somàtics (formació espontània, no gàmetes) Després s’ha de fer tot el procés per a aclimatar-los Cèl·lules comencen a proliferar (condicions òptimes) Principi creix de manera desordenada  després s’organitza forma un embrió Molt difícil  deixi de ser embrió somàtic (deixa de fer més embrions)  forma brot i arrel  forma planta A nivell de laboratori, establir les condicions per generar embriogènesi repetitiva i sobretot per induir la germinació dels embrions obtinguts és difícil, però s’ha aconseguit per moltes espècies.
APLICACIONS Cultiu: cèl·lules que no es divideixen  exemptes de virus en el moment inicial  no tenen desmosomes no es propaga el virus Procés de cultiu i vitros (perquè hi ha brots) Exemple: maduixa propenses a tenir virus  evitar-ho  cultiu Plantes mare exemptes de virus: Producció de drogues in vitro a partir de cultiu (de moment experimental) Aplicacions per a la recerca: 1. Perquè arrelen els esqueixos  cal·lus  cap organogènia 2. Esterilitat, nutrients, hormones (que cal per al cultiu) 3 ...