Pràctica 3 (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Pensament Modern
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Tercer comentari.

Vista previa del texto

Tercer comentari: John Locke, un Estat fort per conservar la propietat Pensament modern Joaquim Aranda Pujol Curs 2015–2016 2n d’Humanitats Grup 2 Índex Fragment del Segundo Tratado sobre el gobierno civil a comentar: ............ 2 1. Introducció .............................................................................................. 2 2. Comentari ................................................................................................ 3 3. Conclusió ................................................................................................ 4 Bibliografia.................................................................................................... 6 1 Fragment del Segundo Tratado sobre el gobierno civil a comentar: Pues como en el estado de naturaleza todos son reyes lo mismo que él, cada hombre es igual a los demás; y como la mayor parte de ellos no observa estrictamente la equidad y la justicia, el disfrute de la propiedad que un hombre tiene en un estado así es sumamente inseguro. Esto lo lleva a querer abandonar una condición en la que, aunque él es libre, tienen lugar miedos y peligros constantes; por lo tanto, no sin razón está deseoso de unirse en sociedad con otros que ya están unidos o que tienen intención de estarlo con el fin de preservar sus vidas, sus libertades y sus posesiones, es decir, todo eso a lo que doy el nombre genérico de “propiedad”. (John Locke, Segundo Tratado sobre el gobierno civil, Madrid: Alianza, 1990, p. 134).
1. Introducció El fragment comentat pertany al novè capítol del Segundo Tratado sobre el gobierno civil, que especifica amb claredat els perquès de la formació d’un govern format d’individus que gaudien prèviament de llibertats naturals. A més a més, hi manifesta els pros i els contres d’aquesta gènesi.
Justament, el text comentat és l’última meitat del punt cent vint-i-tres del tractat, que és el primer paràgraf del capítol titulat “De los fines de la sociedad política y del gobierno” que es troba a l’equador de l’assaig de Locke. Aquest capítol serveix per justificar l’evolució volguda de l’ésser humà d’un estat de natura, que és sinònim d’una llibertat pràcticament total, a la confecció d’una societat i d’un estat fort.
Prèviament al fragment comentat, Locke fa una ampla definició de diversos conceptes relacionats amb la política humana, com són l’estat de natura, l’estat de guerra i la propietat, entre d’altres.
La primera part del punt cent vint-i-tres exposa les preguntes que el text comentat respon d’una forma breu i concisa. Locke es qüestiona els perquès de l’autolimitació que fa l’ésser humà de les seves llibertats naturals a favor d’un altre poder que s’acaba fent més fort.
El principal motiu per unir-se en societat és la defensa de la propietat de l’individu en un sentit ample. La creació d’un estat es fa a partir de l’abandonament de la llei natural i l’elaboració d’unes normes amb el suport d’aquells que es volen associar. D’aquesta 2 manera, la inestabilitat i les pors de l’individu, que està sempre pendent de si li són usurpades les propietats, desapareixen en mans d’una justícia imparcial.
Seguidament al primer punt del novè capítol, Locke enumera i argumenta els múltiples punts positius de les agrupacions d’humans en estats i societats, que només tenen el preu de limitar la llibertat natural que proporcionava l’estat original.
2. Comentari En el text, Locke posa de manifest la igualtat que tots els homes tenen a la natura i la capacitat per governar-se a ells mateixos per desenvolupar-se. De totes maneres, especifica que la majoria d’homes no tenen una visió global de justícia i, per tant, cometen crims en contra d’altres individus per tal d’imposar-se i acumular riquesa. És en aquest punt que Locke fa una picada d’ull a Hobbes perquè deixa entreveure que l’ésser humà és dolent per naturalesa. Tot i així, acaba resolent que aquesta possible maldat en realitat és una mala interpretació que fa l’home dels seus drets naturals i, per tant, no es pot considerar que sigui intrínsecament malvat.
La construcció d’un estat és, per tant, molt beneficiosa segons Locke: desapareixen les pors de la possible pèrdua de la propietat que té l’individu i la justícia es torna imparcial, universal i entenedora per tothom. Aquest pacte social entre propietaris no fa que ningú renunciï als seus drets naturals, simplement els unifica sota una institució que els garanteix la integritat però els impedeix de fer de jutges dels seus afers.
Locke argumenta que abans del contracte social hi havia una moral sabuda pels humans, gràcies a Déu que els guia en els seus actes perquè siguin el màxim de bons possible.
Encara que hi hagi prèviament aquesta moral divina, que es contradiu amb la negació lokeana de les idees innates, aquesta no és suficient per apaivagar en cada propietari les pors a la invasió, i aquesta inseguretat fa que s’uneixin.
3 De fet, Bertrand Russell sintetitza molt bé en què consisteix una societat política i perquè una monarquia absoluta no és un estat civil: “Por naturaleza –dice Locke– todo hombre tiene derecho a castigar los ataques contra su persona o su propiedad, incluso con la muerte.” Hay una sociedad política allí, y sólo allí, donde los hombres hayan cedido este derecho a la comunidad o a la ley.
La monarquía absoluta no es una forma de gobierno civil, porque no hay ninguna autoridad neutral que decida las disputas entre el monarca y el súbdito; de hecho, el monarca, en relación con sus súbditos, está aún en un estado de naturaleza. Es inútil esperar que el hecho de ser rey haga un hombre virtuoso de un hombre que por naturaleza es violento.1 És en el punt de la limitació del poder del rei on Locke fa una crítica aferrissada de les tesis d’un dels llibres més coneguts del filòsof Robert Filmer, el Patriarcha, que defensava que els reis ho eren per imposició divina i que en cap cas se’ls pot discutir el poder que tenen, ja que seria impiu. Locke, que va ser un testimoni de la Revolució Gloriosa del 1688 en contra el govern absolutista de Jaume II d’Anglaterra, posa sobre la taula el dret de revoltar-se en contra d’un govern que actuï de forma errònia i que no vetlli pel bé comú, ja que ha de seguir les lleis delimitades pel contracte social. També remarca que el poder temporal no pot, en cap cas, delimitar les qüestions religioses perquè aquestes van més enllà del contracte social, tal com ho especifica Émile Bréhier.2 3. Conclusió Des d’un punt de vista contemporani, John Locke posa un èmfasi exagerat a la propietat i l’arriba a definir, no únicament com el que hom posseeix, sinó també l’associa amb la vida i les llibertats de l’home, tal com ho especifica al fragment comentat. Tot i així, amb aquesta definició tan ampla del que considera propietat, Locke deshumanitza la resta de les suposades qualitats de la mateixa propietat: la vida i les llibertats. També cal remarcar que, per Locke, només entren en el contracte qui té propietats físiques i exclou els esclaus i les dones d’aquest pacte suposadament tan positiu.
1 RUSSELL, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (II). Madrid : Espasa Calpe (1994), pàg. 248.
2 BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia II, del Renaixement a la Il·lustració. Madrid: Editorial Tecnos (2000), pàg. 223.
4 De totes maneres, seria interessant saber quina lectura faria Locke de la situació geopolítica de la Unió Europea i del nou contracte social que la Gran Bretanya ha imposat al club dels 28 en amenaçar que deixaria el projecte politicoeconòmic europeu si no s’aprovava. Per l’altra banda, Locke probablement trobaria convenient que, per resoldre la situació dels refugiats provinents de l’Orient mitjà, les tensions polítiques i socials dins dels estats i entre el nord i sud d’Europa des dels inicis de la crisi econòmica, es construïssin nous contractes socials ferms entre tots els ciutadans europeus per formar una societat amb equitat, amb una justícia universal i sense delimitacions territorials absurdes dels estats comunitaris que impossibiliten el trànsit de persones i, així, evitar que la idea de Hobbes sobre la humanitat s’imposi al món.
Un exemple de precedent de renovació del contracte social seria la implantació del “New Deal” que va fer el govern estatunidenc per tal de frenar la crisi econòmica del 1929. Aquest nou pacte va fer que l’Estat fes una despesa pública estudiada per dinamitzar una economia que havia estat segrestada pels parquets borsaris. D’aquesta manera es va renovar el pacte que tenia l’administració amb els ciutadans.
5 Bibliografia LOCKE, J. Segundo tratado sobre el gobierno civil: un ensayo acerca del verdadero origen, alcance y fin del gobierno civil. Madrid: Alianza, 2004.
BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia II, del Renaixement a la Il·lustració. Madrid: Editorial Tecnos, 2000.
RUSSELL, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (II). Madrid : Espasa Calpe, 1994.
6 ...