Tema 1. Què és la Psicologia Social? Perspectives teòriques (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Profesor J.C.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 80
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA SOCIAL Tema 1: Què és la Psicologia Social? Perspectives teòriques Què és la Psicologia Social? La psicologia social és una disciplina científica que estudia com els fenòmens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals.
Quan apareix la psicologia? La psicologia apareix en un moment en el que era molt important el pensament científic, el positivisme. Era una etapa en la que qualsevol disciplina que fes servir el mètode científic era considerada una ciència, i això és molt important perquè en aquell moment ciència era sinònim de veritat.
Però en el cas de la psicologia aquesta no acabava d’entrar com a una ciència.
Per a que la psicologia entres dins el camp de la ciència, el requisit era que s’havia d’utilitzar el mètode científic, però el problema que té aquest mètode és que només permet estudiar allò que és observable, i això suposa una limitació per la psicologia.
Si deixem de banda el físic, què és observable en les persones? La conducta. D’aquí prové el conductisme, que és un element molt important dintre de la psicologia. Llavors, què feia la psicologia? Posava a les persones en una situació concreta, en la que percebien una sèrie d’estímuls, i s’estudiava la resposta d’aquestes persones a aquests estímuls. Això permetia observar la conducta. Però del que es varen adonar els psicòlegs és que entre l’estímul i la reacció, allà en mig hi havia alguna cosa més que no podien veure. I quines són aquestes coses? Doncs una part molt important que defineix l’ésser humà, que el mètode científic no deixava veure, i per això va sorgir una nova perspectiva, que és la perspectiva cognitivaconductual.
Una cosa molt important que posseïm les persones és el llenguatge. No hi hauria raó ni pensament si no hi hagés llenguatge. Només podem pensar allò que té nom, que té llenguatge. Nosaltres podem recordar amb llenguatge, i podem anticipar el que vindrà amb llenguatge.
Els punts que determinen l’itinerari des de que comença la psicologia social fins ara són:  La definició de què és allò social i què és allò psicològic.
 En funció de com es defineix el que és social i el que és psicològic, i sobre tot, la relació que hi ha entre aquests dos, és el que conforma l’objecte d’estudi de la psicologia social. Es produeix una conceptualització d’aquesta relació.
 Un cop hem establert quin serà l’objecte d’estudi, desenvoluparem una metodologia que sigui adient i que ens serveixi per explorar aquest objecte d’estudi.
Dintre de la psicologia social tenim dos enfocaments molt importants: PSICOLOGIA SOCIAL Tema 1: Què és la Psicologia Social? Perspectives teòriques  La Psicologia Social Psicològica  La Psicologia Social Sociològica Separació entre el que és social i el que és psicològic D’entrada, cada cop, dintre de la psicologia és veu més clar que hi ha una influència de l’entorn, de factors socials que estan intervenint directament en la configuració psicològica de l’individu. Ara bé, la cosa està en que mai hi ha hagut manera de separar el component social i el psicològic per saber quin és l’impacte de cada un. La conclusió, per tant, és que no es poden separar.
Llavors, dins d’aquesta idea es mantenen dues realitats que són independents, la psicològica i la social. Hi ha una part psicològica que tenim de manera innata (biològica), per l’herència genètica, que seria com la matèria bàsica, i després hi ha tota la part de l’entorn que el que fa és modificar i afegir coses a la part psicològica. La part psicològica seria com una espècia de plastilina, que la part social modela.
Fusió entre el que és social i el que és psicològic Hi ha un altre punt que, quan la psicologia es fa més social, alguns psicòlegs comencen a qüestionar la idea d’una base psicologia que sigui després modelada per la part social. El que diuen és, realment és possible separar una cosa de l’altra? Nio podria ser que aquestes dues coses anessin juntes, i no es poguessin separar? Això respondria al fet de que no és possible saber quin és l’impacte de cada una d’aquestes parts, perquè no és que cada una tingui un pes per separat, sinó que les dues juntes construeixen una sola cosa, que és la persona.
I què és el que fa pensar que lo social i lo psicològic és inseparable? El llenguatge.
El que alimenta aquesta idea de que lo social està separat de lo psicològic, és aquesta dicotomia que diu que lo social es troba allà fóra i que lo psicològic ho tenim dins, és biològic. No és exactament així. El que és social no només el que està allà fora. En aquest cas, tenim l’exemple del llenguatge. El llenguatge està allà fóra o aquí dins? Està clar que té una part allà fóra perquè l’hem d’aprendre, però el llenguatge no és estàtic, està desenvolupat amb noves paraules i nous usos, per tant el llenguatge està dins. És a dir, està fora en el sentit de que l’hem d’aprendre, però està dins pel fet que nosaltres mateixos ajudem a construir-lo, li donem nous usos...
Grans orientacions teòriques de la Psicologia Social  Psicologia Social Sociològica (PSS). E es centra en les grans col·lectivitats humanes i en els seus determinants culturals. Es prenen la interacció social i la dimensió social com a unitat d’anàlisi i s’estudia PSICOLOGIA SOCIAL Tema 1: Què és la Psicologia Social? Perspectives teòriques sobretot les característiques de la vida col·lectiva i la seva repercussió en la configuració social de les persones o Interaccionisme simbòlic (George Mead, inicis del segle XX). El que diu Mead és que el que és realment important són els significats que li donem a les coses, la importància de la interacció social i el caràcter actiu de la persona. Els que explica és que nosaltres mai de la vida podrem saber com és la realitat, perquè sempre ens apropem a la realitat des d’algun lloc, amb uns coneixements previs. La interacció social és important perquè justament el que fem quan ens relacionem és negociar els significats de les coses. Per tant, no és que hi hagi tot un catàleg de significats sobre les coses, però si que hi ha alguns que ja estan construïts, però com que nosaltres som actius, també ajudem a construir-los, o negociar-los i canviar-los. Per això aquests significats canvien amb el temps, per les nostres negociacions i les nostres interaccions. No hi ha una realitat que sigui per tothom igual ni vertadera, i si hi és, no hi podrem arribar. Construïm la realitat a partir dels significats.
 Psicologia Social Psicològica (PSP). Es centra en els fenòmens individuals i en els determinants innats de la conducta social. Es prenen els fenòmens socials i els individuals com a unitat d’anàlisi i s’estudia sobretot la conducta social i l’impacte dels estímuls socials en els processos psicològics.
o Socioconductisme (John Broadus Watson, 1913). És una branca absolutament experimental que busca ser objectiva, perquè sinó no podria ser científica, i el seu objectiu és la predicció i el control de la conducta. La idea és arribar a esbrinar perquè les persones fan el que fan, de manera que podem preveure com es comportaran. La orientació conductista el que fa és agafar teories que tenen en comú l’estudi de la conducta observable.
o Psicoanàlisi (Freud, 1921). Freud va si desenvolupar importants anàlisis psicosocials sobre els grups socials, les relacions interpersonals i el lideratge.
El psicoanàlisi Pretén revelar l'inconscient, una hipòstasi i la seva relació amb el comportament, els sentiments i les emocions actuals. Els temes fonamentals de la psicoanàlisi són els patrons inconscients de la vida revelats per les associacions lliures dels pacients. La meta de l'analista és ajudar a eliminar en el pacient les barreres inconscients de la ment i de la resistència, és a dir, més enllà dels patrons del conscient que inhibeixen la llibertat. Freud va ser criticat pel fet que el que fa el psicoanàlisi és interpretar, i interpreta coses que no es veuen, és a dir, que no es basa amb allò observable. Els seus seguidors van fer importants aportacions sobre la formació de l’autoritarisme com a tret de personalitat.
o Sociocognitivisme. Es centra en l’estudi dels processos inferencials que caracteritzen el pensament humà, és a dir, estudia aquella cosa que hi ha entre l’estímul i la reacció que no es PSICOLOGIA SOCIAL Tema 1: Què és la Psicologia Social? Perspectives teòriques pot observar, i en el camp de la psicologia social, analitza l’impacte que tenen els factors socials en els mecanismes i en els resultat de l’activitat intel·lectiva (experiments de Milgram i Zimbardo). És un corrent que, ara per ara, és molt fort, i quasi tots els programes d’intervenció estan basats en el sociocognitivisme. La Teoria de la Gestalt (teoria de la forma) i la dificultat d’analitzar les relacions interpersonals sense la intervenció dels aspectes cognitius (les intencions, la interpretació de significats, la representació de l’altre, etc.) donen lloc a aquesta orientació. La Teoria de la Gestalt ens explica com pensem. Si ho apliquem a la criminologia, la idea és, per exemple, una persona que pega o ataca, s’entén que aquesta persona és agressiva, però que passa cognitivament ? cognitivament pot passar que no tinguin autocontrol, o que no puguin mantenir la compostura... de tal manera que cognitivament anem construint totes aquestes inferències a partir d’un comportament. Llavors el que es fa és dissenyar un programa per intervenir, per això la gran majoria de programes estan basats en aquesta orientació.
 Psicologia Social Construccionista (PSC ). No es focalitza ni en l’individu ni en la societat, ja que considera que tots dos són construccions socials, és a dir, productes de les pràctiques relacionals de les persones.
o Psicologia discursiva.
o Socioconstruccionisme (Gergen, finals dels anys 60). El que diu Gergen és que la realitat no existeix. Que tot allò que pensem que és real, que ens dóna consistència i seguretat, és mentida.
Ell diu que és mentida que, perquè com que no podem arribar en aquesta realitat, vivim en construccions socials. Una construcció social és la manera que tenim de percebre el món i que d’alguna manera anem consensuant i tenim que compartir (està relacionat amb l’interaccionsime simbòlic). Per tant, la realitat social es construeix literalment mitjançant les pràctiques socials que desenvolupen les persones en la vida quotidiana. El que proposa és dilucidar els processos mitjançant els quals les persones descriuen, expliquen i donen compte del món en que viuen. Els termes en els quals es comprèn el món són artefactes socials que resulten dels intercanvis, històricament situats, entre les persones. Som productes socials i tot es construeix mitjançant el llenguatge (la importància que Gergen dóna al llenguatge és el que el diferència de l’interaccionisme simbòlic.
Per a què serveix la Psicologia Social?  Investigació bàsica  Investigació aplicada  Investigació/ acció (Lewin)  Intervenció en problemes socials PSICOLOGIA SOCIAL Tema 1: Què és la Psicologia Social? Perspectives teòriques o Reducció de l’hostilitat fruit dels prejudicis socials o Metes supraordenades (Sherif, 1967) o Categorització social (Tajfel)  Dinàmica de grups  Fenòmens col·lectius  Psicologia jurídica  Psicologia ambiental  Recerca ...