2.La justícia medieval a Catalunya (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Seminari 2. La justicia medieval a Catalunya La justicia medieval a Catalunya Durant l’època medieval podem dividir la justícia en dos blocs:  Justícia laica. Crims contra persones i les seves propietats.
 Justícia eclesiàstica. Crims de fe.
L’exercici de la justícia a Catalunya es fonamenta en:  Dret comú (ius commune). D’arrel germànica.
 Lleis de la terra (furs, constitucions). Propis de cada terra i de caràcter paccionat, és a dir un pacte entre el rei i el senyor.
 Costum particular (ordinacions). Propi d’un lloc concret, lleis de caràcter local i de concents entre habitants i senyor. Poden invalidar part del dret comú. Eren de caràcter oral.
Durant l’època Alt Medieval la justícia està en mans del rei, en els comptats ho seran els Comtes, Vescomtes i Bisbes. No hi ha delimitació jurídica entre autoritats civils i públiques, depenia de cada cas i que estigués més capacitat. El Comte es reservava els casos més importants. El tribunal està format pel president del tribunal, un grup de jutges, que aconsellen al president.
A partir el segle XII això canvia, i apareix la justícia baronial o senyorial. Els senyors feudals tenen dret de justícia en els seus territoris. Al segle XIII-XIV torna a recuperar-se la justícia reial.
Per tant hi ha:  Justícia reial.
 Justícia baronial.
A l’alta edat mitjana es du a terme un sistema acusatiu. En aquest sistema un judici començava a partir de la denúncia de la part acusadora, davant del senyor. La parta acusadora havia d’aportar proves en contra de l’acusat, aquest també podia presentar proves a favor seu. El tribunal feia d’àrbitre entre les dos parts. Quan l’acord no era possible hi havia mecanismes rituals per a solucionar el conflicte: els combats, on els vencedors guanyaven el judici; i les ordalies, on es confia la sentència a una força superior, a Déu, podien arribar a ser molt cruels. En tots aquest casos el jutge feia d’àrbitre.
A l’època Baix medieval, a partir els segles XII-XIII, apareix un nou sistema, el sistema inquisitiu. Apareix en el marc de la lluita contra l'heretgia. Els inquisidors treballaran d’ofici, poden investigar i treballar independentment. Eren ells que cercaven les proves.
Era molt important la fama pública. Apareix la figura del procurador fiscal, qui busca les proves.
Seminari 2. La justicia medieval a Catalunya Aquest sistema va essent adoptat per els tribunals laics, així ells mateixos podien obrir investigacions. S’accepta l’ús de la tortura, quan hi havia indicis de culpabilitat es podia torturar perquè confessés la culpabilitat.
No tots els judicis començaven d’ofici, molts començaven a través de denuncies particulars, però desprès de la denúncia passarà en mans del fiscal.
Procés judicial inquisitiu:  Presentació de la denuncia. Personal o d’ofici.
 S’inicia la investigació. Feta pel fiscal o inquisidor.
 Part en ofensa. Proves que per demostrar la culpabilitat de l’acusat. La part més important són els interrogatoris (enquesta de testimonis), es declara sota jurament. També es poden fer peritatges per fer aclariments.
 Part en defensa Després de la investigació es feia públic el procés, ja que el sospitós no coneix el contingut de la investigació, per tal que l’acusat pugui presentar proves a favor d’ell.
 Finalment es dicta sentència. Aquesta podia ser definitiva o interlocutòria. Quan era interlocutòria s’utilitzava la tortura per acabar extraient la confecció de l’acusat. Hi havia tortura punitiu, la tortura més cruel, destinada a castigar a un culpable, l’objectiu era la mort; i el turment indagatori, volia extreure la veritat.
Totes les tortures estaven regulades. També hi ha tortura psicològica. Si la persona confessava es donava un termini per ratificar el que havia dit, fins a 3 cops. Resistir les tortures anul·lava qualsevol de les proves anteriors.
No tots els tribunals respectaven aquest procediment, sobretot els laics.
Bruixeria Eren molt importants els judicis de bruixeria, sobretot a Catalunya. El crim de bruixeria apareix a la Baixa Edat Mitjana. El crim de bruixeria era pertànyer a una secta herètica que es reunia de nit i que eren capaços de provocar mal per mitjans malèfics, materials o intangibles. Grup molt temut per la societat. La persecució de la bruixeria anava a càrrec de la justícia laica, normalment local.
Molt important per la societat durant èpoques de misèria. Molt judicis comencen a petició de la població .
Seminari 2. La justicia medieval a Catalunya En tots els judicis la fama és clau. Després dels interrogatoris es feia els peritatges (cerca de senyal), on es buscaven determinades “marques” físiques que demostressin la bruixeria. Amb tota la informació es dictava sentència. En fan tortures per fer confessar.
Es busca directament una sentència de culpabilitat. Normalment els acusats eren dones.
La majoria de judicis acaba en sentència de mort.
Quan una dona confessava culpabilitat de bruixeria també delatava als seus còmplices, en molts casos eren els propis acusadors.
En molts casos eren acusacions de caràcter personals, sense cap fonament de bruixeria, sinó per pura rivalitat.
Trobem molts pocs casos d’acusacions de bruixeria a homes.
En els alts tribunals i els inquisitorials quasi no hi ha sentència de mort per bruixeria.
La caça de bruixes va durar fins ben arribat el segle XVIII. A Catalunya va ser un dels llocs d’Europa on la caça de bruixes va ser més forta, ja que hi havia una justícia baronial i local; mentre que a les zones on la justícia està centralitzada en mans del rei no en trobem tantes.
...