Tema 8 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Biologia de la Reproducción
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

BR- Tema 8 TEMA  8:  RISC  GENÈTIC  DE  TRAs  /  Diagnostic   prenatal   Parlarem de les anomalies transmeses i l’efecte de l’aplicació de TRAS RISCS  GENÈTICS  TRAs   1.  ANOMALIES  TRANSMESES   Causes  genètiques  d’esterilitat  /  infertilitat  masculina  o  femenina   Sabem que son anomalies genètiques/cromosòmiques dels quals els progenitors són portadors. Hi ha patologies que estan associades amb infertilitat i tenen base genètica.
Anomalies gèniques: fibrosi quística, delecions Y, Síndrome Kartagener, POF....
CBAVD: Dels individus que tenen una absència bilateral de conductes deferents (CBAVD) el 97% estan afectats per FQ i un 50-82 % són portadors.
CUAVD: Dels individus que tenen una absència unilateral de conductes deferents (CUAVD) el 43% són portadors de FQ.
Anomalies cromosòmiques: portadors de translocacions recíproques, inversions...
Amb les TRAS estem donant la possibilitat que un portador (o els dos progenitors) d’anomalies cromosòmiques pugui tenir un fill. Això comporta que es poden passar aquestes anomalies a la descendència, per tant hem d’evitar aplicar indiscriminadament les TRAS (hem de veure el risc de transmetre les anomalies, perquè es podrien passar a la descendència). En aquest sentit son molt importants els estudis genètics en parelles estèrils/infèrtils i el consell reproductiu.
Les TRAs permeten aconseguir gestacions amb gàmetes pròpies a individus que ho tindrien impossible (o molt difícil) 2.  EFECTE  D’APLICACIÓ  DE  TRAs   En alguns casos els riscs son teòrics però no se sap si el risc ve directament de la tècnica de TRAs.
Tenim dos tipus de riscs: - Riscs associats amb embarassos múltiples - Riscs associats amb procediments   1   BR- Tema 8 EMBARASSOS  MÚLTIPLES   Aplicar TRAS està lligat als embarassos múltiples (el que està demostrat) això es un risc perquè els nens tenen menys espai, nutrients, a vegades s’ha de fer cessaria, acostumen a néixer abans d’hora, pesen menys... Això també fa que tinguin més risc d’avortament.
• • • Multiplicitat: Un de cada 4 embarassos de per TRAS és múltiple (el 25% després d’aplicar TRAs). La majoria d’embarassos múltiples són bessons.
Embrions transferits: En un 72% dels casos es posen dos embrions.
Resultats de l’embaràs: o Un 71 % dels naixements són a terme.
o Un 29% són prematurs Pes en néixer: o El 62,1 % tenen un pes normal o La resta d’embrions, un 38% son prematurs i per tant, pesen menys.
Així doncs, perquè no es transfereix nomes un embrió? La resposta es troba en la taxa d’embaràs: • Al transferir un embrió: 24% taxa d’embaràs • Al transferir dos embrions: 42% taxa d’embaràs • Al transferir tres embrions: 37% taxa d’embaràs   2   BR- Tema 8   ASSOCIATS  ALS  PROCEDIMENTS   FIV  convencional:   Què passa quan apliquem FIV convencional: - Augment de la polispèrmia, el que dona embrions poliploides, que la majoria donen lloc a un pèrdua (si arriben a néixer moren), per tant: o Risc a la descendència= 0 (no es provoquen anomalies a la descendència) o Els casos d’aneuploïdies descrits en FIV convencional s’han associat a problemes de la població, com l’edat materna, no com a causa de la tècnica.
o El risc no hi es, el que hi ha és una menor eficiència de la tècnica.
- Defectes d’imprinting (en parlarem globalment a ICSI) FIV-­‐ICSI:   - Introducció de DNA exogen, això al final nomes es teòric. No hi ha cap cas reportat on per error hi hagi la introducció de DNA exogen - Increment d’anomalies cromosòmiques: les dades són variables.
Alguns grups si que descriuen aquest increment respecte al grup control: en aquest cas es reporten incidències del 1,6 %. Però hi ha moltes variacions entre les series publicades En tots els casos es veu que si aquests resultats surten, és només amb FIV-ICSI (no FIV).
Aquestes anomalies que es poden generar podrien ser: o De novo à Estructurals i numèriques. Relacionades amb l’estrès mecànic de microinjecció (desorganització plaques i altres estructures) però no es coneix l’origen.
o Anomalies generades a la línia germinal: els pacients tenen cariotip normal però pot ser que tinguin la meiosi alterada i alguns dels seus gàmetes tinguin anomalies cromosòmiques.
- Defectes d’imprinting: alguns dels grups han reportat alguns casos de nascuts de FIV-ICSI amb anomalies d’imprinting, tot i que els casos són pocs. Aquests defectes també es trobarien en FIV.
Els defectes d’imprinting podrien ser deguts a : o Defectes genètics en els espermatozoides en pacients infèrtils (acetilació/metilació d’histones, dany al DNA) o En alguns cicles s’utilitzen gàmetes masculines immadures – de testicle o epidídim- (MESA, TESE...) de manera que podria ser que encara no tinguessin les marques d’imprinting o En el cas de les dones es el mateix, perquè utilitzarem gàmetes que són immadures i ovaris que pel normal no arribarien a desenvolupar-se (el que passa és que nosaltres eliminem l’efecte de dominància) o L’estimulació ovàrica podria afectar al imprinting.
o El cultiu in vitro podria afectar al embrió; les concentracions d’O2 a la placa són mes elevades que les que hi ha al tracte genital de la dona, la composició del medi de cultiu pot variar...
  3   BR- Tema 8 Aquests defectes d’imprinting estan poc estudiats perquè l’imprinting es coneix fa poc i hi ha poques anomalies. A mida que es va estudiant els risc de la FIV-ICSI, poden variar els riscs (perquè les anomalies surten de molt de tant en tant).
En animals se sap que aquest tipus de patologia en alguns casos s’associa a reproducció assistida; en ovins i bovins, hi ha una síndrome, la LOS (Large Offspring Syndrome). Són cries obeses amb més dificultat respiratòria i més mort (això s’assembla a la malaltia d’imprinting Beckwith- Wiedeman). Però aquest LOS no apareix en ratolins ni porcs.
Actualment no hi ha evidència suficient per relacionar la FIV-ICSI i FIV amb un increment d’anomalies d’imprinting.
  DGP   - Bessons univitel·lins: alguns laboratoris defensen que la biòpsia acaba causant una hèrnia al embrió i una partició, però la majoria de laboratoris no reporten cap increment dels bessons univitel·lins. Els resultats són discrepants entre laboratoris.
-   Errors diagnòstic: és un risc considerable. Si ens equivoquem amb el diagnòstic, podríem transferir embrions afectats. En la taula es mostren els errors de DGP reportats des de 1993 i 2013 (28), això dona una taxa d’error del 0.07%, això és un risc baix. Fins ara, no s’han reportat més errors.
4   BR- Tema 8 Criopreservació   - Els procediments poden afectar a les estructures cel·lulars i causar mort cel·lular.
No s’ha demostrat cap increment de mutacions per utilitzar els agents criopreservadors ni increment d’anomalies cromosòmiques Per tant no hi ha risc, sinó menys eficiència de la tècnica. El que ha de quedar clar es que els oòcits sempre s’han de congelar per vitrificació. S’han observat anomalies cromosòmiques en oòcits en altres mètodes de congelació que no són la vitrificació.
Mix  ups   Són barreges El problema que hi hauria seria no posar l’embrió que toca o els gàmetes que toquen a la parella que correspon. El que, a més de l’aspecte ètic , podria tenir unes conseqüències en quant a “risc genètic” en funció del genotip del progenitor.
genètiques.
D’aquests casos, des de 1972 fins al 2011 se n’han descrit 39. D’aquests no n’hi ha cap reportat a Espanya (la majoria són als EEUU).
S’estima que podria haver-hi un error en un 0’04% dels cicles (cal tenir en compte que no s’acostuma a demanar diagnòstic de paternitat en TRAs, així que aquest error podria ser una mica més elevat).
Font d’error • • • 60% dels casos errors en la codificació de la mostra seminal.
40% dels casos deguts a errors en la identificació dels embrions.
*** Els percentatges de la diapositiva estan malament.
Eines per solucionar-ho • • Figura del “Controler” o “doble check”: als centres hi ha molt volum de feina, en molts cicles de TRAs hi ha un embriòleg que treballa i un embriòleg que controla el que fa el primer.
Eines per millorar la traçabilitat: projectes associats a utilitzar microdispositius per intentar tenir eines de traçabilitat (codis de barres a les plaquetes, als tubs de mostres de semen...) (USUÀRIES)   Hi ha alguns estudis que suggereixen que el tractament hormonal o estimulacions ovàriques podrien ser negatives per les dones. Podrien afectar tant a la reserva ovàrica com induir patologies d’ovaris. Però la majoria de estudis no descriuen cap relació, hi ha només un estudi que indica que hi hauria un risc borderline que els tractaments hormonals o les estimulacions ovàriques podrien induir aparició de tumors ovàrics. Però l’estudi és molt petit i poc ampli i els estudis que s’han fet a posteriori no han trobat aquest risc.
  5   BR- Tema 8 RISCS  GENÈTICS  TRAs  (Resum)   A gran resum en alguns casos si que tenim mes risc per aplicar TRAS. Però: - En la majoria de casos el risc es tradueix en anomalies no compatibles amb la vida, pel que acabem tenint una disminució de l’eficiència de la tècnica o si hi ha un increment de les anomalies, la seva incidència és baixa - Però hi ha uns casos de reproducció assistida en que el risc es pot considerar una mica més elevat, en aquest casos si que s’han de proposar mesures preventives. Però en la resta de parelles com el risc no es considerable, no cal que se’ls recomani mesures preventives.
Pel que fa als avortaments espontanis: - Taxa d’avortament: 19%, en general en totes les tècniques de TRAs. Si es compara amb població normal, s’estima que el 10-25% dels embarassos reconeguts (tant natural com de TRAs) poden acabar en avortament (¼). Això son embarassos clínicament reconegut; per l’augment dels nivells de hCG.
- Embarassos multifetals: 21-30% dels embarassos multifetals (2 fetus) poden acabar amb un avortament d’un dels fetus. Això és el que es coneix com vanishing twin. Per tant hi ha més o menys 5-10 punts més de risc d’avortament si l’embaràs és múltiple ****FIV- ICSI a la taula es refereix a que la meitat dels oòcits de la dona han fet FIV convencional i l’altra FIV ICSI.
(no apareix taula) DIAGNÒSTIC  PRENATAL   A la web següent: www.gencat,cat/salut hi ha el protocol de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites a Catalunya i també terminologia.
Taxa de prevalença de defectes congènits (Catalunya); 3,6% Les proves de diagnòstic prenatal per defectes congènits no han de ser programades rutinàriament com una prova més de l’embaràs, a causa de les seves importants implicacions ètiques personals i la morbiditat dels procediments invasius.
S’han d’oferir a tota la població gestant, perquè la dona n’accepti o en rebutgi la pràctica lliurement.
Per tant, el criteri és igual que la població en general. Hem d’informar dels riscs associats a les TRAs i tenir en compte les situacions específiques: com casos en que es recorre a TRAS per evitar el naixement de nens amb anomalies severes. En aquest cas s’hauria de recomanar un DGP.
  6   BR- Tema 8 En la diapositiva 19 (veure el pdf) es recullen recomanacions del SEF on queda explícit en quins casos de DGP s’ha de recórrer a DP. Si no es fa DP, es recomana que es segueixi un estudi del desenvolupament del nen.
La taula següent mostra el resultats d’embaràs en diagnòstic prenatal: -   Mes o menys el 50% de parelles que fan TRAs opten per un prenatal, la resta no volen córrer el risc de pèrdua o La majoria de parelles que passen per DGP si que recorren a DP.
Pel que fa als nascuts: o Mes o menys en el 65% se’ls segueix l’embaràs, se’n tenen dades. Però d’un 34% no se’n sap res, no hi ha dades.
7   ...