Vigilància de Salut Pública (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemiologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA @emargaritboada VIGILÀNCIA DE SALUT PÚBLICA EVOLUCIÓ SOCIAL DELS CONCEPTES VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA VIGILÀNCIA DE SALUT PÚBLICA Malalties Problemes de salut (sanitaris) Risc biològic Mètode epidemiològic Notificació Físicoquímics, socials, climàtics, assistencials Toxicologia, sociologia, gestió de la qualitat Registres, enquestes, episodis sentinella VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA Sempre podem tenir casos nous (incidència), casos sospitosos i casos confirmats.
Els procediments poden ser: - - PASSIUS (declaració segons la normativa)  cobertura genèrica, obtenció senzilla, de baix cost. Tot i així, el gran inconvenient que té és la baixa notificació (no et diuen el que passa).
ACTIUS (busca per personal especialitzat)  (busca pel personal especialitzat)  cobertura selectiva o específica, major quantitat i qualitat de la informació, major cost econòmic, infraestructures especials.
MALALTIES AGUDES - Es tracta bàsicament de malalties contagioses.
El període de transferència per analitzar l’evolució és la SETMANA (variacions setmanals).
Notificació Interessen els casos Difusió freqüent de les dades MALALTIES CRÒNIQUES - També es poden tractar de malalties infeccioses.
1 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA - @emargaritboada Registres existents Interessen les taxes Difusió menys freqüent de les dades PRINCIPALS MÈTODES D’INFORMACIÓ [Bàsicament són malalties transmissibles] 1. Mètodes bàsics o fonamentals 2. Mètodes específics o complementaris 1. MÈTODES BÀSICS O FONAMENTALS - Malalties de Declaració Obligatòria (més sensible)  malalties que davant la sospita i diagnòstic s’han de declarar o notificar a les autoritats sanitàries.
Sistema d’Informació Microbiològica (més específic)  detecten els mecanismes de resistència dels microorganismes envers els antibiòtics.
Investigació de situacions epidèmiques i brots (protocols específics)  cal disposar de protocols davant de brots i epidèmies MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA OBJECTIUS - - Detectar casos de malaltia i realitzar el seu control (contactes, enquesta epidemiològica, quimioprofilaxis)  quan abans es sàpiga abans s’aplicaran les mesures i d’aquesta manera s’evita més expansió.
Configurar l’epidemiologia de la malaltia (estudis  com es distribueix, quan apareix...).
Identificar increments inusuals o situacions d’alarma.
Avaluar l’efectivitat de les mides de control i prevenció.
Coordinar serveis assistencials i prioritzar recursos.
CATEGORIES No totes les malalties tenen la mateixa importància: - URGENT (<24 hores entre la detecció i la notificació) INDIVIDUALITZADA (imprès específic) NUMÈRICA (imprès específic) 2 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA @emargaritboada *Referència temporal sempre en SEMANES RECEPTORS DE NOTIFICACIONS Arreu de Catalunya hi ha repartits receptors on es reben totes aquestes notificacions (serveis territorials del Departament de Salut). En total hi ha 8 Unitats de Vigilància Epidemiològica.
MALALTIES DE DECLARACIÓ URGENT  notificar-les setmanalment i tant de seguida com hi hagi una sospita, encara que després no es tracti d’aquesta malaltia [No cal estudiar-les totes, només que sonin] - Còlera, febre groga i Pesta Botulisme Malaltia meningocòccia Malaltia invasiva per Haemophilus influenzae b Ràbia Poliomielitis Tifus exantemàtic - Diftèria Xarampió Parotiditis Síndrome hemolític urèmic Gastroenteritis per E. Coli Brots epidèmics (infecciosos / tòxics) MALALTIES DE DECLARACIÓ INDIVIDUALITZADA  cal saber algunes variables com ara l’edat, el sexe, on viu, etc, que formaran part de la posterior notificació.
- Amebiasis Brucel·losis Carbunco Febre Botonosa Febre Tifoidea y paratifoidea Hepatitis A Leishmaniosis Lepra Limfogranuloma venéreo Meningitis tuberculosa Paludisme Rubèola congènita Hepatitis B Hepatitis C - Altres Hepatitis Hidatidosis Infecció gonocòccica Infecció VIH Legionel·losis Sida Sífilis y Sífilis congènita Shigelosis Tètanus y Tètanus neonatal Tos ferina Triquinosis Tuberculosis Pulmonar Altres Tuberculosis 3 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA @emargaritboada MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA  cada setmana s’ha de notificar el número de malalts.
- Enteritis i diarrees Escarlatina Grip Infecció genital per clamídies Condiloma acuminat Infecció per tricomones - Herpes genital Leptospirosis Altres infeccions de transmissió sexual Oftalmia neonatal Varicel·la 2. MÈTODES ESPECÍFICS O COMPLEMENTARIS S’utilitzen amb una finalitat molt concreta. Trets característics: - REGISTRES ESPECÍFICS ESTUDIS SEROEPIDEMIOLÒGICS XARXA PROFESSIONAL SENTINELLA REGISTRES ESPECÍFICS  independentment de que siguin o no malalties de declaració obligatòria, per les seves connotacions o per com socialment afecta cal registrar-les.
- Registre Registre Registre Registre Registre de casos de SIDA i VIH de Lepra o hanseniasis de Rubèola congènita Sífilis congènita Tètanus neonatal *Malalties poc freqüents, sobretot les últimes. Des d’un punt de vista sanitari s’anomenen sentinelles. Vol dir que en una ciutat desenvolupada el sistema sanitari hauria d’haver detectat abans la malaltia (a causa d’això després s’analitza i es detecten quines parts del sistema sanitari ha fallat).
ESTUDIS SEROEPIDEMIOLÒGICS  coneixen la distribució de les malalties infeccioses mitjançant la detecció sèrica dels marcadors d’infecció i immunitat en mostres poblacionals. És a dir, aquests estudis es basen en determinar els nivells d’anticossos o infeccions que tenen grups de població davant una malaltia. La seva gran aplicació és en la vacunació, els calendaris de vacunes s’estableixen gràcies a la informació que aporten aquests estudis.
SISTEMES CENTINELLA (xarxa de metges)  mostra aleatòria i representativa de metges d’una àrea territorial que notifiquen voluntàriament un procés d’interès en salut pública durant un període de temps (1 any).
4 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA @emargaritboada ACTIVITATS DE LA VIGILÀNCIA DE SALUT PÚBLICA - COMUNITÀRIES  problemes de salut que no tenen perfil infecciós.
o Prevenció dels efectes d’altes temperatures ambientals o Protocol d’actuació davant un cas humà de grip aviària o Protocols d’actuació davant de potencials d’acció de terrorisme biològic, químic o físic.
o Protocol d’actuació per la Grip A.
- ASSISTENCIALS / HOSPITALÀRIES o Supervisió instal·lacions de risc (radioteràpia, radiodiagnòstic...).
o Pla de detecció de violència de gènere (urgències) o Programes de SEGURETAT CLÍNICA med.
nuclear, SEGURETAT CLÍNICA La pràctica clínica comporta un major risc, això fa que una proporció de malalts puguin patir algun efecte advers, per tant s’ha d’aportar una seguretat clínica o del pacient  té com a objectiu proporcionar un servei assistencial lliure d’accidents, lesions o complicacions evitables. Aquesta seguretat clínica és un problema de salut pública associat a l’assistència sanitària.
+ activitat + complexitat + professionals MÉS RISC + tecnologia + especialització SISTEMES D’INFORMACIÓ Registre continuat i anàlisis sistemàtic de la informació relativa als problemes de seguretat clínica que es presenten en un centre assistencial.
Les fonts dels sistemes d’informació en seguretat clínica poden ser: - ACTIVES  programes específics de qualitat PASSIVES  agents del procés assistencial 5 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA @emargaritboada Característiques: CARACTERÍSTICA ACTIVES PASSIVES Objectiu Detecció efectes adversos Notificació efectes adversos Naturalesa de la informació Quantitativa Qualitativa Taxonomia del problema de Seguretat Clínica Casuística uniforme Casuística variable Requisits necessaris Disponibilitat de recursos Cultura de seguretat clínica en la organització Transferència i utilitat de la informació Investigació epidemiològica Instrument per a la gestió de la qualitat FONTS ACTIVES - - Comissions tècniques  en els hospitals hi ha grups de treball que analitzen els temes relacionats amb la seguretat.
Estudis epidemiològics  prevalença i incidència Utilització d’instruments Triggers (pistes, indicis) per la detecció d’efectes adversos com cribatge de la documentació clínica (reingressos, reintervencions, mort, transfusions). És a dir, a partir de l’alta i del resum de la història clínica es busquen paraules claus que permeten adonar-te d’algun efecte advers.
Rondes de seguretat (“walkrounds”)  observació directa, revisió documental i entrevista. Ho solen realitzar els responsables o gestors.
Activitats regulades de comunicació (“briefing”)  activitat important que consisteix en quan hi ha un canvi de torn, o sigui que hi ha una pausa en l’espai del procés assistencial, els professionals dels dos àmbits comparteixen la informació sanitària que no coneixen.
FONTS PASSIVES - Pacient  presentació d’una reclamació assistencial Professional  notificació d’una incidència Motius de reclamació relacionats amb un possibles efecte advers: Codi principal Accident assistencial Infecció hospitalària/ambulatòria Confusió o error Codi secundari No No - Del malalt - De medicació - D’intervenció quirúrgica - De tractament no quirúrgic - De prova complementària - De diagnòstic Possible negligència No 6 INSTRUMENTS - EPIDEMIOLOGIA @emargaritboada - Sistema de notificació d’incidents i efectes adversos o Aprenentatge i millora contínua o Fomento de la cultura de seguretat clínica de la organització o Etapes d’un sistema de notificació: - Característiques dels Sistemes de Notificació o Voluntarietat o No punibilitat o Confidencialitat o Orientació sistèmica (causes latents) - Matriu de risc o Gravetat de les seves conseqüències o Freqüència habitual d’aparició o Exemple: 7 ...