Neuroanatomia Tema 2: DESENVOLUPAMENT FILOGENÈTIC (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts del Tema 2 de Neuroanatomia: DESENVOLUPAMENT FILOGENÈTIC. Classe impartida per la Isabel Portell.

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 2: DESENVOLUPAMENT FILOGENÈTIC DEL SN L'estructura actual del SN humà és el resultat de l'evolució.
1. Evolució del SN en els invertebrats 1- SN Reticular presents als celenteris. Tenen una zarxa nerviosa difusa dividida en neurones sensorials i neurones motores. Tenen una organització sense centralització i per això, quan s'aplica un estímul en qualsevol part repercuteix a tot l'organisme.
2- SN Ganglionar presents als cucs. Tenen una certa centralització. Es desenvolupen unes caracteristiques que es mantindran en els vertebrats: • Eix longitudinal i simetria bilateral.
• Segmentació del cos (metàmeres). En cada metàmer es troba 2 ganglis i posteriorment 1.
Cada gangli controla 1 segment del cos.
• Organització intersegmentaria (els ganglis estan comunicats entre ells mitjançant un cordó nerviós longitudinal, permetent a l'organisme que es mogui com un tot.
• Ganglis cefàlics més desenvolupats (inici del futir encèfal).
Una característica que presenten aquest grup però que no desenvoluparàn els vertebrats és la de SN ventral i compacte (sòlid) situat a la part central.
• Ex; Moluscs; antropodes.
◦ Major grau d'encefalització entre els invertebrats.
◦ Limitació: neurones amielíniques (alt cost energètic, baixa velocitat de conducció del PA).
◦ Solució: Amb axons amielínics gruixuts es soluciona el problema. Un exemple és l'axó del calamar.
◦ Les limitacions dels axons gruixuts passen perquè només els serveix per una conducta ja que són enormes (limita el nombre de neurones).
3- invertebrats → vertebrats.
Dels invertebrats es mantenen les caracteristiques esmentades anteriorment. Però se n'estableix algunes de noves que no estaven presents en els invertebrats: • SN dorsal i tubular (buit per dins).
• SNC protegit per un embolcall òssi.
Clàudia Ribas • Encèfal format per 5 vesícules encefàliques.
• Apareixen neurones mielíniques (major velocitat de conducció: menor despesa d'energia i major nombre de neurones).
Amb què podeu associar el fet que el SNC dels vertebrats sigui tubular? Amb el sistema ventricular.
2. Evolució filogenètica de l'encèfal des vertebrats Com ja sabem, el SNC es divideix en medul·la espinal i encèfal (dins de la cavitat craneal).
Si tenim les mateixes regions bàsiques, en que es diferencien els encèfals? En el TAMANY relatiu de les regions i el grau de COMPLEXITAT.
Tamany relatiu de les regions: La regió que més evoluciona és el telencèfal. En els amfibis, el telencèfal està format per bulb olfactori. En els reptils, el telencèfal és una mica més gran i observem 2 hemisferis cerebrals que estàn formats a la part exterior d'escorça cerebral i en la part interna per nuclis estriats.
En els mamifers el telencèfal creix de forma espectacular. A mesura que creix es va situant per sobre Clàudia Ribas d'estructures que en altres animals es veien. El telencèfal està format per 2 hemisferis cerebrals iguals als rèptils però amb una nova escorça. Conservem la paleoescorça (escorça dels reptils) i es desenvolupa la neoescorça (tipus d'escorça més evolucionada). La neoescorça creix moltíssim.
El bulb olfactori disminueix el seu tamany relatiu. Hi ha altres regions com el bulb raquidi i el cerebel que mantenen el seu tamany relatiu en diferents mamifers.
En el cas de la rata, la escorça es totalment llisa i a mesura que es va evolucionant en la escala evolutiva augmenten els plegaments.
Per què l'escorça es plega? Perquè si no es plega no hi cabria dins del crani.
Grau de complexitat: Neocòrtex → escorça més evolucionada. Formada per 6 capes de cell en comparació amb l'antigua, que té 3. Aquesta complexitat neuronal forma circuits més complexos, és a dir, desenvolupament de funcions més complexes.
• Desenvolupament de funcions noves.
• Dóna major complexitat a funcions prèviament assumides per altres regions cerebrals (ex; funcions sensorials).
Què passa amb les regions que abans eren les principals? Es conserven i segueixen estant relacionades amb la mateixa funció però queda sobreposat per la nova escorça.
Regions corticals que més es desenvolupen són les que s’encarreguen de funcions associatives.
Quines caracteristiques té l'encèfal humà que fan que sigui més volucionat que el d'una rata? Escorça associativa més gran i telencèfal més gran.
Clàudia Ribas 3. Principals subdivisions del SNC humà ...

Comprar Previsualizar