Bloc III (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia i fisiopatologia III
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts

Vista previa del texto

BLOC 3: Fisiologia i fisiopatologia del Sistema Tegumentari Tema 8: Anatomia i fisiologia del sistema Tegumentari El sistema tegumentari inclou la pell i aquelles estructures que hi queden incloses, com els annexes cutanis (fàneres: pel, ungles, glàndules i receptors especialitzats).
La pell és un òrgan prim, relativament pla, format per diferents teixits i integrat per a realitzar funcions especifiques. En un adult: la superfície de la pell va de 1,5 a 2 m2 i pesa entre una 4,5 a 5 kg. El gruix de la pell pot ser variable segons estigui en les parpelles (0,5 mm) o els talons (4 mm). La dermatologia estudia el sistema tegumentari.
La funció global de la pell és mantenir la integritat i homeòstasi de l’organisme. La pell està formada per la epidermis i derma.
Funcionsdelapell: Reguladora de la temperatura corporal. Mitjançant dos mecanismes: o Secreció de suor o Flux sanguini: la sang és portadora de calor.
Protecció: o Física: per la seva estructura engloba el cos i revestir-nos i aïllar-nos de l’exterior. La part més externa és l’estat corni. És el principal aïllant de l’organisme o Química: produexi substàncies que ens ajuden a protegir-nos: lípids, melanina i sèu.
o Biològica: cèl·lules defensives (cèl·lules de Langerhans i macròfags).
Origen de les sensacions cutànies: tàctils, tèrmics i dolorosos Excreció de la suo per eliminar substàncies nocives de l’organisme: sals, diòxid de carboni, amoníac, urea.
Síntesi de vitamina D: només la fabricarem amb la llum ultraviolada (el seu precursor).
La seva funció principal és ajudar als ossos a absorbir el calci Absorció de substàncies liposolubles (vitamina A, D, E i K) i gasos Estructuradelapell: Epidermis: és la més externa i més fina. Està format per teixit epitelial. És parla de epiteli de cobertura.
o Funció: protecció i barrera.
Derma: és més profunda i gruixuda. Està formada per teixit connectiu. És on estan connectades els annexes cutanis (pèls, glàndules sebàcies, glàndules sudorípares i ungles). Aquesta capa està vascularitzada (sang) i es troben les estructures nervioses.
o Funció: resistència, flexibilitat i elasticitat.
Hipoderma: és el teixit subcutani. No forma part de la pell i està constituïda per teixit adipós subcutani.
o Funció: protecció, aïllament i reserva d’energia.
EPIDERMIS: és un epiteli escamós estratificat (no és una única capa de cèl·lules) i està queratinitzat (les cèl·lules incorpores una proteïna fibrosa: la queratina, que li confereix a la pell la funció de protecció). Les principals cèl·lules que podem trobar són: Queratinòcits: constitueixen el 90% de les cèl·lules. Són cèl·lules epitelials que en el seu interior contenen queratina. Quan més externs estan, més rics en queratina (queratinització). Presenten grànuls laminars (o Cossos d’Odland), presenten una estructura de sac aplanat. Aquests grànuls contenen glucofosfolipids, que són secretats a l’exterior i faran de substància enganxosa per agrupar els queratinòcits.
Melanòcits: constitueixen un 8% de les cèl·lules. Els melanòcits en el seu interior contenen els melanosomes, que contenen melanina, que dona protecció contra els rajos ultraviolats.
Cèl·lules de Langerhans: són cèl·lules dendrítiques dels sistema immunitari. S’han originat a la medul·la òssia i s’han incorporat a l’epidermis. Actuen com a cèl·lules presentadores d’antigen.
Cèl·lules de Merkel: són receptors sensorials i estan units a fibres sensitives. La seva interacció és el que s’anomena disc de Merkel. Estan localitzades a la part més interna de l’epidermis, en contacte amb la derma.
Capes de l’epidermis (quan més exterior vas, més mortes estan les cèl·lules): Pell fina: 1. Estrat corni (prim) 2. Estat granulós 3. Estrat espinós 4. Estrat basal Pell gruixuda: 1. Estrat corni (gruixut): els queratinòcits estan totalment mort. També se’ls anomena corneocits. És una epiteli estratificat i té entre 25 a 30 capes. I són tant rics en queratina que ens aïllen totalment de l’exterior.
2. Estrat lúcid: conté elaïdina (precursor de la queratina), és com una gelatina (transparent). Són plans i estan morts. És un epiteli estratificat i té entre 3 i 5 capes.
3. Estat granulós: els queratinòcits estan molt rics en grànuls laminars. Són molt rics en un precursor de la queratina, la queratohialina: proteïna que converteix els filaments intermedis dels queratinòcits a queratina. Aquest estrat granulós es un epiteli estratificat pla (entre 3 a 5 capes). Els glucofosfolipids dels grànuls laminars estan segellant l’estructura i ocupen els espais entre les cèl·lules. Les cèl·lules comencen a morir (apoptosi dels queratinòcits).
4. Estrat espinós: està format per moltes capes de queratinòcits (estrat estratificat), entre 8 i 10 capes de cèl·lules. Les unions entre elles imiten els desmosomes. Encara tenen un cert potencial de divisió. Comencen a fabricar components per la queratinització.
5. Estrat basal: està format per un epiteli simple (una única capa de cèl·lules), en forma cuboïdal. Totes les cèl·lules que l’integren són cèl·lules mare (estat germinatiu). L’estructura que està entre els dos tipus de teixit és la membrana basal (les estructures que uneixen les diferents cèl·lules de la membrana basal són els desmosomes). La unió de les cèl·lules mare a la membrana basal és diuen hemidesmosomes.
La descamació és el procés en el qual perdem les cèl·lules mortes. Si destruïm l’estat basal no tenim manera de regenerar les capes de la pell.
La epidermis no és plana, degut a que va en concordança amb la derma, que és irregular.
Les protuberàncies de la derma és diuen papil·les dèrmiques, entre elles estan les crestes interpapil·lars.
Les empremtes digitals són prominències i depressions epidèrmiques originades durant el tercer i quart més de vida fetal (deriven de les papil·les dèrmiques).
La derma és dividida entre les papil·les dèrmiques (capa papil·lar) i la capa reticular.
DERMA: està formada principalment per fibroblast (capacitat de sintetitzar fibres com el col·lagen o fibres elàstiques). Hi haurà fibres de defensa (macròfags, mastòcits, etc. També hi ha adipòcits. A la derma és i on trobarem els vasos sanguinis, els nervis, les glàndules i els fol·licles pilosos.
La derma és una estructura molt irrigada. Els vasos estan situats en dos plexes: els plexes superficials o plexes papil·lars (en contacte amb l’epidermis) i plexes profunds (en contacte amb l’hipoderma). Les anastomosis arteriovenoses són connexions entre les arteries i les venes en la derma, important en la termoregulació de la pell. El corpuscle de Paccini està ubicat a la derma profunda com a l’hipoderma.
HIPODERMA: és una capa profunda, per sota de la derma. És d’un gruix variable. No hi ha aquest teixit en les parpelles, escrot i prepuci ja que són els llocs del cos on la pell és més prima. la hipoderma és un teixit connectiu areolar que conté adipòcits que s’agrupen formant lòbuls. També trobem terminacions nervioses (corpuscles de paccini) Pigmentació de la pell: la pigmentació està produïda per la: melanina carotè: responsable del color groguenc de la pell. S’incorpora amb la dieta (pastanaga).
hemoglobina: responsable de la coloració rosada de la cara MELANINA: és localitza a l’epidermis que es troba dins dels melanosomes que tenen grànuls dins del melanòcits. Els melanòcits fabriquen la melanina a partir d’una precursor que és la tirosina. La tirosinasa és l’encarregat de passar la tirosina a melanina. Una piga és una acumulació de melanina en un lloc concret de la pell. L’objectiu de la melanina és protegir-nos de la llum ultraviolada. La melanina es col·loca sobre del nucli del queratinocits per impedir que eles hi arribi la llum ultraviolada i que els hi alteri l’ADN.
Totes les persones tenim el mateix nombre de melanòcits. La diferencia rau en la capacitat de sintetitzar melanina. Els melanocist no es troben dispersos per l’epidermis en igual proporció a tot el cos. (mucoses, penis, mugrons, cara i extremitats.
Els melanòcits estan a l’estat basal i es ramifiquen per les capes superiors. Desde el seu origen, sintetitzen tirosinasa i que crea una estructura de tipus membranós que incorpora en el seu interior tirosina i tironsinasa i comença a passar la tirosina a melanina. A mida que els melanosomes incrementen el seu volum de melanina, el dispersa a les extremitats o dendrites per posar-se en contacte amb els queratinocits, aquest són transferits als queratinocits. De tanta protecció que fan en el nucli, hi ha una destrucció dels melanosomes, quedant la melanina lluirà i per tant, produint la descamació de les cèl·lules.
PÈL: és una columna de cèl·lules queratinitzades i mortes que es troben unides per proteïnes extracel·lulars. El pèl es localitza a tot arreu excepte el palmell de les mals i la planta dels peus.
Les seves funcions són: ajuda a regular la temperatura corporal. Per exemple el cabell protegeix el cuir cabellut de lesions i de la llum del sol i redueix la pèrdua de calor en el cuir cabellut.
Funció protectora: evita l’entrada de partícules estranyes com les celles i les pestanyes o les mucoses.
El pèl es pot classificar en dos parts: La interna és l’arrel L’externa és la tija.
Aquesta estructura tubular està formada per tres capes concèntriques: Medul·la: més interna. Conté melanina.
Escorça: conté melanina.
Cutícula: més externa i resistent i morta L’absència de melanina (buit) dóna lloc a les canes. Els diferents tipus de color de cabell està relacionada al tipus de melanina que es té i amb que s’associa la melanina.
L’estructura que recobreix el pel s’anomena fol·licle pilós, que està format per dues beines: la reticular externa i interna. El fol·licle pilós, s’eixampla a la part més profunda i es diu bulb. A mesura que la beina va cap a la part més profunda només està formada per l’estrat basal de l’epidermis (cèl·lules mare). La papil·la és el lloc del pel en el qual li arriben els vasos sanguinis amb la finalitat de nodrir cèl·lules amb una elevada activitat proliferativa, les de la matriu. Hi ha una glàndula sebàcia associada a un fol·licle pilós. Al costat del pel hi ha un múscul que es diu piloerector, el que fa que el pel estigui erecte davant de determinats estímuls (fred).
Comcreixelpèl: el pèl té un cicle de vida que té tres fases: Anagen: fase de creixement actiu Catagen: fase d’involució, el fol·licle pilós s’enganxa del pèl i es desprèn de la papil·la Telogen: fase en la qual el pèl comença a pujar i arriba a l’alçada del múscul piloerector. En qualsevol moment d’aquesta fase, pot caure.
A partir de la papil·la que ha quedat lliure, se’n genera un de nou. Al crear-se un de nou, empeny que es esta a sobre perquè es desprengui.
GLÀNDULES: Glàndules sebàcies: sempre conectades als fol·licles pilosos. Secreten seu. No es troben ni a les mans ni a les plantes del peus. La seva activita esta regulada hormonalment per els andrògens. La composició del sèu és una barreja de greix. La seva funció és: formar una pel·lícula protectora per evitar la pèrdua excessia d’aigua, manté la pell suau i fexible i enita el creixement d’alguns bacteris i fongs.
Glàndulessudoriperes: Glàndules ecrines: són glàndules simples i tubulars enrotllades. Estan localitzades al llarg de la pell i són molt abundants en els palmells de les mans i en les plantes dels peus.
La suor està formada per: aigual, ions, lactat i urea. Serveix per regular el pH, la temperatura corporal i l’excreció de productes de rebuig Glàndules apocrines: són glàndules més grans i regulades hormonalment (canvien l’activitat o essència). Estan ubicades a les aixelles i a la regió púbica.
La suo es semblant a la ecrina però conté lípids i es més olorosa. La suor apocrina es produeix en resposta a l’estrès emocional i excitació sexual.
Tema9: Alteracions cutànies: Les pàpules, macules, vesícules, pústules i nòduls són modificacions de la pell. La butllofa és com una vesícula (plena de líquid), però més gran.
Màcula: alteració de la pell plana.
Macula pigmentaria: intensificació de la pigmentació o Efèlide: zona de la màcula que té molta melanina.
o Màcula purpúria: extravasació de la sang Màcula acromica: absència de color.
o Vitiligen: disminució de la melanina Màcula eritematosa: vasodilatació de les zones perifèriques Pàpules: tenen relleu i són elevades. Quan són més petites d’un centímetres, pàpula, si són mes grans se’ls anomena plaques.
Xantoma: acumulació de lípids Acné: infiltrat de cèl·lules Berruga: increment de cèl·lules epidèrmiques. En la pàpula hi h aun sobrecreixement de cèl·lules epidèrmiques.
Vesícula: elevació de la pell plana de líquid (exudat o sang). Poden ser múltiples.
Pústules: elevació circumscrita de la pell plena de pus. És un infiltrat de cèl·lules (inflamació) Nòdul: lesió palpable rodona o el·líptica de mida variable (5-20mm), sòlida, amb un assentament profund. El que provoca: Augment de les cèl·lules epidèrmiques (càncer) Infiltrats de cèl·lules (inflamacions) Malalties que es deriven d’una alteració a nivell epidèrmic: PSORIASI: alteració de la queratinització. Apareixen pàpules o plaques vermelloses, ben delimitades i cobertes generalment d’escates blanquinoses que es desprenen de manera espontània. És una malaltia crònica (idiopàtica) amb períodes d’exacerbació i remissió. El que passa és que tenen una acceleració del ritme de renovació i desplaçament cel·lular en l’epidermis.
Els factors de risc són: Factors genètics Factors desencadenants: o Infeccions de vies respiratòries altes o Traumatismes de la pell o Malalties en general o Situacions d’estrès Factors climàtics: radiacions UV (acceleren els factors de diferenciació per els rajos del sol) Factors autoimmunitaris L’acceleració del procés fa que hi hagi un augment de cèl·lules a l’estrat corni, que tenen poca queratina (color blanquinós) i a més mantenen el nucli.
Manifestacions clíniques: lesions asimptomàtiques als colzes, genolls, cuir cabellut, esquena i glutis. Es parla d’halus de Woronoff fa referencia a un halus hipocromic al voltant de la lesió. La seva aparició vol dir que l’alteració està decreixen.
El tractament és reduir les manifestacions. El tractament pot ser: Tipus tòpic: sobre les ferides i intentar disminuir la proliferació de les cèl·lules epidèrmiques i a l’hora eliminar les capes superficials per homogeneïtzar l’epiteli.
Tipus sistèmic: per disminuir l’activitat proliferativa.
HIPERPIGMENTACIÓ: alteració en la pigmentació Efèlides: són les pigues i tenen un component genètic. Apareixen a la infància. Són taques petites i de color marró clar (màcula) i està directament relacionat amb el sol.
Increment en la proporció de melanina en aquestes zones concretes, tot i que tenen el mateix numero de melanòcits, però s’estimulen més.
Nevus pigmentaris: són tipus màcula (10-15 per persona) petita, ovalada, de color fosc (marró o negra) que no desapareixen quan arriben a l’hivern (no relacionades amb el sol).
Increment local del nombre de melanòcits en un lloc concret i es van reproduint. Són productor de càncer de pell, per tant, un melanoma.
HIPOPIGMENTACIÓ: alteracions en la pigmentació Albinisme: és un trastorn de la pigmentació que es caracteritza per una coloració escassa o nul·la de la pell, el pèl i l’iris de l’ull, causada per la manca d’elaboració de melanina. Té proporció de melanòcits normals, però no saben fer melanina. És d’herència autosòmica recessiva.
Presenten un dèficit de tirosinasa i per tant no fabriquen melanina. Persones carents de protecció i són molt sensibles al sol i son susceptibles a cremar-se en el sol.
Vitiligen: és un trastorn de la pigmentació caracteritzat per l’aparició de zones de pell despigmentades, a conseqüència de la destrucció de melanòcits de la zona afectada.
Està relacionada amb predisposició genètica, autoimmunitària. Apareix en persones de pell fosca.
Destrucció parcial o total dels melanòcits i els pocs que queden produeixen molt poca pigmentació.
CÀNCER DE PELL: proliferació incontrolada de cèl·lules que provenen d’estructures cutànies que es desenvolupen anormalment i adopten característiques que les diferencies de les cèl·lules normals.
En el cas de les dones: melanomes en cames i en els homes a l’esquena. En alguns països el melanoma és el segon càncer més freqüent. Un 30% dels melanomes provenen d’un nevus.
ALOPÈCIA: alteracions de creixement del pèl. És la pèrdua parcial o total dels cabells.
Alopècia comuna o androgènica: extremadament freqüent i principalment en homes.
La patiran aquelles que tenen a una predispoció genètic en que els seus fol·licles pilosos tinguin una gran sensibilitat per els andrògens, per tant, acceleració del procés de regeneració dels cabells. Com que, hi ha agut una sobre activitat del fol·licle pilós, hi ha una atròfia gradual dels fol·licles i cada vegada els pèls són més petits i fins.
Alopècia difusa: pèrdua d’una quantitat variable de cabell (densitat) no localitzable per: o o Alteracions hormonals Fàrmacs (citostàtics) És una pèrdua reversible.
Alopècia areata: pèrdua sobtada de cabells, circumscrita a una o varies àrees del cuir cabell (clapa). Les persones creen anticossos en contra del fol·licle pilós.
Alopècia cicatricial: pèrdua de cabell deguda a la destrucció dels fol·licles pilosos per malalties de la pell, traumatismes o cremades. És un procés irreversible.
ACNE: alteracions de la secreció sebàcia.
Durant la pubertat, hi ha molta activitat de la glàndula sebàcia, que s’atrofia. El seu que crea la glàndula, es queda obstruint el conducte excretor.
Aquesta acumulació promou la proliferació del Propionibacteriium acnes que trenca el fol·licle pilós, al trencar el teixit, provoca una reacció inflamatòria.
El barb: petita elevació de la pell produïda per l’acumulació de queratina, sèu, bacteris i pèl a l’interior del fol·licles pilo-sebaci.
Infecció i inflamació dels barbs originant pàpules, pústules i nòduls.
Es localitzen a la cara, pit i esquena. El tractament per a combatre’ls és: Pell neta No manipular les lesions Banys al sol per a sacar-los Tractament farmacològic ...

Comprar Previsualizar