Tema 2: Conducta Elicitada (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: Conducta Elicitada 1. Concepte de conducta elicitada L’aprenentatge, o capacitat de modificar la conducta, es basa en la conducta. Aquest es basa en les conductes heretades. El nostre SNC està creat per a que certs estímuls desencadenin en nosaltres respostes que anomenem conductes heretades, com per exemple les conductes reflexes.
Conducta elicitada es sinònim de conducta provocada, conductes heretades innates o no apreses, automàtiques, involuntàries.
La conducta elicitada s’entén com formes de resposta als estímuls ambientals que no depenen de l’experiència prèvia de l’organisme. Si depèn de l’experiència, la conducta ja serà apresa. Depenen del sistema nerviós que tingui l’organisme, el qual té unes determinades característiques, depenent del passat evolutiu de l’espècie o genètica. Hi ha determinades conductes que s’hereten ja que en algun moment de la historia han tingut algun valor de supervivència.
Un tipus de conducta elicitada seran les conductes reflexes, com el reflex de succió. Aquest reflex es produeix ja que en el passat evolutiu de l’espècie humana, aquells nounats que mostraven aquest reflex tenien més possibilitat d’alimentar-se i per tant de sobreviure. Un altre exemple seria el reflex de retirada.
L’esquema de les conductes elicitades és el clàssic d’estímul-resposta (ER). La fletxa continua indica elicitació o provocació.
Hi ha diferents tipus de conductes elicitades: - - Respostes reflexes: Tenen dues propietats, són respostes moleculars és a dir, locals, de parts dels organismes en concret, i fàsiques o que tenen lloc en una fase concreta, localitzables en el temps. Quan apareix l’estímul, en poc temps després inicia la resposta, tenen poca durada i acaben quasi en el mateix moment. Això ens permet diferenciar aquest tipus de conducta dels altres dos tipus.
Mecanismes d’orientació o tropismes: Un exemple d’aquest tipus de conducta seria el fet de que els insectes s’aproximin a les fonts de llum. Aquesta no és una conducta reflexa ja que no es produeix només en una part dels organismes sinó en tot el seu conjunt. Per tant no són respostes moleculars sinó molars. Impliquen com els animals, - sobretot invertebrats simples, són atrets per determinats estímuls. Aquestes conductes també tenen una major durada que les conductes reflexes, no són conductes fàsiques.
En humans no hi ha aquest tipus de conducta.
Pautes d’acció modal o d’acció fixa: Són seqüencies de respostes coordinades de gran complexitat i de llarga durada. Un exemple seria les conductes de molts animals de construcció de nius. Són conductes molars de gran complexitat. Són conductes que en molts animals són essencials per a la seva supervivència. En principi els humans no tenim pautes d’acció modal o fixa.
A nosaltres, com a estudiants de psicologia la conducta que més ens interessa són les respostes reflexes, ja que són les que trobem en els humans. A més a més, aquests reflexos són susceptibles a l’aprenentatge, mentre que els altres dos processos no ho són.
2. Els reflexes 2.1.
Definició Els reflexos són pautes uniformes d’acció desencadenades de forma involuntària en un temps molt breu i degudes a l’aplicació d’un estímul molt definit a un determinat receptor.
Per exemple, quan parlem del reflex de succió, un estímul molt concret, com pot ser un biberó als llavis, li provoca la conducta reflexa, però aquesta no es desencadenarà si aquest biberó es troba a prop d’algun altra part de l’organisme de l’infant. Els estímuls que provoquen les conductes reflexes s’anomenen estímuls elicitadors. Cada conducta reflexa provoca una conducta uniforme, estàndard, una resposta especifica o elicitada, una pauta uniforme d’acció.
Els reflexos per tant són totalment involuntaris i de temps molt breu.
Alguns exemples de conductes reflexes podrien ser el reflex de succió, el de prensió, el de retirada, el patel·lar (aixecar la cama quan et donen al tendó rotular), el salival, el palpebral (tancament de la parpella), el pupil·lar, el lacrimal, ...
No són nomes respostes musculars, sinó que també poden ser respostes vegetatives o fins i tot emocionals, com la por que pot haver-hi davant de cert estímul.
Ara estudiarem un reflex excepcional, ja que no compleix la definició establerta.
2.2.
Reflex d’orientació/ensurt/defensa Aquest reflex és un indicador atencional. No compleix les característiques de les respostes reflexes. Si es tracta d’un estímul molt intens no es tracta només d’un estímul que capta certa atenció sinó que també crea cert ensurt o sobresalto, sent aquest la seva forma una mica més intensa. Si encara fos més intens, pot arribar a elicitar el reflex de defensa.
Els tres són per tant el mateix reflex però amb diferents intensitats.
El reflex d’orientació és un conjunt de respostes elicitades per un estímul nou o per la modificació d’un estímul familiar.
Per tant, no hi ha un únic estímul que eliciti una resposta concreta. No importa la modalitat sensorial de l’estímul sinó que aquets sigui nou. No és per tant un estímul molt definit. A més a més no implica una resposta concreta sinó un conjunt de respostes. El tipus de respostes que implica són: - - Respostes musculars: Augment de la tensió muscular i moviments d’orientació.
Respostes vegetatives: Disminució o pausa (apnea) de la freqüència respiratòria, alteracions de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, increment de la sudoració (disminució RED), dilatació pupil·lar, ...
Canvis centrals: Desincronització de les ones electroencefalogràfiques (EEG) cerebrals, canvis en l’activitat cerebral.
Totes aquestes respostes serveixen per a poder actuar, ens preparen per a l’acció. Per tant, aquest reflex d’orientació és un reflex inespecífic i que s’habitua de manera rapida i total.
S’habitua ja que quan el reflex es presenta més d’una vegada, deixa de produir-se el conjunt de respostes, ja que l’estímul deixa de ser nou per a nosaltres. Aquest procés és el procés d’habituació.
2.3.
Mesures de la força de la resposta reflexa Les mesures que podem treure per a veure si un reflex és fort o dèbil són: - Magnitud: Aquest es un concepte físic que inclou 2 mesures: o Intensitat o potència: L’amplitud màxima de canvi de la resposta és la intensitat de la resposta.
o Durada: Aquesta pot obtenir-se fixant-nos en l’inici i la finalització de la resposta.
Tant la resposta com l’estímul tenen la seva magnitud.
- - - Latència: En aquest cas, per mesurar-ho cal veure el temps que transcorre des de l’inici de la presentació de l’estímul fins l’inici de la presentació de la resposta. Aquest temps és la latència de la resposta.
Facilitat d’habituació o habituabilitat: La facilitat d’habituació pot entendre’s com el nombre de cops que cal presentar un estímul per a què la resposta reflexa s’habituï.
Això ens dóna una resposta indirecta sobre si el reflex és fort o dèbil. A major facilitat d’habituació, més dèbil serà el reflex.
Llindar (Umbral): Un llindar sensorial és la intensitat mínima d’un estímul per a que aquest sigui detectat. Els reflexos doncs també tenen llindars. Cal una intensitat mínima per a que els receptors captin aquest estímul i elicitin el seu corresponent reflex. Si mesurem el llindar d’una resposta reflexa, se’ns dona una resposta sobre si aquest reflex és fort o dèbil.
Per tant, un reflex fort tindrà una intensitat elevada, una durada llarga, una latència curta, una facilitat d’habituació baixa i un llindar baix. La relació per tant entre reflex i mesura serà directa en la magnitud i indirecta en la resta.
...

Tags:
Comprar Previsualizar