Tema 1. Sensació i Percepció (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Profesor L.A.
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 13/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej Tema 1. Sensació i percepció 1.1.
Ment, consciència i percepció La psicobiologia és una ciència que té com a objecte d’estudi les bases biològiques de la conducta (la ment).
- Ciència de la conducta.
Ciència experimental.
Ciència interdisciplinar.
El primer pas per estudiar una conducta és saber quina és la conducta en concret i quina és la seva causa (quins processos psicològics hi tenen lloc). Un d’aquests processos és la memòria. El problema, però, és que hi ha molts tipus de la memòria per la qual cosa s’han de realitzar els experiments adequats. Aquests experiments es poden realitzar amb animals per comprovar, per exemple, l’efectivitat d’un fàrmac. Els experiments amb animals passen per un control molt estricte.
Cal dir que la metodologia de la psicobiologia és molt variada, el qual li dóna un caràcter de ciència interdisciplinar: rep mètodes i informacions de disciplines diferents.
La psicologia fisiològica es pot estudiar des de diferents nivells d’explicació: el social, el molecular, el sinàptic etc.
➢ Conducta, ment i cervell La conducta (o comportament) tan pot ser observable (obert, explícit) com no. Entre la conducta observable entra la part motora (voluntària o involuntària), mentre que la no observable engloba la ment.
La ment implica varis factors: pensaments, sentiments, memòria... Són processos molt complexos que formen part de la ment. Així, doncs, podem dir que la ment és un conjunt de funcions o processos cerebrals. Aquests processos cognitius es poden produir de forma conscient o inconscient. Tan si són conscients com inconscients, s’influeixen entre sí: un exemple clar és el de l’emoció que influeix sobre la memòria (és molt més fàcil recordar un esdeveniment que hagi tingut un significatiu pes emocional).
El fet de que alguns processos cognitius siguin conscients ens permet adonar-nos de la nostra pròpia existència i la del món en què vivim (a través de la percepció).
La ment, doncs, es podria dir que és el resultat del funcionament del cervell.
1 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej ➢ Consciència Estats conscients: estar inconscient, estar adormit, estar en coma, estar despert...
- - - Què és la consciència? Estat subjectiu de coneixement (d’adonar-se) de l’entorn i d’un mateix.
• Consciència primària: Experiència directa de sensacions, percepcions, pensaments, records, imatges, somnis...
• Consciència reflexiva: Adonar-se de la unicitat com a individu, amb passat, present i futur.
“Ser conscient de què som conscients” (autoconsciència) Per a què serveix? Conèixer el nostre entorn i a nosaltres mateixos. És un estat de la ment subjectiu, qualitatiu i unificat, regulat per percepcions sensorials, que aporta flexibilitat al comportament.
La consciència permet viure els processos mentals en un instant, en el que es percep tot com una experiència unificada (integrada).
D’on prové? Hi ha tres hipòtesis: • De l’activitat global del cervell → Tot el cervell d’una manera o altra, participen en la consciència.
• D’alguna estructura cerebral concreta → Les connexions amb algunes zones concretes del cervell permeten la consciència.
• De determinats circuits neurals → Alguns circuits neurals participen més en la consciència que d’altres.
Si el cervell no està actiu, no puc ser conscient. No obstant, el SARA no és l’únic sistema que permet la consciència: és necessari, però no suficient.
El tàlem i els sistemes d’arousal troncoencefàlics semblen necessaris, si bé no suficients, per generar la consciència (la mantenen però no la generen). L’escorça cerebral és fonamental per a l’experiència conscient.
• Atenció, alerta ≠ Consciència • Durant l’anestèsia, l’escorça es desactiva abans que el tàlem, que resta actiu.
Hi ha conductes molt automatitzades que ja no depenen de l’escorça i el tàlem, sinó dels nuclis basals.
Estar conscient ≠ ser conscient. El SARA explica més el procés d’estar conscient, però no de ser conscient.
La consciència podria dependre de l’activitat reverberant (sostinguda i recurrent, bucles funcionals) des d’àrees superiors a àrees inferiors de processament (escorça i tàlem). → Bucles: La informació arriba a l’escorça (ascendeix) i ha de tornar (descendir) per produir l’estat de consciència i que percebem l’estímul.
No és només necessària l’escorça, sinó que aquesta també ha de passar la informació al còrtex més inferior.
2 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej Tot i percebre de forma heurística, realment percebem els estímuls de forma separada.
Per exemple: percebem la imatge completa, però la informació de color, forma, etc., arriben a temps diferents.
La percepció conscient unificada podria produir-se amb la sincronització de l’activitat de neurones que processen diferents característiques sensorials.
Uneix al mateix temps l’activitat de diverses àrees corticals en relació a un “objecte”.
Les neurones que processen el mateix “objecte” disparen al mateix temps i de la mateixa manera (30-70Hz: ones gamma).
La consciència es deu a la integració funcional (augment connectivitat) de l’activitat de diferents circuits corticals especialitzats (cadascú en un tipus d’informació).
- Nivells de consciència: Coma, estat vegetatiu, estat de mínima consciència, síndrome de enclausament (locked-in syndrome) • Es conserva el pensament o la consciència en estat vegetatiu? Sí. S’ha pogut demostrar que en proposar a la persona en estat vegetatiu imaginar-se en moviment o recordar habitacions o llocs concrets, s’activen les àrees motores i l’hipocamp (respectivament).
3 idees claus: - Estat de la ment que contribueix a la flexibilitat conductual.
Paper important del tàlem i l’escorça cerebral: recurrència, sincronització (ɣ), integració funcional.
Possibilitat de tractament d’estats de mínima consciència i vegetatiu amb tècniques de neuroimatge.
La consciència té varis significats. Exemples: Pèrdua de consciència, ser conscient d’alguna cosa... És un concepte abstracte, però tot i així, l’ésser humà és conscient de que té consciència.
La consciència és un estat de la ment. Permet adonar-nos de coses que passen en la ment però no de tot el que passa en ella. Aquesta consciència es basa en un coneixement subjectiu i immediat que tenim del món i de nosaltres mateixos.
- Coneixement: Implica percepcions, memòria, sentiments... Normalment integra totes o moltes de les funcions cognitives.
Subjectiu Immediat: “Jo, ara i aquí” Es tracta d’un estat unificat, integrat per múltiples components, es presenta com un tot integrat (som o no som conscients, però no experimentem més d’una consciència alhora).
3 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej La consciència és el mateix que atenció? La resposta és no: un pot ser conscient d’alguns estímuls als quals no presta atenció. L’atenció selecciona la informació mentre que la consciència és el resultat final d’un processament cognitiu.
- L’atenció selectiva està molt relacionada amb la consciència i pot influir en ella, però no són el mateix.
L’atenció selecciona informació. Sense atenció selectiva no s’aprecien els detalls.
La consciència integra o resumeix informació sobre l’estat de l’organisme i l’entorn.
La consciència no ens proporciona informació directa sobre el processament mental d’informació (totalment inconscient). La consciència aporta el resultat, el producte final d’aquest processament.
Per què serveix la consciència? - Permet adonar-nos del que passa, controlar els nostres pensaments i la nostra conducta, ens permet interpretar el món i respondre.
Suport de les accions racionals i/o voluntàries, donar respostes flexibles, adquirir noves habilitats, corregir errors, prendre decisions...
➢ Coneixement del món i de mi mateix L’arribada de la informació sensorial a l’escorça primària o de projecció genera sensacions conscients.
Quan la informació sensorial és analitzada, integrada i interpretada, en funció de l’experiència prèvia i la memòria, es genera la percepció conscient. La sensació es pot donar sense la percepció: és el cas de les agnòsies. Ex. A una persona amb agnòsia se li tapen els ulls i li posen una moneda al palmell de la mà. Sabrà que té alguna cosa a la mà però no sabrà dir de què es tracta.
- - Les nostres percepcions difereixen qualitativament dels estímuls. Hi ha informació que pot influir sobre la nostra conducta sense ser percebuda ni conscient. Ex. Visió cega Colors, tons, olors, gustos són “creacions mentals” construïdes pel cervell.
La sensació i la percepció poden donar-se de forma separada (agnòsies).
➢ Percepció Les percepcions són reconstruccions subjectives de la realitat. Ens permet el coneixement del món i de mi mateix (imatge corporal, consciència del “jo”).
4 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej El sentit d’estar localitzat dins del teu propi cos depèn completament de processos perceptius. La integració multisensorial és necessària per establir la percepció del propi cos i del sentit de pertany-ne, imprescindible per al sentit de la pròpia existència.
Experiment: Una persona amaga una mà sota un calaix. Al costat, es deixa un guant. En un moment es toca el guant i la mà del subjecte (sense que aquest sigui conscient del segon cas). A continuació, es dóna un cop amb un martell al guant i la persona retira la mà com a acte reflex.
1.2.
➢ - Principis generals de processament de la informació sensorial Importància de la informació sensorial Coneixement del món i de mi mateix (imatge corporal, consciència del “jo”).
Detecció de factors de perill.
Desenvolupament / Maduració biològica.
Font d’arousal.
Regulació del moviment.
Regulació de diferents processos cognitius (emocions).
➢ Formes d’energia - Mecànica • Tipus de receptors: Mecanoreceptors • Modalitat sensorial: Tacte, oïda - Tèrmica • Tipus de receptors: Termoreceptors • Modalitat sensorial: Calor / fred - Química • Tipus de receptors: Quimioreceptors • Modalitat sensorial: Gust, olfacte - Electromagnètica • Tipus de receptors: Fotoreceptors • Modalitat sensorial: Visió El nostre organisme té uns receptors sensorials que ens permeten detectar aquests tipus d’energia. Si no tinguéssim aquests receptors, no podríem captar les energies en concret i no tindria lloc la percepció.
Aquests receptors són especialment sensibles a un tipus d’energia.
De què depèn de que alguns receptors donin lloc a una modalitat o una altra? El lloc dels receptors. Exemple: alguns mecanoreceptors estan situats a la pell, mentre que d’altres 5 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej a l’orella. A més, però, aquestes sensacions arribaran a diferents àrees cerebrals (vies sensorials diferents).
Així, doncs, podem definir la sensibilitat com a quantitat d’energia necessària per activar un receptor; i la modalitat com l’aspecte qualitat (tipus de percepció conscient).
➢ Del receptor a l’escorça cerebral: Processament de la informació Hi ha diferents tipus de receptors: - Neurones Cèl·lules somàtiques (o especialitzades) Sigui quin sigui el tipus de receptors, hi ha d’haver una neurona en la via per poder conduir la informació. Les cèl·lules somàtiques, per exemple, poden conduir la informació cap a una neurona.
El primer pas que es dóna en el processament sensorial és la transducció: els receptors estan captant diferents tipus d’energia, els quals s’han de transformar en alguna cosa que entengui el nostre sistema nerviós. El pas de diferents tipus d’energia a l’energia electroquímica (energia que funciona en el nostre sistema nerviós) es dóna per una transformació en el potencial de repòs (generalment, una despolarització). A la llarga, es transformarà en potencials d’acció.
La via general del processament sensorial consisteix en: - Arriba una energia al receptor.
La informació és enviada a la medul·la o el tronc d’encèfal.
D’allà, pot passar al tàlem.
Finalment, arribar a l’àrea de l’escorça cerebral corresponent.
• Àrea d’associació unimodal → Percepció.
• Àrea d’associació polimodal → Percepció de diferents tipus d’energia.
A continuació, arriba el pas de la codificació: es necessita un codi per representar els diferents tipus d’energia que rebem.
Quines són les característiques dels estímuls que s’han de codificar? - - Intensitat. La intensitat de l’estímul es determina amb la freqüència dels potencials d’acció (codificació temporal / codi de freqüència = nº de potencials d’acció per unitat de temps). Com més intens l’estímul, més alta la freqüència dels potencials d’acció.
Durada. El nostre sistema nerviós està reben constantment molta informació.
Per aquest motiu, es necessiten mecanismes de filtratge: un exemple és el de l’adaptació sensorial. Aquest sistema filtra aquells estímuls que es mantenen 6 Psicologia Fisiològica - Oliwia Ciurlej durant un període de temps, es sostenen. La resposta dels receptors sensorials disminueix en freqüència davant la presència d’un estímul sostingut. No confondre amb habituació → És un fenomen molt més complex, mentre que l’adaptació és més perifèrica.
Com diferenciar-los? Exemple: Deixar de sentir la pluja i deixar de sentir una olor.
En cas de la pluja, si tornem a prestar atenció, la sentirem (habituació). Amb l’olor, en canvi, per més que intentem sentir-la un altre cop, no ho aconseguirem (adaptació).
L’adaptació sensorial es pot diferenciar entre: • Sistemes tònics: Sistemes que inclouen receptors que s’adapten poc i lentament. La taxa de resposta no baixa, es manté. Aquest tipus de sistema ens serveix per informar-nos sobre un estat continu, que no varia. Exemple: dolor, oïda.
• Sistemes fàsics: Sistemes sensorials que s’adapten molt i ràpidament. Són sistemes que estan dissenyats per informar sobre canvis en l’estimulació, l’inici i final d’un estímul, les seves variacions. Exemple: vista, olfacte.
Localització. Codificació espacial → Població de neurones actives en un moment determinat (codi de població de receptors: quina població de neurones s’està activant).
Les neurones han de mantenir la codificació en concret al llarg de tota la via per tal que pugui arriba al tàlem i posteriorment a l’escorça i poder interpretar-se.
➢ Camp receptor Exemple: Imaginar-se que tenim receptors sensorials situats en punts concrets de la mà.
Si toquéssim el centre del palmell, per exemple, s’activaria el receptor d’aquell punt, però no els dels dits. En cas del tacte, doncs, seria el punt o àrea de la pell on s’ha de dur a terme la pulsió perquè el receptor s’activi.
Cal tenir clar que el camp de receptor no només engloba l’àrea de la pell on s’aplica l’estímul, sinó que també les seves característiques. Per exemple: pot ser que un receptor sigui sensible a la vibració però no a la pressió mecànica.
El camp receptor, doncs, es refereix a l’estímul, conjunt d’estímuls o característiques dels estímuls que provoquen l’activació d’una cèl·lula sensorial (receptor, via, conductual).
El camp receptor no només és una àrea de la pell: en cas del camp receptor de les cèl·lules receptives de l’oïda seria una freqüència determinada (sons aguts o greus).
7 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej El camp receptor de la vista englobaria el lloc de la retina on ha d’actuar la llum per activar el fotoreceptor i la longitud d’ones (ja que els fotoreceptors són diferents entre sí: cons i bastons).
Resumint, doncs: - Totes les cèl·lules d’una via sensorial tenen el seu propi camp receptor.
El camp receptor depèn tant de la localització de l’estímul com de les seves característiques.
El camp receptor d’una via sensorial és progressivament més gran i més complex.
El camp receptor pot presentar una complexitat creixent. Això es deu quan, per exemple, tres neurones sinapten amb una única neurona de segon ordre: aquesta rebrà informació de les tres neurones, que actuaran com el seu camp receptor. El camp receptor de la neurona de segon ordre serà la suma dels camps receptors de les neurones que l’innerven. Es tracta de la convergència: suma de connexions de vàries neurones.
Pot donar-se el cas, però, que a més de les 3 neurones, hi innervin altres neurones de forma indirecta: connectant amb una interneurona inhibitòria. D’aquesta manera, la configuració del camp receptor serà diferent, més complexa.
El concepte del camp receptor és crític per la discriminació espacial. El millor exemple és el de la pell, el tacte. Els camps receptors dels tous dels dits són molt petits, el qual permet una major discriminació de la localització de l’estímul. Però no únicament són més petits, també hi ha una major densitat de receptors. En canvi, en altres àrees que no són tan sensibles, hi ha camps receptors molt més grans i la densitat de receptors que tenim en aquella àrea de la pell és més baixa (ex. Esquena). La mida i dimensió del camp receptor són molt importants per la discriminació espacial.
Si agafem l’exemple de la visió, allà la mida i densitat dels receptors serà major a la fòvea.
➢ Models d’organització dels sistemes sensorials Receptors → Tàlem → Escorça primària sensorial → Escorça secundària sensorial → Àrees associatives de l’escorça Es tracta d’una organització jeràrquica i en paral·lel. Això vol dir que aquesta via que, en realitat, mostra moltes vies paral·leles alhora. Un exemple és el de la visió on es processen diferents tipus de informació (color i forma) per vies paral·leles, separades.
Després a les àrees de l’escorça s’integren aquestes informacions.
També existeixen els nivells d’inhibició: el propi sistema és capaç d’inhibir aquella informació que no sigui rellevant en un moment determinat.
8 Psicologia Fisiològica Oliwia Ciurlej ➢ Exercicis pràctics - Per què serveixen els sentits? • Saber què passa al nostre voltant i en nosaltres mateixos.
• Consciència.
• Maduració biològica de l’individu.
• Activació.
• Moviment.
- Per què els humans no escoltem els ultrasons i no veiem la llum ultraviolada? Perquè no tenim cap receptor que sigui sensible a aquests tipus d’energia amb aquestes característiques.
- A quina fase del processament sensorial fan referència aquestes imatges? Transducció.
- En quina situació (A o B) notarem els estímuls com un únic estímul? A la A, perquè els dos estímuls estan aplicats al mateix camp receptor.
Què aporta major resolució espacial, un camp receptor petit o gran? Un camp receptor petit.
- Com s’explica que la pell de l’espatlla sigui menys sensible que la dels dits de les mans? Camps receptors més grans i menys densitat de receptors.
- Per què en la situació C es produeix una resposta de la cèl·lula receptora i no en les altres dues? Perquè en el primer cas sí que s’està aplicant l’estímul en el camp receptor però no concorda amb les característiques del receptor. En el cas B, en canvi, concorden les característiques del receptor però no té lloc en el camp receptor.
- Quines estacions de processament recorre la informació sensorial des de que activa els receptors fins que en som plenament conscient? Receptor → Medul·la espinal/Tronc de l’encèfal → Tàlem → Àrea primària → Àrea unimodal → Àrea polimodal 9 ...

Tags:
Comprar Previsualizar