Tema 15: Insuficiència adrenal + preguntes d'examen_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Tema 15: Insuficiència adrenal Els glucocorticoides són sintetitzats les glàndules suprarenals, principalment, per la escorça medul·lar. El glucocorticoide més important és el cortisol (hidrocortisona). Està dirigit en fer un control del metabolisme de carbohidrats, greixos i proteïnes.
L’àrea més externa és la que produeix mineralocorticoides, la més important és l’Aldosterona.
Estan dirigit en fer una regulació de l’equilibri electrolític.
Els dos deriven de una mateix via de síntesi que és del colesterol. Els estrògens i andrògens (hormones sexuals) també parteixen de aquí.
La secreció de cortisol és una secreció que està sotmesa a varius nivells de controls: • • • Ritme circadiari. El cortisol s’allibera de manera màxima a primera hora del mati i va declinant amb el pas de les hores.
Control del estrès. Quan es genera una situació de estrès (psicològic o físic) se secreta més cortisol. Per exemple, una operació és una situació de estrès físic.
Esta sotmès al control de l’eix hipotàlem-hipòfisi. L’hipotàlem secreta un factor que es un estimulador, el CRH, que anirà a la hipòfisi i secretarà l’ACTH. Aquest actuarà sobre les glàndules suprarenals promovent l’alliberament del cortisol que exercirà les retroalimentacions negatives a nivell de hipotàlem i hipòfisi.
Accions del corticoides: • • Glucocorticoides: • A nivell de teixit adipós promouen la lipòlisi • A nivell de fetge promouen la gluconeogènesi • A nivell de múscul, promouen el catabolisme de les proteïnes, produïen aminoàcids que són aprofitats per el fetge i afavoreixen o són substrats de la gluconeogènesi (augment de la síntesi de la glucosa) Mirenalocorticoides: actuen a nivell de túbul distal i promouen la reabsorció d’aigua i sodi, i incrementen la secreció de potassi.
Insuficiència suprarenal (les nostres glàndules suprarenals no poden fer suficient quantitat de hormones) • Primària: la manca de secreció està en la mateixa escorça suprarenal deficiència del glucocorticoides i mineralocorticoides o Crònica (malaltia de Addison): Malaltia autoimmune (principal causa) Malalties infeccioses Dèficit d’enzims de síntesi: insuficiència suprarenal congènita o Aguda (crisi addisoniana): situació d’urgència Extirpació de les glàndules suprarenals Supressió brusca del tractament de glucocorticoides Exacerbació de malaltia crònica (estrès, cirurgia, trauma…) • Secundaria: el problema esta a nivell de hipotàlem i hipòfisi deficiència NOMÉS de glucocorticoides Palmira Homedes Els símptomes són inespecífics: debilitat muscular, pèrdua de pes, anorèxia, fatiga, hiperpigmentació (degut a que s’intenta compensar la falta de cortisol i hi ha un augment de CRH i ACTH. Aquest últim el que fa es activar el melanòcits), hipotensió, hipoglucèmia.
Tractament farmacològic És una teràpia substitutiva: • • • • Insuficiència Suprarenal crònica primària (M. Addison): CORTISOL i FLUDROCORTISONA de la dosi total de cortisol: 2/3 parts es donen per el mati i 1/3 part a la nit per tal de continuar amb el cicle circadiari fisiològic. Els requeriments de cortisol en situacions de infeccions, cirurgia, etc. s’ha de augmentar la dosi per tal de evitar una insipiència renal aguda.
Insuficiència Suprarenal crònica secundaria: CORTISOL (pot no ser necessària l’administració de Fludrocortisona) Insuficiència Suprarenal aguda (crisi addisoniana): o Dosis altres de CORTISOL IV. A dosis altes el cortisol té suficientment capacitat de glucocorticoide i mineralocorticoide. Per tant, com que actua com els dos, no s’ha de combinar res.
o Reposició electrolítica per via IV o Manteniment amb CORTISOL (intramuscular i després per via oral) combinat amb FLUDROCORTISONA Insuficiència renal congènita: hi ha un dèficit d’un dels enzims de síntesi del cortisol. El més freqüent és el dèficit del 21-alfa-hidroxilasa. Com que no es pot generar el cortisol l’organisme ho intentat compensar amb un increment d’ACTH que produeix una hipertrofia de la glàndula suprarenal (hiperplàsia). El tractament´res CORTISOL +/FLUDROCORTISONA. Com que es en nens, la dosi es fa segons el pes. S’ha de controlar el creixement i la seva edat ossi ja que és un tractament que es fa en nens i es de per vida.
Efectes adversos: • • Sobredosificació de CORTISOL: síndrome de Cushing iatrogènica (excés de cortisol) Sobredosificació FLUDROCORTISONA: o Hipertensió (retenció de sodi i aigua) o Cefalea o Hipertrofia ventricular esquerre o Hipopotasèmia: paràlisi muscular, alteracions del electroencefalograma Síndrome de Cushing És un excés de producció de corticosteroides endògens. Es causes poden ser: • • ACTH-dependent (majoritari) o Adenomes d’hipòfisi o Tumor ectòpic que produeixen ACTH ACTH-independent (adenomes o carcinomes adrenals) Palmira Homedes El tractament de primera línia és la opció cirurgia. Hi ha pocs tractaments farmacològics bons.
La majoria tenen molts efectes secundaris.
Simptomatologia: • • • • • • • Cara de lluna Obesitat abdominal i en les espatlles produint la xepa de bufal Les cames queden primes Estries abdominals (major fragilitat capil·lar, aparició de morats) Osteoporosi Hipertrofia cardíaca Intolerància a la glucosa Presenten un alt risc cardiovascular.
Tractament farmacològic. Quan: • • • Disminució hipercortisolisme previ a la cirurgia Fracàs o impossibilitat de tractament quirúrgic Síndrome de Cushing és causat per un tumor ectòpic en que no s’ha pogut extirpar el tumor causant.
En els moments previs a la cirurgia, si que ens interessa disminuir el volum d’hormoens, gràcies els fàrmacs: • • Inhibició de la síntesis inhibidors esteroidogènics (mes usats) Inhibir els receptors de corticosteroides Inhibidors esteroidogènics: KETOCONAZOLE: és un antifúngic que a dosis elevades inhibeix la síntesis de alguns enzims, acoplats a CYTP450. A dosis elevades aconseguim establir els nivells de cortisol de manera ràpida, sostinguda i reversible. Quan paren de administrar-lo el cortisol es sintetitza de manera normal.
Efectes adversos: molèsties gastrointestinals, picor, ginecomàstia en homes (13%) hepatotoxicitat i Actualment està suspesa la comercialització per via sistemàtica com a antifúngic. Només per via tòpica. Es comercialitza nomes per via oral en la Síndrome de Cuching MITOTÀ: és un fàrmac mol tòxic. És un inhibidor de la síntesi de les hormones i té un efecte citotòxic. Per això s’usa en carcinomes adenocortical no operable. Absorció oral, s’absorbeix bé i s’acumula a teixit adipós.
Moltes efectes secundaris: anorèxia, diarrea, nàusees i vòmits, atàxia i tremolor.
Palmira Homedes Altres anticortisòlics per a altres patologies: ABIRATERONA és un inhibidor selectiu d’un enzims de síntesi, el 17α-hidroxilasa/C17,20-liasa (CYTP17). Provoca la inhibició de la síntesi d’andrògens en el teixit testicular, suprarenal i teixit prostàtic tumoral ús en el tractament del càncer de pròstata MIFERPRISTONA és una antagonista del receptor de glucocorticoides i del receptor de progesterona. La seva principal utilització és per interrompre l’embaràs (avort).
PREGUNTES D’EXAMEN: La MAD és una dona de 25 anys a qui s’ha diagnosticat un hipotiroïdisme primari de tipus autoimmune • • • • Haurà d’iniciar un tractament amb T4 per via subcutània, una dosi al dia abans d’anar a dormir F es dona per via oral i al matí en dejú Si no hi ha resposta a la T4 caldrà administrar iode radioactiu F no es dona en un hipotiroïdisme sinó en hipertiroïdisme En cas de necessitar un antibiòtic, el d’elecció serà RIFAMPICINA ja que no afecta els nivells de T4 F la rifampicina és un inductor enzimàtic i per tant no seria el d’elecció A dosis excessives, el tractament amb T4 pot produir taquicàrdia i hipertensió V Un pacient amb malaltia d’Addison (insufiència suprarenal crònica primària) esta tractat amb cortisol (20mg al matí + 10 mg a la tarde) i fludrocortisona (0,1 mg/dia) • • • • La pauta de dosificació és incorrecta ja que el cortisol s’ha de prendre per la nit coincidint amb el pic de secreció màxima fisiologia F És incorrecte utilitzar FLUDROCORTISONA com a mineralocorticoide, és necessari administrar aldosterona F En la malaltia Addison no es necessària ministrar cap mineralocorticoide V Si el pacient ja de ser administrar una operació quirúrgica, caldrà reduir les dosis a la meitat F s’ha de incrementar igual que en el moment infecció.
...