Tema 1. Aportacions del model psicoanalitic (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Introducció al Tractament Psicològic
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 APORTACIONS DEL MODEL PSICOANALÍTIC Tots els models tenen un model explicatiu de la patologia, perquè aquesta és sobre el que treballen els terapeutes, ja que volen modificar-la d’una manera que és determinada i pròpia de cada model. S’ha d’explicar el subjecte, s’ha d’explicar la patologia i la teoria, és a dir, com aconseguir la modificació per a millorar la situació del pacient.
Diferències entre psicoteràpia, Counseling i Coaching Psicoteràpia Intervenir en trastorns importants que dificulten les funcions adaptatives i el benestar de les persones.
Counseling Coaching Atendre problemes i No es parla de problemes dificultats però no ni patologies, sinó de psicopatològiques.
optimitzar les capacitats i potencial positiu del No es tracta tant de pacient.
“curar” sinó d’ajudar a Aquest malestar es pot resoldre disfuncions, Es vol ajudar a expressar amb problemes que provoquen desenvolupar capacitats i simptomatologia malestar, millora millorar habilitats.
generalment.
estratègies d’afrontament.
Es vol aconseguir millorar i S’intenta alleugerir Es vol aconseguir un augmentar realitzacions malestar i canviar funcionament més personals.
disfuncions i conflictes.
adequat i competent.
Es vol aconseguir el funcionament adequat i/o asimptomàtic.
Habilitats específiques del terapeuta psicoanalític  Conèixer la teoria i la tècnica mitjançant la formació adequada  Reconèixer, el màxim possible, les pròpies dificultats i conflictes, tant del propi terapeuta com del pacient.
 Autocontenció de les reaccions/respostes emocionals (Actitud de neutralitat). El model psicoanalític ha posat un èmfasi molt particular en aquest punt.
 Poder mantenir una distància emocional “òptima” amb el pacient (Actitud de neutralitat).
 Saber observar respostes, manifestacions, etc. Del pacient dintre de la interacció amb el terapeuta (Transferència). El pacient interactua amb el seu entorn i se li TEMA 1 mobilitzen respostes cognitives i emocionals, però dintre de la sessió, quan el pacient interactua amb el terapeuta també se li mobilitzen respostes emocionals, es pot sentir bé, malament, molest, etc.
 Saber observar les reaccions emocionals pròpies, dintre de la interacció amb el pacient (Contratransefència)  Totes les manifestacions del pacient, inclús les més il·lògiques o irracionals mereixen ser enteses o, al menys, “ateses” pel terapeuta. Generalment poden tenir una explicació (inconscient) Psicoanàlisi TEORÍA explica el funcionament mental conscient i inconscient, personalitat, evolució, patologia/salut, patrons de vinculació, explicació del canvi...
TÈCNICA d’intervenció o modalitat terapèutica Psicoanàlisi (modalitat prototípica) Enfocaments terapèutics derivats Individual, breu/focal, suport, grup pacients, grup familiar, parella, mare-bebè, on-line.
El que tenen en comú les diferents modalitats de psicoanàlisi és la teoria.
La teoria aporta els conceptes per explicar patologia, evolució, etc. del pacient. És una bona eina. És una tècnica que indica com ha d’actuar el terapeuta. Hem d’observar els dos pacients, el que es troba fora de la consulta però també el que es troba dins. Hi ha una observació directa del pacient en la sessió i també de la sessió, del que passa entre els dos.
Vivències, pensaments, fantasies, relació, etc. Dins de la sessió.
TERAPEUTA Vivències, pensaments, emocions, etc.
Dins de la sessió.
PACIENT Porta les dades de la seva història, les seves conductes, pensaments, problemes, vivències, relacions, etc. de fora de la sessió.
TEMA 1 Principis tècnics psicoanalítics La tècnica del psicoanalista és fer parlar al pacient, tenir una relació amb el pacient dins de la sessió, però no et dóna les pautes per quan surtis d’allà. En canvi, altres tècniques no només fan parlar al pacient sinó que el fan actuar, mantenen una relació amb el pacient forma de la sessió. El que utilitza el psicoanalista és l’associació lliure que no s’utilitza en altres models, perquè és important el divan i un determinat context adaptat.
Un altre tècnica és interpretar.
QUINA TERÀPIA? PER A QUIN PACIENT? AMB QUIN PROBLEMA? AMB QUIN OBJECTIU? AMB QUIN TERAPEUTA? Hi ha dos enfocaments o propostes diferents dins de les tècniques. Una és fer una teràpia a partir del trastorn del pacient, i l’altra és fer una indicació terapèutica tenint en compte la característica del pacient. És a dir, què espera de la teràpia, etc. El psicoanàlisi té en compte les característiques del pacient i el problema però mai s’oblidaria l’apartat “per a quin pacient”, ja que considera que cada pacient i cas és diferent.
Trets definitoris del model psicoanalític  Supòsit de l’inconscient: hipòtesi per explicar el conflicte i la patologia. Seria una condició bàsica.
 Gènesi infantil: Les experiències infantils són més determinants, degut a la immaduresa de l’individu i la seva dependència de l’adult.
 Conflicte: El conflicte seria l’objectiu a poder entendre el punt de vista psicoanalític.
El conflicte bàsic del pacient és l’objectiu, però el pacient no s’ho explica perquè li passa tot allò. El conflicte es pot donar entre impulsos i realitat externa (és el conflicte més primitiu, està des del naixement. Són els desitjos i necessitats físiques i psicològiques i la realitat externa que les pot gratificar o frustrar); conflicte intrapsíquic (l’interlocutor ja no està fora, sinó que aquest s’interioritza i ja no són les lleis externes sinó que jo mateixa em critico, em penalitzo, etc.); conflicte interpersonal (conflicte que actua en les nostres relacions interpersonals com família, parella, amistat, etc.) i també s’instaura en la relació terapèutica perquè el pacient va a tot arreu amb el conflicte i en determinats contextos s’activa més ràpid.
TEMA 1 Segons Freud, el conflicte suposa una contradicció i podria generar símptomes. Però no sempre el subjecte és conscient del conflicte que ha condicionat el símptoma.
Tot i així, no podem afirmar que tots els conflictes generin símptomes i no tots els símptomes estan generats per conflictes inconscients.
 Símptoma: El pacient el pot viure de manera conflictiva i amb una implicació personal, és a dir, qüestionant-se a si mateix i sentint-se responsable, culpable (ex: estic deprimit perquè sóc feble, no tinc voluntat, etc.) o el pot viure sense implicació personal i sense qüestionar-se a si mateix, per tant, no li genera conflicte (ex: la depressió té a veure amb una disfunció de les neurones).
 Experiència interna: Importància dels processos interns i vivències subjectives, aquestes són més importants que els fets reals. Per exemple, és més important que no et sentis estimat que no que realment no t’estimessin.
 Relacional: la relació és l’element modificador. La relació humana pot tenir efectes destructius, per tant, és un element terapèutic o antiterapèutic molt important. Es considera que aquesta experiència relacional amb el terapeuta és un factor molt important, tant o més que les interpretacions. El conflicte pot tenir origen en la història relacional.
 Significat: intentar preguntar-se quin significat pot tenir aquest símptoma seria un punt de partida obligatori. El símptoma o conflicte poden expressar un significat vivencial. Són expressions comunicatives.
...

Tags:
Comprar Previsualizar