Economia política. Tema 1. (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Economia política
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 7

Vista previa del texto

Economia Política.
TEMA 1.
Microeconomia – Macroeconomia.
La Microeconomia comprèn les unitats més petites , com ara els consumidors o les empreses, mentre que la macroeconomia seria un conjunt d’individus, tractant així temes com el paro dels països...  qualsevol conjunt. Amb tot, els problemes d’un banc particular o de les sobrehipoteques –causants de la crisi actual-, tot i ésser un problema de microeconomia, es manifesten amb valors de macroeconomia. (deute / atur).
Economia.
Què produir? – Producció. –Què volem crear a partir dels nostres recursos? – La decideixen els recursos dels quals disposem. – Què.
Per a qui produïm? – Distribució – És decidit per qui ordena la producció.
La forma per la què la societat respon a les qüestions de producció i distribució s’anomena sistema econòmic.
Exemple. Els soviètics produïen d’acord als plans quinquennals i s’ho distribuïen de forma uniforme.
La producció es veu condicionada per la demanda i la distribució pels consumidors, és a dir, per la oferta. Per tant, la oferta i la demanda són els factors dels sistemes econòmics.
La decisió de posar un producte a la venta és de l’empresa, però tenint en compte sempre la relació oferta-demanda.
La interacció entre els consumidors i els empresaris té lloc al mercat.
Es distribueixen els béns tenint en compte les rentes.
El mercat no només fa la funció de venta sinó que també rep beneficis per vendre-ho, per tant, s’hi interrelaciona.
La renta també s’interrelaciona amb la distribució mitjançant el mercat de treball. En el mercat de treball es distribueixen els guanys entre els que s’ocupen de la producció.
L’economia és la ciència que estudia: - Els processos de producció i distribució.
La elecció en els períodes o contextos d’escassetat.
L’elecció és condicionada pels gustos dels consumidors i pel màrqueting.
Si no hi ha restricció de recursos no hi ha problema econòmic. S’entén per recursos: els diners (rentes), els recursos (materials), el temps, o tot allò que condicioni o sigui necessari per dur a terme una activitat econòmica.
Economia positiva / Economia normativa.
El contrari d’economia positiva no és economia negativa. El terme economia positiva fa referència a aquella sense judicis de valor ja que fa un anàlisi de la realitat objectiu, tal com és.
L’anàlisi normatiu, en canvi, inclou judicis de valor, sigui de forma voluntària o involuntària.
Mentre que la positiva faria referència a dades objectives, la normativa podria usar opinions, valors, etc.
La positivitat mai és complerta ja que l’elecció d’un tema ja és quelcom subjectiu i, a més, se li sol donar una importància determinada que pot ésser exagerada, manipulada, etc.
Models  Es fan servir per explicar amb què es treballa. Cadascun fa un ús divers.
Responen als models normatius.
Els models; Representació simplificada de quelcom que volem analitzar. Hi ha un element de subjectivitat en funció del què es pretengui aconseguir amb el model.
Frontera de Possibilitats de Producció (FPP).
Ens permet veure quines són les produccions possibles i quines no.
Els punts externs a la frontera són punts no factibles.
Eficiència  Produir els recursos disponibles al màxim. Produir a la línia. Si no és eficient ha de tenir una causa x. Un punt que estigui dins de la frontera, però no en la línia de producció no és eficient.
El model no explica la producció real ja que és massa simple, caldria tenir en compte la demanda o la oferta, entre altres.
Si es demana un punt concret, per ser eficient distributivament has de produir el punt que es digui, encara que si estàs dins de la línia siguis eficient productivament. Ser eficient productivament no significa ser-ho distributivament.
Cost d’oportunitat.
 El que costa fer quelcom tenint en compte el que deixes de fer.
Fer mil furgonetes equival a no fer dos mil cotxes.
X = 2000/1000 . (X = Y/X). X=2.
Per cada furgoneta que fas deixes de fer dos cotxes.
Una pendent amb un valor x més baix, té la pendent més vertical. Si estàs en un punt no eficient productivament, no cal deixar de produir per fer quelcom diferent. Produir x cotxes és compatible amb y furgonetes.
Creixement econòmic.
Desplaça cap afora la frontera de possibilitat de producció. Pot ésser neutre si augmenten d’igual forma totes les produccions –es desplaçaria en paral·lel. Quan la millora és positiva s’anomena creixement econòmic.
Cal nombrar sempre els eixos perquè estiguin complerts.
Si intercanviessin sortirien guanyant ja que el cost de producció que té cadascun es diferent. Si tenen l’oportunitat de tenir més ambdós respecte el punt d’eficiència distributiva és acceptable. (en aquest cas). Si comercies, pots especialitzar-te, intercanviar i produir més.  sortirien guanyant ambdós. El segon nàufrag té una avantatge comparativa de cost respecte el primer.
30-40  1-x  x= 4/3.
20-10  1-x  x= 0’5 (Es substitueix el nombre corresponent a l’eix d’abscisses per una x, l’altre per un u. A partir de les dues equivalències, s’aplica la regla de tres. Ex. 30-40  1-x = 40x1/30 = 4/3).
El primer per cada coco que fa deixa de pescar 4/3 de peix, mentre que el segon per cada coco que fa deixa de pescar mig peix.
...