apunts metodologia de la investigació social introducció i temes 1 i 2 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Metodologia de la investigació social
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓN Nombre: Roger Campedrós i Ana Urmeneta Correo: anna.urmeneta@udg.edu Tutorías: miércoles de 15h a 17h en la facultad de ciencias económicas despacho 022.
Avaluación: - Se requiere un 50% de asistencia a teoría y a prácticas.
50% dos controles sobre el temario teórico (uno 20% i el otro 30%), se necesita entre los dos tener una media de más de 5.
50% parte práctica grupal o Práctica 1  leer artículos y sacar información relevante, se entrega el 15 abril.
o Todas las tareas corregidas las agrupamos en un dossier que se entregará en abril. Hay posibilidad de entregar un borrador en marzo para ver si hay errores.
o Práctica final  póster científico: ficha de tamaño poster en el que se resumen los resultados. Es la parte más importante de la práctica y se expone en el hall de la cafetería de la planta 0.
TEMA.1 INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA SOCIAL (al examen només entra una pregunta sobre lo últim).
Sentit Comú – Ciència.
Macionis 43-44 Al seu manual de Sociologia ens posa quatre exemples on contrasta el que ens diu el sentit comú amb el que ens diu la Ciència: 1.
2.
3.
4.
Els pobres violen la llei amb més major probabilitat o freqüència que els rics.
Vivim en una societat de classe mitjana en què les persones som més o menys iguals.
Les diferencies en la conducta de dones i homes reflexa la naturalesa humana.
La major part de les parelles que es casen ho fan per amor.
Sentit comú ideologia.
      Coneixements parcials.
Coneixements erronis.
Creences no fonamentades científicament.
Reificació de la normalitat.
El bé i el mal.
El que “ha de ser”.
Objectivitat en la Sociologia.
- - Coneixement científic de la realitat.
o Base teòrica.
o Anàlisis empírica.
 Quantitativa.
 Qualitativa.
Comprensió i explicació de la realitat social.
Aproximació critica.
o Treball sistemàtic i metodològicament contrastat.
Exposició dels resultats al públic, permetre la possibilitat de la critica externa.
Sentit comú i estadística. Errors i manipulacions freqüents.
1 - “Damned Lies and Statistics”, Joel Best, 2001.
“Cómo mentir con estadísticas”, Darell Huff & Irving Geis, 1954.
http://www.calvin.edu/academic/economics/faculty/bios/HaneyDocs/ - “Envisioning information”, Edward Tufte, 1990.
www.edwardtufte.com/tufte Conèixer els interessos de qui demana o elabora l’estadística.
Els nombres estadístics de cara a l’opinió publica tenen molt de pes perquè en general se sobreentén que han estat ben construïts i reflexa la realitat. La societat està composada per grups d’interès i de poder que vol aconseguir els seus objectius recolzant-se amb dades estadístiques per l’esmentada característica.
Exemples: ONG, partits polítics, administració pública, fundacions privades, lobbys, empreses, entre d’altres.
Conèixer l’univers de la població.
“El 27% de metges fuma Winston”. El 27% respecte de qui? Dels metges que fumen, o tots els metges fumin o no? Si hi ha 10.000 metges, i només el 30% (3.000 metges) son fumadors. El 27% del 30% de 10.000 es 810. En canvi si és el 27% de 10.000 ens trobem davant 2.7000 metges que fumen Winston.
 S’ha de saber sempre a quin univers de població es refereix l’enunciat.
Conèixer el p-valor.
La empresa Doakes anuncia que la seva pasta dentífrica fa reduir un 23% la freqüència de càries en els seus usuaris.
Però descobrim que la companyia va fer 99 proves, mitjançant mostreig aleatori, que de mitjana nomé feien reduir un 3% la càries, però un dia, per casualitat el resultat va ser aquest 23%, i aquell dia ho van decidir publicar.
Han mentit sobre a primera dada estadística? No encara que no ha dit del tot, tota la veritat. No ha donat tota la informació la qual podia haver dit.
Quina és la probabilitat de que el dentífric Doakes faci reduir la càries un 23%? Característiques del Coneixement Científic.
Tot i que es troba emmarcat en un referent teòric. El paper de la teoria, posa ordre a un gran conjunt d’informacions. Va més enllà dels fets. Tracta de superar els límits d’allò que és aparent i intentar esbrinar què és el que realment està passant. Utilitzar regles metodològiques. És fàctic. És a dir, té en compte els fets, es empíric. Fa servir la verificació empírica obtinguda mitjanant la investigació per a formular respostes a problemes plantejats i per donar suport empíric a les afirmacions que es proposen.
És autocorrectiu i progressiu. En la mesura que hi ha una interacció constant entre teoria i experiència, es va autocorregint i ajustant, i va progressant en la construcció del coneixement. Les seves formulacions intenten ser generalitzables. Van més enllà d’allò estrictament particular. Intenta aconseguir un coneixement objectiu. Fent transparent la posició (el context social) des de la qual s’investiga i el procediment metodològic utilitzat.
El context social de producció del coneixement.
- Influencia del context sòcio-històric, econòmic-polític.
Neutralitat valorativa.
Orientació per valors.
Resolució dilema neutralitat valorativa vs orientació pels valors.
L’ètica en la investigació social.
Influència dels contextos sòcio-històric.
2 - Auge del paradigma estructural-funcionalista als anys 40 a EUA, propiciat per les elits polítiques i econòmiques per desmobilitzar els moviments socials democràtics.
L’extensió dels valors feministes i igualitaris al llarg del segle vint general investigació feminista, com per exemple, una revisió de la història en clau feminista.
Neutralitat valorativa i objectivitat en Ciències Socials.
Lliurar-se de prejudicis i prenocions. Segons Weber, és la capacitat de realitzar la distinció entre conèixer i valorar, és a dir, entre el compliment del deure científic de veure la realitat dels fets i el compliment del deure pràctic de defensar els propis ideals. Mostrar un alt compromís amb conèixer la veritat mitjançant metodologia adequada i acceptada per la comunitat científica. Explicitar els procediments metodològics amb els quals s’han aconseguir determinar coneixement, de forma que faciliti la critica per part de la comunitat científica i per part de la societat.
Orientació per valors Tots i totes estem socialitzats sota uns mateixos valors, això influirà en les ciències socials que fem.
Valors imperants: Igualtat de gener, mediambientalisme, progressisme – conservadorisme, moments de canvi social.
 Percepció del risc. A EUA. Per exemple: Es sobrevalora el rics de viure al costat d’una central nuclear i es subestima el risc de tenir una arma a casa.
Neutralitat valorativa vs. Orientació per valors Com es resol aquest dilema? Explicitant l’objectiu de la recerca social: El consens és que ha de millorar la vida de les persones. La UE imposa que la investigació en ciències socials ha de complir aquests objectius, ha de tenir utilitat social. No finançarà investigació que no mostri com aconseguir millores socials.
 http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2005:0119:FIN:EN:PDF (veure pg. 31 – Socioeconomic Sciences and Humanities)  FP7 is also designed to respond to Europe's employment needs, competitiveness and quality of life (http://ec.europa.eu/research/fp7/index_en.cfm?pg=understanding) Llavors, cal seguir neutralitat valorativa, a l’hora d’investigar en base a uns objectius de millora social.
Aspectes ètics de la investigació social L’ètica té a veure amb el viure bé. En la investigació social fa referència a la millora de les condicions de vida de les persones investigades i de la societat, i no pas a la de l’investigador/a social.
Teorema de Tomàs “Si els individus defineixen les situacions coma a reals, són reals les conseqüències que se’n desprenen”.
 Merton – Profecía autocumplida.
La definició feta pels sindicats d’EUA referent a què els afroamericans eren treballadors problemàtics, era un argument fet servir per no incloure’ls als sindicats, fet pel qual els treballadors negres havien d’aconseguir les seves reclamacions amb mètodes no dialògics, finalment acabaven essent treballadors problemàtics.
El 1929, el rumor de què els bancs es quedarien sense diner líquid, va fer que els usuaris s’abalancessin a les entitats a retirar tots els seus efectius. Se sap que cap banc té en paper (en líquid) tots els ingressos, el rumor i el comportament posterior van fer que s’acabés el líquid, i va se detonant de la fallida o del crack del 1929.
3 Paradigma científico La teoría que explicaría porque se generan las cosas incluye hipótesis interpretativas y orienta las técnicas o la forma de medir la realidad que estas estudiando. Conjunto de elementos que incluye una visión teórica que define la relevancia de los hechos sociales proporciona hipótesis interpretativas y orienta las técnicas de investigación empíricas. Constituye una determinada forma de entender el mundo tanto natural como social.
Exemples de canvi de paradigma En ciencias naturales: Del paradigma ptolemaic al paradigma copernicà.
 http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_geoc%C3%A9ntrica Implica cambios teóricos que como en este caso influyen en como tienes que entender medir la realidad, puede influir también en el cambio de instrumento.
Exemples de canvi de paradigma En ciencias sociales: del paradigma estructural – funcionalista a la individualització institucionalitzada d’Ulrich Beck.
És un dels sociòlegs més importants dels últims anys 30, descriu com la societat actual ha experimentat un procés d’individualització institucionalitzada, en virtut del qual les persones es desvinculen de categories pròpies de la societat industrial, i es revinculen a noves formes socials que elles mateixes van creant.
Això aplicat a les ciències polítiques, un exemple de participació política segons les anteriors categories, per exemple “partit polític” com el Putnam a “Bowling alone” arriba a la conclusió que hi ha un desencant i una desafecció, una apatia i falta d’implicació, de la ciutadania en la política, però amb el nou paradigma de l’individualisme institucionalitzat, de la modernitat reflexiva, plantejant per Beck, veiem que la participació política ha après altre formes més enllà dels partits polítics entre d’altres coses, perquè els partits polítics estan burocratitzats, en crisi i/o mostren una corrupció endèmica. Així les persones s’impliquen políticament en moviments socials, en projectes o iniciatives puntuals, més enllà o a banda dels partits polítics, com Nunca Mais, la plataforma d’afectats per la hipoteca, el moviment del 15 M o dels indignants o el moviment pel dret a decidir el futur política de Catalunya.
Paradigmes en ciències socials [Veure lectura complementaria de Corbetta - Capítol 1 de los paradigmes de investigación] (Veure lectura complementaria de Corbetta “Cap. 1. Los paradigmas de investigación”, i Flecha, Gómez, Sánchez, Latorre. (2006). Metodología comunicativa crítica. Barcelona: Hipatia, pg. 17-36) 1. Quina és la naturalesa de al realitat social? (Ontologia).
2. Com la coneixem? Quina relació té la persona amb l’objectiu d’estudi? (Epistemologia).
Reflexión: Hasta que no se van desarrollando instrumentos, la realidad en la medición o en la comprensión de la realidad natural. En ciencias sociales nosotros formamos parte de esa realidad, y no únicamente dependemos de los cinco sentidos. La construcción social de ser hombre o ser mujer. Otro ejemplo serían las diferencias sociales.
3. Quins passos seguim, quins procediments i instruments utilitzem per a conèixer-la? (Metodologia).
Paradigma objectivista – positivista Post positivista. Hume, Saint Simon, Stuart Mill, Comte, Durkheim. La realitat existeix amb independència dels subjectes, dels sindicats que les persones donen a les coses, de com hi actuen.
A través dels nostres sentits i percepcions descrivim i expliquem el que veiem, i intentem extreure les lleis generals que expliquem el que veiem. Se suposa que la persona és neutral, no es concep que els valors, idees o pensaments influeixen en allò que veiem, sentim o observem.
4 Crea la relación de causa efecto. Para analizar la realidad utiliza instrumentos matemáticos que son las estadísticas.
Técnicas de observación y medición se basa en el uso de variables cuantitativas incluso para fenómenos más cualitativos como orientaciones ideológicas como lo que piensa o lo que percibe, la percepción del riesgo. Utiliza el procedimiento de deducción, proceso que a partir de algo conocido permite avanzar hipótesis sobre algo desconocido, de una absorción particular a una ley general.
En no considerar que en conèixer la realitat s’incideix sobre ella, no té en compte els efectes positius o negatius d’investigar una cosa o una altre.
Per exemple (seguint Merton), quines poden ser les conseqüències de… La investigació per que hi ha més proporció de població negra reclusa a EUA pot augmentar l’estigma negatiu entre la població blanca. Mentre que l’estudi de les famílies negres cohesionades tenen menor índex de delinqüència afavoreix la imatge positiva de les famílies negres cohesionades.
Emprant dades estadístiques, quantitatives, existents (estadístiques oficials) o construïdes (mitjançant enquestes), que quantifiquen allò observat “objectivament”, i estableixen relacions causals entre variables.
Baixos classistes de la investigació positivista: La mesura de les característiques físiques (cranis, vestimenta, mans calloses, entre d’altres) dels delinqüents al segle XIX per identificar-los abans de cometre un crim.
Baixos racistes de la investigació positivista: La construcció d’un coeficient d’intel·ligència a EUA que incloïa preguntes culturals i socials que no es corresponien amb la realitat quotidiana de les persones afroamericanes i d’altres minories, essent classificades com a menys intel·ligents.
Investigació Laub i Sampson sobre controls socials informals Variables estructurals        Situació familiar.
Dimensió de la família.
Nivell socioeconòmic.
Immigrant.
Mobilitat residencial.
Treball de la mare.
Desviació del pare.
Variables del procés          Relació afectiva amb els pares.
Haver patit càstigs físics.
Existència – absència de supervisió materna.
Rebuig, abandonament o hostilitat per part dels pares.
El paper de l’escola.
El paper del grup d’amics.
Els germans.
La feina.
El matrimoni.
5 Dues regressions múltiples - Variable 1: Estructurals expliquen molta variació desviació.
Variable 2: De procés redueixin un 73% l’efecte de les variables. Estr. Sobre desviació.
Lo que significa que les variables estructurals no tenen un efecte directe sobre la conducta desviada, sinó que aquesta esta mediatitzada per les variables processals per exemple: una situació de disgregació familiar, afavoreix l’abandonament per part dels pares i això facilita la desviació.
Variable dependent  Desviació de delinquir.
La metodologia quantitativa.
Disseny rígid i seqüencial. Distancia subjecte-objecte de recerca. Ús de tècniques despersonalitzades com l’enquesta. Es manté la pregunta i la hipòtesi inicials durant tot l’estudi. Només te un moment de treball de camp. Busca la validació de les teories. Es centra en l’estudi de variables (ingressos, intenció de vot, entre d’altres) i relacions entre variables, i no en l’estudi de casos (per què una persona concreta es comporta d’una manera determinada).
Paradigma constructivista humanista o interpretacionista.
Corrent teòrica: Construcció social de la realitat. Autors: Weber, Berger i Luckmann, entre d’altres. La realitat social és una construcció social, que depèn dels significats que les persones li atribueixen, les persones quan capten, coneixen o veuen la realitat, capten, coneixen o veuen aquesta construcció social que altres persones han fet, i que s’ha institucionalitzat, o cosificat, donant-se per objectiva.
Coneixem a través dels discursos i paraules amb les que les persones construeixen la realitat.
El significat no es descobreix, sinó que es construeix.
Metodologia qualitativa: Qui investiga intenta aproximar-se als discursos i a les accions de les persones intenten comprendre-les i interpretar-les. Per tant utilitza mètodes conversacionals com podria ser l’entrevista, la historia de vida, el grup de discussió, entre d’altres.
Investigació Jankowski.
Jankowski, M.S (1991). Islands in the street. Gangs and American urban society.
 La banda com a refugi i amagatall: “Decidí entra en la banda porque la banda te ofrece cobertura. ¿Sabes lo que quiero decir? Cuando, por ejemplo, alguien está metido en algún trapicheo y forma parte de una banda, es difícil que lo identifiquen, porque lo que quieres que diga la gente es: ése es uno de los chicos de la banda. ¿Me entiendes? La banda es para mantenerme resguardado”.
Socio praxis - Corrent teòrica: teoria crítica.
o Autors: Habermas, Adorno, Horkheimer.
1. La realitat es de naturalesa dialèctica. S’han de tenir en compte els contextos polítics i ideològics en la investigació social.
6 2. Epistemologia praxològica: qui investiga i l’objecte investigat es vinculen interactivament.
 Coneixem implicant-nos en la realitat i en la seva transformació junts als subjectes “investigats”, sense substituir-los ni interpretar el que fan o diuen.
 Coneixem dialogant amb ells.
 El coneixement es genera a través de la il·lustració i autoreflexió continua del grup sobre la seva praxis (o pràctica). Així, creix i canvia a través d’un procés dialèctic de revisió històrica.
3. Investigació-acció participativa. Fer participar les persones objecte d’estudi en la investigació.
 Metodologia participativa - Investigació-Acció-Participativa Disseny flexible. Producció de preguntes i hipòtesis que van canviant segons el procés.
Objectiu: conèixer, educar i transformar.
Resoldre problemes concrets a la gent.
Subjectes participants són co-investigadors.
Els procés d’IAP produeix empoderamient.
Comunicativa crítica - Corrent teòrica: Fenomenologia de Schütz, constructuvusme de Berger i Luckmann, interaccionisme simbòlic de Mead, etnometodologia de Garfinkel, draumaturgi de Goffman, acció comunicativa de Habermas, acció dialògica de Freire, aprenentatge dialògic de Flecha.
1. Hi ha una realitat natural (muntanyes, mar, etc.) sobre les que no cal consens. I hi ha una realitat social que és el que les persones en diàleg igualitari acordin que és.
 Qualsevol participant en la comunicació té competències i capacotats per comunicar-se i fer-se entendre.
 “no existe desnivell metodológico” el valor de l’argumentació no depèn de la posició del qui la fa (catedràtic, estudiant, jutge o manobre), sinó de l’argument que esgrimeixi.
 Acció comunicativa, orientada a coordinar l’acció, mitjançant arguments basats en pretensions de validesa.
 Intersubjectivitat: reconeixement mutu de la subjectivitat de l’altre.
2. Es coneix mitjançant el diàleg, l’acord intersubjectiu, en què prevalen els arguments més vàlids.
 Una epistemologia basada en la intersubjectivitat on el diàleg és la clau, que basa la seva validesa en el consens permanent i no coactiu.
 La ciència, més que una manera de produir enunciats verdaders, és un conjunt d’afirmacions i enunciats sobre el que anomenem realitat, que són acceptats provisionalment gràcies al consens que hem assolit comunicativament.
7  S’estableixen criteris per evitar que les pretensions de poder guiïn la investigació: pretensions de veritat (veritat/mentida), recitud moral (bo/dolent) i de veracitat (d’acord o no amb la pròpia subjectivitat).
3. Metodologia instruments qualitatius i quantitatius d’orientació comunicativa.
Metodologia comunicativa - S’estableix un diàleg entre experts que aporten el coneixement científic acumulat, i no experts que aporten el coneixement pràctic.
Es busquen els factors exclusors i els factors transformadors.
La comunitat o col·lectiu investigat participa en totes les fases de la recerca.
Es validen les evidències trobades amb el col·lectiu investigat.
Dimensions bàsiques de les perspectives Aspectes comuns de la metodologia quantitativa i de la qualitativa Les tècniques quantitatives i qualitatives segueixen la mateixa lògica inferencial. Ambdues són científiques ja que comparteixen les quatre característiques següents: - - - - El seu objectiu és fer inferències, descriptives o explicatives. Amb allò observat es vol intentar explicar fenòmens no observables aparentment, la relació entre diferents fenòmens, i la possible extrapolació al conjunt de la població.
Els procediments són públics. Per generar i analitzar dades, ambdós metodologies utilitzen mètodes explícits, codificats i transparents, que puguin ser avaluats o criticats, i reproduïts o replicats per altres investigadors.
Les conclusions que s’obtenen són incertes. Per definició la inferència té un marge d’error, una probabilitat que allò no pugui ser extrapolable al 100% de les persones i casos.
El contingut és el mètode. La ciència és ciència perquè segueix procediments, mètodes, que permeten interrogar la realitat de manera justa. Dóna l’oportunitat a 8 interpretacions rivals de ser formulades i defensades. Mostra de forma transparent i explícita com s’han recollit les dades, a fi que pugui ser reconeguda la seva validesa, o criticada.
3 modes de complementarietat o integració de mètodes qualitatiu i quantitatiu - - - - Complementació: dues visions amb dues hipòtesis sobre un mateix objecte d’estudi.
Triangulació: s’apliquen les dues metodologies al mateix objecte i a la mateixa hipòtesi, per tant es contrasta la hipòtesi des de dues perspectives diferents.
Combinació: o Decisió de prioritat: a quin es donarà més pes. Escollir el que més s’adapti o més bé respongui als objectius de la recerca.
o Decisió de seqüència: quin s’aplicarà primer, l’aportació del qual servirà per plantejar el segon.
Quanti > QUALI o Es fa un anàlisi discriminatori (quantitatiu) per veure quins són els perfils més freqüents de treballadors immigrants qualificats.
o Es fa un qualitatiu, una sèries d’entrevistes en profunditat i històries de vida sobre aquest perfil que el quantitatiu ha ressaltat.
Quali> QUANTI o Es fa un qualitatiu per aprofundir en com la gent entén i percep la violència.
o Amb aquest qualitatiu, es dissenya un bon qüestionari d’enquesta, que toqui els temes més importants, i on estiguin ben definits. I amb aquesta enquesta veure en quina mesura està extès entre la població les diferents concepcions sobre la violència.
QUALI> quanti o Es fa un qualitatiu per veure els principals tipus de participació política informal entre la població de 16 a 40 anys.
o Es fa una enquesta per veure els percentatges dels diferents tipus de participació.
TEMA.2 EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA Les etapes de la investigació social 1. Escollir tema i fer-se una pregunta inicial 2. L’exploració: 9 3.
4.
5.
6.
7.
a. Bibliogràfica: teoria i investigacions concretes, fonts estadístiques.
b. Consulta a experts/entrevistes.
Problematització, operacionalització: formulació d’hipòtesis i construcció de variables.
Disseny de la investigació; construcció del model d’anàlisi.
Recollida/producció de dades.
Anàlisi de les dades; interpretació.
Conclusions; síntesi i presentació de resultats.
1.Escollir el tema i fer-se una pregunta inicial Com sorgeixen els temes d’investigació...: - A partir d’una inquietud teòrica o pràctica.
A partir de l’observació d’unes dades estadístiques.
De l’encàrrec d’una investigació sobre un tema per part d’altres persones o institucions.
Etc.
Ens sorgeix una pregunta inicial que expressa aquesta inquietud o preocupació.
Criteris per a la selecció del tema: - Novetat: és un tema nou o ja hi ha coses escrites Oportunitat i actualitat Té implicacions pràctiques Afecta a un sector ampli de la població Afecta a un sector estratègic, especial de la població Toca un buit en la investigació actual Aclara un concepte ambigü Perfecciona un instrument d’investigació Construeix dades que no existien fins ara Aplica tècniques d’altres camps Permet un avenç teòric Quines conseqüències: aspectes ètics Escollir tema i acotar-lo Acotació: - Claredat Viabilitat Pertinença Lloc i espai 10 - Temps Financiació Procediment d’investigació. La cerca en bases de dades de revistes científiques (fotos al pdf) Fase inicial Definir: - Objectiu de la recerca: què perseguim Objectiu de recerca: què estudiarem Pregunta de recerca Hipòtesis: possible/s respostes a la pregunta de recerca Marc teòric De la revisió bibliogràfica pròpia del Marc Teòric obtenim: - Pregunta/es de recerca definitiva/es Hipòtesis: possible/s respostes a la pregunta de recerca Definició de les variables més importants Construcció d’un model teòric: que expliqui com es relacionen les diferents variables Hipòtesis - - - - Les hipòtesis, són una de les possibles respostes a la pregunta d’investigació.
Les hipòtesis poden ser descriptives o explicatives: o Descriptives si descriuen una situació.
o Explicatives si donen una explicació sobre perquè es dóna un determinat fenomen.
Les hipòtesis guien i condueixen la investigació, marquen el principi i el final de la mateixa, delimiten els fenòmens que hem d’incloure, i la seva acceptació o rebuig construiria la contribució científica de la investigació.
La recollida de dades, qualitatives i/o quantitatives, està orientada a dir si la hipòtesi és correcta i s’accepta, si és falsa i es rebutja, o si s’ha de matitzar, i es compleix només sota unes determinades condicions.
La formulació d’hipòtesis ha de seguir 4 regles: 1. Generalment han de provenir o ser deduïdes lògicament de la teoria (tret que no hi hagi teorització prèvia sobre el fenomen estudiat, llavors es poden extreure inductivament de l’observació empírica).
2. Han de poder ser verificades empíricament. La informació necessària per confirmar o rebutjar-les ha de poder ser observada directament de la realitat (per exemple, “Déu va revelar al cap d’estat quina direcció havia de seguir” no es pot observar).
3. Han de poder ser refutables empíricament. No només han de poder ser observables, sinó que han d’oferir la possibilitat de ser contrastades o rebutjades; per exemple oferint hipòtesis alternatives, que diguin el contrari de la primera.
Exemple: 11  H1: el fet de ser home augmenta la participació política.
 H2: el fet de ser fona disminueix la participació política.
4. Les hipòtesis s’han de concretar tant com sigui possible. S’ha d’explicar la direcció de la relació entre els elements o variables, el seu signe (positiu o negatiu), i el seu tipus o forma.
- Pregunta: Per què participen més els homes que les dones a nivell formal en política? Hipòtesis: el rol tradicional de la dona que la relaciona amb l’àmbit domèstic i reproductiu és una barrera per a la seva participació formal en política.
Hipòtesi: no sempre passa això, hem de veure l’estat civil i situació ocupacional de la dona. Les dones no casades i amb feina, participen més que els homes no casats i amb feina.
Variables - - Les variables a utilitzar són les que apareixen a la pregunta de recerca i a les hipòtesis.
Les variables són elements, fenòmens o propietats, que varien i són observables empíricament.
o Varien: edat, ideologia, anar a votar, etc.
Tipus de variables: o Variable dependent: la que volem explicar.
o Variable independent: la/les que expliquen la variació de la variable dependent.
 Tipus de variables independents:  Les variables intervinents: coaccionen la relació entre la variable dependent i les independents Sexe (variable independent) estat civil (variable intervinent)  participació política (variable dependent) Les variables antecedents: que intervé abans en el temps que la variable independent-explicativa.
12 nivell SE pares (variable antecedent) nivell d'estudis fills (variable independent)  participació política (variable dependent) Les variables de control: influeixen alhora sobre la variable dependent i sobre la independent, per tant, s’han d’incloure per comprovar so l’efecte de la v.i. és real, o és espuri i ve provocat per altres variables.
venta de gelats (variable independent) temperatura (variable de control) - - nombre d'insolacions (variable dependent) Problema: un dels problemes de l’acció col·lectiva és el comportament d’individus que es beneficien d’aquesta, però que no hi col·laboren o participen; que per tant, se’n beneficien a cost zero. Alguns acadèmics han intentat respondre a aquest problema prestant atenció a la variable capital social.
Hipòtesis: la variació de capital social pot ser explicada per la implicació psicològica dels ciutadans ambles seves comunitats, habilitats cognitives, recursos econòmics i satisfacció general.
13 ...