Esquema Relacions Internacionals TEMA 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Profesor C.G.
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 14/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4: La Seguretat 1.El concepte de seguretat “La seguretat és la cerca de llibertat respecte l’amenaça i l’habilitat dels Estats i les societats de mantenir la seva identitat independent i la seva integritat funcional contra les forces de canvi considerades hostils. En un extrem, el resultat de la seguretat és la supervivència, però la seguretat també inclou una gamma de qüestions substancials sobre les condicions de l’existència” -També es pot entendre com: Capacitat d’un actor d’alliberar-se de l’amenaça i de mantenir la seva independència pel que fa a la pròpia identitat i a la potencialitat d’actuar davant els canvis hostils. -Components: objectiu (situació d’amenaça o de no amenaça) / subjectiu (sentiment, percepció d’amenaça no provada: sentir-se amenaçat / protegit). 1.1. Definició de seguretat Distincions conceptuals: -Amenaces: accions o declaracions d’un actor que tenen com objectiu causar dany a un altre (físic, moral, econòmic, etc). Pot ser un fet o una potencialitat. -Riscs/reptes: accions o situacions que poden potencialment causar danys sense que hi hagi intenció (necessàriament) Ex: canvi climàtic, conseqüències dolentes -Vulnerabilitat: condicions que afecten a aquell que pateix la manca de seguretat. Exposició al risc i manca de capacitats per fer-hi front d’un determinat actor Elements en la definició de la seguretat: -Actors proveïdors/segurititzadors: Defineixen els objectes referents: què s’ha de protegir i com s’ha de protegir. -Objectes referents: Subjectes o àmbits a ser protegits. Allò que s’ha de protegir. -Actors funcionals: Influencien de forma significativa les decisions en l’àmbit de la seguretat. Qualsevol actor que intenti influir en les decisions en l’àmbit de seguretat. 1.2. El procés de “seguritització” -Procés pel qual un tema es converteix en una qüestió ́ de seguretat (en un objecte referent -a protegir- o en una amenaça -a defensar-se de). -Això implica que s’identifiquen una sèrie d’amenaces significatives com per adoptar mesures excepcionals (en el cas de l’estat pot voler dir l’ús de la força. -És un procés polític tot i que, sovint, es vol despolititzar i presentar com una qüestió́ tècnica. Actor segurititzadors: defineix un tema polititzat com una amenaça per un actor referent. El tema es tracta com una qüestió de seguretat (secretisme, urgència, excepcionalisme...). 2. La seguretat nacional i l’Estat a les relacions internacionals 2.1 Les dimensions de la seguretat a les relacions internacionals contemporànies: No sols una agressió física pot posar en perill els valors i les institucions de l’Estat. La seguretat implica la protecció d’interessos econòmics i polítics. ( Jordan i Taylor 1981). La seguretat comprehensiva (multidimensional) la va definir Barry Taylor i té diverses dimensions: -Militar: capacitat de defensar el territori de l’Estat. Seguretat política i militar sovint es solapen i objectius polítics són aconseguits mitjançant l’ús militar. -Política: capacitat de garantir l’estabilitat de les institucions de l’estat, el sistema governamental, ideologia i valors. -Econòmica: capacitat d’un estat de mantenir un nivell de benestar mínims pels seus ciutadans, accés als recursos i capacitat per treure’n profit. -Social: capacitat per mantenir drets culturals o identitaris. L’Estat hauria de garantir aquesta seguretat a les minories. -Mediambiental: capacitat per preservar les condicions de vida del planeta. Es necessita cooperació. -L’estat no acostuma a ser l’únic proveïdor de seguretat -Concepte de governança global: gestió conjunta en absència de govern internacional, suposa la participació d’actors no estatals, a àmbit supraestatal doncs és interès de tots. 3.L’evolució de les concepcions de la seguretat internacional des del segle XX: - Seguretat internacional (1815 Congrés de Viena): seguretat del sistema en el seu conjunt, el fet de formar part del sistema et pot fer estar implicat en una guerra - Seguretat col·lectiva (post 2GM): grup front d’amenaces de tercers o d’amenaces que provenen del propi col·lectiu - Seguretat comuna o compartida (durant la 2a Guerra Freda): (presència de la ONU) presència d’armament nuclear. S’ha de pensar la seguretat negociant amb l’enemic, amb l’objectiu del desarmament i control d’armes en el sistema internacional. - Seguretat comprehensiva (a dalt): ampliar la seguretat - Seguretat cooperativa (90s, ONU): idea de la prevenció, situació que sigui la normal de les RRII, cooperant amb els altres. Intervenir en conflictes tensos per buscar solucions, abans de que esclati un conflicte armat. Es fan una sèrie de propostes recollides en el programa de pau de 1992 (i suplement el 1995). - Dimensió global de la seguretat (actualment): temes transversals amb dimensió global, que no poden ser gestionats per cap país de manera individual. - Seguretat humana (des dels 1994, creat per la ONU): es crea per tractar els nous conflictes, on hi ha morts de població civil, massacres, crims civils, etc. L’Estat no pot fer front a aquests problemes. Aquest concepte canvia l’objecte referent a protegir, passa de l’Estat i el sistema a l’individu. S’ha de protegir l’individu davant dos tipus de necessitat: ·Freedom from fear: no estar amenaçat per la ètnia, religió, etc. ·Freedom from want: les persones han de tenir garantides les seves necessitats bàsiques (supervivència, menjar, sanitat, etc) Qui ha de garantir aquesta seguretat? En primer lloc l’Estat, per jjjjjjjja vegades no té els mitjans. La responsabilitat passa a la comunitat internacional (Consell de Seguretat). No és un problema solucionat. És un assumpte públic global: o No privat: no proveït pel mercat o No rivalitat: el consum d’uns no impedeix que els altres el gaudeixin. o No exclusivitat: no es pot excloure ningú dels seus beneficis o Universalitat: tots els grups socials, regions i generacions ...

Comprar Previsualizar