Els dos bàndols als anys 50 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 2

Vista previa del texto

EUA als anys 50 La presidència d’Eisenhower als EUA (1952-1960) Políticament, els anys 50 als EUA es van caracteritzar per: - Anticomunisme, enfrontament amb la URSS, expansió econòmica.
- Doble presidència d’Eisenhower.
- Es considerava l’època d’or dels EUA.
Política exterior: carrera nuclear i xarxa d’aliances Segons Eisenhower, la contenció de Truman va ser poc eficaç. Ell aposta per una estratègia més agressiva i activa. Hi ha un desenvolupament de la indústria de l’armament i construcció de bombes nuclears, per preparar els EUA per una guerra contra la URSS, la qual cada vegada era més improbable a causa del poder destructiu d’aquestes armes (escalada nuclear).
Construcció d’una xarxa global d’aliances: a més d’ANZUS (Austràlia, Nova Zelanda i EUA) i OTAN, es van crear el pacte de Bagdad i la SEATO (Southeast Asia). Tot i així, les postures més agressives de John Foster Dulles van topar-se amb l’oposició d’Eisenhower.
Les operacions de la CIA. El cas de Guatemala Eisenhower volia potenciar la CIA, dirigida per Allen Dulles. La CIA va posar en marxa operacions encobertes per a garantir a tot el món els interessos nord-americans.
Un cas evident va ser el de Guatemala, on el president liberal Jacobo Árbenz, amb la seva reforma agrària amenaçava els interessos de grups econòmics nord-americans (United Fruit Company). La CIA i alguns rebels hi fan un cop d’estat, ja que una reforma agrària és un moviment vist com a comunista. El cop d’estat a Guatemala, que portarà a una llarga guerra civil és un exemple típic de la política dels EUA i Amèrica.
El cop d’estat a Iran Als anys 30 tenien un acord que garantia el predomini de petroli de la companyia anglesa Anglo-Iranian Oil Company. Després de la 2a GM, el govern de Mossadeq va intentar renegociar els acords amb Londres per aconseguir algun benefici del seu propi petroli. Londres es va negar i els anglesos van acusar de tot a Mossadeq.
Al 1953, Eisenhower ajuda els anglesos per a organitzar un cop d’estat, aprofitant la debilitat de Mossadeq. El cop d’estat (Operació Ajax) va imposar el control nord-americà.
Política interior i economia Eisenhower manté el New Deal, augmentant els ajuts socials. Augment dels impostos per a les classes més riques, per a reduir la desigualtat salarial. Intenció de reduir la desigualtat racial.
Eisenhower va posar en marxa un imponent programa d’obres públiques, com per exemple una xarxa d’autopistes. Creació de la NASA, per a respondre a la carrera espacial dels soviètics.
Durant la seva presidència, el creixement econòmic va continuar i els EUA van mantenir el seu predomini econòmic mundial.
Progrés tecnològic i científic 1950: descobriment dels antihistamínics.
1952: bomba d’hidrogen / invenció del codi de barres.
1953: descobriment de l’ADN / primera tele amb color.
1954: primers transplantaments d’òrgans.
1960: comercialització d’anticonceptius.
ENTRE MOLTS ALTRES INVENTS.
Affluent Society (societat de consum): Diversos factors expliquen la transformació de la societat nord-americana dels 50 en la societat de consum que coneixem actualment: - Creixement econòmic continuat, aplicació de l’estat del benestar, redistribució de la riquesa, augment del lleure i progrés tecnològic i científic.
Cultura als EUA Gran presència de l’oci, lleure, pel·lícules, art, literatura, etc. Molts/es actors, actrius, escriptors/es, famosos/es: hi ha una MITIFICACIÓ DELS ANYS 50.
Inquietuds Tot i acabar la Caça de Bruixes, la societat nord-americana segueix obsessionada pel comunisme durant tota la dècada.
També hi ha detractors de la societat de consum: alguns joves, rebels, “beatniks”, etc... tot això estava molt mal vist a l’època dels 50. Apareixen pel·lícules amb temàtica de drogues, sexe, etc amb protagonistes com James Dean o Marlon Brando, els quals es van convertir irremeiablement amb exemples a seguir per a molts joves.
Combinació entre societat de consum, progrés tecnològic i inquietud dels joves porta al rock n roll i la seva principal figura, Elvis Presley. A partir de 1956 es posa de moda als EUA. Presley és definit com a artista més influent del segle XX: els seus moviments explícits, o l’estil de vida de Jack Berry va fer reaccionar els més conservadors, que ho consideraven com un perill per a la joventut.
URSS i Europa Oriental en l’etapa de Khrusxov L’ascens de Khrusxov a líder de la URSS l’any 1953 porta a grans transformacions, tant a nivell internacional com intern.
La URSS, en aquests anys, arriba a desafiar obertament Occident. Tot i així, la URSS i el bloc comunista arrosseguen problemes greus i acumulen errors.
Successió de Stalin A la mort de Stalin, es desencadena una lluita de poder dins la URSS. En un primer moment, Beria (cruel executor de les més brutals polítiques de Stalin) sembla el millor posicionat i realitza importants reformes. Malenkov i Khrusxov, tement un cop d’estat de Beria, el van aïllar dins el partit i el van detenir.
Tardor de 1953: Khrusxov puja al poder.
Què fa Khrusxov Hi ha una nova fase de la guerra: coexistència pacífica amb els EUA. Petites obertures al terreny diplomàtic. Major interès pels territoris extra-europeus i potent arsenal nuclear.
Política exterior i la “coexistència política” La política exterior de Khrusxov marca una nova etapa en les relacions entre els blocs. Més que un inevitable conflicte, Moscou ara pensa a una coexistència pacífica amb els EUA.
Tot i així, els soviètics segueixen convençuts de la superioritat del seu model i s’aprofiten de tota ocasió per a afeblir el poder d’Occident. Una conseqüència és el major interès pels escenaris extra-europeus.
Per altra banda, els soviètics coneixen les seves deficiències, tot i tenir un imponent arsenal nuclear. L’estratègia de Khrusxov era amagar aquesta debilitat per a ostentar en canvi la força soviètica i alternar, en una diplomàcia directa i brutal, amenaces a propostes de diàleg.
La revolta de Berlín Est de 1953 La mort de Stalin porta a les primeres tensions dins el bloc oriental. La dramàtica situació econòmica i el rígid control policial a Alemanya Oriental desencadenen la vaga general de treballadors. La protesta s’estén a altres ciutats. Les autoritats aixafen la revolta amb l’ajuda de les tropes soviètiques.
L’acció va ser convenientment amplificada (per fer propaganda negativa de la URSS) per Alemanya Occidental. Va suposar un primer cop al mite de la URSS.
El XX Congrés del PCUS i el Discurs Secret 2/1956, al congrés, Khrusxov presenta un famós discurs on denuncia els excessos de Stalin.
Khrusxov es fixa sobretot en el culte de la personalitat tributat a Stalin, en els crims de les purgues i de la repressió.
El discurs representa una fonamental ruptura amb l’anterior etapa soviètica. Tot i així, Khrusxov no renega dels pressupostos ideològics del marxisme-leninisme i considera que s’ha de tornar als antics mètodes de Lenin.
Conseqüències internes: desestalinització i liberalització a la URSS Immediata difusió del discurs “secret” a la URSS. Important impacte de la desestalinització a la URSS: Khrusxov consolida el seu poder i es posa en marxa un nou estil de govern més col·legial, obert i dinàmic. Es rehabiliten els dissidents anteriorment condemnats. Hi ha una major obertura respecte a noves idees, i també respecte a idees exteriors.
Problemes: en primer lloc, Khrusxov mancava de definició, en segon lloc, les esperances de canvi de la societat eren massa profundes per ser satisfetes pel partit. A més, l’obertura no va ser radical, i moltes idees externes van quedar prohibides.
Conseqüències externes: desestalinització al Bloc Oriental El Discurs Secret va ser ràpidament difós també a la resta dels països comunistes, on va provocar importants conseqüències: - Protestes a Polònia (al ser catòlics, van ser sempre molt perseguits pel règim). El 6/1956, els obrers de Poznán s’aixequen, demanant millores econòmiques i més llibertat. El partit comunista afavoreix el retorn de Gomulka, perseguit per antiestalinista. Després de dures discussions amb Moscou, Gomulka es fa amb el control del país.
- Revolució a Hongria: la nova etapa Khrusxov porta a la substitució de Rákosi per Nagy, el qual demana millores econòmiques, intentant col·laborar amb la URSS, i fa tornar membres del partit anteriorment depurats. Estudiants i treballadors demanen reformes i reivindiquen que s’han de transmetre a Occident. Els ciutadans ataquen els soviètics, que es retiren d’Hongria a principis de 11/1956.
Khrusxov no era gaire sòlid.
Economia i progrés científic Gran programa agrari, amb extensió de les terres conreables. Hi ha una millora de la productivitat, gràcies a una major autonomia de les unitats productives i es dóna més importància a la producció de béns de consum i a la construcció d’habitatges. S’experimenta un important creixement econòmic general i un notable progrés científic, per exemple, el programa espacial soviètic.
Tot i això, la URSS continua tenint problemes econòmics: - Els nivells productius industrials no arriben als d’EUA ni Occident.
- La indústria segueix produint més béns de producció que de consum. Qualitat de vida més baixa que a Occident i EUA.
- Insuficiència de l’agricultura tot i les noves terres conreades. S’han d’importar cereals d’EUA.
- Pes excessiu de l’esforç militar i espacial.
- Escassa voluntat d’innovació tecnològica fora del camp militar i espacial.
- Pes excessiu de la burocràcia del partit: excessiu conservadorisme.
El sistema econòmic soviètic no funciona.
Ruptura entre URSS i Xina Immediatament després de la revolució, la URSS ajuda Xina enviant diners i assessors científics. Tot i així, les diferències es van manifestar poc després. Mao apostava per una revolució mundial i Khrusxov per una coexistència pacífica.
Mao veu en el Discurs Secret i en la desestalinització una amenaça a la seva autoritat. Xina comença a negar-se a col·laborar militarment amb la URSS. A partir de 1958, les relacions es tensen més: l’any 1960 es consuma la ruptura amb la retirada dels tècnics soviètics.
La caiguda de Khrusxov La seva caiguda ve precedida, sobretot, pels seus errors en polítiques internacionals, juntament amb el fet de voler dirigir la URSS de forma més col·legial. Els fracassos de Cuba i Xina van ser interpretats pel partit com una manca de capacitat de Khrusxov.
El Partit és un organisme tancat amb lluites de poder i Khrusxov mai ho va saber dominar tot.
Països de l’est Molts països segueixen les característiques de la URSS. Políticament s’obren més i hi ha una major tolerància. Retorna algun estalinista.
...