PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013 (2014)

Examen Catalán
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ingeniería Informática - 3º curso
Asignatura Xarxes i Protocols de Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 11/06/2014
Descargas 1
Subido por

Descripción

PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013

Vista previa del texto

NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013 Cada pregunta val 1 (UN) PUNT. S’ha de respondre en l’espai reservat per la resposta, sinó no serà considerat. Tingueu això molt present abans de començar a escriure. No es pot escriure amb llapis que pugui ser esborrat.
1. Enumereu les capes en un sistema d’interconnexió, i a partir del nivell 2, indiqueu un protocol per cadascuna de les capes. Trieu el model de capes que us convingui més.
Podem utilitzar el sistema de 5 capes APLICACIÓ: HTTP TRANSPORT: TCP XARXA: IP ENLLAÇ: MAC FÍSICA 2. Expliqueu el funcionament del mecanisme de Balanceig de càrrega basat en DSR (Direct Server Return). Quan és realment interessant aquest mecanisme? La idea del sistema està basada en no fer NAT a nivell tres de les adreces per tal de no haver de tornar a passar per el Balancejador de càrrega per desfer la traducció. I per tant en entorns en els que el tràfic servidor-client és intensiu (streaming) aquesta és una funcionalitat molt important, doncs no carrega el balancejador en el tràfic servidor-client, i només en les peticions.
Per tal de fer-ho possible, es configura tots els servidors amb una adreça de loopback (o lògica) que sigui la mateixa que la adreça virtual del balancejador. I el balancejador s’encarrega de fer una traducció a nivell MAC de les adreces. Tots els servidors estan amb capacitat de respondre a la adreça virtual del balancejador, doncs la tenen configurada com a loopback, i com no hi ha hagut traducció NAT en el balancejador, el servidor pot perfectament contestar directament. Ho farà amb la mateixa adreça que la del servidor virtual, En aquests casos el balancejador de càrrega es comporta com un commutador de nivell dos.
març / 14 1 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013 3. Expliqueu al menys dos formes de mesurar el temps de resposta de servidors, per entorns de balanceig de càrrega. Indiqueu en cada cas si el sistema és IN-BAND o OUT-BAND. Heu de fer un sistema de cada modalitat.
Un procediment pot ser utilitzar les mateixes peticions GET que hagin d’arribar al servidor WEB (es mesura el temps entre petició i resposta i aquest s’utilitza per prendre decisions). En utilitzar el tràfic propi de les peticions/respostes entre client i servidor, aquest és un mecanisme INBAND.
Una segona manera de fer-ho podria ser amb peticions ARP que s’enviarien periòdicament entre el balancejador de càrrega i els servidors per tal de poder estimar el temps de resposta a nivell de paquets (el nivell inferior possible). Aquesta és una solució OUT-BAND, doncs el tràfic se genera expressament per tal de mesurar el temps de resposta dels servidors.
4. Expliqueu el funcionament dels mecanismes de assignació de servidor basats en DELAYED BINDING Quan el balancejador de càrrega necessita informació de la capa d’aplicació per tal de prendre la decisió sobre el servidor al qual dirigir la comunicació, es treballa en funcionament DELAYED BINDING. Que vol dir que primer establint la connexió entre el client i el balancejador de càrrega, per tal de poder rebre la informació de capa d’aplicació. Quan la tenim, i per tant de forma retardada fem la petició d’establiment de connexió entre el balancejador i el servidor seleccionat, per després fer-li arribar la petició.
Per exemple si haguéssim de analitzar les cookies per tal de prendre la decisió, primer hauríem de fer l’establiment de connexió TCP, després rebre la petició HTTP (GET per exemple), per tal de poder veure la cookie.
En un funcionament sense retard, a la que arriba el primer paquet amb la petició d’establiment de connexió al balancejador, aquest tria el servidor i replica les peticions del client al servidor i del servidor al client, una a una, i per tant sense cap retard en l’establiment de la connexió. Aquest podria ser el cas si la decisió es prengués en base a la adreça IP origen del client, per exemple.
març / 14 2 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013 5. Expliqueu el funcionament del protocol DNS per tal que un client pugui obtenir la resolució de nom per un domini concret (domini.com), considerant que els seus DNS són primari (primari.com) i secundari (secundari.com) Quan una màquina necessita fer una resolució de noms, envia la petició al servidor DNS primari. Si aquest no estigués operatiu. I només en aquest cas, enviarà la petició al servidor secundari i així successivament si tingués més servidors DNS configurats.
Un cop la petició arriba al servidor primari, si aquest la sap resoldre, li enviarà la resposta a la màquina, sinó farà una petició a la màquina que dinàmicament o estàticament tingui configurada com a responsable del domini a resoldre. Si aquesta té la resposta li envia al servidor primari que li envia al client, i sinó li envia la petició a una nova màquina, i així de forma repetida.
6. Expliqueu la diferència entre un funcionament persistent i no persistent del protocol HTTP. Quina és la versió que admet la persistència? Quan HTTP funciona en mode persistent (versió HTTP 1.1), les connexions entre client i servidor no es tallen després de la recepció de la informació, sinó que es mantenen per si la resposta actual comporta noves peticions.
En una versió 1.0 de HTTP que no admet persistència, les connexions s’estableixen per una petició: es fa la petició, es rep la resposta, i llavors es tanca la connexió. SI s’ha de demanar més informació, per cada requeriment s’obre una nova connexió. La eficiència en les comunicacions és molt més alta en un funcionament persistent.
març / 14 3 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013 7. Expliqueu la funcionalitat del métode HEAD del protocol HTTP El métode HEAD és similar al métode GET en que es demana informació al servidor, però només es rebrà la capcalera de la resposta i no la informació pròpiament dita (el que s’anomena el cos del missatge). Serveix per demanar informació sobre un document (metadades), però no el document en sí. Com la informació que s’envia del servidor al client és menor és molt més ràpid que el mètode GET. Per exemple es pot utilitzar en mode caché per veure si un document ha estat modificat des de la darrera vegada que el vam recuperar. En lloc de demanar el document i mirar, li demano informació del document, i comparo. Es podria utilitzar com a mesura del temps de resposta d’un servidor en modalitat OUT-BAND.
8. Indiqueu l’objectiu del protocol SMTP i del protocol POP3 El protocol Simple Mail Transfer Prootocol, és un protocol per enviament de correu, a través del port 25. Cada vegada que un client de correu vol enviar un missatge de correu amb aquest protocol es comunica amb el servidor a través del port 25, per tal que aquest rebi la informació (destinatari, assumpte, prioritat, missatge, adjunts) del missatge a enviar.
El protocol Post Office Protocol versió 3, és un protocol per la consulta de missatge rebuts a la bústia de correu d’un usuari concret. Fa servir el port 110 per tal de consultar la existència de nous missatges, i en cas afirmatiu de recuperar-los de la bústia cap al client de correu electrònic que faci servir l’usuari.
març / 14 4 NOM I COGNOMS: Grau en Enginyeria Informàtica Xarxes i Protocols de Comunicació PARCIAL 1. 25 D’ABRIL DEL 2013 9. Per cadascuna de les tres sessions en que hem tingut un ponent extern, indiqueu el nom de la institució origen del ponent, la denominació del producte que ens va explicar, i en una o dues línies les seves funcionalitats o prestacions principals NEXTRET: Virtual center de VMWare, per tal de poder gestionar màquines virtuals en un entorn de producció VMware. Amb modificacions de les característiques i assignacions de les màquines en calent SERVEISWEB: Xen Cloud Platform, com a evolució de la plataforma Citrix Xen Server 6.1, que permet la gestió de una solució de virtualització sota un llicençament Open source GHENT UNIVERSITY i IXNITE: amb la solució Verify, de serialització en entorns farmacèutics, per el seguiment i traçabilitat de la producció 10. Puc obtenir una adreça d’un servidor DHCP que estigui fora del meu domini de col·lisió? Expliqueu com? Per tal d’obtenir una adreça IP a través d’un servidor DHCP que estigui en un altre domini de col·lisió considerant que el funcionament de la petició és per broadcast a nivell 2, s’ha de configurar adequadament (DHCP RELAY) tots els elements d’enrutament, per tal de indicar-li cap a quina màquina han de redirigir les peticions DHCP del client.
març / 14 5 ...