Tema 11: Rodòfits. Algues vermelles (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11: RODOPHYTA. ALGUES VERMELLES Es troben directament relacionades amb les plantes superiors. Ja que les algues són polifilètiques, és a dir que es troben en diferents branques de l’arbre.
Les algues vermelles són el grup més antic de les plantes, i dins d’aquest grup de plantes també hi ha: algues verdes i plantes amb embrió (“plantes terrestres”). Totes són plantes però els rodòfits queden fora de les plantes verdes (viridi plantae).
Característiques:  Són un grup molt divers, hi ha fins a 4.000 espècies diferents. És un grup més divers que les algues macroscòpiques, tot el conjunt de algues marines.
 Són algues amb gran diversitat morfològica (comú a les algues brunes). Però en aquestes mai tenim teixits veritables, no hi ha cap rodòfit que tingui teixit veritables, mai parenquimàtics, sinó pseudoparenquimàtic.
 Són algues principalment marines. De fet, hi ha d’aigua dolça, al voltant de 200 espècies, però a més estan millor representades en aigües càlides, tropicals o subtropicals, a diferència de les algues brunes que es trobaven principalment en aigües fredes, de l’Atlàntic i pacífic. Tot i que no significa que no hi hagi algues vermelles en aigües fredes.
 Els seus pigments fotosintètics són només la clorofil·la a, i com a pigments accessoris té luteïna i neoxantina i alfa i b carotè, de colors diferents, que actuen com a antioxidant, i uns altres accessoris que són la ficoeritrina, que és la que predomina i dóna el color a l’alga, la ficocianina i al·loficocianina, que es troben en ficobilisomes, són ficobiliproteines, que es troben en cianobacteris.
Ni les algues brunes ni les diatomees tenen aquests pigments (ficobiliproteines).
 El midó de les florídies és la seva substància de reserva, i és una mica particular, exclusiu de la algues vermelles.
 Són algues que no tenen cap tipus de flagel en cap tipus de cèl·lula del seu cicle vital. A diferència de les algues brunes, que si que hi ha cèl·lules que presenten 2 flagels (heteroconts).
 I a les parets cel·lulars té principalment cel·lulosa i a més, ficocol·loides, que són polisacàrids que tenen aspecte gelatinós, i la seva funció és retenir i absorbir aigua. Els ficocol·loides d’algues brunes eren els alginats, en canvi aquí hi ha les agars i les carrageenines, ficocol·loides de les algues vermelles. I a més també hi ha inclusions de carbonat càlcic en les parets cel·lulars.
 Respecte la classificació, aquí no parlem d’ordres perquè és complex, hi ha sobre uns 17 ordres, però el que veurem és diversitat i no categories taxonòmiques.
 Pel que fa a la seva ecologia, són les algues que trobem a més profunditat, poden arribar fins i tot a 200m de fondària (en el mediterrani les trobem fins a 100m). I hi ha certes longituds d’ona que s’absorbeixen ràpidament i altres que arriben fins on es troben aquestes algues, que són les longituds d’ona blaves, verdes i violetes. De manera que la presència de la ficoeritrina, té els pics d’absorció que coincideixen amb les longituds d’ona de verds i blaus que són les que arriben a més profunditat, per tant són algues capaces de fer servir llum que altres algues no poden gràcies a la ficoeritrina, i a més és el causant que tinguin el color vermell.
Aquestes es troben en els ficobilisomes, estructures en forma d’antena, que capten la llum, els fotons, i ho transfereixen a les clorofil·les. Els ficobilisomes tenen la mateixa estructura que en els cianobacteris.
 Estructura cel·lular Podem trobar 2 tipus de cloroplasts:  Arrodonits, discoïdals, amb ficobilisomes sobre els tilacoides (no apilats).
Estelat, en forma d’estrella Dins del cloroplasts trobem el pirenoide, un reservori d’enzim rubisco, i en el citoplasma, hi ha els grànuls de midó, un nucli i mitocondris (igual que una cèl·lula eucariota normal). I el cloroplast tant de rodòfits com d’algues verdes, es dóna per una endosimbiosi primària, però en els rodòfits els ficobilisomes indirectament donen una idea que són algues molt antigues, perquè només es troben en cianobacteris i algues vermelles. A més, els rodòfit que torna a ser fagocitat per una altra cèl·lula eucariota dóna lloc als heteroconts, eucariotes amb 4 mb.
Els tilacoides estan aïllats dins dels cloroplasts i això les diferència de les algues superiors i de les algues verdes perquè normalment estan apilats, un sobre l’altre, i units molt sovint. En canvi en rodòfits SEMPRE estan aïllats.
Aquestes algues també tenen els pit plugs, que són estructures que donen força mecànica, que connecten les cèl·lules de tal·lus que formen el rodòfit, i també són exclusius d’aquestes algues. Formen un tap, format per proteïnes que uneix dues cèl·lules, que en principi no te funció de transport, i que està separat per dues membranes, la OC (outer cap) i la IC (inner cap).
Hi ha diferents nivells morfològics, de complexitat: trobem des d’algues unicel·lulars fins a pseudoparenquimàtiques.
- Unicel·lulars: - Filamentoses: Bangia, alga bastant interessant, perquè un dels primers fòssils trobats en la historia s’hi assembla molt a aquesta.
- Pseudoparenquimàtics cilíndrics: algues més complexes estructuralment, com el Nemalion, alga que sembla un cuc però en realitat si s’observa, és filamentosa però complexa, ja que els filaments adopten una estructura tridimensional, múltiples filaments adopten una estructura multiaxial. I entre filaments hi ha buits, es poden unir entre ells per formar una estructura més o menys compacta.
- Pseudoparenquimàtics laminars: algues que poden semblar teixits veritables, però no són teixits, sinó que en la secció hi ha per dins filaments, no té cèl·lules adjacents una amb l’altra.
 També hi ha algues dins aquest grup que estan calcificades, com per exemple la Corallina que, estan com pedres, tota ella és carbonat de calci, i dins hi ha filaments. I aquesta armadura, té una sèrie de zones, artells, que no estan calcificades que permeten que l’alga es pugui moure (com si fossin articulacions). I té una estructura amb ramificació pinnada, la coral·lina és una alga completament calcificada amb ramificació pinnada.
I la Jania, que és gairebé idèntica a la Corallina, però en aquest cas la ramificació és dicotòmica (de 2 en 2 en dues branques iguals). Aquestes estan tant calcificades que en realitat són pedres. Són algues coral·lines que creen esculls de coral, estructures que van creixent i tenen filaments, però estan totes incrustades de carbonat de calci. el Trottoir i les tenasses, són aquests esculls. Aquestes algues, són més diverses en aigües tropicals.
Reproducció Asexual: per fragmentació o per aplanòspores no hi ha zoòspores perquè no hi ha cèl·lules flagel·lades, totes les espores asexuals de les algues vermelles són aplanòspores, sense flagels.
I pel que fa a la reproducció sexual hi ha un tipus d’oogàmia particular: hi ha gàmeta masculí petitet i femení gran, però l’esperma és sense flagels.
I el seu cicle és trigenètic isomòrfic o heteromòrfic, són les úniques algues que tenen aquests cicles vitals. Això vol dir que tindrà 3 generacions: el gametòfit que és la generació haploide que fa gàmetes per reproduir-se en aquest cas el gàmeta masculí sense flagel s’anomena espermaci format pel gametangi que és l’espermetangi, i el gametangi femení (carpogoni) que està format per una cèl·lula basal la ovocèl·lula i una apical, superior, la tricògina que té forma de filament (cèl·lula que té la funció d’ampliar la superfície per tal de capturar els espermacis). Aleshores es dóna la espermatització quan l’espermaci arriba a la tricògina i després a la ovocèl·lula (en aquest cas s’allibera l’espermaci però no la ovocèl·lula, que queda sobre el gametòfit femení) i quan la fecunda es converteix en el zigot que queda retingut, sobre el gametòfit. Aquest es desenvolupa i dóna lloc a un esporòfit diploide, que serà com una mena de paràsit del gametòfit, perquè queda enganxat i viu a sobre el gametòfit. I aquest primer esporòfit s’anomena carposporòfit, que és diploide i fa espores, que són mitòspores, són asexuals, anomenades carpòspores, que s’alliberen al medi, es deixen anar i quan troben un lloc adient germinen per donar lloc a un nou esporòfit independent que s’anomena tetrasporòfit, que té espores que són tetràspores, espores mitòtiques que quan germinin donaran lloc de nou a un gametòfit.
 El carposporòfit pot estar nu o envoltat per una capa que és generada pel gametòfit, és una capa gametofítica haploide. I el conjunt de capa i carposporòfit s’anomena cistocarp.
Exemple: Ecologia i distribució Són algues que trobem en aigües càlides o tropicals, pero majoritàriament marines, i n’hi ha de zones litorals, molt a prop de la costa, com el Nemalion, la rissoella endèmica del mediterrani i el Lithophyllum, alga que és com una pedra.
Aplicacions Hi ha algues de consum humà, com el Nori (shushi), algues vermelles del gènere pòrfira que han estat tractades. En aquestes el gametòfit és molt petit i molt filamentós.
I com hem vist anteriorment, les algues vermelles són riques en ficocol·loides: com l’agar, de la qual es fan els medis de cultiu que es fan servir en microbiologia, substància gelatinosa que a altes temperatures es torna liquida però quan es refreda es solidifica i forma gels sòlids, i aquest agar s’extreu processant algues vermelles principalment, i es fa servir en aliments que requereixen de certa consistència.
I els carregenats són l’altre tipus de ficocol·loides també importants, que s’utilitzen molt en aliments consistents però tendres com iogurts, gelats...
...

Comprar Previsualizar