Seminari 3 (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 32
Subido por

Descripción

Seminari 3 amb exercicis 1.9, 1.8, 2.5, 2.9 i 2.7.

Vista previa del texto

Seminari 3: Exercici 1.8: Referenciació (I) Les referències bibliogràfiques estan formades per un conjunt de camps, els calors dels quals permeten identificar-les i diferenciar-les entre elles. L’American Psychological Association (APA) ha establert una normativa que especifica com s’han de citar aquestes referències bibliogràfiques. Així, l’estic de citació de l’APA determina per a cada tipus de referència bibliogràfica: els camps que hi ha d’aparèixer, en quin ordre i el seu contingut, els delimitadors entre camps, els literals que identifiquen els subtipus de referències i l’aspecte en què s’ha d’imprimir cada camp. D’entre els avantatges que suposa aquesta normativa, podem destacar el fet que estandarditza la citació bibliogràfica i facilita la comunicació entre investigadors, ja que permet identificar fàcilment el tipus de material bibliogràfic que s’està citant.
A continuació, presentem una sèrie de referències que contenen la informació necessària perquè puguin ser citades. Porteu a terme la citació bibliogràfica d’aquestes referències aplicant-hi la normativa de l’APA.
1. Llibre: Autors (nom i cognom): Alan Bryman/Títol: Social Research Methods/Any publicació: 2012/Editorial: OUP/Ciutat editorial: Oxford  Bryman, A. (2012). Social Research Methods. Oxford: OUP.
2. Article: Autors: L. Jack, S. Hayes, J. Scharalda, B.Stetson, N.H., Jones-Jack, M. Valliere, W.R.
Kirchain, C. LeBlanc/Títol: Appraising Quantitative Research in Healt Education: Guidelines for Public Health Educators/Any publicació: 2010/Revista: Healt Promotion Practice/Volum: 11/Número: 2/Pàgines: 161-165/ DOI: 10.1177/1524839909353023  Jack, L., Hayes, S., Scharalda, J., Stetson, B., Jones-Jack, N.H., Valliere, M. ... LeBlanc, C. (2010). Appraising Quantitative Research in Healt Education_ Guidelines for Public Health Educators. Health Promotion Practice 11 (2), 161-165. Doi: 10.1177/1524839909353023.
3. Capítol de llibre o de compilació: Autors del capítol: D.M. Haybron/Títol del capítol: Philosophy and the science of subjective well-being/Autors de la compilació: M. Eid, R.J. Larsen/Títol de la compilació: The science of subjective well-being/Any publicació: 2008/Editorial: Guillord Press/Ciutat editorail: Nova York, NY./Pàgines: 17-43.
 Haybron, D.M. (2008). Philosophy and the science of subjective well-being. En M.Eid, R.J. Larsen (Com.) The science of subjective well-being. (17-45). New York: Guillord Press.
4. Compilació: Autors: Harris Cooper, Larry V.Hedges, Jeffrey C. Valentine/Títol: The Hand-book of Research Synthesis and Meta-Analysis/Any publicació: 2009/Editorial: Russel Sage Foundation/Ciutat editorial: Nova York.
 Cooper, H., Hedges, L.V. and Valentine, j.C. (Eds)(2009). The Hand-book of Research Synthesis and Meta-Analysis. New York: Russell Sage Foundation.
Exercici 1.9: Referenciació (II) Identifiqueu a quin tipus de referència correspon cadascuna de les citacions bibliogràfiques següients: 1. Mazzucchelli, T. G., Kane, R. T. I Ress, C. S. (2010). Behavioral activation interventions for well-being: A meta-analysis. The Journal of Positive Psychology, 5(2), 105-121- doi: 10.1080/17439760903569154.  Article d’una revista 2. American Psychological Association (2010). Publication manual of the American Psychological Association (6a ed.). Washington: Autor.  Llibre 3. Shaughnessy, J. J., Zechmeister, E. B., & Zechmeister, J. S. (2012). Research methods in psychology. Nova York, NY: McGraw-Hill 4. Sailor, W., Dunlap, G., Sugai, G., & Horner, R. (Eds.). (2008). Handbook of Positive Behavior Support. Nova York: Springer.  Llibre 5. Cozby, P.C. i Bates, S. (2011). Methods in behavioral research. Nova York, NY: McGrawHill.  Llibre 6. Bunge, M. (1995). La filosofia es pertinente a la invetigación científica. A F. Mora (ed.).
El problema cerebro-mente (pp. 55-71). Madrid: Alianza Editorial.  Capítol d’un llibre Exercici 2.5: Quin és l’eslògan més apropiat? Un psicòleg que treballa en una empresa de publicitat desitja comprovar l’impacte de dos eslògans nous d’un producte de neteja en comparació amb el que s’està utilitzant. A partir de la informació facilitada per un grup de comerciants, se seleccionen 30 consumidors d’altres productes de neteja. A cadascun dels consumidors se li presenten els tres eslògans, emprant la tècnica de contrabalanç. L’endemà d’examinar cada eslògan es mesura el grau de record del missatge i l’actitud envers la compra del producte.
1. Identifiqueu i classifiqueu la(es) variable(s) independent(s) Els tres eslògans.
2. Identifiqueu i classifiqueu la(es) variable(s) dependent(s) El record i l’actitud envers la compra 3. De quin tipus de disseny es tracta? Unifactorial intrasubjecte (tots els subjectes passen per tots els eslògans) multivariable (té més d’una variable dependent) fet amb contrabalanç complet.
4. En aquesta recerca, descriu els passos que implica la utilització de la tècnica del contrabalanç.
El principi general de la tècnica de contrabalanceig pot establir-se així: cada condició ha presentar- a cada subjecte un igual nombre de vegades en cada sessió de pràctica. Més encara, cada condició ha de predir i seguir a totes les altres condicions un igual nombre de vegades.
Model factorial 2x3  tindré 6 combinacions: Tinc 6 ordres. Crearé 6 grups amb 30 individus. Hi haurà 5 individus per grup. Hauré d’assignar a cada individu una combinació.
5. A quants subjectes s’aplicarà cada condició experimental? No es el mateix una condició experimental que les diferents condicions experimentals.
Per tant, cada condició experimental s’aplicarà a 30 subjectes.
Exercici 2.9: Sobre la importància del reforçament verbal Un equip d’investigació es proposa estudiar la relació entre l’extraversió i el reforçament proposada per la teoria de Gray (1970, 1982, 1987) en la població adolescent. D’acord amb el que es desprès d’aquesta teoria, els extravertits seran més susceptibles als premis que els introvertits, mentre que els introvertits seran més susceptibles als càstigs.
Es dissenya un estudi amb una mostra d’adolescents de sexe masculí. La captació dels participants es realitza mitjançant un anunci a la premsa local en el qual s’ofereix una compensació a canvi de la participació en l’estudi. S’usa l’EPQ (Eysenck i Eysenck, 1975) per classificar els voluntaris en la dimensió extraversió/introversió. L’etapa de reclutament finalitza quan es disposa de 30 adolescents classificats en cada condició.
A la meitat dels introvertits se’ls assigna a l’atzar a la condició de premi i a l’altra meitat a la condició de càstig; de manera similar, s’assignen els subjectes extravertits. A cada participant se li presenta un conjunt de cent targetes; en cadascuna d’elles hi ha escrit un verb (per exemple, caminar) i la llista de pronoms personals (jo, tu, ell, ella, nosaltres, etc.). La tasca que han de fer els nois consisteix a construir, per a cada targeta, una oració que contingui el verb i comenci per un pronom personal. En funció de la condició a la qual ha estat assignat el participant, quan usa els pronoms “jo, nosaltres” l’investigador el reforça verbalment (“bé”) o el castiga també verbalment (“pobre”) durant una sèrie d’assaigs. En finalitzar la recollida de dades, per a cada participant es genera una puntuació que s’usa com a indicatiu de la susceptibilitat al condicionament.
Els resultats indiquen que no hi ha diferències entre la susceptibilitat al càstig d’introvertits i extravertits. Pel que fa als premis, s’observen diferències en el sentit que els introvertits són més susceptibles al condicionament.
1. Quina és la hipòtesis d’aquesta investigació? Els extravertits seran més susceptibles als premis que els introvertits, mentre que els introvertits seran més susceptibles als càstigs 2. Identifiqueu i classifiqueu les variables d’aquest estudi.
 VI = Personalitat (extravertit/introvertit) i el reforçament (càstig/premi)  VD= Susceptibilitat (al càstig/al premi) 3. Esquematitzeu i classifiqueu el disseny emprat.
Files: Variables Inter  Columnes: Variables Intra Personalitat Introvertit Extravertit Reforçament + + - Susceptibilitat Disseny factorial intersubjecte 2x2 (2 categories de la primera variable independent i 2 categories de la segona variable independent) 4. Indiqueu quants grups són necessaris per dur a terme l’estudi.
4 grups (4 combinacions possibles intersubjecte) 5. Si el nombre de participants per grup és el mateix, quants participants hi haurà en cada nivell o combinació de nivells de la(les) variable(s) independent(s)? 15 subjectes, perquè tenim 30 individus introvertits i 30 extravertits. És a dir, el total d’individus que tenim són 60.
6. De quina manera pot afectar la validesa de la investigació el fet que la mostra estigui formada per adolescents que reben una compensació pel fet de participar-hi? Pot afectar a la validesa externa perquè no podem generalitzar els resultats a tota la població, ja que no donem premis a tota la població per realitzar certes activitats, com als subjectes estudiats durant l’experiment. Pel fet de donar recompensa també pot afectar perquè pot realitzar l’experiment un tipus de gent determinada. També podríem dir que afecta perquè l’estudi només es realitza sobre adolescents i seria difícil generalitzar-ho a la resta de la població.
També pot afectar a la validesa interna ja que els hi estem fent un reforçament positiu als participants pel sol fet de participar, i saben que se’ls hi donarà la recompensa al final de l’experiment.
7. Els resultats d’estudi suggereixen la presència d’una interacció? Els resultats m’indiquen que no hi ha diferencia a la susceptibilitat al càstig entre introvertits i extravertits. Pel que fa als premis s’observen diferencies: Els introvertits són més susceptibles al condicionament que no pas els extravertits.
Susceptibilitat al càstig Susceptibilitat al premi Interacció Les rectes no són paral·leles, i sempre trobarem que hi ha una interacció entre les dues variables independents.
8. Els resultats de l’estudi estan plantejats com a efectes simples i/o com a efectes principals? Estan plantejats com a efectes simples (els efectes principals només els puc analitzar quan no hi ha interacció, perquè no el puc interpretar).
Exercici 2.7: El risc i el control percebut pels conductors joves En l’àmbit de la seguretat viària, un dels factors que s’ha relacionat amb l’alta incidència d’accidents greus entre els conductors joves és el risc percebut. Els resultat obtinguts en diferents investigacions han portat a formular la hipòtesi següent: en situacions en les quals hi ha una alta probabilitat d’accident, els conductors joves perceben ments risc que els adults, si bé aquesta relació està modulada pel grau de control que perceben sobre la situació. Per contrastar aquesta hipòtesi, es realitza un estudi de laboratori, usant un simulador de conducció que permet emular diferents situacions entre les quals varia la probabilitat d’accident i el grau de control que els participants exerceixen sobre la situació.
Tots els participants visualitzen un cotxe que es mou a velocitat constant (80 km/h) en tres situacions diferents: (1) situació = DA dia assolellat i amb perfecta visibilitat; (“) situació = NP nit amb pluja, i (3) situació = NPB nit amb pluja i boira baixa. Els participants són assignats aleatòriament a diferents ordres de presentació de les situacions esmentades. Pel que fa al grau de control, es defineixen dues condicions: (!) condició = conductor, en la qual el participant manipula el volant del simulador com si fos el conductor del vehicle; (2) condició = acompanyant, en la qual el participant visualitza la situació en qualitat d’acompanyant d’un còmplice de l’investigador que manipula el volant del simulador. El simulador està programat perquè en la “condició = conductor” no es produeixi cap accident, independentment del maneig del volant que fa el participant.
Se seleccionen 30 joves de 20 anys, i 30 adults de 35 anys. Les condicions d’admissió a l’estudi són les següents: (1) tenir permís de conduir, (2) no haver estat mai implicat en un accident greu, (3) haver realitzat, de mitjana, un mínim de 30km setmanals durant els 12 mesos previs, (4) els participants adults han de tenir un mínim de deu anys d’experiència com a conductors, i els joves un mínim d’un any, (5) no dedicar-se professionalment al transport de passatgers o mercaderies.
Els participants de cada grup d’edat són assignats aleatòriament a una de les dues condicions definides prèviament (conductor-acompanyant). Després de presenciar l’evolució del cotxe en cadascuna de les situacions (DA, NP, NPB), el participant indica el risc percebut en una escala de 0 a 100.
Els resultats mostren que el risc percebut pels adults és superior al percebut pels joves en totes les condicions, i independentment del tipus de control. D’altra banda, en la condició en la qual la probabilitat d’accident és més alta, el risc percebut és major entre els acompanyants (control baix), que entre els conductors (control alt).
1. Escriviu la hipòtesi operativa d’aquesta recerca.
Les situacions en les quals hi ha una alta probabilitat d’accident (se’ls introdueix en una cambra on es simulen condicions meteorològiques adverses), els conductors joves (20 anys) perceben menys risc que els adults (35 anys), si bé aquesta relació està modulada pel grau de control que perceben sobre la situació.
2. Identifiqueu la(es) variable(s) dependent(s) i classifiqueu-la(les) en funció del criteri de mesura.
 VD = risc percebut  VI = grau de control, l’edat i la probabilitat d’accident.
3. Identifiqueu la(es) variable(s) independent(s), classifiqueu-la(les) en funció del criteri de mesura i indiqueu si són manipulades o no.
 Probabilitat d’accident: Categòrica ordinal (assolellat, nit amb pluja, nit amb pluja i boira baixa), manipulada, intrasubjecte  Grau de control: Categòrica ordinal (alt, baix), manipulada, intersubjecte (els que passen per conductor no passen per acompanyant)  Edat: Categòrica nominal, no manipulable, intersubjecte.
4. Indiqueu la(es) tècniques de control emprada(es) i la funció que compleixen en aquest estudi.
 Constància (edat, km, experiència en conducció)  Assignació aleatòria: Hem assignat els subjectes a cada condició experimental a l’atzar  conductors i acompanyants a l’atzar  Contrabalanç 5. Classifiqueu la recerca en funció dels dos criteris que s’indiquen a continuació. A més de marcar l’alternativa, a la línia de punts heu d’escriure l’aspecte que caracteritza el criteri de classificació:  Criteri 1: En funció de estratègia de comparació. Resposta: c) Disseny mixt  Criteri 2: En funció de el nombre de variable independents. Resposta: b) Disseny factorial perquè tenim més d’una variable independent.
6. Esquematitzeu el disseny utilitzat Edat 35 20 Control Alt Baix Alt Baix Probabilitat d’accident B M A 7. Elaboreu una representació gràfica que encaixi amb la informació inclosa en el resum sobre els resultats obtinguts.
A Adults C Risc A Joves C B M A 8. Aquests resultats donen suport a la hipòtesi plantejada? Sí, donen suport.
9. Indiqueu dos tipus de validesa que es considerin en l’avaluació global de la metodologia d’una investigació. Feu un comentari sobre cadascuna d’elles aplicat a la investigació que esteu analitzant.
 Validesa interna: Es control bastantes variables estranyes. Per tant, podem determinar que té una alta validesa interna.
 Validesa externa: Hem utilitzar un simulador i això dona força validesa externa, però no es un cotxe que està circulant realment per la carretera (perill de que algú s’ho prengui com un joc). Tot i així, han posat moltes restriccions respecte a l’edat i no podríem generalitzar els resultats a la resta de la població.
Exercici 2.8: La percepció del temps Un equip d’investigació està interessat en l’estudi dels factors que influeixen sobre la percepció del temps. Els treballs previs suggereixen que les persones infravaloren el temps quan se’ls presenta informació innovadora. D’altra banda, indiquen que se sobrevalora el temps a mesura que s’incrementa la magnitud de l’interval. Per contrastar aquestes hipòtesis, se seleccionen 90 estudiants amb puntuacions similars en el qüestionari de “matutinitatvespertinitat” de Horne i Östberg. A tots ells se’ls presenten 50 paraules, la meitat de les quals són d’ús comú (informació no innovadora) i les altres d’ús no comú (informació innovadora).
Cada paraula es projecta en una pantalla i en desaparèixer el participant ha d’indicat quant de temps ha restat visible. L’ordre de presentació dels dos tipus de paraules (innovadores i no innovadores) s’aleatoritza i cada participant rep totes les paraules, però una sola vegada cadascuna. Respecte a la magnitud de l’interval de temps en què cada paraula es manté visible a la pantalla es defineixen tres condicions: 2 segons, 6 segons i 10 segons. Els subjectes són assignats a l’atzar a una de les tres magnituds esmentades i realitzen els 50 judicis temporals el mateix dia i a la mateixa hora.
Els resultats indiquen una infravaloració dels temps quan la informació és innovadora i una sobrevaloració quan no ho és, si bé l’efecte d’aquesta variable està modulat per la magnitud de l’interval: quan la informació és innovadora el major biaix es produeix amb la magnitud baixa, mentre que quan no és innovadora el major biaix es produeix amb la magnitud alta.
1. Identifiqueu les VI i les VD.
 VI: Tipus d’informació (innovadora, no innovadora)  intrasubjecte, magnitud de l’interval (temps de projecció) intersubjecte  VD: Percepció del temps 2. Indiqueu si hi ha alguna VI que no ha estat manipulada.
Totes han estat manipulades.
3. Indiqueu i esquematitzeu el disseny emprat.
Disseny factorial mixt univariant.
4. Per poder tenir 30 participant en cada condició experimental, quants participants es necessitarien? Necessitaré 90 participants (3 nivells de variable intersubjecte) 5. En aquest estudi, quin paper hi té la variable matutinitat-vespertinitat? Variable estranya no confusionista perquè esta controlada a partir de la tècnica de control de constància perquè li han passat un test de matutinitat-vespertivitat.
...