Tema 3: OBJECTE D’OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Dret Tributari
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

DRET TRIBUTARI I 2n semestre TEMA 3: OBJECTE D’OBLIGACIÓ TRIBUTÀRIA Base imposable: primer concepte per liquidar els tributs, com diu l’article 51.1 LGT és la magnitut econòmica (quantificació econòmica) del fet imposable (on es veu la manifestació de la renta econòmica). EX: Fet imposable obtenir rentes, base imposable la quantitat que rebem 60.000€ A la llei general tributària s’estableixen 3 sistemes per determinar la base imposable art 50 LGT: Estimació directa: és el que més s’aplica, regulat per l’article 50.3 LGT, es quantifica de manera directa sobre la renta, mirant els ingressos que obtens i les despeses que desgraves. És directe, real i equitatiu, perquè a cada contribuient se li determina la base segons la seva renta. Sistema més just.
Estimació objectiva (sistema de mòduls): regulat per art 52 LGT, se’ls aplica a empreses a professionals no. És un sistema que es basa en una apreciació objectiva, és a dir en base a uns mòduls (índexs) establerts, on cada índex val uns diners. Per tant, no es mira el que es cobra, sinó que es paga uns índexs.
És molt objectiu.
Aquesta estimació es vol anul·lar.
Estimació indirecte de bases imposables: és un mètode que s’aplica quan l’Administració tributària no pot disposar de les dades necessaries per determinar completament la base imposable, ja que el contribuient no col·labora i obstrueix a l’activitat de l’Administració, com a conseqüència de: o Falta de presentació de declaracions o presentació de declaracions incompletes o inexactes o Resistència, obstrucció, excusa o negativa de l’actuació inspectora o Incompliment o destrucció, per causa de força major, dels llibres i registres contabels o de justificants de les operacions anotades Las bases imposables es determinaran sempre per caràcter general a través del mètode d’estimació directa. No obstant, la llei podrà establer supòsits en que s’apliquin els altres 2 mètodes d’estimació, que sempre tindrà caràcter voluntari per part de l’obligat tributari. El 95% estimació directe, 4% estimació objectiva i 1% estimació indirecte.
Reduccions: és una excepció en el marc fiscal per incentivar determinades activitats mitjançant la desgravació adicional de la base imposable.
Paga un pla de pensions desgrava. La pensió compensatòria també desgrava, exemple: quan hi ha crisis matrimonial hi ha 3 vies (separació, divorci o nu·litat), quan es dóna un divorci o nul·litat i es parla de pensions compensatòries (el més desfavorit cobra una pensió, que paga l’altra, ja que es produeix una desigualtat econòmica per la ruptura de la parella). Serveix per pagar menys tributs per qui ho paga.
SEMPRE és millor una deducció que una reducció. Perquè a la dedució si són 1000€ són 1000€, en canvi a la reducció se li haurà de restar la tarifa.
Base liquidable: art 54 LGT, és la magnitut restant de practica, en el seu cas, a la base imposable las reduccions establertes a la llei.
Tarifes o tipo de gravament: art 55 LGT, és la xifra, quoficient o porcentatge que s’aplica a la base liquidable per obtenir com a resultat la quota íntegra.
Segons l’article 31 CE haurien de ser NO CONFISCATÒRIES.
A Catalunya hi ha una tarifa que va d’un tipu mínim ddel 24’75% i un màxim de 56%, després de 2 països tenim la 3a tarifa més alta del món. És una tarifa ultra-confiscatòria (més enllà dels teus ingressos). Actualment, es vol passar la tarifa a un mínim de 20 a un màxim de 50%.
Hi ha dos tipus de tarifes:   Progressives: quan més tens més cobres, el que cobres, el patrimoni, el que reps, etcétera. EX: IRPF Proporcionals: independement del que es cobri es pagarà sempre el mateix, es poden anomenar també fixes.EX: IVA Formes per detemrinar la tarifa:  Tipus mig de gravament: és el porcentatge d’impostos que paga el contribuient sobre els diners que declara: quota íntegra/base liquidable x 100 EXEMPLE: 349.999’65 / 2.500.000 X 100 = 14% DRET TRIBUTARI I 2n semestre  Tipus mig efectiu de gravament: és més just, perquè s’apropa més al que realment has de pagar. És el porcentatge que paga el contribuient sobrel els diners que declara, ademés de restar-li les deduccions.
quota liquida / base liquidable x 100 EXEMPLE: 349.999’65-36.000 (deduccions) / 2.500.000 x 100 = 12’56% Quota íntegra: art 56.1 i 56.4 LGT import monetari i real, que s’ha de tributar abans de les deduccions a la quota.
Pel mecanisme de funcionament d’alguns tributs Deduccions quota: si existeixen en algun impost ens portaran a al quota liquida, i si no hi ha deduccions es queda en quota íntegra.
Quota tributària: finalitat recaptatoria o sancionadora dels impostos Extinció de l’obligació tributària: Un cop hem arribat a la quota (diferents tipus de quotes), s’ha de pagar el deute tributària a l’administració pública, per pagar i extingir l’obligació tributària tant dels impostos fiscals com els extrafiscals, hi ha diferents vies, regulades al art 51.1 LGT: 1.
Pagament És pot fer de tres vies:  En efectiu: es pot fer en diferents vies  diners de curs legal  txec bancari, han de ser nominatius i conformats. Conformotas, és a dir, el banc reté els diners per tant dóna a entendre que hi ha fons  transferència bancària, s’ha de tenir en compte les entitats, ja que si són diferents passen 2 o 3 dies a rebre la transferència, per tant, em de realitzar la transferència abans de que ens passi el plaç  utilització targeta de crèdit o de dèbit  Efectes timbrats: és molt poc freqüent, ja que no s’utilitza gaire. És quan un deute tributari es paga amb deutes de l’Estat. Només s’utilitza per pagar l’impost de lletres de canvi.
 “Datio in solutum” (decció en pagament): entregar una cosa diferent a l’original que és el que realment havíem d‘entregar. Perquè es doni aquesta via el creditor ha de donar consentiment del objecte/causa (punt de vista civil).
Entrega d’un objecte a canvi dels diners que es deun a Hisenda (punt de vista tributària). EX: entrega de béns del patrimoni històric espanyol. Mitjançant un procediment administratiu. Això ho realitza la Duquesa de Alba.
Tot això es justifica realitzant un procediment on es sol·licita via en instància que vols acollir-te a la decció en pagament. I de forma discrecional, l’administració accepta o denega la sol·licitut:  Si no contesta en 6 mesos, s’enten desestimada la proposta, per tant s’haurà de pagar en efectiu (silenci adminsitratiu). No hi ha recurs administratiu, perquè és una resolució discreccional.
Un altre exemple seria quan vull pagar l’impost de successions per rebre l’herència però no puc, per tant, és dóna una part per pagar l’impost.
El termini en el qual s’ha de realitzar el pagament (per una de les 3 vies): - Si autoliquidem el impost, s’ha de pagar en el plaç que estableix la llei per cada tribut.
 Exemple: IRPF desde 1 abril al 30 de juny Liquidació de l’adminsitració, quan es rep la liquidació del 1-15 de cada mes (exemple: IVI ajuntament), es pot pagar legalment (sense interessos ni recàrrecs) fins el 20 del mes posterior. Si és al Gener es pot pagar al Febrer.
Si la rep entre el 16-30 de cada mes, fins el 5 del mes posterior no es paga. És a dir, si del 16-30 de gener es rep, fins el 5 de març es podria pagar.
DRET TRIBUTARI I 2n semestre 2.
Prescripció extintiva Per extingir una obligació tributària, aquesta via tracta de durant el transcurs del temps (deixa un temps) sense interrupció sense pagar el tribut, es dóna l’extinció.
Hi ha dos tipus:  Adquisitiva, ussucapió → pel transcurs del temps adquireixes un bé i acaba formant part d’ell. EX: Ocupes. No es dóna tributàriament  Extintiva → passa un temps i ningú reclama el deute queda extingit. Si passen 4 anys i Hisenda no reclama i no interrumpeix la prenscripció. El deute queda extingit. EXEMPLE: és assumir un risc, en l’impost de successions (fa 7 o 8 anys) era un impost poc controlat. Tenia 2 opcions, pagar en 6 mesos o passa el temps i s’extingeix.
o A part dels deutes tributaris, també prescriu el dret de l’obligat tributari (contribuient) a sol·licitar la devolució ingressos indebuts. Hisenda té 6 mesos per retornar-me aquests diners, si no ho retorna en aquest període, llavors es comencen a generar interessos directament (sense demanar demora).
Es pot interrumpir la prenscripció amb qualsevol acte administratiu, els legitimats són: contribuient i l’adminsitració.
3.
Compensació Compensació de crèdits i dèbits amb l’adminsitració. Regulat a l’article 71.3 LGT: compensar el crèdit amb el dèbit, és a dir, quan el creditor deu diners i deutor li deu al creditor. EXEMPLE: contribuient que presenta la IRPF al 2012 en plaç i surt a retornar 720’58€ (quota diferencial negativa), l’Administració no la retorna (creditor) arriba l’any següent no practiquen la devolució. Arriba l’altre any 2013, torna a fer la declaració i surt a pagar 650’33€ pendent de pagar. Doncs en aquest cas es pot compensar el que ens deuen, pel que haig de pagar, així s’estalvia dos pagaments. I per tant, Hisenda només hauria de tornar 70’25€ dret a rebre el contribuient.
Cada 31 març, 30 de juny, 30 setembre i 31 desembre → durant aquest 4 cops l’autònom té un compte però està vinculat amb Hisenda Pública. De forma automàtica es donen els pagaments. (FALTA UN TROS) El 80-90% dels autònoms ho tenen, i s’ha de demanar al octubre del trimestre anterior a començar.
4.
Condonació/perdonament La condonació és perdonar. Article 75 LGT, només una llei pot dir que es condona un tribut, i amb la quantía que determina aquesta llei. Pot ser total o parcial, perdonar-ho tot o tan sols una part que has de pagar.
Vulneració del pp de igualtat i capacitat econòmica, quan l’admin condona un deute (punt vista constitucional): NO ES VULNERA, per dos motius: - Hi ha una llei expressa, que ampara quins contribuients Hi ha causes concretes (situacions excepcionals).
EXEMPLE: RD llei (rang de llei) 18/1997 de 31 d’octubre regulava una condonació del deute tributari, a tots els efectats (contribuients) per les tormentes que van afectar a diferents CCAA d’Espanya amb inundacions, etcétera. A tots els afectats amb béns inmboles se’ls hi va condonar el IVI.
5.
Confusió de crèdits i dèbits És una via molt marginal. La confusió suposa bàsicament, a què el creditor i el deutor tributari són la mateixa persona, per tant, es confonen. Perquè qui deu i li deben és la mateixa persona i per tant queda extingit per confusió.
EXEMPLE CIVIL: Una persona rep una herència (acte voluntari, per la mort d’una persona), com heureu vull acceptar l’herència, per tant se’n va a notari i en els 6 mesos de la data de la mort haig de pagar l’impost de successions. Dos problemes: - No suficient els diners per pagar l’impost (no puc pagar amb els diners de l’herència fins que no pagui l’impost):  Avisar a la Generalitat de que es pagarà amb altres béns  Però no tens béns ni diners, no queda més remei que no acceptar la herència DRET TRIBUTARI I 2n semestre - No podem pagar, i no trobem crèdit bancari, perquè no ens posem d’acord amb cap entitat bancària.
Segons l’article a falta d’hereus, o bé perquè no siguin hereus o no puguin acceptar (herència jacent) aquesta herència passa a l’Estat, en el cas de Catalunya se la queda la Generalitat.
Garanties de l’extinció de la relació tributària Hi ha una sèrie de garanties del deute tributari. En cas de que no s’exitingeixi el dret tributari per una d’aquestes 5 vies, l’administració pública es reserva unes garanties de que tard o d’hora aquest dret acabarà extingint-se. Article 77 LGT: “IMPORTANT, l’Hisenda tindrà prioritat/avantatge pel cobrament dels crèdits tributaris vençuts i no satisfets quan es concurreixi amb altres acreadors, menys en els casos que es doni dret real d’altres acreadors” Preferències generals (art 77 LGT): Garantia, que no pot passar per sobre dels creditors que han registrat el dret en registres públics, per tant, Hisenda anirà sota aquests creditos.
o EXEMPLE: A menys, que el creditor civil tingui inscrit un dret real al registre de la propietat.
EXEMPLE: persona A deu 20000€ al banc, i té una hipoteca (però el banc a inscrit la hipoteca al registre de la propietat). Hisenda tindrà preferència sobre qualsevol creditor, però si aquest té un dret real al registre (el cas del banc) té prefèrencia a cobrar, i després passarà Hisenda.
Preferències limitades (art 78 al 81 LGT): Passen per sobre de les garanties generals, i sempre cobrar preferentment Hisenda Pública sobre qualsevol creditor.
 Art 78: La hipoteca legal tàcita (hipoteca no legal, i que no s’ha d’inscriure), és la preferència a la prelació que té l’administració tributària, és molt important. Sobre tots els béns i tots els drets del contribuient sense inscripció en un registre. Serveix per garantir el cobrament dels deutes tributaris, d’aquells tributs que graven de forma periòdica béns o drets que puguin inscriure’s en un registre públic. EXEMPLE: Impost de Béns Inmmobles (IVI), grava el tenir un immoble en un municipi. Cada any s’ha de pagar a l’Ajuntament. Si es deixa de pagar aquest impost, no s’exitingeix la relació jurídic-tributària, l’Administració en base l’article 78 com hi ha una hipoteca legal tàcita, és a dir està registrada a favor d’Hisenda, l’Administració podrà per davant dels meus creditors cobrar amb preferència (per davant de tots, en qualsevol creditors) en els 2 últims anys (any que no pago i el anterior).
Un altre exemple, Impost de Circulació.
AFECTA SOBRETOT A IMPOSTOS MUNICIPALS  Art 79: Afectació de béns, és la més important, s’ha de donar una transmissió d’uns béns i el venedor(transmitent) deixa deutes tributaris impagats. El comprador, sap que la cosa transmesa queda vinculat (queda afecte) el pagament dels impostos que ha deixat de pagar el venedor (transmitent) en relació aquells béns. Aquest dret tampoc s’ha d’inscriure, perquè legalment ja es regula que el dret és de l’Administració, per tant opera per llei. EXEMPLE: el comprador respòn subsidiariament sobre els deutes tributaris impagats pel venedor. Primer reclamarà al venedor i sinó actua li reclamarà al comprador (que per tant, respondrà subsidiariament).
Els notaris, a part de donar fe del que es realitza, també han d’assesorar de les implicacions legals fiscals que té la otorgació.
 Art 80: Dret de retenció Garanties voluntàries de l’administració (art 81 LGT) Fa referència a que l’Administració tributària pot adoptar mesures cautelars, que quan hi hagi indicis racionals de que no es podrà procedir al cobrament d’un deute o es veurà frustat o dificultat, l’administració tributària, inclós aplicant les garanties legals veu que no podrà cobrar perquè: EXEMPLE – el deutor podrà declarar insolvent, pot adoptar altres garanties voluntàries.
Podrà procedir a aquest article, que exposa unes garanties:  Retenció: envien un requeriment i et retenen la devolució del IRPF (Hisenda retèn la devolució perquè el deutor deu el pagament d’uns tributs). EXEMPLE: persona que no paga un impost, no li tornen el impost perquè no ha pagat. (sempre i quan sigui un deute amb Hisenda Pública, no una altra entitat, com és l’exemple de la DGT no retornar els diners a una persona que no paga multes, ja que la multa és una sanció no un impost).
...