Futurisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

El  futurisme   § § § § § § § § -­‐ -­‐ § § -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ § -­‐ § § § 1909-­‐1916   Itàlia  (Marinetti)   Podem   parlar   de   moviment.   Conjunt   d’artistes   que   s’uneixen,   tenen   consciència  de  grup,  escriuen  diversos  manifestos...   La  màquina,  la  industrialització,  la  velocitat....   Nivell  plàstic:  diversos  estils  (uns  més  figuratius,  altres  més  abstractes).  A   Rússia   les   obres   són   majoritàriament   abstractes;   a   Itàlia   predomina   l’art   figuratiu.  Puntillisme  i  divisionisme.     Concepció   negativa   de   l’art   del   passat.   Crítiques   agressives.   Menyspreu   absolut.  No  reconeixen  cap  influència.   *Tot   i   això,   no   és   un   art   que   trenqui   amb   el   passat   de   manera   absoluta   a   nivell  estilístic.  Presenta  un  trencament  verbal  més  fort  que  no  pas  formal.   No  va  tenir  tant  d’impacte  a  Europa   Associat  feixisme  Itàlia  i  Alemanya   A  nivell  plàstic  no  aportava  un  gran  trencament  com  cubisme   Elements  bàsics  art  1a  avantguarda:  què  és  art?  i  relació  art-­‐vida     Relació  art-­‐vida   L’art  ha  d’estar  vinculat  amb  la  vida.  Percepció  que  l’art  s’ha  allunyat  de  la   vida  quotidiana   Volen  fer  un  art  que  ajudi  a  tenir  una  experiència  vital  més  plena     Interès  per  les  societats  primitives  (l’art  formava  part  del  dia  a  dia)   Vol  que  l’art  incideixi  en  les  nostres  vides   No  element  místic,  sinó  pràctic.  Art  que  tingui  repercussió  en  l’àmbit  social   L’art  és  autosuficient   Tot  i  que  volen  vincular  art  i  vida,  el  vincle  no  serà  visual  (art  naturalista),   sinó  a  través  d’una  proposta  artística  autosuficient   Els   futuristes   són   els   primers   que   organitzen   trobades.   Portar   les   seves   idees   més   enllà   de   l’art.   Concepció  més  existencialista  de  l’art.   Origen   de   les  performances  50  anys  més  tard.  Art  =  modus  vivendi.   Artistes  molt  nacionalistes   L’art  s’experimenta  de  manera  diferent.  L’espectador  té  experiència  davant   de   l’obra   d’art   anàloga   a   la   que   pot   tenir   en   el   món   empíric.   L’experiència   artística   forma   part   de   la   vida   quotidiana(importància   conceptual   del   futurisme)   El  soroll  del  carrer  entra  a  la  casa,  Umberto  Boccioni     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Puntillisme   Geometrització   Il·lusió  d’espai   Busca  la  bidimensionalitat.  L’obra  és  plana   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ L’artista  pretén  mostrar  la  sensació  de  quan  el  soroll  entra  a  casa   No  representació  naturalista,  sinó  que  representa  la  sensació  de  soroll   Sensació   de   soroll:   obra   molt   gran   (l’espectador   pot   adoptar   punt   de   partida;  figura  blava)   L’artista  aspira  que  tinguem  experiència  sorollosa  i  no  visual   Llenguatge   naturalista   però   vol   representar   elements   perceptius   i   sensorials  (no  percepció  metafísica  com  Malèvitx)   Art  com  a  element  que  incideix  en  la  vida   Colors   càlids   contrastats   amb   figura   blava,   edificis   amb   angles   (cubisme),   geometrització  de  l’espai   L’ésser   humà   hauria   de   percebre   davant   de   l’art   elements   que   percebem   en   el  món  empíric   Els  estats  de  la  ment:  aquells  que  marxen,  Boccioni   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Diversos  rostres  i  edificis  part  superior   Efecte   de   la   velocitat.   Ex:   percepció   de   viatjar   amb  tren   Blau:  referència  qüestions  interior,  ment   Cares  i  edificis  geometritzats,  abstractes   Principi  de  la  velocitat,  canvi,  transformació,   No   representa   tant   la   representació   del   moviment   (cosa   que   faria   millor   el   cinema),   sinó   un   sentiment   (més   abstracte)   Dinamisme  plàstic:  a  través  dels  elements  plàstics,  es  representen  qüestions   fonamentals  (p.e.  dinamisme)   Dinamisme  d’un  gos  amb  una  corretja,  Giacomo  Balla     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Estudi  del  moviment   No   representa   el   moviment,   sinó   la   percepció   i   sensació   del   moviment   (que   ha   de   regnar   en   la   societat)   Element  més  conceptual   No   vol   que   l’espectador   vegi   el   moviment,   sinó   que   l’espectador  tingui  la  sensació  de  moviment  (o  llum   o  velocitat)   Textos  futurisme   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Expansió  nacional  (feixisme)   Crítica  Església   Llenguatge  agressiu  i  mordaç   El  patriotisme  i  la  guerra  com  l’únic  higiene  del  món   Nefasta  existència  dels  museus  (estúpida  admiració  pels  quadres  vells)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ 1.
2.
3.
4.
5.
        Triomfant   progrés   de   les   ciències   à   canvis   tan   profunds   en   la   humanitat   que  han  obert  un  abisme  entre  el  passat  i  el  present   Grandesa  lluminosa  del  futur   Renaixement  polític  +  intel·lectual     De   la   mateixa   manera   que   els   avantpassats   van   buscar   la   inspiració   en   l’atmosfera   religiosa,   ells   la   busquen   en   els   prodigis   tangibles   de   la   vida   moderna   Renovació  de  totes  les  formes  d’expressió  artística     Destruir  el  culte  al  passat   Exaltar  l’originalitat  i  menysprear  la  imitació   Considerar  inútils  i  perjudicials  els  crítics  d’art   Rebel·lar-­‐se  contra  conceptes  com  harmonia  o  bon  gust   Enaltir  la  vida  moderna  i  l’ascensió  de  la  ciència   ...