Tema 23. Gram-positiu (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Grau Microbiologia – Microbiologia T-23 Gloria Hidalgo GRAM-POSITIU I MICOPLASMES El grups d’organismes Grampositiu és molt ampli, tant es així que el Bergey li dedica 1 volum.
Durant molt temps es classificaven en funció del percentatge G-C (cosa que en veritat no té gaire valor, perquè poden tenir percentatge molt semblant però no ser semblants):  Alt percentatge G-C (>50%): Actinobacteria  Baix percentatge G-C (<50%): o Firmicutes o Tenericutes / Micoplasmes: no tenen paret cel·lular 1. FIRMICUTES 1.1. SENSE ESPORES Staphylococcus: cocs grampositius, anaerobis facultatius i immòbils (associat a animals de sang calenta). Creixen bé en cultius de 10% NaCl i degraden aigua oxigenada dels processos metabòlics (és catalasa positiu).
Ex: S. Epidermics: es troben a la nostra pell. Si passen al interior del organisme poden causar infeccions.
Ex: S. Aureus: és patogen. Produeix enzims i toxines que causen infeccions (coagulasa, βhemolysin (lisen eritròcits), malmet menjar, es troben al nas o ungles d’antics infectats).
Streptococcus i Lactobacillus: formen part de les bacteris de l’àcid làctic (fermentació de carbohidrats a àcid làctic), no esporulats i anaeròbics facultatius.
 Streptococcus: tenen hemolisina, de manera que es poden diferenciar pel tipus d’hemòlisis (α –no complerta, color verdós; β –completament lisis; ɣ –no fa res).
o Malalties (S. Pyogenes, pneumoniae, mutants): mals de coll, pneumònia, caires o Són de gran interès en la industria alimentaria: responsables de fermentacions que produeixen alguns aliments.
 Lactobacillus: cocs-bacils acidòfils (pH 4,5-6,4) que es troben a superfície de plantes, a aliments i a la microbiota (boca, tracte digestiu, vagina). Normalment no és patogen.
o Importància a ind. alimentaria (si creix molt acaba fent malbé el producte).
o Forma part de les friendly bacteria: probiòtics (preparacions microbianes que serveixen pel nostre organisme – vitamines, act. lipolítica i proteolítica, menys intolerància, estimulació mucosa) 1.2. AMB ESPORES Normalment es troben en sols i formen endòspores (avantatges). Segons aquestes es poden classificar  bacillus, clostridium, sporosarcina, heliobacterium + sporomusa (gram-negatiu).
Bacillus: bacils grampositius, formadors d’endòspores, anaeròbics facultatius, fermentadors i oxidadors; alguns productors d’antibiòtics i d’enzims extracel·lulars que degraden la matèria inorgànica de la natura (hidrolitzen polímers). Viuen a terra, H2O, femta i m. org descomposta.
 Bacillus subtilis: primer conegut, espècie tipus. Uns dels primers genomes seqüenciats.
 B. Cereus: causa toxico-infeccions alimentaries.
 B. Anthracis: anthrax.
 B. Thuringiensis: produeix endòspores i cristall espora (proteïna que és un insecticida).
1 Grau Microbiologia – Microbiologia T-23 Gloria Hidalgo Clostridium: són esporulats (es classifiquen segons la posició de l’endòspora), anaerobis estrictes, només fermenten (qualsevol producte) de manera que són els grans responsables de la descomposició. Es troben a quantitats de sols, però també al tracte digestiu.
 C. Tetani: tetanus  C. Botulinum: fa malbé el menjar (llaunes abombades) inhibeix alliberació de acetilcolina, paràlisi flàccida (botox).
 C. Acetobuticilum: fa biodièsel Sporosarcina: únic coc que forma espores. Són aerobis estricte, toleren pH fins a 10, i es capaç de degradar l’urea a amoni i CO2.
Es troben en sols (orinats per animals).
Heliobacteria: bacils grampositius fotosintètics i anoxigènics que formen espores.
Resideixen als sols i en ambients altament alcalins.
2. TENERICUTES – MICOPLASMES No són grampositiu, ja que no tenen paret cel·lular. Es col·loquen en aquest grup perquè filogenèticament es troben relacionats. Morfològicament són microorganismes molt petits pleomòrfics (sense forma definida), al no tenir paret cel·lular que la defineixi.
Les seves colònies tenen formes de ou ferrat.
El fet de no tenir paret els hi aporta avantatges enfront a prous antibiòtics (Ex: penicil·lina).
Tot i que poden viure lliurament, molt són paràsits i patògens.
Genoma < 1000gens: són uns del microorganismes més petits amb créixer autònomament.
Fa un anys, uns investigadors van sintetitzar una molècula sencera de micoplasma.
Aquesta la van introduir a un altre molècula de micoplasma, i algun d’aquests van obtenir el clon DNA íntegre (deien que s’havia creat vida).
3. ACTINOBACTERIA Fílum molt ampli de microorganismes generalment aerobis i de forma bacil·lar o filamentosa (similars a fongs). La majoria són comensals inofensius, excepte els Mycobacterium.
Gran interès en microbiologia alimentaria (làctics) i en la producció de antibiòtics.
3.1. BACTERIES DE L’ÀCID PROPIONIC Grampositius anaerobis que obté energia de la fermentació (dóna lloc a l’àcid propionic). Es troben en la pell, al tracte digestiu i a làctics (formatge elemental).
Al fermentar expulsen CO2 que produeix els forats del formatge elemental.
Ex: Propionobacterium acne: responsable de produir l’acne i de l’olor corporal.
3.2. MYCOBACTERIUM Organisme aeròbic i catalasa positiu, descobert per Robert Koch, causant de algunes malalties com la tuberculosis i la lepra.
2 Grau Microbiologia – Microbiologia T-23 Gloria Hidalgo Tenen formes pleomòrfiques allargades (de vareta). La paret cel·lular està formada per àcids micòlics que li confereix característiques especials (difícil tenyir). Consta d’un creixement molt lent, de forma que per identificar-lo s’agafa una mostra i es feia un tinció Ziehl-Neelssen (específica per àc. micòlics).
3.3. FILAMENTOSOS Bacteris grampositius filamentosos – s’assemblen als fongs (produeixen micelis filamentosos).
Aquests microorganismes formen miceles (xarxa de filaments ramificats: creixen dintre de l’agar i després creixen per fora –miceli aeri– acabant en espores).
En la fase estacionaria sintetitzen molts metabòlits secundaris interessants (antibiòtics).
Ex: Streptomyces Més de 500 espècies, normalment no són patògenes i consten d’un genoma una mica llarg. És molt important a nivell de sols (fins a un 20% dels microorganismes d’aquests tipus que es poden cultivar), en tant que tenen una gran resistència el estrés hídric.
Important per descomposició de molts substrats.
Quan es troben en las fases estacionaria produeixen metabòlits secundaris particulars: compostos orgànics volàtil (olor del sol). Així mateix, un 50% dels streptomyces produeixen antibiòtics (fins a 500 diferents), algun pot produir més d’1.
3.4. BIFIDOBACTERIUM Bacteris grampositius anaerobis estrictes que no produeixen espores i es trobem en la boca, tracte intestinal, etc.
Al igual que els lactobacillus es un agent probiòtic (reguladors del tracte digestiu).
3 ...