La creación de un mercado común (0)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Comunitario
Año del apunte 0
Páginas 2
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

VI. ELS FONAMENTS DE LA UNIÓ EUROPEA.
LLIÇÓ 26 La creació d'un mercat comú. Les llibertats comunitàries : enumeració. Concepte de lliure circulació comunitària. Principis i mètodes per a la realització de les llibertats comunitàries.
Quan es parla de mercat interior o mercat comú, és parla d’un objectiu de caràcter econòmic, és a dir, de integració econòmica. Es fa referència a una finalitat que ha tingut cabdal en el que és la construcció jurídica de la UE.
No deixa de ser una fase o etapa dins del que seria la integració econòmica entre països. Quan es parla de mercat comú es fa referència a la creació d’un espai entre un conjunt d’Estats.
PRIMERA FASE: la zona de lliure comerç. S’estableix, essencialment, l’eliminació dels obstacles i de les restriccions a la exportació i importació de mercaderies i béns entre els Estats membres que formen part de la zona de lliure comerç. A més a més, manteniment per part de cada Estat membre de l’aranzel exterior, es manté la política aranzelària envers els països de tercers Estats. Exemple de zones de lliure comerç: EFCA (associació europea de lliure comerç) i NAFTA.
SEGONA FASE: unió duanera. És un estadi que s’assembla a la zona de lliure comerç, però és un estadi més avançat en la integració econòmica. S’eliminen els obstacles i les restriccions entre Estats que formen part de la unió duanera. Però, els Estats que formen part d’aquesta unió, tenen un únic aranzel exterior comú per tots, és a dir, no diferencien com a la zona de lliure comerç.
Exemple: MERCOSUR (mercat comú del sud).
TERCERA FASE: mercat comú/interior (implica una major integració econòmica). És un pas més en procés de integració. És la liberalització de tots els factors que participen en el procés productiu, és a dir, eliminació dels obstacles a l’entrada i sortida de mercaderies, persones, serveis i capitals.
Exemple: UE. Es busca la eliminació de restriccions. Es prohibeix la existència de qualsevol restricció a la lliure localització dels factors de producció.
QUARTA FASE: unió econòmica. Existeix entre diversos Estats membres. Exemple: unió monetària.
Coordinació de les polítiques econòmiques. Només per aquells 17 països de la UE que formen part de la unió monetària, serà competència exclusiva de la UE. Cada vegada més, especialment als països de la unió monetària, la UE s’està dotant de instruments de control de la resta de polítiques econòmiques. S’analitzen tots els Estats per veure si tenen desequilibris macroeconòmics greus o excessius. Si és així, s’obre un expedient. Cada vegada més, estem avançant en una certa unió econòmica en mans de la UE, especialment aquests països que necessiten ajuda financera.
Principis i mètodes per a la realització de les llibertats comunitàries Els principis que són inherents al dret comunitari tenen quelcom a veure amb la consecució del mercat comú.
- Principi de progressivitat > tota la eliminació de les restriccions, tota la eliminació dels obstacles a la lliure circulació s’ha de fer de forma progressiva i gradual. D’una forma que tingui en compte els esforços dels Estats membres en el temps.
- Principi de no discriminació per raó de nacionalitat dels Estats membres de la UE - Principi d’equivalència en les condicions d’accés a un mercat  Origen en el repartiment de les competències entre la Comunitat Europea i els Estats que donen lloc a les legislacions divergents  Adopció de mesures de coordinació i harmonització de les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives dels Estats membres. Els Estats són competents per determinar les condicions que un producte ha de satisfer per tal de ser comercialitzat i distribuït en el seu Estat membre. La UE és competent per tal de coordinar i harmonitzar.
El mètode de realització de les llibertats comunitàries és essencialment via Directiva, tot i que també hi ha reglaments. Perquè deixa més marge de maniobra i més capacitat de discreció als Estats membres.
...