Tema 3 La unió europea (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Institucions de Dret comunitari Europeu
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

son del profesor ANDREU OLESTI RAYO!!!!!! esta mal el encabezado

Vista previa del texto

Professor : Rating Steffan UB // unybook: prodriguezj LLIÇÓ 3 La Unió Europea.
·De la Declaració de Stuttgart al Tractat de la Unió Europea.
Avui en dia tenim la Unió Europea, que s'ha anat modificant canviant amb el temps, la primera gran modificació esdevé l’any 1986 mitjançant l’acta única europea, que es una revisió d'alguna de les disposicions.
Primera modificació AUE (1986) → aprofundiment del mercat comú: arrel de la entrada en vigor de la AUE, el component econòmic del mercat comú es relativitzava i guanya per un comportament mes polític ( sobretot en relació a les persones) la noció de mercat comú anterior, les persones es beneficiaven del dret comunitari essencialment, si eren treballadors assalariats. A partir del 86 en LAUE.
L'AUE inicia un procés bastant confós en el sentit que les comunitats europees tenen la tasca de d’integració econòmica, es el marc de referència per aprofundir en la integració econòmica.
Es donen unes passes perquè fora de l’àmbit estrictament comunitari s'estableixen uns mecanismes de cooperació entre els estats per tractar assumptes de política exterior. L'any 86 s’estableixen el primer mecanisme de cooperació política europea “cooperació política europea”.
Següent modificació: 1992 tractat de la unió europea o tractat de Maastricht. Es la modificació mes important. Va entrar en vigor l'1 de novembre de l'any 1993. En aquest punt s'entra en una estructura organitzativa mes corporativa · El Tractat de la Unió Europea: Aspectes generals.
TUE (1992) EL tractat de la UE el que fa es crear una unió europea la comunitat europea es un as capa la unió mes estreta cap als pobles d’Europa.
Es tractava d’un tractat que donava lloc a una associació, el fonament de la qual eren les tres comunitats europees i dos mecanismes de cooperació intergovernamental entre estats. La unió europea constava d’uns elements (tres institucions comunitàries: CECA EURATHOM I CEE) i s'afegien fora de les unitats europees, uns mecanismes de cooperació entre els estats L'1 de desembre de 2010 la UE es la única persona jurídica que es manté.
· Fonaments de la Unió Europea.
La UE s’entenia com a un temple grec que es mantenia sobre 3 pilars: ·1er pilar: comunitari: compren les tres grans organitzacions internacionals: CEE , CECA i Euratom ·2on pilar: evolució de la cooperació política europea, mecanismes de cooperació intergovernamental, sobre política i segureta, incloent la defensa dins d’aquest límit.
Professor : Rating Steffan UB // unybook: prodriguezj ·3er pilar: cooperació en assumptes de justícia i d'interior – CAJAI, cooperació política entre els estats membres per fer front a situacions relatives a assumptes de justícia i a assumptes entre els estats membres per a fer front a situacions relatives a assumptes de justícia i a assumptes interiors.
La cooperació entre els estats membres en quatre àrees temàtiques: -política d’immigració -cooperació judicial en matèria civil -cooperació judicial en matèria penal.
-cooperació policial.
S’incorporarà un títol a la CE que fa referència a la ciutadania europea. Es constitueix el tractat de Maastricht.
La única forma de tenir la ciutadania és ser nacional d’un estat membre, seran aquells que els seus estats membres els reconeguin. ( els corresponen un seguit de drets de contingut polític, son els mateixos drets que els actuals) A les disposicions de la UE s’inclouen totes les disposicions que donaran lloc a la creació de la unió econòmica monetària, la llavor de la estructura de la unió monetària. I que ha permès el desenvolupament d’aquesta unió.
Son la base jurídica del banc central europeu, dels criteris de convergència nominal per ser membre de la unió monetària, etc La unió monetària es fa efectiva el gener del 79, a nivell del ciutadà ho notem en quant a l'euro es converteix en moneda d'ús.
· Les revisions als tractats de la unió europea.
El parlament europeu adquireix veritables competències legislatives. A partir del tractat de Maastricht, es veritablement un parlament que adopta la normativa comunitària. Comença a haver i àmbits d’actuació en els quals es requereix el vistiplau europeu, per tant, incrementa les seves potestats legislatives.
Tercer tractat: tractat d’Amsterdam juny 1997, entra l'1 de maig del 1999. Hi havien 12 països que sol·licitaven entrar-hi, com a resultat del procés de desintegració de la unió soviètica, en el que els estats comencen a sol·licitar l’adhesió a la UE.
El que fa el tractat es comunitaritzar una part del tercer pilar. Tots els aspectes el que tenien a veure amb la cooperació judicial en matèria civil i en matèria d’immigració deixaven estar regulats de forma de cooperació intergovernamental ment i s’incorporaven dins del primer pilar. Abans el dret internacional privat ( civil i mercantil) es regulava per convenis, a partir d’aquesta data de l'entrada en vigor del tractat, en comptes de fer convenis ( acords internacionals) passen a ser reglamentaris (reglments?) i directives comunitàries.
L’ incorporació de l'espai schengen l'any 85 es construeix fora de la UE. Incorporació duna frontera exterior i s’eliminen les interiors. S’incorpora a la UE els … ser recollit a la UE.
Quart pas: tractat de Niça, es signa el 10 febrer de 2001 entra en vigor el 2003.
Professor : Rating Steffan UB // unybook: prodriguezj És un tractat que es crea per tal de acomodar l’estructura internacional, organitzativa i el sistema d'adopció de decisions dels òrgans de la UE per fer-la factible amb una UE aliada amb 25/27 estats.
S'encarrega de canviar/modificar l’estructura institucional, l’adopció de decisions, per tal de permetre un mínim de funcionament efectiu.
Es fa, però ningú queda content. ( tant poc satisfactòria va ser la negociació del tractat de Niça que al novembre de l'any 2001 es planteja modificar el tractat de Niça, essencialment els mateixos que ja l'havien negociat. Per tal de fer el tractat d'una forma diferent) Però llavors pensen que es canviarà el sistema, en comptes de fer-ho com abans crear una mena de assemblea d notables: una convenció,, en al qual participi tothom ( representants del estats, representants dels estats membres, institucions que volguessin aportar, etc) La idea era que aquest òrgan/ aquesta estructura auxiliar reflexiones sense preses i després de discutir i elaborar exposes a quines propostes de millores havien arribat.
Al 2003 en comptes d'una llista de millora el que fa la convenció europea es presentar un text alternatiu: en comptes d'aquell aquest per que substitueixi tot allò. Es fa un projecte de tractat mitjançant el qual es crea una constitució paral·lela, que en principi hauria de substituir la UE, les comunitats europees, els pilar governamentals, la PESC, i toto. Al principi els i neguen, però el 2004 canvia i algunes de les persones mes oposades ja no hi son al govern i es comença a negociar sobre la base de el projecte del tractat mitjançant el qual es crea una constitució per Europa . Es negocia, els estats membres adopten el tractat, fins que passa al procés de ratificació. Al principi el tractat recordava una constitució.
S'inicia el procediment de manifestació del consentiment, de ratificació.
Els estats membres l'adopten i s’inicia el procés de ratificació. Aquest procés va anar fent, i alguns estats membres van anar a donar consentiment. Molts seguien el seu procediment constitucional i d'altres establint uns requisits polítics més exigents ( França, España, països baixos) es necessitava la unanimitat dels 25 estats i dos ja havien denegat, per tant, es deixa estar aquest procediment de ratificació.
Al2007, al juny, es reuneixen la primera ministre alemanya i l'antic president de la república francesa i sota iniciativa d’ells dos sota el consell europeu, decideixen rescatar el que consideraven rescatable des tractat constitucional, i sobre aquesta base negociem ràpidament una revisió del tractat de Niça i trobem al mètode antic.
El desembre del 2007 es signa el tractat de Lisboa.
Tractat de Lisboa--> ( 1 de desembre 2010) representa el rescat del contingut material de la constitució europea.
Es tracta d’un tractat que fa la UE. Representa el rescat contingut material sobre el qual hi havia un consens de la constitució europea. A partir de l’entrada en vigor d’aquest tractat la UE es la única organització internacional. En aquest cas tenim: -tractat de la UE.
-tractat de funcionament de la UE.
Per rebaixar expectatives, la institució europea era un únic instrument jurídic, però el que abans era objecte del tractat de la UE, ara es mes o menys el tractat de la UE.
Professor : Rating Steffan UB // unybook: prodriguezj · La cooperació reforçada.
Tots els estats membres han d'assolir els mateixos objectius en el mateix temps: tots hem de fer tot a l'hora.
Als anys 80/90 es van adonar que calien clàusules de flexibilitat tassades ( tots hem de fer tot però potser no cal que sigui al mateix temps) les bases jurídiques monetàries son del tractat de Maastricht.
De fet hi ha estats que no formen part de la unió monetària ( no tenen l'euro com a moneda) Un objectiu essencial com es la unió monetària no es assolida pels estats membres ( hi ha qui no vol: regne unit, suècia i Dinamarca // altres que no se sap si no volen: Polònia, Hongria, chequia, Croàcia.) A partir de la UE s'instaura un procediment per tant que un grups d'estats pugui avançar, complint determinades concisions/ requisits, en la integració.
Al tractat de la UE s'estableixen una sèrie de condicions, requisits, de forma institucionalitzada que han de complir aquells estats que vulguin anar avançant.
Fent servir els procediments i la normativa comunitària.
·Condicions del tractat de la UE: ·L'objectiu de la cooperació reforçada ha de ser impulsar els objectius de la unió europea, reforçar el procés d'integració europea.
·S’ha de respectar el tractat, no es poden fer modificacions.
·Ha d’haver un mínim de 9 estats que estiguin d'acord en participar en la cooperació recolzable, ·En principi la cooperació recolzada només es pot dur a terme com a últim recurs, si no es poden assumir objectius amb aplicació del tractat.
No es pot dur a terme una cooperació reforçada quan no s'han exhaurit totes les vies ni s'han fet tots els esforços.
·Els drets i obligacions dels estats que no participen a la cooperació no es pot veure alterat ( l'estatut dels no participants no es pot modificar) ·La cooperació reforçada ha de ser oberta: qualsevol estat que compleixi amb els requisits/condicions per tal de participar en la cooperació reforçada té dret a fer-ho ( qualsevol que vulgui i pugui té dret a fer-ho, sempre que accepti les condicions/requisits necessaris per a poder participar) ·No pot afectar competències exclusives de la UE: només es pot desenvolupar sobre competències que no son exclusives de la unió europea (unió monetària pels que en formen part, política comercial, etc=) si es permetés s’obriria la porta a competències en la que els estats no participen...
·No han d’afectar negativament al mercat interior ni a la cohesió econòmica i social.
Professor : Rating Steffan UB // unybook: prodriguezj · Naturalesa jurídica de la Unió Europea La UE com a subjecte jurídic, (hi ha algun sector acadèmic que el considera una confederació/unió d'estats → perquè des de una perspectiva..) Hi ha certs trets que podria arribar a portar a la UE com quelcom més que una confederació d'estats i els farien ser no una confederació sinó una federació. Aquests trets serien el control de l'ordenament jurídic comunitari.
El tribunal de justícia a la seva jurisprudència a establert determinats principis jurídics entre ordenaments jurídics comunitaris que s’assemblen molt als ordenaments dels estats federals.
El Tribunal de justícia estableix que aquelles competències poden ser expandides per l’acció de la UE.
En principi es una organització internacional, es un tipus d'organització internacional: associació d'estats creada mitjançant un tractat internacional, etc.
(entra dins el concepte global de organització internacional) és una organització intern de integració: ja que els estats transfereixen a la organització competències sobiranes, potestats que seran exercides pels òrgans de la organització.
Es considera que la UE és una organització internacional tan especifica que es la única en el seu gènere ( per això alguns diuen que no es en si una organització internacional, al ser tan especial que es la única del seu tipus) hi ha una cessió del exercici de competències de tal intensitat que no la pots comparar amb el consell d'Europa ni amb la OTAN ni amb ningú. EL nivell d'integració i de profundització de la UE es incomparable. No hi ha un altre organització internacional on emmirallar-se.
Te el dret d'al·legació actiu i passiu: els estats membres tenen representació permanent davant de la UE i la UE té representació davant d’estats i d’altres òrgans/ organitzacions i dels estats membres.
(ex: la UE es membre de l'organització OMCE, i la FAO) ...